You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
Linyola, juny 2013. Lo Pla d’Urgell<br />
Especial<br />
Melcior Niubó<br />
“Niu”<br />
• Entrevista a<br />
Jaume Mayoral<br />
• Reportatges fotogràfics<br />
de Festa Major<br />
número <strong>198</strong><br />
Catifa de Corpus
2 Festa Major a Linyola<br />
Fotos: E. Llauet, M. Giné, C. Arenas, R. Tarragó, J. Ll. Guzmán, M. Rodés, M. Mata.
Editorial<br />
5<br />
Fundat l’any 1979<br />
linyola – juny 2013. lo pla d’urgell<br />
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola<br />
http://www.barretpicat.cat<br />
e-mail: barretpicat@yahoo.com<br />
Redacció:<br />
Esteve Mestre i Roigé<br />
Montse Giné<br />
Roger Guillem i Martí<br />
Quim Balaguer<br />
Carme Arenas Alcalà<br />
Jordi Soldevila i Roig<br />
Marta Ortiz<br />
Judit Pedrós i Caba<br />
Eva Llauet i Giné<br />
Director:<br />
Esteve Mestre i Roigé<br />
Ninotaire: Perenton Massana<br />
ESPECIAL NIU<br />
Barret Picat té l’honor de publicar el treball més important que mai s’hagi<br />
publicat sobre un ninotaire lleidatà, en aquest cas, Melcior Niubó Santdiumenge<br />
“Niu” –fill de la Fuliola–, fruit del treball incansable i infatigable de<br />
Josep Pinyol Vidal que s’ha sabut envoltar dels millors col·laboradors –Solà,<br />
Capdevila i Artigas– i dels dibuixants del Web Negre. El resultat és l’Especial<br />
“Niu”, 24 pàgines que passaran a la història de l’humorisme català. I les ha<br />
publicat Barret Picat.<br />
El proper dia 1 de juliol a 2/4 de 8 de la tarda es farà la presentació del monogràfic<br />
Niu al Reial Cercle Artistic de Barcelona a 2/4 de 8 de la tarda.<br />
Esteu convidats.<br />
Col·laboracions:<br />
Fotografies: M. Mata, J. Balcells, Cau, Adoli, J.R.<br />
Tarragó, M. Rodés, Escola El Sitjar, CELI, Arnau Fontanet,<br />
J.Ll. Guzman, H. Badia, Linyola Gym, P. Galitó.<br />
Text: Josep M. Mas i Mas, Pere Badia, Arnau<br />
Fontanet, Xavier Diez, Cau, Jaume Balcells, Gerard<br />
Soldevila, Montse Espina, J. Binefa, P. Galitó, Escola<br />
Sitjar i alumnat.<br />
Publicitat i subscripció:<br />
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67<br />
barretpicat@yahoo.com<br />
Subscripció anual local ......19,50 ¤<br />
Subscripció anual forània .....22,50 ¤<br />
DONES DE LINYOLA<br />
És una exposició, en la que s›hi ha treballat un any, i en la que per primera<br />
vegada es posa en el punt de mira, a una representació de les Dones de<br />
Linyola amb empenta que amb el seu protagonisme, amb la seva feina, han<br />
fet avançar Linyola. Les que vèiem a l’exposició són la punta de llança d’un<br />
col·lectiu que secularment, apartades de la vida activa, han guanyat posicions<br />
en els darrers decennis. Les dones, un col·lectiu imparable que fa progressar<br />
Linyola, Catalunya, el món...<br />
Edita: Associació Cultural Alorenil<br />
Dipòsit Legal: L. 182-<strong>198</strong>1<br />
Muntatge i impressió:<br />
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53<br />
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig<br />
Amb la col·laboració de:<br />
MOLTES ACTIVITATS<br />
Revista associada a:<br />
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre<br />
les opinions expressades en els articles signats o<br />
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.<br />
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar<br />
totes i cadascuna de les col·laboracions.<br />
Durant aquests dos darrers mesos s’han organitzat actes gairebé cada<br />
setmana. Quan més retallades hi ha, quan més gran és la depressió, totes<br />
les entitats de la vila responen amb l’organització de més i més activitats.<br />
Esperem que tinguin continuïtat.<br />
En les properes setmanes s’iniciaran les obres que convertiran la carretera<br />
de Mollerussa a Bellcaire i la que va a les Penelles, en carrers interiors de<br />
la vila. Una gran obra amb la que es pretén canviar la fesomia de Linyola.
6<br />
Sumari<br />
Portada ...........................C.arenas<br />
5 Editorial ............................BP<br />
6 Sumari / La Barretada .........Perenton Massana<br />
NOTÍCIES ................................BP<br />
7 Adoli. La Catifa de Corpus / L’exposició “Dones de<br />
Linyola amb empenta” / Foc a Farpla / Festa Major<br />
9 CELI. La II Marxa Mascançà / Escola Municipal de<br />
Música / Gym Linyola / Temps<br />
10 Sant Jordi / Presentació del Llibre de Jaume Balcells /<br />
Linyola per la independència. Penajada de l’estelada<br />
/ Llar de jubilats / Noms propis<br />
11 Meteorologia i pluviometria ........Josep M. Mas<br />
12 L’Ajuntament informa ................Aj. Linyola<br />
13 Exposició “Dones amb Empenta” Comissió organitzadora<br />
14 Escola El Sitjar ............Alumnes i professors<br />
EXCURSIONISME<br />
16 Activitats de l’AEiG<br />
Mascançà ........ Caps, Noies Guia i Caravel·les<br />
ESPORTS<br />
21 Catalunya triomfa en el futbol .........A. Fontanet<br />
22 CELI Trail ..........................Raul Farré<br />
24 CF Linyola .....................P. Badia i Junta<br />
VISTES DE LINYOLA<br />
25 Una nova etapa per al Robert Pérez ......M. Giné<br />
26 Tarda de futbol .................Quim Balaguer<br />
27 Coneixes el teu poble? ........... Carme Arenas<br />
ENTREVISTA<br />
28 Entrevista a Jaume Mayoral Martí ....Montse Giné<br />
HISTÒRIA<br />
31 Ja fa 75 anys .......................Pol Galitó<br />
OPINIÓ<br />
36 Blaumut ..........................Xavier Díez<br />
39 Nacionalismes i fonamentalisme .... Josep Binefa<br />
42 Andorranus Typics ................Judit Pedrós<br />
LITERATURA<br />
43 El menjar del futur? ..............Jaume Balcells<br />
44 Biblioteca Salvador Espriu ............M. Espina<br />
RACÓ VERD<br />
46 Els ocells de Linyola ............. Roger Guillem<br />
ENTRETENIMENTS<br />
47 El racó dels acudits ........... Gerard Soldevila<br />
La Barretada<br />
barret picat JUNY 2013
Notícies<br />
7<br />
Notícies<br />
ADOLI.<br />
LA CATIFA DE CORPUS<br />
Les Adoli van col·laborar en la II<br />
Marxa Mascançà, a la Festa Major<br />
amb l’exposició de manualitats, han<br />
fet la seva excursió a peu a l’estany<br />
d’Ivars i han organitzat una excursió<br />
a Tarragona. Però les ADOLI s’han fet<br />
un nom amb les excel·lents Catifes<br />
de Corpus que fan cada any, ara, i<br />
des de fa uns anys a la pujada del<br />
Castell. El dia 2 de juny feren novament<br />
la Catifa amb força èxit, com<br />
podreu veure per les imatges.<br />
L’EXPOSICIÓ “DONES<br />
DE LINYOLA AMB<br />
EMPENTA”<br />
El divendres 31 de maig es va inaugurar<br />
una gran exposició Dones de<br />
Linyola amb empemta, en la que s’hi<br />
va treballar més d’un any. En aquest<br />
número podeu llegir un article sobre<br />
l’exposició.<br />
FOC A FARPLA<br />
El dilluns es va incendiar un magatzem<br />
de Farpla –que pertany al<br />
grup Aldhra-Fagavi– on es cremaren<br />
unes 400 Tm de farratge. La ràpida<br />
intervenció dels bombers va evitar la<br />
propagació del foc a les altres naus.<br />
No hi hagué danys personals.<br />
FESTA MAJOR DE MAIG<br />
La cassola<br />
Començà el divendres 24 amb la<br />
tradicional 39a Cassola de Linyola al<br />
pavelló poliesportiu, que com cada<br />
any, va triomfar de manera rotunda.<br />
La cassola va comptar amb la presència<br />
-i paciència, per fotografiar-se<br />
amb qui li demanés- de Bojan Krkic.<br />
ACTES FESTIUS<br />
La Festa Major va comptar amb el<br />
cercavila dels nostres gegants Oleguer<br />
i Ermelinda i capgrossos que<br />
foren acompanyats pel grup d’animació<br />
Patatxon i per les orquestres<br />
Nueva Alaska, el dissabte i Costa<br />
Brava, el diumenge. El dilluns hi hagué<br />
un espectacle de ball texà i un<br />
hipnotitzador. Caldria destacar les<br />
sardanes de diumenge que es ballaren<br />
a la plaça església i tot seguit<br />
el vermut sota els porxos.<br />
La mainada es van entretenir –malgrat<br />
el fred que feia- amb les firetes i el<br />
dilluns amb el Parc infantil Aventura.<br />
ESPORTS<br />
Esportivament, va comptar amb<br />
la tradicional tirada de bitlles i<br />
diferents partits de futbol de les<br />
diferents categories en que participa<br />
el CF Linyola i amb un partit<br />
estel·lar el Linyola – Mollerussa en<br />
que, a part de ser partit de lliga, es<br />
disputaren una copa, que s’emportà<br />
el Linyola.<br />
TROBADA TRACTORS ANTICS<br />
El diumenge, organitzada per l’Associació<br />
de Vehicles antics de Linyola<br />
es va fer una gran Trobada de Tractors<br />
Antics –anteriors a 1970– que<br />
es reuniren al Planell i després d’un<br />
esmorzar popular els 42 vehicles<br />
Lanz, Ebro, Ferguson, Minneapolis-<br />
Moline, Fordson,... Marques de<br />
tractor desaparegudes, a la vora de<br />
models de Fend, John Deere, feren<br />
un tomb pel terme.
2002-2012<br />
10 anys al vostre<br />
servei<br />
Floristeria – Jardineria<br />
Mireia Caba Muntada<br />
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)<br />
* Flor i planta natural<br />
* Arranjaments per Bodes i<br />
comunions<br />
* Ornamentació d’església,<br />
restaurants i sales conferències<br />
* Poms i centres florals per<br />
celebracions<br />
* Palmes i corones funeràries<br />
* Composicions florals en artificial<br />
* Disseny de jardins<br />
* Creació i manteniment de<br />
jardins<br />
* Articles de regal<br />
Tel. 610402795<br />
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola<br />
www.centreequestrelliriblau.com<br />
Escola d’Equitació · Classes d’iniciació a partir de 7 anys · Classes de perfeccionament per tot tipus de genets<br />
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies · Estades per nens i nenes en edat escolar · Hípica en general<br />
8 barret picat JUNY 2013
Notícies<br />
9<br />
La majoria de tractors sense cabina<br />
i amb baranes als parafangs, herència<br />
d’un temps en que el tractor<br />
era el vehicle per anar a treballar<br />
però també el mitja familiar i de<br />
vida social.<br />
EXPOSICIONS<br />
Es van poder visitar dues exposicions,<br />
la tradicional, als baixos<br />
de cal Formiguera de les Adoli de<br />
manualitats i treballs de restauració<br />
i la segona es pogué visitar als<br />
baixos de Cal Civit –Pl. Planell– una<br />
exposició de miniatures fetes a mà<br />
per Josep Mir Vilaplana. Les dues<br />
tingueren força èxit.<br />
CELI. LA II MARXA<br />
MASCANÇÀ<br />
Organitzada pel CELI, el dia 19 de<br />
maig, es va celebrar la II Marxa<br />
Mascançà amb dos recorreguts, un<br />
de 15 quilòmetres i el més llarg de<br />
22 quilòmetres. Va comptar amb la<br />
participació de prop de 200 caminats<br />
–i també alguns corredors– que van<br />
passar un bon matí entretingut amb<br />
una bona organització que els va<br />
facilitar avituallaments i un senyor<br />
esmorzar. Col·laboraren amb el<br />
Centre Excursionista, l’Ajuntament<br />
i les Adoli.<br />
Al CELI hi ha diferents branques.<br />
En la dels corredors, es distingeix<br />
Àlex Tàsies, per pujar als podis de<br />
les curses que assisteix, com a<br />
Tàrrega o darrerament a Vilanova<br />
de Bellpuig.<br />
ESCOLA MUNICIPAL DE<br />
MÚSICA<br />
Els dies 17 i 18 de maig a l’església<br />
parroquial es celebraren dos recitals<br />
de Primavera, el primer del dia 17 va<br />
anar a càrrec dels alumnes de l’escola<br />
i el segon dia, el professor Jose<br />
Porto, va interpretar amb piano de<br />
cua, obres de Brahms, Debussy...,<br />
uns concerts que agradaren al<br />
públic.<br />
GYM LINYOLA<br />
Classificació dels alumnes del<br />
Club Esportiu Linyola Gym que<br />
van participar al Campionat de<br />
Catalunya de Taekwondo organitzat<br />
per FIDAM, els quals la seva<br />
intervenció segueix magnífica i<br />
quedant entre els tres primers<br />
llocs de la classificació de les diferents<br />
categories per edat.<br />
Joel Pérez Vidal, categoria de 14 a16<br />
anys, 2n classificat.<br />
Chistian Orgaz Escolar, categoria<br />
de 12 a13 anys, 3r classificat.<br />
Iris Castellà Martínez, categoria de<br />
10 a11 anys, 3ra classificada.<br />
Mireia Buldú Rebordosa, categoria<br />
de 10 a11 anys, 2a classificada.<br />
TEMPS<br />
Hem tingut un mes d’abril, fred,<br />
ventós i força plujós, seguit d’un mes<br />
de maig fresc i també ventós. Les<br />
temperatures han estat clarament<br />
inferiors a les normals ja que no es<br />
recorda una primavera com aquesta<br />
des de l’any <strong>198</strong>4. Els Pirineus a inicis<br />
de juny a les cotes altes encara<br />
hi havia gran quantitat de neu. Els
10<br />
Notícies<br />
pantans s’han omplert i han hagut<br />
de desaiguar durant dies...<br />
SANT JORDI<br />
Tot i la crisi, la Diada de Sant Jordi<br />
va respondre a les expectatives i a<br />
Linyola es celebrà com es fa cada<br />
any i es van vendre força llibres i<br />
roses, en definitiva, un gran dia.<br />
PRESENTACIÓ DEL<br />
LLIBRE DE JAUME<br />
BALCELLS<br />
El diumenge 21 d’abril a la una de<br />
migdia en la Sala Pau Casals, es va<br />
presentar el llibre El Cercador de<br />
Pigues i altres contes de Jaume Balcells.<br />
Presentà l’acte Esteve Mestre,<br />
i tot seguit l’autor Jaume Balcells<br />
explicà com havia decidit publicar<br />
el llibre i com escrivia els contes.<br />
A l’acabar l’acte, estigué una hora,<br />
firmant llibres.<br />
El dia 23 d’abril, Sant Jordi, a migdia<br />
signà llibres a Lleida i per la tarda en<br />
va fer la presentació, amb una assis-<br />
tència propera a les 150 persones.<br />
El llibre ha tingut una bona acollida.<br />
A Linyola es pot adquirir a les<br />
llibreries.<br />
LINYOLA PER LA<br />
INDEPENDÈNCIA.<br />
PENJADA DE L’ESTELADA<br />
El diumenge 21 d’abril tingué lloc la<br />
festa popular organitzada per Linyola<br />
per la independència-ANC. La jornada<br />
començà en la trobada al Planell,<br />
on darrere d’una gran estelada, i en<br />
un to festiu, es va fer una processó<br />
cívica que va anar pel carrer Lleida,<br />
la ronda sant Pau, travessant la carretera,<br />
fins arribar a l’era del Crispí,<br />
on després d’un breus discursos<br />
d’Esteve Mestre i Albert Batlle, es va<br />
fer la penjada de l’estelada, enmig<br />
d’un aire festiu. I després es va fer<br />
un vermut. En la festa hi participaren<br />
uns centenars de persones que s’ho<br />
passaren força bé. L’acte va quedar<br />
immortalitzat per nombroses fotografies<br />
i per la filmació que en va fer<br />
Joan Gesé.<br />
Pel 22 de juny, Linyola per la independència,<br />
vol fer una estelada amb<br />
espelmes a la Plaça Planell. Per portar-la<br />
a terme demana aportacions<br />
econòmiques<br />
LLAR DE JUBILATS<br />
El dia 18 d’abril es va fer una sortida<br />
al zoo de Barcelona on vam veure<br />
l’exhibició acrobàtica dels dofins i<br />
passant el matí veient la resta dels<br />
animals, amb serps i cocodrils inclosos.<br />
Després de dinar vam passejar<br />
per la Rambla i un grup va pujar a<br />
una golondrina.<br />
El dia 3 de maig vam fer una excursió<br />
a Osca. Al matí a Bolea, on hi ha la<br />
Col·legiata de Santa Maria la Mayor,<br />
amb un retaule a l’altar major que<br />
és una joia del Renaixement i que<br />
ens va agradar molt. Després visitàrem<br />
el castell de Loarre, una castell<br />
molt ben restaurat que et trasllada<br />
a l’edat mitjana i per la tarda vam<br />
visitar Osca.<br />
NOMS PROPIS<br />
L’exposició Dones de Linyola amb empenta. La primera<br />
vegada que es fa una exposició dedicada a la dona.<br />
Elisenda Mas Darbra ha<br />
guanyat el XIII premi de<br />
Recerques del Pla d’Urgell<br />
amb el treball Les plantes<br />
remeieres en la medicina<br />
popular linyolenca. A partir<br />
del proper número podreu<br />
llegir les virtuts de les plantes<br />
remeieres a Barret Picat.<br />
Francesc Foguet Boreu i<br />
Josep Camps han publicat un magnífic llibre “El Pla<br />
d’Urgell: memòria i paisatge” publicat per l’editorial<br />
Fonoll.<br />
Associació Amics Telstar-Escorpiones. El grup farà<br />
la seva reparació i primera actuació a Linyola el dia 27<br />
de juliol. Música dels 60’s.<br />
Josep Capdevila<br />
Condal. Seguint lo<br />
acordat a l’inici de lesgislatura,<br />
Josep Capdevila<br />
substituirà a Manuel<br />
Mas en l’alcaldia<br />
de Linyola.<br />
barret picat JUNY 2013
Notícies<br />
11<br />
Meteorologia i pluviometria<br />
abril 2013 maig 2013<br />
Temperatura mínima 2 o els dies 6 i 7 6 o el dia 16<br />
Temperatura màxima 32 o dies 16 i 17 27 o el dia 7<br />
Mitjana mínimes 6,6 o 8,8 o<br />
Mitjana màximes 20,4 o 22,4 o<br />
Mitjana mes 13,5 15,6<br />
Dies de pluja 7 7<br />
Total pluja 62,5 l. 26,5 l<br />
Dia màxima precipitació 25 l. dia 29 10 l. dia 7<br />
Dades referides a l’interior de la població.<br />
Josep M. Mas i Mas<br />
Foto: C. Arenas
12<br />
Notícies<br />
L’Ajuntament informa<br />
La Diputació de Lleida en breu, després<br />
de tots els tràmits pertinents,<br />
iniciarà l’arranjament de la carretera<br />
interior del municipi en els trams<br />
que van des del primer reguer en<br />
direcció a les poblacions de Bellcaire<br />
i Penelles.<br />
Properament també es començarà<br />
l’obra de millora de l’accessibilitat al<br />
cementiri municipal, que consisteix<br />
en una rampa que donarà accés als<br />
tres recintes de cementiri de manera<br />
que no hi hagi barreres arquitectòniques<br />
per accedir-hi. Aquesta obra<br />
està subvencionada per la Diputació<br />
de Lleida.<br />
També es realitzarà una auditoria<br />
energètica per avaluar l’estat actual<br />
de la xarxa<br />
elèctrica i l’estalvi<br />
energètic,<br />
de l’enllumenat<br />
vial del municipi,<br />
amb la finalitat<br />
de poder<br />
aplicar les mesures<br />
correctores<br />
per fer factible<br />
l’objectiu<br />
d’un enllumenat<br />
més eficient<br />
i adaptat a les normatives actuals<br />
d’eficiència energètica.<br />
El consistori agrairia que qualsevol<br />
suggeriment, queixa o incidència<br />
que es produeixin en els serveis<br />
que realitzà l’Ajuntament se’ns<br />
comuniquin directament per poder<br />
adoptar les mesures correctores<br />
necessàries.<br />
Confeccions OLGA SL<br />
C/ Ponent, s/n - 25260 IVARS D’URGELL (Lleida)<br />
Tel. 973 58 01 48 - www.berbio.com<br />
Vestuari i calçat per a professionals<br />
C/ President Macià, 7<br />
25230 MOLLERUSSA (Lleida)<br />
Tel. 973 60 22 24<br />
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE<br />
JOSEP M. FOLGUERA<br />
Renda, Patrimoni, IVA,<br />
Societats i Comptabilitats<br />
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA<br />
barret picat JUNY 2013
Notícies<br />
13<br />
Exposició “Dones amb Empenta”<br />
La Comissió organitzadora<br />
Tot va començar fa aproximadament<br />
un any, el 29 de març de 2012,<br />
quan les regidories de Participació<br />
Ciutadana i Cultura varen reunir<br />
un grup de voluntaris, linyolencs<br />
i linyolenques de diferents generacions,<br />
per tal de dur a terme un<br />
treball de recerca sobre els orígens<br />
del comerç al nostre poble, en gran<br />
part menat per dones. Aquest fou<br />
l’embrió d’aquesta exposició. A partir<br />
d’aquí van començar les reunions<br />
setmanals a Cal Formiguera i tot un<br />
procés de recollida d’informació i<br />
fotografies sobre les nostres protagonistes<br />
per tal de poder reflectir de<br />
la manera més fidedigna possible<br />
la tasca duta a terme per aquestes<br />
dones del nostre poble.<br />
A mesura que el projecte inicial va<br />
anar prenent forma, ens va semblar<br />
que valia la pena aprofitar aquest<br />
treball per a fer extensiu aquest<br />
reconeixement a d’altres àmbits no<br />
estrictament comercials. Així doncs,<br />
hem intentat incloure totes aquelles<br />
dones que d’una manera o altra, de<br />
forma voluntària o no, han tingut i<br />
tenen rellevància en la vida social,<br />
econòmica i política de Linyola des<br />
del s. XIX fins a dia d’avui.<br />
Sabem que en aquest treball que<br />
hem portat a terme no hi són totes<br />
les que s’ho mereixen, però el que<br />
hem pretès és que fos una representació<br />
de totes elles. D’aquesta<br />
manera volem expressar la nostra<br />
estimació i el nostre reconeixement<br />
a totes les linyolenques que dia a dia<br />
varen treballar i treballen per aquesta<br />
Linyola que tots tant estimem.<br />
També és el nostre desig transmetre<br />
amb aquesta exposició a les generacions<br />
més joves (nens i nenes d’avui)<br />
la lluita de la dona per aconseguir un<br />
lloc dins la societat actual i fer valdre<br />
els seus drets com a ésser humà. No<br />
hem d’oblidar, doncs, que aquesta<br />
ha estat al llarg del temps marcada<br />
per la condició que se li va assignar:<br />
esposa i mare. Eren les persones al<br />
voltant de les quals girava tot el sistema<br />
domèstic: cuinaven, rentaven<br />
la roba, cosien i tenien cura dels fills<br />
i dels malalts de la família; treballaven<br />
al camp ajudant al pare o espòs<br />
tant en dies de fred com de calor, i<br />
de vegades realitzaven algun altre<br />
tipus de feina que permetia millorar<br />
les condicions econòmiques de la<br />
família i ajudar a pujar els fills.<br />
Finalment, voldríem afegir que<br />
aquest treball ha estat sens dubte<br />
una experiència molt enriquidora<br />
per a tots, amb un degoteig constant<br />
d’informació, de petites històries<br />
de superació i emprenedoria<br />
amb noms i cognoms, d’on tots i<br />
totes ens n’hem nodrit. Esperem<br />
que en gaudiu tant com ho hem fet<br />
nosaltres.<br />
Tel. 690 601 729<br />
e-mail: construccionsjsans@hotmail.com<br />
www.construccionsjsans.com<br />
Ronda St. Pau, 35<br />
25240 Linyola<br />
La Fassina, 22 2n<br />
25243 El Palau d’Anglesola<br />
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GOLMÉS (Lleida)<br />
Tel./Fax 973 60 01 03<br />
xapaipinturamarpri@gmail.com
14<br />
Notícies<br />
QUIN TEMPS TENIM?<br />
L’ORGANITZACIÓ DE LA<br />
VIDA QUOTIDIANA<br />
Escola El Sitjar<br />
Alumnes de 6è, 5è, P4 i professorat.<br />
Al Full Informatiu del març d’aquest<br />
curs 2012 – 13 es presentà a l’escola<br />
l’exposició amb el títol d’aquest<br />
document, la qual<br />
tenia per objectiu de<br />
provocar en els nens<br />
i nenes, i en el millor<br />
dels casos als seus<br />
familiars, una reflexió<br />
sobre: “Els rols tradicionals<br />
de gènere”<br />
i “en què ocupem<br />
el nostre temps”, que ens ajudi a<br />
crear debat, prendre consciència,<br />
responsabilitzar-nos i millorar la<br />
implicació personal en les tasques<br />
domèstiques, facilitant en definitiva<br />
la convivència.<br />
L’alumnat de 6è va passar una enquesta<br />
a totes les famílies de l’escola,<br />
va fer la recollida i el buidatge i en<br />
va treure una sèrie de conclusions i<br />
recomanacions que ara tot seguit<br />
volem compartir amb tot el poble.<br />
Enquesta: les tasques que fem de<br />
les feines de cada dia a casa<br />
Resultats:<br />
Persona Percentatges<br />
JO 18,4 %<br />
PARE 23,7 %<br />
MARE 42,0 %<br />
GERMANS 10,0 %<br />
ALTRES 5,9 %<br />
CONCLUSIONS:<br />
Les mares s’encarreguen de gairebé<br />
la totalitat de les feines de casa.<br />
Els fills i filles passem molta estona<br />
sense col·laborar.<br />
Els pares ajuden, però no fa el suficient,<br />
tot i que són els segons en fer<br />
les feines de casa.<br />
RECOMANACIONS<br />
Cadascú hauria de fer més feina a<br />
casa.<br />
Caldria fer les feines entre tots, participar<br />
més.<br />
Els caps de setmana, que tots som<br />
a casa, ens hauríem de repartir la<br />
feina.<br />
Les mares haurien de treballar<br />
menys i no carregar-se amb tanta<br />
feina.<br />
Es podria fer una graella amb les<br />
tasques de cadascú més ben repartides,<br />
i acabar el que se’ns encomana.<br />
Es podrien anar rotant les tasques<br />
familiars.<br />
Caldria procurar que tothom tingués<br />
les mateixes oportunitats de<br />
descansar.<br />
COMIAT A L’ALUMNAT<br />
DE SISÈ<br />
Ja arribats als darrers dies del curs<br />
escolar 2012-13 ens tornem a trobar<br />
en què una nova promoció de nens i<br />
nenes acaba l’escolaritat de l’etapa<br />
de primària per a continuar en la<br />
nova de la secundària, començant<br />
la majoria a l’institut Ermengol IV de<br />
Bellcaire d’Urgell, un pas més per a<br />
continuar en la tasca tan important<br />
de la formació personal, la qual<br />
els i les portarà poc a poc al món<br />
de l’adult, del treball i d’adquisició<br />
d’unes responsabilitats, drets i deures<br />
ben diferents dels que fins ara<br />
han estat vivint.<br />
Des de l’escola El Sitjar els desitgem<br />
molta sort en aquest futur que els ha<br />
tocat viure.<br />
COMIAT DE L’ESCOLA<br />
AL PROJECTE<br />
COMENIUS “RECYCLE<br />
OUR MINDS”<br />
L’escola ha arribat a la fi del projecte<br />
Comenius que ha tingut una<br />
durada de dos cursos. Amb aquest<br />
hem pogut gaudir de la relació amb<br />
barret picat JUNY 2013
Notícies<br />
15<br />
Curs P3 A. D’esquerra a dreta: Stefan Pandelea, Younes Azzi, Blai Palau,<br />
Yaser Krifi, Mouad Elghefyry, Farah Elhansali, Marina Purcalla, Berta<br />
Fabregat, Ismael Naji, Leyre Lavin, Eric Sardà, Ainoha Planes, Jordi<br />
Sánchez.<br />
Curs P3 B. D’esquerra a dreta: Joan Trescens, Denis Vasile Ghejan,<br />
Andrea Ghejan, Malak Baza, Eira Vera, Martina Lavin, Erik Mas, Helena<br />
Boldú, Andrei Ioan Ghejan, Martina Riera, Isaac Valles, Nolasc Mas,<br />
Martí Mercè, Nil Greoles.<br />
nens i mestres d’altres indrets ben<br />
llunyans (Turquia, Grècia i Alemanya),<br />
la qual cosa ens ha fet que<br />
les competències lingüístiques de<br />
l’anglès se n’hagin vist afavorides,<br />
així com aprendre a respectar altres<br />
cultures, conviure amb aquestes i<br />
participar en un treball cooperatiu,<br />
amb múltiples activitats de caire<br />
mediambiental.<br />
L’escola valora l’experiència com a<br />
molt positiva en tots els de àmbits<br />
i serà quelcom que difícilment es<br />
podrà oblidar per part de tots i totes<br />
els qui l’hem viscuda.<br />
Per a més informació podeu consultar<br />
a l’adreça web:<br />
www.saveyourfuture.net<br />
L’alumnat i professorat de P4 i Cinquè<br />
de l’escola.<br />
Aquests premis, destinats a l’estímul<br />
i al reconeixement de l’escola catalana,<br />
s’atorguen a experiències específiques<br />
que fomentin la comunicació<br />
en català entre l’alumnat dins i fora<br />
de l’aula a fi de promoure l’ús social<br />
de l’idioma. L’import del premi, 700<br />
euros, es destina a llibres en català<br />
en format digital o en paper escollits<br />
per l’escola.<br />
El lliurament del premi va tenir lloc<br />
el diumenge, 3 de juny, a l’Espluga<br />
de Francolí, en un acte presidit pel<br />
conseller de Cultura, Sr. Ferran<br />
Mascarell.<br />
Premi Baldiri Reixac<br />
El Sitjar de Linyola han estat guardonats<br />
en els XXXV Premis Baldiri<br />
Reixac pel seu treball “Foto-Poesia”,<br />
un treball conjunt d’educació infantil<br />
i cicle superior on es combinen les<br />
fotografies i poemes, fets pels grans<br />
i els dibuixos dels més petits.<br />
ROBA DE CORTINATGES,<br />
DE LLAR I LLENCERIA<br />
GARPI<br />
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377
16<br />
Excursionisme<br />
Activitats de l’aeig Mascançà<br />
Caps AEiG Mascançà, i Noies Guia i Caravel·les<br />
BOOM XL (13 i 14 d’abril<br />
del 2013)<br />
Si ens féssiu dir com descriuríem el<br />
Boom XL amb una paraula crec que<br />
en podríem trobar moltes, massa i<br />
tot, però totes elles amb un significat<br />
positiu: impressionant, inoblidable,<br />
fantàstic, divertidíssim, genial,<br />
etc..<br />
Aquesta va ser una trobada de tots<br />
els agrupaments de la demarcació<br />
Nord Occidental a Fraga per celebrar<br />
el 40é aniversari de la nostra demarcació.<br />
El terme XL, 40 amb número<br />
romans, ve pel número d’anys que<br />
celebràvem i perquè l’eix d’animació<br />
d’aquesta trobada anava de romans.<br />
Tot i així, podria significar perfectament<br />
la magnitud i grandària del<br />
Boom ja que més de 1.200 escoltes i<br />
caps ens vam trobar per fer d’aquesta<br />
festa una gran experiència.<br />
Les diferents branques ens vam<br />
repartir entre diversos locals i infraestructures<br />
de la ciutat per així tenir<br />
un lloc on passar el cap de setmana.<br />
Per repartir-nos vam iniciar una rua<br />
acompanyada de música que ens va<br />
anar deixant a cada branca al lloc on,<br />
a partir d’aleshores i fins l’endemà<br />
al matí, seria com casa nostra, però<br />
amb la diferència que la família havia<br />
crescut.<br />
Llops i daines<br />
Quan la rua va arribar al poliesportiu,<br />
els llops i daines vam dir adéu a totes<br />
les branques que ens havien acompanyat<br />
per instal·lar-nos. Després,<br />
vam fer una mica de temps lliure fins<br />
a l’hora de dinar per així conèixer als<br />
nostres veïns. A l’hora de dinar ens<br />
vam assentar al parc que hi havia a<br />
fora en una rotllana gegant, i després<br />
d’omplir bé la panxa i carregar<br />
energies per una tarda molt moguda,<br />
vam esperar a que els caps es<br />
posessin d’acord per fer l’activitat<br />
de tarda: una súper-gimcana amb<br />
grups formats per nens/es de tots<br />
els agrupaments. La gimcana va ser<br />
molt divertida i vam jugar a molts<br />
jocs que mai havíem fet i, després de<br />
parar per berenar, la vam continuar<br />
ja que els caps l’havien fet mooooolt,<br />
molt llarga. Després de sopar vam<br />
fer el joc de nit, en aquest havíem de<br />
descobrir el significat que tenien uns<br />
símbols pertanyents als altres grups<br />
i, per tal que distingíssim els diferents<br />
grups a la foscor, ens van pintar la<br />
cara amb pintura florescent. Abans<br />
d’anar a dormir, els caps ens van<br />
explicar un conte que parlava dels<br />
sentiments, però no vam entendre<br />
gran cosa perquè de tan cansats<br />
que estàvem no podíem pensar en<br />
res més que en dormir!<br />
Ràngers i Noies Guia<br />
Nosaltres vam ser els últims de la rua<br />
en arribar al nostre recinte. Un cop<br />
allí, vam dinar tots ens germanor i ja<br />
vam poder començar a conèixer-nos<br />
amb els nois i noies d’altres caus.<br />
L’activitat de tarda va consistir en<br />
una macrogimcana per tota la localitat<br />
de Fraga. Amb grups mixtes de<br />
ràngers i noies guia de tots els agrupaments,<br />
i acompanyats d’un o dos<br />
caps, vam caminar per tot Fraga per<br />
així trobar les proves i superar-les.<br />
Després de tant rodar i jugar, vam<br />
poder assaborir un molt bon sopar<br />
que pares/mares i col·laboradors del<br />
cau de Fraga ens havien preparat.<br />
Abans del joc de nit, el nostre Cèsar<br />
(amo i senyor de l’imperi romà en<br />
el que estàvem ambientats) va ser<br />
raptat. Per tal de salvar-lo, durant<br />
el joc de nit, vam haver de desxifrar<br />
diversos enigmes i així obtenir peces<br />
d’un trencaclosques que, juntes,<br />
en resoldrien un enigma final. Com<br />
a recompensa d’haver alliberat al<br />
Cèsar vam allargar la revetlla amb<br />
discomòbil a càrrec dels millors<br />
punxa-discos de les terres de Lleida.<br />
Van sonar les millors cançons i vam<br />
ballar fins que el cos en va dir prou.<br />
Pioners i Caravel·les<br />
Les caravel·les després de ballar<br />
al ritme de la música de la rua vam<br />
arribar a lloc on passaríem la nit i<br />
on faríem totes les activitats. En pic<br />
arribar vam deixar les motxilles i<br />
cap a dinar per agafar forces per la<br />
tarda! Primer de tot tocaven jocs per<br />
conèixer-nos una mica més ja que<br />
érem moltíssim! A continuació ens<br />
barret picat JUNY 2013
Excursionisme<br />
17<br />
vam repartir en grups i vam jugar<br />
al mariscal. Aquest consisteix en<br />
què cada grup té un tresor que ha<br />
d’amagar, tot vigilant que els altres<br />
equips no el trobin. Guanya el grup<br />
que troba el tresor de l’enemic. A la<br />
nit, després de sopar, cada grup va<br />
haver de representar un espectacle<br />
que prèviament havia assajat, a l’estil<br />
de “tu si que vales”. Vam poder veure<br />
les habilitats dels nois i noies per ballar,<br />
cantar, dir acudits, etc. Després<br />
de ballar i ballar, i per si algú encara<br />
en tenia més ganes, hi va haver una<br />
discomòbil per acabar de rematar un<br />
grandíssim dia!<br />
Matí de diumenge<br />
L’endemà al matí ens vam aixecar<br />
ben aviat per tal de preparar les<br />
motxilles. Un cop va estar tot recollit,<br />
vam esmorzar (un croissant de<br />
xocolata i per beure suc o llet). Una<br />
vegada vam estar ben tips, va tocar<br />
fer batuda de brossa i deixar les<br />
instal·lacions ben netes i arreglades.<br />
Després ens vam obsequiar amb un<br />
regal del boom, una tovallola de mà<br />
que per campaments ens anirà la<br />
mar de bé! En acabar l’acte, cada<br />
branca va tornar a refer el camí que<br />
havia fet el dia anterior per tal de<br />
tornar-nos a trobar al mateix lloc<br />
on havia començat l’aventura. Un<br />
cop allí, ens esperava un grup de<br />
música per tal d’ambientar la festa.<br />
Vam estar saltant i ballant durant<br />
una bona estona totes les branques<br />
juntes. Després de saltar i ballar estàvem<br />
tots morts de gana, ens vam<br />
assentar en rotllanes i vam venir la<br />
taula i, poc a poc, cada cau va anar<br />
a buscar el dinar (paella d’arròs i<br />
una poma). Havent dinat, vam recollir<br />
les coses i ens vam preparar<br />
per fer una gran rotllana per tal de<br />
cantar l’hora dels adéus. Tristos<br />
però a la vegada amb un bon regust<br />
se boca, cada agrupament va ficar<br />
rumb cap al seu poble i cada nen<br />
va marxar amb noves experiències<br />
i nous amics.<br />
FEM MEMÒRIA I FEM<br />
FUTUR<br />
El passat 25 de maig es va realitzar<br />
el tercer acte de la celebració dels 40<br />
anys de la nostra demarcació Nord<br />
Occidental. Caps actuals i passats ens<br />
vam trobar al Castell del Remei per<br />
celebrar aquests anys d’escoltisme<br />
que entre tots hem fet tan grans. Els<br />
més antics van tornar a reviure aquells<br />
jocs i cançons que feia tant que no<br />
recordaven, els més actuals vam sentir<br />
aquelles bones històries i anècdotes<br />
que et fan ficar la pell de gallina. Per<br />
no deixar-ho només amb una simple<br />
trobada vam plantar una olivera al<br />
Castell del Remei i cada agrupament<br />
va penjar-hi el seu foulard.
Pl. 11 de setembre, 1 Ent. 1<br />
• primera consulta i diagnosi gratuïtes<br />
• odontologia general<br />
• finançament a sis mesos sense interessos.<br />
• ortodòncia<br />
Implants i dents<br />
en un sol dia.<br />
Informa’t! 973 71 44 53<br />
la clínica dental<br />
de referència<br />
al Pla d’Urgell<br />
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com<br />
18 barret picat JUNY 2013
Presentació El cercador de pigues<br />
de Jaume Balcells<br />
19<br />
El llibre que<br />
Fotos: C. Arenas, M. Giné, J.R. Tarragó<br />
us agradarà
20<br />
Linyola per la independència<br />
Fotos E. Llauet, C.Arenas, JR Tarragó.
Esports<br />
21<br />
Catalunya triomfa en el futbol<br />
Arnau Fontanet<br />
El Lleida aquest any ha quedat quart<br />
en el seu grup de Segona divisió<br />
B, i va aconseguir el passaport per<br />
jugar el Play-off d’ascens a Segona<br />
Divisió, de moment<br />
el Lleida ha passat<br />
la primera ronda<br />
eliminant el Leganés,<br />
amb un 2-1 al<br />
Camp d’Esports de<br />
Lleida i empatant<br />
al camp de l’equip<br />
madrileny per 1 a 1.<br />
El Lleida Esportiu fa<br />
7 temporades que està a Segona B,<br />
la temporada 2005-06 va ser l’última<br />
del Lleida a Segona Divisió. Aquest<br />
any ha jugat al Grup 2, on juguen<br />
els equips d’Euskadi, Navarra, La<br />
Rioja i Aragó. El Lleida en la segona<br />
ronda d’aquest play-off s’enfrontarà<br />
al Jaen, si passa aquesta<br />
eliminatòria, s’haurà d’enfrontar<br />
contra, Caudal, l’Hospitalet, Eibar,<br />
Oviedo, Huracán València o Bilbao<br />
Athletic, i si passés aquesta tercera<br />
i última ronda tornaria a ser equip<br />
de Segona set anys després.<br />
Aquest any l’equip lleidatà sota<br />
la direcció de Toni Seligrat i amb<br />
bons jugadors com, el porter Pau<br />
Torres, Pau Bosch, Miramón, Mata<br />
(el golejador de l’equip) i Jesús<br />
Imaz, també amb molts jugadors<br />
de la casa. El Lleida va començar la<br />
lliga entre les 4 primeres posicions,<br />
després es va posar cinquè i en l’última<br />
jornada va aconseguir el quart<br />
lloc de la competició que li atorgava<br />
jugar el play-off d’ascens. Esperem<br />
que el Lleida aconsegueixi tornar a<br />
Segona Divisió i torni a estar al lloc<br />
que es mereix.<br />
Un altre equip català que pot ascendir<br />
de categoria, és el Girona, aquest<br />
juga a Segona Divisió i pot pujar a<br />
la màxima categoria del futbol estatal.<br />
El Girona ha estat<br />
gran part de la temporada<br />
segon classificat<br />
per darrere de l’Elx,<br />
però va perdre partits<br />
en l’últim tram de temporada,<br />
dos contra els<br />
seus perseguidors,<br />
Villarreal i Almería, i al<br />
final de la temporada<br />
ha acabat quart classificat, i gràcies<br />
al quart lloc obtingut aquesta temporada<br />
el Girona, disputarà el play-off<br />
d’ascens a<br />
Primera, on<br />
ja han ascendit<br />
Elx i<br />
Villarreal.<br />
El Girona<br />
ha de superar<br />
dues<br />
rondes si<br />
vol jugar<br />
a Primera<br />
Divisió la<br />
pròxima temporada, en la primera<br />
ronda ja té rival, que és l’Alcorcón,<br />
si passa la ronda contra l’equip<br />
madrileny, s’haurà de disputar l’últim<br />
lloc que queda lliure a primera amb<br />
l’Almeria o el Las Palmas. Esperem<br />
que l’equip gironí amb jugadors tan<br />
bons com, Acuña, Jofre, Toni Moral,<br />
Felipe, Tébar o Eloi Amagat, i també<br />
amb molts jugadors de la casa, jugui<br />
a Primera per primer cop en la seva<br />
història i s’hi mantingui.<br />
Un altre equip català que pot ascendir<br />
a Segona Divisió és l’Hospitalet.<br />
Esperem que els tres aconsegueixin<br />
pujar de categoria.<br />
També m’agradaria destacar que<br />
el tècnic de Balaguer, Robert<br />
Martínez, fins ara entrenador del<br />
Wigan amb qui aquesta temporada<br />
ha guanyat la FA Cup, però<br />
també ha descendit de la Premier<br />
League a la Npower Championship,<br />
ha fitxat per l’Everton, equip<br />
de la ciutat de Liverpool, encara<br />
que no tan històric i gran com el<br />
seu rival ciutadà, és un gran equip<br />
d’Anglaterra. Aquesta temporada<br />
l’Everton ha acabat sisè en la<br />
classificació a un lloc de jugar a<br />
Europa, amb una referència com<br />
Fellaini. Robert Martínez va jugar<br />
al Balaguer, Saragossa, Swansea<br />
City, Wigan i altres equips del<br />
Regne Unit. Com a entrenador ha<br />
entrenat al Swansea City amb qui<br />
va ascendir des de quarta divisió<br />
a Segona i el Wigan. Ara entrenarà<br />
un equip més gran que els<br />
anteriors. Robert Martínez com a<br />
jugador va ser el primer jugador<br />
espanyol i català que va marcar<br />
a la FA Cup. Esperem que li vagi<br />
molt bé amb el seu nou equip on<br />
té contracte per 4 temporades.<br />
Molta sort Robert! Visca el Lleida!<br />
Visca el Girona! I Visca Catalunya!
22<br />
Esports<br />
CELI Trail<br />
Raul Farré Oromí<br />
El passat dia 6 d’abril es va celebrar<br />
un ultratrail a la localitat de Prades i<br />
tres socis del club hi vam participar.<br />
Per les persones que els vingui de<br />
nou escoltar aquesta paraula “Ultratrail”,<br />
els explicaré una mica en què<br />
consisteix.<br />
L’Ultratrail Muntanyes de la Costa<br />
Daurada (UTMCD) consisteix en<br />
realitzar la Ruta dels Refugis en el<br />
menor temps possible, l’organització<br />
dóna 24 hores per completar un<br />
recorregut de 90 kms i un desnivell<br />
positiu de 4.500 metres. Durant el<br />
recorregut els participants a la prova<br />
es van trobant diferents punts d’avituallament<br />
per anar reposant forces<br />
durant la cursa.<br />
Els socis del CELI participants<br />
d’aquest ultratrail vam ser: en Joan<br />
Carles Grau (15h 05min), en Carles<br />
Raïmat (15h 49min) i jo, Raül Farré<br />
(17h 16min), els tres vam poder<br />
acabar dins l’horari establert per<br />
l’organització.<br />
La sortida era el dissabte 6 d’abril<br />
a les nou del matí i el tancament<br />
d’arribada era passades 24h, a les<br />
nou del matí del diumenge. Abans de<br />
donar la sortida s’ha d’anar a buscar<br />
la bossa del corredor, com a totes<br />
les curses, dins la bossa hi havia,<br />
a banda de pamflets publicitaris de<br />
diferents marques de roba esportiva,<br />
el dorsal, un got, un mapa de la<br />
ruta, uns mitjons personalitzats i una<br />
samarreta tècnica commemorativa<br />
de l’UTMCD.<br />
Amb el dorsal ja posat a la samarreta<br />
(aquest ja portava al revers un xip per<br />
poder seguir informàticament per<br />
on passava i a quin control de pas<br />
estava cada corredor) ja només ens<br />
faltava passar el control de sortida i<br />
preparar-nos per quan la donessin.<br />
El control de sortida consisteix a<br />
controlar que cada corredor porti el<br />
material obligatori abans de començar,<br />
per raons de seguretat en una<br />
cursa d’aquestes característiques és<br />
imprescindible.<br />
La sortida es va donar puntual i tots<br />
els corredors vam sortir disparats,<br />
però sobretot aplaudint, que ja d’inici<br />
és una sensació que et posa la pell<br />
de gallina, per anar a parar al primer<br />
control de pas que estava situat al<br />
poble d’Albarca (13,4kms), allà hi<br />
havia un avituallament líquid. Els<br />
corredors no paràvem gaire estona<br />
per no trencar el ritme de carrera, ja<br />
que a la població de Cornudella de<br />
Montsant (20kms) hi havia el següent<br />
avituallament, líquid i sòlid en aquest<br />
cas. A partir d’allí, el recorregut<br />
s’enfilava fins a Siurana (25,1kms)<br />
vorejant l’embassament, de Siurana<br />
seguíem una bona estona el riu per<br />
remuntar-lo fins a un poble en ruïnes,<br />
Gallicant, en aquest tram algú/<br />
ns brètols van treure les cintes que<br />
marcaven el recorregut i algú es va<br />
poder perdre, no va ser el nostre<br />
cas, des de Gallicant seguien unes<br />
pistes que ens portaven a un antic<br />
campament militar que es diu “Los<br />
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI<br />
Pensa amb els qui més estimes.<br />
Tú no els pots fallar. Assegura’t!<br />
Amb la garantia de<br />
| VIDA<br />
barret picat JUNY 2013
Esports<br />
23<br />
Castillejos” (34,1kms), també desocupat,<br />
per arribar, després d’una llarga<br />
baixada, fins al poble de Vilaplana<br />
(43,3kms), on ens esperava un gran<br />
avituallament amb entrepans, amanides<br />
de pasta, servei de podologia<br />
i fisioteràpia, brou calent, beguda<br />
isotònica, etc...<br />
Després d’aquesta parada tècnica,<br />
a meitat de recorregut per recuperar<br />
forces, només ens faltava encarar el<br />
segon tram, més dur que l’anterior<br />
pel que fa a desnivell i pensant que<br />
tard o d’hora en algun lloc del recorregut<br />
es faria de nit. Sortíem de<br />
Vilaplana per encarar una pujada<br />
que ens duia fins al Refugi de la<br />
Mussara (48kms), d’allí continuàvem<br />
fins al poble d’Albiol (56,2kms), allà<br />
ens esperava un avituallament amb<br />
força fruita per seguir fins a Mas<br />
de Forés (Alcover, 62kms), a partir<br />
d’aquest punt hi havia una pujada<br />
bastant dura fins al poble de Mont-ral<br />
(67,8kms). Havent sortit de Mont-ral<br />
ens endinsàvem per dins el bosc per<br />
anar cap a la roca foradada i el pont<br />
de pedra natural i començar a perdre<br />
altura fins a la població de Capafonts<br />
(77,8kms), el següent control de pas<br />
era a l’ermita de la Mare de Déu de<br />
l’Abellera (81,4kms), primer per una<br />
pista i després per un corriol que<br />
picava bastant fort, de l’ermita, continuàvem<br />
pujant fins al Tossal de la<br />
Baltassana (85,1kms), ja només ens<br />
quedava 5kms que, en teoria, eren<br />
de baixada, efectivament ho eren,<br />
però era una baixada molt bruta i en<br />
aquelles altures del recorregut, un<br />
ja no estava per posar-se a córrer,<br />
almenys en el meu cas, val a dir que<br />
en aquest punt el cos tirava d’esperit,<br />
perquè de forces ja no en quedaven.<br />
L’arribada ben entrada la nit va ser<br />
molt emocionant, encara que no hi<br />
hagués massa gent esperant, un té<br />
la sensació que ha d’aixecar els braços<br />
com si fos el vencedor de la prova,<br />
realment és el vencedor del seu<br />
repte personal, llavors només queda<br />
posar-se sota la dutxa, relaxar-se i<br />
anar a dormir, si és que el cansament<br />
i les emocions ho permeten.<br />
No voldria acabar sense abans fer<br />
una menció especial a un valor que<br />
es posa molt de manifest en aquest<br />
tipus de curses, és el valor de l’amistat.<br />
Tots sabem que tota cursa implica<br />
competitivitat, però arriba un punt<br />
en que et pots trobar amb algú que<br />
no coneixes de res i hi estàs parlant<br />
obertament com si fos un amic de<br />
tota la vida, concretament jo vaig<br />
fer 70 quilòmetres del recorregut<br />
amb una persona que no coneixia,<br />
i espero fer moltes més amistats<br />
d’aquest tipus en properes curses, ja<br />
que t’ajuden molt a superar la duresa<br />
de la prova.<br />
www.ultratrailsforever.blogspot.com<br />
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades<br />
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)<br />
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877<br />
25230 MOLLERUSSA (Lleida)<br />
Tel. 973 71 44 79 - 25240 LINYOLA<br />
gruesbessmo@hotmail.com
24<br />
Esports<br />
El resum de la temporada és que ha<br />
estat un èxit, l’equip ha quedat en<br />
cinquè lloc i això ho podríem firmar<br />
cada temporada. S’ha de destacar<br />
el dia de la Festa Major 26 de maig,<br />
amb l’enfrontament al Mollerussa al<br />
qui vam derrotar per 1-0 i que el camp<br />
es va omplir de gom i no s’havia vist<br />
mai tan públic des que aquest camp<br />
s’inaugurà l’any <strong>198</strong>3 –en un partit<br />
contra el Menàrguens– doncs hi assistiren<br />
uns 1.000 espectadors.<br />
Club Futbol Linyola<br />
Pere Badia i La Junta<br />
Els darrers resultats de l’equip amateur<br />
foren<br />
Organyà, 0 – Linyola, 1<br />
Linyola, 1 – Alpicat, 3<br />
Pardinyes, 2 – Linyola, 2<br />
Linyola, 3 – Balaguer B, 0<br />
Guissona, 0 – Linyola, 0<br />
Linyola, 1 – Mollerussa, 0<br />
Agramunt, 2 – Linyola, 1<br />
Els màxims golejadors de l’equip han<br />
estat: Alfa Barri 16 gols. Simó (Suker)<br />
12 gols. Llauradó 7 gols. L’equip ha<br />
fet 49 gols i n’ha encaixat 40, el quart<br />
equip que ha rebut menys gols, demostrant<br />
que la defensa del Linyola<br />
és de les millors de la categoria.<br />
INFANTILS<br />
Quedaren segons del seu grup ja<br />
que van perdre al darrer minut per<br />
3-2 en el camp del Rialp. Tot un èxit,<br />
en un equip on destaquen grans<br />
jugadors de gran nivell. Enhorabona!<br />
ALEVINS, BENJAMINS I<br />
PREBENJAMINS<br />
Si bé, començaren fluixos, amb el<br />
pas de la temporada arribaren les<br />
victòries i a la fi tots han quedat ben<br />
classificats.<br />
LA JUNTA INFORMA<br />
El passat 5 de juny, es va tornar a<br />
sembrar el camp, aquest cop amb<br />
una llavor especial importada de<br />
Califòrnia. S’agraeix l’esforç de<br />
l’ajuntament ja que en els darrers<br />
sis anys, el camp s’ha sembrat cinc<br />
vegades.<br />
Tots –Ajuntament, Junta, jugadors i<br />
aficionats– desitgem que quan tornin<br />
els bons temps arribi la gespa artificial<br />
que tots somiem.<br />
Bon estiu a tots els aficionats i jugadors<br />
i la Junta Directiva ja treballa<br />
preparant la nova temporada.<br />
TAXI Jordi<br />
687 847 648<br />
973 575 375<br />
Linyola<br />
barret picat JUNY 2013
Vistes de Linyola<br />
25<br />
Una nova etapa per<br />
al Robert Pérez<br />
Montse Giné<br />
El nostre artista més internacional,<br />
Robert Pérez, ha fet 65 anys i s’ha<br />
jubilat. Però no tingueu por, només<br />
ha deixat les classes com a professor<br />
de pintura i ara es dedicarà<br />
íntegrament a la seva gran passió<br />
de fer retrats i quadres. Tal com explica<br />
el Robert aquesta etapa com<br />
a professor ha estat una etapa molt<br />
enriquidora a nivell personal ja que<br />
durant més de vuit anys ha ensenyat,<br />
a joves i no tan joves, l’art de pintar,<br />
sobretot amb la tècnica del pastel.<br />
Andrea Carrascal, Laura Vasiete, Robert Pérez i Maria Salse<br />
Marta Tarragona<br />
Durant aquest temps ha exercit de<br />
professor en diferents pobles com<br />
Arbeca, Mollerussa, Bellpuig, Bellcaire<br />
i Linyola, tant a les Adoli’s com<br />
classes particulars en el seu estudi.<br />
El Robert diu que ho trobarà a faltar<br />
però que ara és un bon moment<br />
per dur a terme els projectes que té<br />
pendents.<br />
Teresina Solé, M. Carme Bauló, Robert Pérez i Teresina Cortada<br />
I sense poder parar, el proper mes<br />
de novembre el Robert té pendent<br />
de participar en una exposició col·<br />
lectiva a Nova York a la fundació<br />
museu Cristóbal Gabarrón, on a més<br />
a més de la seva obra s’hi exposaran<br />
quadres d’una trentena d’autors tan<br />
reconeguts a nivell mundial com Tàpies,<br />
Chillida o Barceló. Cal recordar<br />
que fa vuit anys el Robert ja va fer<br />
la primera exposició a la ciutat dels<br />
gratacels.
26<br />
Vistes de Linyola<br />
Tarda de futbol<br />
Quim Balaguer<br />
Avui vull parlar de futbol. Sí, de futbol.<br />
Ja em veus, a mi, que només<br />
miro els partits importants del Barça,<br />
i que els que no ho són no m’importen.<br />
Parlaré de futbol. De futbol<br />
infantil, i més concretament d’aquell<br />
que el Pau m’imposa cada tarda<br />
que sóc a casa. “Anem a xutar?”,<br />
diu. I apa, a xutar. La meva dona<br />
està ocupada últimament i a més<br />
el futbol infantil no li tira gaire, així<br />
que em toca a mi. Cap al poli, amb<br />
la pilota, els “keds” de xutar fort, i<br />
les ganes. Per cert, no sé si toca<br />
aquí, però segueixo amb el dubte<br />
sobre si el cadenat amb el candau<br />
tancat de la porta de la pista permet<br />
l’accés... s’hi pot accedir malgrat el<br />
cadenat? Nosaltres, quan veiem el<br />
cadenat tancat, suposem que no<br />
s’hi pot accedir, i llavors el que fem<br />
és... ai, no ho sé si toca aquí, millor<br />
ho deixo estar.<br />
Bé el que deia. Som tots dos, un<br />
davant de l’altre, cada cop més<br />
allunyats i vinga, a passar-nos la<br />
pilota. No cal necessàriament que<br />
un estigui a la porteria. Els gols no<br />
importen, només fem esport no<br />
competitiu. A veure qui xuta més<br />
fort. A mi personalment més que la<br />
força m’importa la punteria. Que me<br />
la pugui passar als peus, o el més<br />
a prop possible. En això ha millorat<br />
molt, ho puc reconèixer. Els primers<br />
dies em feia un fart de córrer (o caminar<br />
quan ja no podia més) darrere<br />
la pilota, que anava cap allà on la<br />
força l’acompanyava. M’estava més<br />
estona darrere la pilota que davant<br />
del Pau. “Eps, fixa-t’hi!!” li deia, però<br />
ràpidament m’adonava que no ho<br />
feia expressament, que ell estava<br />
més per la força, i que els detalls tècnics<br />
tipus para-la, xuta amb l’interior<br />
del peu, mira primer on vols enviar<br />
la pilota, no eren entesos. I sense<br />
insistir gaire, pacientment, me n’anava<br />
a buscar la pilota allà on calgués.<br />
Total, fem esport no competitiu, i no<br />
cal estressar-se.<br />
Però les coses canvien, la coordinació<br />
millora, i últimament la punteria<br />
acompanya de manera més<br />
evident la força. I em sorprenc de<br />
la força i la punteria que té. Me la<br />
passa fort i als peus. Molt bé, em<br />
canso menys.<br />
Ara el repte és la força: “Pare, pots<br />
xutar fins al sostre?” i jo li dic “home,<br />
no sé si està ben fet...” I llavors...<br />
però això és una altra història.<br />
I així estem, tres o quatre tardes a<br />
la setmana cap al poli o els seus<br />
voltants (depèn del cadenat), i a<br />
xutar. I que consti que m’ho passo<br />
bé, que jo de petit hi havia jugat i<br />
m’agrada xutar, conèixer on anirà a<br />
parar la pilota, millorar la tècnica...<br />
aquestes coses difícils d’entendre<br />
als profans. I per tant ja m’està bé<br />
baixar a xutar. No em queixo (gaire).<br />
Un parell d’hores, i cap a casa. Hem<br />
fet esport, hem sortit a prendre l’aire...<br />
què més volem?<br />
LINYOLA<br />
barret picat JUNY 2013
Vistes de Linyola<br />
27<br />
Coneixes el teu poble?<br />
Carme Arenas<br />
Saps on es troba la porta, la llinda i el balcó?<br />
La resposta de la Laura Mas Darbra és: La porta correspon<br />
a una petita casa situada al començament del carrer Prat<br />
de la Riba, prop de la botiga de Ca l’Esclop i és propietat<br />
de Santi Fàbrega Cortés. El dibuix de la façana correspon<br />
també al carrer prat de la riba a un antic cobert que havia<br />
estat un antic magatzem de pinso i queda davant per davant<br />
de cal Xamora. La finestra de reixa es troba davant<br />
de Bigues Linyola.<br />
Respostes a: barretpicat@yahoo.com<br />
ELS POR<br />
RXOS<br />
Teresa Solsona Farré<br />
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola<br />
Tel. 973 575 455<br />
moda home / dona<br />
SUPERMERCAT<br />
DISBO-DOLORS<br />
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94<br />
25240 LINYOLA (Lleida)<br />
www.clublinyolagym.com
28<br />
Entrevista<br />
Entrevista a Jaume Mayoral Martí<br />
Montse Giné<br />
“Jo ara vull tenir com<br />
a objectiu “els altres”:<br />
tu, i tu, i aquell d’allà”<br />
Jaume Mayoral, més conegut<br />
com a mossèn Jaume, és un<br />
linyolenc de pro, que ha dedicat<br />
des de ben jovenet la vida als<br />
altres. Misses, celebracions, colònies,<br />
sortides no són el mateix<br />
sense ell ja que amb el seu sentit<br />
de l’humor i el seu saber fer es<br />
converteix en l’ànima.<br />
Fitxa<br />
Nom: Jaume Mayoral Martí<br />
Lloc i data de naixement: Linyola,<br />
1 de gener de 1966.<br />
Estudis: Llicenciat Superior<br />
Estudis Eclesiàstics per la<br />
Facultat de Filosofia i Teologia<br />
de Catalunya, Llicenciat en Catequètica-Pedagogia<br />
religio sa<br />
per la Universitat Pontifícia de<br />
Salamanca.<br />
Llocs on ha exercit: Talarn<br />
(AGBS), Puigcerdà, Escaldes-<br />
Engordany, Madrid, Ivars d’Urgell<br />
i ara a Ponts. En tots ells he<br />
acompanyat la feina de mossèn<br />
amb la de professor de religió.<br />
Montse Giné(M.G.): La primera<br />
pregunta és obligada i és per què<br />
vas decidir fer-te capellà?<br />
Jaume Mayoral (J.M.): La resposta<br />
és d’aquelles tradicionals i és amb el<br />
dia a dia com a escolà, en aquells<br />
temps que els infants i els joves anàvem<br />
a missa. Em va semblar que ser<br />
prevere era una feina que et donava<br />
l’oportunitat d’estar amb la gent, de<br />
fer coses. A més les celebracions<br />
tenien una bellesa ritual. De petit<br />
quan estava a casa de la padrina del<br />
carrer la Font, m’agradava fer missa<br />
al carrer mentre preníem la fresca<br />
amb la gent del carrer i les vegades<br />
que aixecava una galeta “Maria Dorada”.<br />
Amb els anys això va madurar<br />
i ho vaig acabar de decidir quan<br />
Jaume i Càritas<br />
vaig haver d’anar al seminari menor<br />
(després de 8è d’EGB) i em van dir<br />
que havia d’anar a la Seu a estudiar<br />
i jo vaig dir que no, que la vocació<br />
me la volia treballar amb les coses<br />
del món que encara no coneixeia<br />
(poques vegades havia sortit de Linyola,<br />
només tenia 14 anys... Res a<br />
veure amb la nostra quitxalla d’ara!)<br />
i vaig estudiar BUP i COU a l’Institut<br />
de Bellpuig (entre nosaltres els anys<br />
més divertits i enyorats de la meva<br />
vida) i a més, al poble poder estar<br />
amb la colla que encara avui en dia<br />
anem i que realment, només el fet de<br />
trobar-nos i muntar alguna festa, ja<br />
és tot un omplir d’energia i vitalitat la<br />
nostra vida, una vida ja ubicada una<br />
mica en la seva maduresa.<br />
M.G.: En quin dels llocs que has<br />
estat de mossèn t’ha sapigut més<br />
greu de marxar?<br />
J.M.: Cada vegada que em comunicaven<br />
un canvi de destí, se’m feia un<br />
nus a l’estòmac que em durava fins<br />
un o dos mesos després d’estar a la<br />
nova parròquia. Només et posaré un<br />
exemple: quan vaig acabar el meu<br />
servei militar com a capellà castrense<br />
a Talarn, recordo que encara no<br />
havien destinat a ningú i em vaig<br />
barret picat JUNY 2013
Entrevista<br />
29<br />
menjadors socials, robers... No fa<br />
gaire vas sortir a l’ascensor del “Segre”<br />
com a representant de Caritas<br />
dels bisbats de l’Urgell, Solsona i<br />
Lleida i que doneu suport a 16.000<br />
famílies. Quina és la tasca que feu<br />
des de Càritas?<br />
1995, sortida confirmació.<br />
J.M.: Malgrat la meva formació és<br />
de profe de religió i també expert<br />
en patrimoni cultural i artístic, vaig<br />
fer un màster de Doctrina Social de<br />
l’Església a Madrid i aquí em teniu<br />
fent de delegat diocesà d’aquesta<br />
moguda social i religiosa que es diu<br />
quedar un temps per continuar fent<br />
la tasca, fins que el Coronel-Director<br />
va ordenar el “pater Mayoral para<br />
casa”.<br />
Sempre sap greu i deixes moltes<br />
coses, a més per fer-ho més difícil i<br />
a l’estar a l’escola o a l’institut encara<br />
et fa més forat, ja que tens tants records<br />
de la canalla. Recordo a l’Institut<br />
Espanyol d’Andorra que vaig<br />
ser tutor de curs d’un segon d’ESO,<br />
que ningú volia, ja que estaven ben<br />
grillats, i jo encara jove, amb pèl i<br />
amb ganes de menjar-me el món<br />
vaig sortir voluntari, sempre ho recordaré<br />
el 2 d’ESO lletra I (eren colla<br />
en aquell centre), doncs mai vaig<br />
fruir tant ensenyant i ensenyant-me<br />
amb aquella colla de galifardeus. A<br />
més avui en dia amb els facebooks,<br />
les festes majors i altres, encara els<br />
vas trobant pel camí de la vida. I us<br />
asseguro que no hi ha res que ompli<br />
més que trobar-te algú que et digui<br />
“ei, mossèn Jaume, te’n recordes<br />
de mi?”.<br />
M.G.: Quins són els teus objectius<br />
dins de l’Església?<br />
J.M: Aquí cal ser valents i dir la veritat<br />
pels bons i pacients lectors del Barret<br />
Picat. Al principi era fer carrera<br />
dins de l’Església, poder tenir poder,<br />
manar, rebre el reconeixement dels<br />
Missa campestre<br />
altres... Però les persones que he<br />
trobat a la vida (els nens, els amics,<br />
els malalts, la gent gran) m’han donat<br />
moltes lliçons i m’han fet capgirar<br />
molts esquemes. Jo ara vull tenir<br />
com a objectiu “els altres”: tu, i tu,<br />
i aquell d’allà. Això m’omple cada<br />
dia com si fos un oxigen que t’ajuda<br />
a continuar empenyent aquest projecte<br />
que el sents teu i que es diu<br />
Església. El meu objectiu és que algú<br />
pugui dir cap al final de la meva vida,<br />
aquest home no era mala persona<br />
fins i tot semblava coherent amb el<br />
que predicava!<br />
M.G.: Per desgràcia, als mitjans de<br />
comunicació es veu la tasca que fan<br />
Càritas. Què fem? Doncs acabar la<br />
feina o de vegades fer la feina que<br />
haurien de fer les administracions<br />
públiques. Cada vegada per aquesta<br />
època presentem xifres i realitats, i<br />
cada vegada tot està més malament.<br />
No podem deixar a l’estacada a la<br />
gent, tant si són de casa nostra (que<br />
n’hi ha més del que pensem) com si<br />
són nouvinguts, el color de la pell, la<br />
religió, la classe social, no diferencia<br />
a ningú. Quan ens fem una radiografia<br />
a l’hospital tots ens veiem iguals.<br />
En aquest moment estem fent tot allò<br />
que està a les nostres mans per poder<br />
assegurar el principi fonamental<br />
de la Doctrina Social de l’Església,
30<br />
Entrevista<br />
que és la dignitat de tota persona<br />
humana. A més no cal tanta xerrameca,<br />
només cal que aneu a Càritas<br />
Parroquial de Linyola i veure la feina<br />
que fan els voluntaris i voluntàries, o<br />
el mateix Mn. Pere (i en aquest cas,<br />
us puc dir que fa molt més que jo<br />
des d’aquest càrrec tan oficial que<br />
m’han donat).<br />
M.G.: Canviant de tema, quina és la<br />
teva opinió sobre la nova llei d’educació<br />
LOMCE de Wert i el paper<br />
destacat de la religió?<br />
J.M.: El projecte de llei LOMCE no<br />
l’he llegit, he llegit coses. A més<br />
aquest curs estic amb excedència.<br />
Ara crec que els infants i adolescents<br />
han de rebre una formació i sino es<br />
vol confessional concreta, almenys<br />
que sigui de les religions, que puguin<br />
entendre un quadre al MNAC o al<br />
Prado, conèixer el sentit de moltes<br />
festes i tradicions, entendre que és<br />
aquell edifici tan impressionant que<br />
tenim al poble que es diu església.<br />
M.G.: Creus que s’ha de barrejar la<br />
política amb la religió?<br />
J.M.: Barrejar potser no, però aigualir<br />
tampoc. Entenc que la tasca de<br />
l’Església és una i la dels polítics un<br />
altra. Ara bé, malgrat nosaltres no<br />
hem de fer política podem denunciar<br />
aquelles coses mal fetes, podem<br />
donar un cop de mà en les coses<br />
del poble on estem, jo no vull ser un<br />
simple funcionari de lo sagrat, vull<br />
viure amb la meva gent, tant si són<br />
de missa com si no. I encara més, hi<br />
ha persones, i en conec més d’un i<br />
de dos, que estan a la política, i amb<br />
càrrecs municipals, perquè la seva<br />
fe cristiana els ha portat a aquesta<br />
feina.<br />
M.G.: Com veus la situació de<br />
l’Església actual? Creus que hi ha<br />
d’haver un canvi?<br />
J.M.: El canvi està arribant i per cert<br />
sembla que començarem per la<br />
A Castellserà.<br />
teulada: esperem que vagi bé, a través<br />
del nou Papa. Sense descuidar<br />
molta gent, també n’hi ha de joves,<br />
que volen recuperar amb més força<br />
el missatge pur i net de l’Evangeli i<br />
de Jesús. Haurem de canviar i començar<br />
a replantejar temes que fins<br />
ara semblaven tabús.<br />
M.G.: Què n’opines del Papa Francesc?<br />
J.M.: Doncs que parla amb el cor,<br />
sense embuts i com diem aquí “tal<br />
com raja”, i per cert, aquest tot el dia<br />
fa rajar una bona aigua. De veritat,<br />
fins i tot els que no són creients,<br />
estarien conformes en moltes de les<br />
coses que diu i que fa. Era aquella<br />
alenada d’aire fresc que necessitava<br />
l’Església. I alerta que la seva “alta<br />
teologia” està ben a prop de tots i és<br />
fer feliços als altres.<br />
M.G.: Tu sempre has estat vinculat<br />
amb el jovent i molt jovent de Linyola<br />
et recordarà de les sortides de catequesi<br />
o de les colònies. Quin record<br />
en tens?<br />
J.M.: És un “truco” per no fer-te vell.<br />
Si estàs amb ells pots i et deixen<br />
acompanyar-los, t’agreguen al facebook,<br />
et demanen algun consell, els<br />
pots fer costat. I això és vida i això és<br />
vocació ministerial. Sempre he pensat<br />
que tot allò que et permeti sentir<br />
el que ells senten (sense oblidar que<br />
ja tens 47 anys) t’ajuda a convertir-los<br />
una miqueta, no omplen les<br />
esglésies però omplen el meu cor<br />
i segur que el cor de Jesús. Quins<br />
temps aquells de les sortides de catequesi,<br />
o de colònies i campaments,<br />
genials i vitals per la meva biografia<br />
i el meu tarannà.<br />
Els meus millors amics “joves” no<br />
vénen a missa, no creuen en l’Església,<br />
no estan a gust amb aquesta<br />
societat, però no els puc deixar,<br />
d’alguna manera són, junt amb<br />
altres experiències, la meva sotana<br />
de colors, no negra, d’emocions,<br />
d’amistat, de futur. I quan fem un<br />
beuret tenim autoritzat de parlar<br />
de tot i moltes vegades parlem de<br />
l’Església... Malgrat no queda gaire<br />
ben parada.<br />
Ei, perdoneu aquest rotllo tipus<br />
sermó dels diumenges, però és<br />
tot un honor ser entrevistat per la<br />
nostra revista Barret Picat. Per cert<br />
a Ponts sóc membre de la redacció<br />
de la revista pontsicana Lo Portaveu.<br />
Gràcies per la paciència de llegir-me<br />
i un últim consell, quan contestava<br />
aquesta entrevista acabava de fer el<br />
funeral del Ramon, un padrí de 93<br />
anys que uns dies abans de morir<br />
em va dir: “mossèn, la vida és bonica,<br />
som les persones qui la fem<br />
malbé”. Ja ho sabeu sigueu bones<br />
persones i fruïu a rabiar de la vida,<br />
amb els altres i per als altres.<br />
M.G.: Moltes gràcies Jaume per la<br />
teva atenció i intentarem seguir el<br />
teu consell.<br />
barret picat JUNY 2013
Història<br />
31<br />
Ja fa 75 anys<br />
Pol Galitó<br />
Corria l’any 1938, el mes d’abril<br />
d’aquest 2013 en va fer 75, que<br />
l’exèrcit facciós del general Franco<br />
establí la línia de front molt prop de<br />
Linyola. Els republicans van haver de<br />
reaccionar i al maig van iniciar una<br />
ofensiva per fer-los fora.<br />
Hauria sigut una ofensiva com tantes<br />
altres, sino fos perquè en aquesta hi<br />
foren incorporats aquells joves de 17<br />
i 18 anys reclutats a corre cuita per<br />
suplir les baixes, tan nombroses, de<br />
l’exèrcit republicà.<br />
Encara avui alguns veïns en recorden<br />
el seu pas per Linyola, “....a la<br />
nit tot el carrer (la Font) estava de<br />
gom a gom de soldats descansant,<br />
esperaven la foscor de la nit per marxar<br />
cap al front”. Altres recorden que<br />
en aquestes columnes de soldats hi<br />
havia xicots de Linyola i algun d’ells<br />
demanava als veïns “...escolta, li<br />
podreu dir a la mare que estic bé?”.<br />
Eren els Jaumes, els Joseps, Antonios,<br />
Joans, Ramons..., tants i tants<br />
noms com tantes i tantes històries<br />
que uns a diferència d’altres van<br />
poder explicar doncs la sort els va<br />
classificar ficant-los a una banda o<br />
altra d’aquesta línia tan prima que hi<br />
ha entre la vida i la mort.<br />
En Ramon si que ho ha pogut explicar,<br />
ell fou enviat a la serra de Bellcaire<br />
el primer dia de l’ofensiva de maig<br />
de 1938, formava part d‘un grup de<br />
municionament “...tenia 18 anys i dos<br />
mesos, conjuntament amb altres em<br />
van reclutar i enviar al front, i ens van<br />
batejar amb el nom de biberons. Vaig<br />
ser destinat a municionament junt a<br />
30 o 35 homes més, resguardats entre<br />
dos tossals de la serra entre Bellmunt<br />
i Bellcaire, al voltant d’un carro<br />
amb dues mules ple de muni cions<br />
de tot tipus. Era el dia 22 de maig i<br />
primer dia de l’ofensiva, pensava en<br />
la festa major del poble i que tot eren<br />
flors i violes, però aviat es van acabar<br />
les flors i les violes; el nostre cap,<br />
tot sentint brunzir les bales damunt<br />
nostre, ens va organitzar en grups de<br />
dos per portar caixes de munició a la<br />
primera línia de foc. El meu company<br />
i jo vàrem sortir cap a l’explanada i,<br />
la cosa es va ficar sèria, les bales<br />
passaven prop de les nostres orelles<br />
i en el terreny, un soldat mort, cremat,<br />
crits d’auxili a tort i dret, l’artilleria<br />
enemiga feia veritables estralls quan<br />
de sobte vaig sentir una pinçada a la<br />
cama, ens vam aturar i ajupits al terra<br />
li vaig dir al company, que era de la<br />
quinta del 27, 1 que havia estat ferit.<br />
Tot seguit el company que no podia<br />
córrer massa perquè estava malalt<br />
del pit i s’ofegava, es va ficar a plorar<br />
tot dient: ens mataran, ens mataran.<br />
El vaig calmar i al comprovar que la<br />
ferida era lleu i que podia continuar<br />
corrent em vaig aixecar i arrastrant a<br />
ell i a la caixa ens vàrem refugiar en<br />
un gran aragall i des d’allí ràpid cap<br />
a la posició avançada on els soldats<br />
esperaven el nostre subministrament.<br />
Tot seguit en varen portar a un lloc<br />
d’auxili per curar-me la ferida. Per a<br />
1) Eren homes de més de 30 anys reclutats per cobrir<br />
baixes i que se’ls coneixia com a quinta del sac, ja<br />
que arribaven amb un sac on portaven la manta,<br />
una muda, el plat etc. Doncs l’exèrcit republicà,<br />
per la precarietat en que es trobava, no els hi podia<br />
subministrar.<br />
mi s’havia acabat l’ofensiva del cap<br />
de pont de Balaguer, després al juliol<br />
ens van traslladar als de la 38 brigada<br />
mixta a l’Ebre però aquesta ja és una<br />
altra història.<br />
El Ramon al contrari de tants i tants<br />
companys va poder sobreviure a<br />
l’ofensiva de maig de 1938 una acció<br />
que va iniciar l’exèrcit republicà i que<br />
pretenia fer fora a les forces franquistes<br />
del cap de pont de Balaguer i<br />
capgirar la situació i redreçar el rumb<br />
de la guerra. Els combats van durar<br />
7 dies amb una violència extrema,<br />
a la zona del Morinyol cota 361, on<br />
es trobava el Ramon algun dia es<br />
varen comptabilitzar més de 500<br />
morts. La virulència dels combats es<br />
produïren en tot el front del cap de<br />
pont de Balaguer, doncs les forces<br />
franquistes amb les seves unitats de<br />
tropes mores, legionàries, del requetè<br />
i recolzats per l’artilleria alemanya<br />
situada a l’altra banda del riu Segre<br />
van resistir a pesar de les envestides<br />
republicanes que com deia el meu<br />
amic i comissari anarquista Joan “...<br />
nosaltres no podíem guanyar davant<br />
aquestes forces molt més organitzades<br />
i amb un temperament talibà, els<br />
uns lluitaven per Déu, altres per la<br />
pàtria i el rei i tots plegats Por Dios,<br />
la Patria i el Rey i convençuts que<br />
tenien la raó, en canvi nosaltres...
32<br />
Història<br />
vinga prou que em fico malalt quan<br />
i penso...”.<br />
Davant aquestes forces s’hi van<br />
enfrontar unitats republicanes que<br />
havien estat reorganitzades en poc<br />
temps amb efectius poc avesats en<br />
el combat com els de la lleva del<br />
sac, del biberó, batallons disciplinaris,<br />
ni tan sols les unitats molt més<br />
preparades i equipades sobre el<br />
paper, com les de la 46 divisió d’en<br />
Valentín González “El Campesino”<br />
varen poder aconseguir cap èxit. Tot<br />
plegat, la guerra civil, fou un fracàs<br />
que ens portà a la cua dels països<br />
més desenvolupats d’Europa.<br />
A pesar de no poder-ho evitar quasi<br />
sempre tinc els meus dubtes de si<br />
any rere any paga la pena de rememorar<br />
les històries de les derrotes<br />
militars que a més comporten les<br />
polítiques i de tot això en sabem<br />
molt els catalans 1640, 1714, 1939.<br />
Malgrat tot sempre caic en la temptació<br />
de rememora-ho en un sentit<br />
o altre.<br />
Els conflictes els guanyen els pobles<br />
ben organitzats i ben guiats. I Encara<br />
que sempre hi han matisos a tenir<br />
en compte, l’estudi de la guerra civil<br />
en la seva vessant política ens portà<br />
a aquesta conclusió. Els catalans<br />
necessitem i ens mereixem guanyar<br />
en alguna ocasió, això si, des de la<br />
política i assolir aquest repte amb<br />
força, constància i sobretot amb sentit<br />
comú, perquè tot no sigui flor d’un dia<br />
com sempre ens ha passat, i puguem<br />
decidir on situar-nos en aquest món,<br />
que no fa massa anys els nostres<br />
polítics i savis de torn, ens van pintar<br />
tan bonic i tan “Global”.<br />
BAR<br />
Prat de la Riba, 111 - 25240 LINYOLA<br />
Tel. 664 398 654<br />
Des de <strong>198</strong>4<br />
barret picat JUNY 2013
#capfocalbosc<br />
gencat.cat/incendis
34<br />
Adoli: Catifa Corpus, visita al Poal<br />
Fotos: Adoli, C. Arenas
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT<br />
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44<br />
barret picat JUNY 2013 35
36<br />
Opinió<br />
Blaumut<br />
Xavier Díez<br />
A la línia recta,<br />
bicicletes sense llum.<br />
Un satèl·lit que comença on perdo el cap.<br />
Un camí fet d’herba.<br />
Els teus llavis són de vidre congelat.<br />
Vaig descalç i penso imatges<br />
cegues de les platges,<br />
que només podria veure sota el llit...<br />
El cotxe avança lentament entre els<br />
plàtans de la carretera. Evocacions<br />
embolcallades per una secció de<br />
corda acompanyen el trajecte. L’efecte<br />
videoclip esquitxa d’una bellesa<br />
difuminada l’instant. Imatges evocadores,<br />
sensacions ancorades en la<br />
memòria salpen feixugament a partir<br />
de les paraules. Gelats de menta,<br />
bicicletes, brúixoles, hivern, platges,<br />
herba, llavis freds o diumenges sota<br />
llençols desfilen entre compassos<br />
contrapuntats en notes de violoncel,<br />
invoquen efímeres felicitats tatuades<br />
en el record.<br />
Efectivament, la descoberta d’una<br />
d’aquestes cançons que enamoren a<br />
primera oïda desvetllen en mi l’irracional<br />
plaer adolescent de repetir fins a<br />
la sacietat el mateix tema. Certament,<br />
bicicletes del grup Blaumut em fan<br />
pensar en la síndrome d’Stendhal.<br />
Ara bé, passats els anys i una dilatada<br />
trajectòria de crític i acadèmic em<br />
mouen vers terrenys més analítics. La<br />
descoberta d’un nou grup, amb un so<br />
inconfusible, una personalitat musical<br />
marcada, aires d’autor i eficiència<br />
tècnica em genera una profunda<br />
excitació intel·lectual.<br />
No és el primer grup que descobreixo<br />
de gran. Els Amics de les Arts, Mishima,<br />
Anna Roig i L’Ombre de Ton<br />
Chien, els Manel, Sanjosex..., són<br />
músics amb talent que han fet revifar<br />
el meu gust musical. Suposo que<br />
tenir una filla adolescent m’obliga a<br />
competir en estètica musical; tant és<br />
així que se suposa que sóc jo que, a<br />
la família ha fet descobrir les veus potents<br />
d’Adele (descoberta fa alguns<br />
anys arran d’un episodi de la sèrie<br />
Skins) o Amy Winehouse, que tracto<br />
de contraposar a One Direction, Alicia<br />
Keys o Jason Mraz, configuradors del<br />
cànon artístic de la meva descendència<br />
directa.<br />
El cas és que a la seva edat, si podia<br />
presumir d’alguna cosa era de coneixements<br />
musicals. No com a músic<br />
(els meus intents amb la guitarra i el<br />
baix elèctric van resultar frustrants)<br />
sinó com a crític. A catorze i quinze<br />
anys tenia prou olfacte per separar<br />
el gra de la palla pop i disposar d’un<br />
bon criteri que, fins a cert punt impressionava<br />
als amics. Malgrat una<br />
certa tendència elitista, aconseguia<br />
una certa parròquia, i la conversió de<br />
companys generacionals vers l’acceptació<br />
de les virtuts de Bob Dylan,<br />
Supertramp, Queen, Jim Morrison,<br />
Dire Straits, The Police, Kansas, Pink<br />
Floyd o Mike Oldfield enfront els Leif<br />
Garrett, Chic, Boney M, Roxy Music<br />
o tants d’altres estels rutilants que es<br />
van fondre en travessar l’atmosfera<br />
dels anys. Certament, el meu dandysme<br />
musical també em va confondre<br />
i vaig ser incapaç d’acceptar els<br />
Michael Jackson, Madonna, Donna<br />
Summer o Abba que em semblaven<br />
vulgars, i que en canvi, van resultar<br />
per agradar-me, en contra de la meva<br />
voluntat i formació, anys després.<br />
Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics<br />
Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal<br />
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.<br />
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.<br />
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA<br />
Tel. 657 27 46 36<br />
www.santimotor.com<br />
barret picat JUNY 2013
Opinió<br />
37<br />
Vaig ser incapaç, tanmateix, de convèncer<br />
la parròquia de les virtuts de<br />
Leonard Cohen, Georges Brassens,<br />
Lluís Llach o Tom Waits.<br />
Certament, recordo aquelles tardes<br />
inacabables amb els amics, un antic<br />
tocadiscos i desenes de vinils, alguns<br />
dels quals, els més ratllats, saquejats<br />
d’alguna màquina de bars emboirats<br />
a còpia de Ducados i altres herbes<br />
més aromàtiques. Entenc que la música<br />
era (i és) com una mena de fet<br />
diferencial, referència generacional,<br />
identitat tribal. I tanmateix és immersió<br />
en la poesia i la sensibilitat, més<br />
o menys tolerada clandestinament en<br />
la rudesa de l’adolescència masculina.<br />
Esdevenia una manera de llegir<br />
poesia sense reconeixement, una expressió<br />
de metàfores a la recerca de<br />
transcendència existencial, un vehicle<br />
compartit (metàfora, en grec modern<br />
és la paraula que designa al transport<br />
públic) capaç de traslladar-nos col·<br />
lectivament a altres dimensions.<br />
És potser que descobrir nous grups<br />
pot equivaldre a l’excitació de l’enamorament<br />
adolescent. Una mena<br />
d’exploració mútua, d’idealització de<br />
l’altre, de convergència d’emocions<br />
que hauria d’acabar amb una certa<br />
revolcada entre les dunes tan física<br />
com espiritual. Allunyat feliçment<br />
d’aquella etapa de transició al món<br />
adult, havia anat inhibint a poc a<br />
poc aquell sisè sentit musical que<br />
m’acompanyava els capvespres de<br />
dissabte a cambres pretèrites. A poc<br />
a poc, havia anat ancorant la meva<br />
sensibilitat musical. I a poc a poc, potser<br />
per diversos motius, entre aquests<br />
l’extraordinari moment musical dels<br />
Països Catalans, he anat redescobrint<br />
vells plaers.<br />
Blaumut, i cançons com bicicletes, pa<br />
oli i sal, Islàndia o el llimoner demostra,<br />
no només un grup amb talent, sinó<br />
la constatació que al llarg d’aquestes<br />
dècades vam plantar les llavors d’una<br />
fecunditat artística impressionant.<br />
I faig servir la primera persona del<br />
plural “vam plantar”, perquè la música,<br />
com l’art, com la literatura, no<br />
representa una creació individual,<br />
sinó col·lectiva. Blaumut, com tants<br />
d’altres grups, escriptors, artistes,<br />
actors..., són tant aquells músics amb<br />
cara de bons nois, com nosaltres, el<br />
públic. I servidor de vostès, que porta<br />
dues dècades i mitja fent de docent,<br />
de crític, d’escriptor, de públic, hem<br />
posat les bases perquè el talent individual<br />
vagi trobant un espai on bastir<br />
una certa màgia. Hem estat capaços<br />
de crear un ambient propici perquè en<br />
un ambient en el qual molts malden<br />
fer-nos desaparèixer com a nació,<br />
algunes músiques no clamin en el desert.<br />
Com a molt, en bicicletes sense<br />
llum entremig de la platja...<br />
Cansaladeria<br />
Artesana<br />
M a Teresa<br />
Elaboració Artesana<br />
Pons i Arola, 35 - 25240 LINYOLA - Tel. 973 57 56 64<br />
NABAU, S.L.<br />
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris<br />
Tel. 973 71 43 77<br />
Camí de Lleida, s/n<br />
25240 LINYOLA (Lleida)
AGROQUÍMICS<br />
BOSCH<br />
· Tractaments agrícols<br />
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís<br />
RICHI’S<br />
PERRUQUERIA<br />
HOME I DONA<br />
Plaça Planell, 2<br />
25240 Linyola<br />
Lleida<br />
Telèfon<br />
973 57 53 08<br />
ASSEGURANCES DIVERSES<br />
Agent Josep Lechosa Enrech<br />
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas<br />
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.<br />
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”<br />
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA<br />
38 barret picat JUNY 2013
Opinió<br />
39<br />
Nacionalismes i fonamentalisme<br />
Josep Binefa Palou<br />
«De fet ningú no estima la pàtria perquè és gran, sinó perquè és la seva»<br />
(“Nemo enim patriam quia magna est amat, sed quia sua”)<br />
Lucius Annæus Seneca. (4 a.C. – 65 d.C.)<br />
Després de tants anys de sentir el<br />
carrau del país de la bora, un ja<br />
comença a estar tip que ens tinguin<br />
de cap d’esquila, que ens xollin a<br />
pèl i a repèl i que els seus polítics<br />
i mitjans de comunicació facin de<br />
l’insultar-nos i de l’humiliar-nos l’autèntica<br />
“Fiesta Nacional” i negoci<br />
electoral... Però allò que trobo encara<br />
més de mala entranya és que una<br />
cadena de TV autonòmica, que fa un<br />
parell d’anys vaig poder confirmar<br />
in situ que només es diferencia de<br />
la merda pel color de les mosques<br />
(no en tenen cap de brillant), m’acusi<br />
d’ensarronador, racista, insolidari, de<br />
canviar el significat de les paraules,<br />
de fals i feixista pel sol fet de reclamar<br />
el dret de ser català (de ser-ne,<br />
ja fa seixanta anys que en sóc) i de<br />
poder manar i disposar a casa meva.<br />
Tenen la santa barra d’acusar-nos<br />
d’allò que ells són, que demostren<br />
que ho són cada dia i que ho hem de<br />
patir a tota hora. Ara resulta que som<br />
nosaltres els nacionalistes fonamentalistes!<br />
No tots els nacionalismes<br />
són iguals. Fem-hi un cop d’ull.<br />
Els nacionalismes moderns van<br />
aparèixer al segle XIX. Abans, la Revolució<br />
Francesa havia acabat amb la<br />
concepció de l’Estat com a patrimoni<br />
familiar dels reis absoluts i va establir<br />
el poder polític del ciutadans (fins<br />
aleshores no es distingia la Hisenda<br />
Pública de la fortuna privada del<br />
monarca, els territoris eren “possessions”<br />
i els seus habitants, “súbdits”);<br />
fou el principi de la llibertat dels<br />
individus. Malgrat tot, les fronteres<br />
dels estats, que encerclaven tota<br />
una varietat de pobles i cultures,<br />
que les famílies dinàstiques havien<br />
col·leccionat al llarg dels segles amb<br />
guerres, compres i herèn cies, no es<br />
van tocar. Però al segle XIX, potser<br />
en part com a reacció a les conquestes<br />
de Napoleó, es van començar a<br />
despertar les consciències nacionals.<br />
A poc a poc el folklore, les llengües<br />
vernacles, el sentit identitari de cada<br />
poble, que es comença a anomenar<br />
“nació”, van entrar a formar part de<br />
la ment col·lectiva, de l’art (música,<br />
literatura, pintura...) i de la política.<br />
Paral·lelament també van aparèixer<br />
els conflictes entre “estat” i “nació”,<br />
quan no coincidien, que van donar<br />
peu a dos nous elements: el concepte<br />
d’autodeterminació i un nacionalisme<br />
reivindicatiu que lluitava<br />
per ella. Fou el principi de la llibertat<br />
dels pobles.<br />
Aquest nacionalisme reivindicatiu es<br />
va manifestar de maneres diferents.<br />
Aquelles nacions que estaven dividides<br />
en molts estats separats van<br />
engegar moviments d’unificació<br />
(Itàlia i Alemanya); les que estaven<br />
unides amb una nació dominant i no<br />
reconegudes dins d’un estat plurinacional,<br />
moviments d’independència<br />
(Polònia, Grècia, Sèrvia, les colònies<br />
americanes...) o d’autogovern (Catalunya,<br />
Hongria...). Més tard, les<br />
seqüeles de les Guerres Mundials,<br />
ja al segle XX, van accelerar, a Centreeuropa<br />
primer i a la resta del món<br />
després, aquest procés de creació<br />
d’estats nacionals. 1<br />
Però algunes nacions hegemòniques<br />
dins d’estats plurinacionals van<br />
reaccionar volent fer desaparèixer<br />
les altres nacions, assimilant-les i<br />
uniformitzant-les a la força per suprimir<br />
qualsevol fet diferencial; així,<br />
pensaven, s’acabarien les reivindicacions.<br />
Aquest és el cas d’Espanya<br />
i França entre d’altres. Espanya<br />
sempre ha volgut, armada amb el<br />
seu ultranacionalisme excloent i centralista,<br />
anorrear les altres nacions de<br />
l’estat, imposant una sola llengua,<br />
1) Requeriment del President dels Estats Units Wilson<br />
a la Pau de Versalles (1919) per desmembrar i<br />
debilitar els imperis perdedors després de la Primera<br />
Guerra. Procés de descolonització d’Àfrica i Àsia<br />
després de la Segona Guerra.<br />
una sola cultura i controlant l’ensenyament<br />
(“españolizar”); per això<br />
ens ha estat impossible trobar-hi un<br />
encaix. L’única fórmula que ells accepten<br />
és que desapareguem com<br />
a nació. El nacionalisme espanyol<br />
és un altre tipus de nacionalisme: és<br />
nacionalisme imperialista i excloent.<br />
Aquest nacionalisme no reivindica<br />
ser (perquè “ja són”), sinó que els<br />
altres no siguin. Així, en el mateix moment<br />
que el nacionalisme reivindicatiu<br />
defensava el dret a l’autodeterminació<br />
dels pobles, els nacionalismes<br />
imperialistes postulaven el contrari:<br />
molts estats d’Europa colonitzaven<br />
Àfrica i Àsia, i conquistaven i esclavitzaven<br />
desenes de nacions.<br />
La discussió entre els dos nacionalismes<br />
antagònics també es va<br />
fer en el camp del pensament. Per<br />
justificar allò tan injustificable que<br />
defensaven els imperialistes, que<br />
unes nacions tenien dret a ser lliures<br />
i altres no, van recórrer a multitud de<br />
teories impresentables: el falsament<br />
anomenat “darwinisme social” (com<br />
els animals a la naturalesa, les nacions<br />
grans tenen dret de menjar-se<br />
les petites i només han de subsistir<br />
les més fortes), el racisme, la superioritat<br />
de certes cultures (que<br />
“moralment” estaven “obligades” a<br />
culturitzar les “inferiors”, ni que fos<br />
a la força, “pel seu bé” moltes colònies<br />
noves es van anomenar cínicament<br />
“protectorats”, com les zones<br />
del Marroc ocupades per França i<br />
Espanya). Aquestes idees formarien<br />
part de la columna vertebral del feixisme<br />
i nazisme (ultranacionalisme)<br />
del segle XX.<br />
El punt 3 dels 27 punts programàtics<br />
de la Falange Española de José<br />
Antonio Primo de Rivera comença:<br />
«Tenemos voluntad de Imperio...».<br />
Si tenim en compte l’actitud oficial<br />
d’Espanya i de bona part de l’opinió
40<br />
Opinió<br />
publicada vers Catalunya i Gibraltar,<br />
els homenatges que cada any fa el<br />
Govern a falangistes uniformats de<br />
la División Azul…, és evident que<br />
aquest principi encara és plenament<br />
vigent dins del nacionalisme fonamentalista<br />
espanyol actual.<br />
El fonamentalisme és un terme<br />
que en els seus orígens es referia<br />
a les religions (o a branques religioses)<br />
que interpretaven i seguien de<br />
manera literal i inamovible els seus<br />
textos sagrats (els “fonaments”) i<br />
que fugien de tota modernitat per<br />
considerar-la impura i pecaminosa.<br />
Es va començar a utilitzar també<br />
al segle XIX als Estats Units, on<br />
s’aplicava a certes esglésies calvinistes<br />
que anaven en contra del<br />
“modernisme”, 2 com a conseqüència<br />
de no poder pair els canvis que<br />
van provocar la Revolució Industrial<br />
i la Científica (especialment les<br />
teories de Darwin, Marx i Freud).<br />
Actualment sol fer referència a<br />
l’integrisme islàmic.<br />
Per analogia i en un sentit més<br />
ampli es diu “fonamentalista” a la<br />
ideologia que també se sustenta en<br />
idees i valors considerats suprems,<br />
irrenunciables i inqüestionables,<br />
que sovint garanteixen un “status<br />
quo” atàvic i que s’han de mantenir<br />
íntegres per damunt de qualsevol<br />
consideració (legal, moral, política,<br />
científica, lògica, democràtica...). El<br />
fonamentalisme mai no s’adapta a<br />
la realitat canviant; ho fa al revés: la<br />
distorsiona i falseja per tal de fer-la<br />
quadrar amb els seus principis. El<br />
canvi no és mai ni real ni profund,<br />
només aparença, hipocresia, attrezzo.<br />
Un sempre té la sensació que<br />
la democràcia espanyola és un<br />
exemple d’aquest attrezzo: és falsa.<br />
Només és una disfressa més<br />
perquè segueixi manant la “crosta”<br />
privilegiada de sempre, que viu de<br />
la unitat d’Espanya, avui explotant<br />
les colònies internes. Ara es perpetua<br />
a través de la “democràcia”<br />
i la Constitució, que no s’utilitza<br />
com a garantia de drets, sinó per<br />
frenar els drets que no interessen.<br />
Han sembrat el sistema constitucio-<br />
2) El terme “modernisme” va ser encunyat o, com<br />
a mínim, difós pel Papa Lleó XIII (1878-1903) a<br />
l’encíclica “De les Coses Noves” (Rerum Novarum)<br />
de 1891.<br />
nal de trampes i ressorts que els<br />
permeten anul·lar tot allò que els<br />
va en contra (el que no convé no<br />
és constitucional). La primera, el<br />
Tribunal Constitucional, format no<br />
per jutges, sinó per personatges<br />
“de reconeguda solvència” elegits<br />
pel Parlament segons la correlació<br />
de forces dels partits; a la pràctica<br />
formen una “tercera càmera” muntada<br />
per, si se’ls cola algun gol,<br />
anul·lar-lo traient amb tota la cara la<br />
pilota de dins de la porteria. Ja està<br />
vist i demostrat. La segona trampa,<br />
La Real Acadèmia Espanyola (RAE),<br />
que, canviant el significat de les<br />
paraules, modifica de fet la Constitució<br />
sense canviar ni una lletra. La<br />
jurisprudència del Tribunal Suprem<br />
estableix que el significat de les<br />
paraules en controvèrsia s’ha de<br />
determinar segons l’edició vigent<br />
del Diccionari de La RAE. Això s’ha<br />
utilitzat per modificar la Constitució<br />
d’amagatotis per evitar que Catalunya<br />
i alguna altra comunitat siguin<br />
constitucionalment nacions (l’ONU<br />
protegeix explícitament el dret d’autodeterminació<br />
de les nacions i la<br />
independència seria molt més fàcil).<br />
L’Estatut s’empara en la Constitució<br />
per definir Catalunya com a “nacionalidad”.<br />
I què vol dir “nacionalidad”?<br />
Mirem-ho al Diccionari de la<br />
RAE a l’edició de 1970 (la vigent al<br />
1978 quan es va fer la Constitució)<br />
i al Diccionari de l’edició de 2001<br />
(vigent actualment):<br />
— Diccionari de la RAE (1970)<br />
Nacionalidad. (De nacional) f.<br />
Condición y carácter peculiar de<br />
los pueblos e individuos de una<br />
nación. 5 2. Estado propio de la<br />
persona nacida o naturalizada en<br />
una nación.<br />
— Diccionari de la RAE (2001)<br />
Nacionalidad. (De nacional) 1.<br />
f. Condición y carácter peculiar<br />
de los pueblos y habitantes de<br />
una nación. 5 2. f. Estado propio<br />
de la persona nacida o naturalizada<br />
en una nación.5 3. f. Esp.<br />
Comunidad autónoma a la que,<br />
en su Estatuto, se le reconoce<br />
una especial identidad histórica y<br />
cultural. 5 4. f. Esp. Denominación<br />
oficial de algunas comunidades<br />
autónomas españolas.<br />
El de 1970 només té dues accepcions.<br />
La segona (2) l’hem de descartar,<br />
perquè es refereix a allò de<br />
“nacionalidad española”que tenim<br />
tots al DNI (no crec que ens hi deixin<br />
posar “catalana”); ha de ser la primera<br />
(1). Si la llegiu bé, veureu que la<br />
Constitució “deia” que Catalunya és<br />
una nació: ras i curt. Al 2001 hi van<br />
afegir dues accepcions més que no<br />
aclareixen res, només “ens treuen”<br />
de la l’accepció (1) i ens converteixen<br />
simplement en Comunitat Autònoma<br />
(3 i 4). I si ho preguntéssim als<br />
que van redactar la Constitució, què<br />
volien dir amb “nacionalidad”? Avui,<br />
30 de maig, la casualitat ha volgut<br />
que el Josep Cuní entrevistés Miguel<br />
Herrero de Miñón (ex dirigent d’UCD,<br />
d’AP i del PP), un dels pocs redactors<br />
de la Constitució que queden<br />
vius i, parlant de la Constitució, ell es<br />
referia a Catalunya com a nació i a<br />
Espanya com a estat multinacional!<br />
Més clar, l’aigua!<br />
Però per altra banda el Diccionari de<br />
la RAE no deixa dubtes sobre què és<br />
una nació. Les tres primeres accepcions<br />
del diccionari actual, que són<br />
les rellevants i no han canviat, diuen:<br />
Nación. (Del lat. natĭo, -ōnis). 1. f.<br />
Conjunto de los habitantes de un<br />
país regido por el mismo gobierno.<br />
5 2. f. Territorio de ese país. 5<br />
3. f. Conjunto de personas de un<br />
mismo origen y que generalmente<br />
hablan un mismo idioma y tienen<br />
una tradición común.(…)<br />
Ningú que sàpiga llegir no pot negar<br />
que com a mínim l’accepció 3 (“conjunto<br />
de personas...”) casa com un<br />
guant amb Catalunya. Saben perfectament<br />
que som una nació, però<br />
no ho volen acceptar ni reconèixer<br />
legalment; per això es canvia al<br />
diccionari de la RAE el significat de<br />
“nacionalidad”. El concepte “nació”<br />
és acceptat internacionalment (tots<br />
els diccionaris diuen el mateix en la<br />
seva respectiva llengua). Qui falseja<br />
les paraules? Qui n’inventa de noves<br />
per desnaturalitzar les existents<br />
(LAPAO...)? Els fonamentalistes: tot<br />
s’hi val.<br />
Tot fonamentalisme porta implícita<br />
la idea de “poble elegit”, de sentit<br />
de superioritat, d’exclusivitat, d’únic<br />
posseïdor de la Veritat; això fa que<br />
no accepti per als altres els matei-<br />
barret picat JUNY 2013
Opinió<br />
41<br />
xos drets i consideració que exigeix<br />
per a sí mateix, si això suposa una<br />
amenaça al seu “status quo”. Ells sí,<br />
però tu no. Intolerància. Molt sovint<br />
els fonamentalismes, tant polítics<br />
com religiosos, són utilitzats per una<br />
elit dirigent hipòcrita i corrupta per<br />
tal de mantenir els seus privilegis,<br />
anatemitzant qualsevol idea de canvi<br />
real. Si el sistema polític no és democràtic,<br />
aquesta oligarquia es recolza<br />
en la ignorància i adoctrinament<br />
dels seguidors; si és “democràtic”<br />
(sempre només de nom), també en<br />
comprar i/o condicionar d’alguna<br />
manera altera els vots. 3 Aquesta elit,<br />
que a hores d’ara encara no diferencia<br />
la Hisenda Pública de la seva, ha<br />
estat la principal responsable de la<br />
crisi econòmica del país.<br />
El nacionalisme espanyol és imperialista.<br />
Pretenen que Catalunya és<br />
propietat d’Espanya i fan servir la<br />
3) El filòsof Gustavo Bueno en fa una anàlisi (que en<br />
alguns aspectes no comparteixo en absolut) en el<br />
seu llibre El fundamentlismo democràtico, Temas de<br />
Hoy, 2010, ISBN 9788484608264.<br />
Constitució d’“escriptura”; una escriptura<br />
plena de típex.<br />
El nacionalisme català és reivindicatiu.<br />
No neguem el dret dels altres<br />
a ser, sinó que simplement reivindiquem<br />
el dret a ser nosaltres, com<br />
tothom. Incloure, com fan alguns, al<br />
nostre dret a decidir la reivindicació<br />
dels Països Catalans 4 com a entitat<br />
política (com a fet cultural en un país<br />
normal no caldria ni reivindicar-la)<br />
sense que els altres interessats s’hi<br />
pronunciïn em fa una mica de tuf<br />
“imperialista” i no m’agrada molla.<br />
És evident que la majoria dels de<br />
fora del Principat no volen colom, i<br />
la prova és que voten sempre majoritàriament<br />
en sentit contrari (al<br />
PP, corrupte i tot) i que hi generem<br />
força antipatia (aprofitada pel PP<br />
per anorrear la llengua i alimentar<br />
l’anticatalanisme). Crec que ens<br />
equivoquem: val més que cadascú<br />
es cuidi de casa seva, que tots hi<br />
tenim prou feina.<br />
4) Malgrat hagi estat un valencianista (Joan Fuster)<br />
l’inventor del concepte de Països Catalans.<br />
Catalunya és un país petit i, per a mi,<br />
això és una fortalesa, per més que<br />
el Sr. Rajoy opini que els petits no<br />
compten per a res dins la UE. Gràcies<br />
Sr. Rajoy per veure en un futur<br />
Catalunya com a membre de ple dret<br />
de la UE, encara que hi compti poc;<br />
ara no hi comptem gens i dins d’Espanya<br />
no gran cosa: de tota manera<br />
en sortirem guanyant. Tots ja sabem,<br />
Sr. Rajoy, que a vostè se’l coneix<br />
per Brucel·les com a Mariano I de<br />
España y V de Alemania de tant que<br />
hi pinta. No se n’estigui, Sr. Rajoy,<br />
agafi l’espasa de foc i expulsi’ns del<br />
seu Paradís: li estarem agraïts “de<br />
per vida” (a banda que em faria gràcia<br />
de veure’l amb aletes d’arcàngel<br />
com una cularsa). Abans aprengui,<br />
però, allò que un cordovès de fa dos<br />
mil anys i ciutadà d’un Gran Imperi<br />
ja sabia: que «de fet ningú no estima<br />
la pàtria perquè és gran, sinó perquè<br />
és la seva».<br />
Passeu un bon estiu!
42<br />
Opinió<br />
Andorranus Typicus<br />
Judit Pedrós<br />
Ja fa més de sis mesos que visc al<br />
“País dels Pirineus”. Sis mesos on<br />
he après a dir “demanar” enlloc de<br />
“preguntar”, a dir que aquest cap<br />
de setmana vaig “a baix” de visita<br />
i a enfadar-me amb els cotxes de<br />
matrícules espanyoles perquè condueixen<br />
“com padrins”. Ja fa més<br />
de sis mesos que visc a Andorra<br />
i, poc a poc, em vaig habituant als<br />
andorrans.<br />
En el primer escrit que vaig fer sobre<br />
el Principat, vaig parlar de les diferències<br />
que trobava entre ells i nosaltres.<br />
Amb el pas dels dies<br />
me n’he pogut adonar de<br />
moltíssimes més (com per<br />
exemple que aquí el McDonalds<br />
fa servei a domicili!),<br />
però el que vull remarcar<br />
ara no són aquests petits<br />
canvis entre ells i nosaltres,<br />
sinó els que hi ha entre els<br />
que viuen aquí: m’agradaria<br />
fer un retrat dels “tipus<br />
d’andorrans”.<br />
El primer de tot és el que es coneix<br />
com “l’andorrà de tota la vida”.<br />
Prové d’una família andorrana de<br />
sempre, va néixer amb el passaport<br />
andorrà i es considera dels “andorrans<br />
de veritat”. No és una crítica,<br />
simplement fa molts anys que els<br />
seus viuen al país i ho recalquen.<br />
Acostumen a ser famílies amb diners<br />
(tot i que és cert que encara queden<br />
molts andorrans-de-pro que són i<br />
han estat pagesos i que viuen de la<br />
terra), amb cotxes grans i fills que<br />
estudien fora (o a “baix” o a França).<br />
En aquest grup apareix una cosa<br />
que vaig descobrir quan vaig arribar:<br />
els “patrimonials”. Que què són?<br />
Doncs són empreses que creen els<br />
pares per a que els seus fills gestionin<br />
el patrimoni de la família. En el<br />
meu cas, seria “Pedrós patrimonial”<br />
o “Pernill-Gardi patrimonial”. Vaja,<br />
que es dediquen a viure del que<br />
donen els trossos, les cases i les<br />
fortunes familiars (i generalment ja<br />
us puc dir que donen molt).<br />
Després hi ha els andorrans de fills<br />
de fora. Són andorrans, perquè van<br />
néixer aquí i hi han viscut tota la vida,<br />
però els seus pares són de fora i es<br />
nota. Molts han hagut de renunciar<br />
al DNI per poder tenir el passaport<br />
andorrà (és il·legal tenir-los els dos,<br />
per bé que molta gent ho fa). Entren<br />
també en aquesta categoria els que<br />
van venir a treballar fa molt temps,<br />
i després d’estar-se aquí més de 20<br />
anys, van fer l’examen per obtenir<br />
la nacionalitat (on per cert t’avaluen<br />
els coneixements de la idiosincràsia<br />
i la cultura del país) i el van aprovar.<br />
El següent pas va ser anar a l’ambaixada,<br />
renunciar a la nacionalitat<br />
(espanyola o francesa la majoria, tot i<br />
que també hi ha portuguesos) i fer-se<br />
andorrans. Fora problemes!<br />
I després, ai després! Després<br />
quedem els residents. Emigrants<br />
que hem anat a petar entre les<br />
muntanyes i que, amb sang, suor i<br />
llàgrimes (us ho puc assegurar) hem<br />
aconseguit la famosa “targeta verda<br />
de residència i treball”. Hi ha molts,<br />
moltíssims, portuguesos (sobretot<br />
de la zona de Viana do Castelo) que<br />
van venir a treballar a Andorra quan<br />
trobar feina aquí era molt fàcil. A ells<br />
ens hem sumat catalans, espanyols<br />
i francesos que hem abandonat la<br />
pàtria i hem “envaït” el Principat.<br />
I aquí, en un espai de 468<br />
km 2 hi convivim tots. Andorrans,<br />
semi-andorrans,<br />
treballadors, residents i<br />
il·legals (d’aquests pocs,<br />
això sí, perquè les lleis són<br />
molt estrictes i si t’enganxen<br />
sense papers t’envien<br />
fora sense escrúpols).<br />
Crec que és, precisament,<br />
aquesta barreja la que<br />
moldeja i conforma el caràcter<br />
de la gent que viu aquí. Són<br />
molt seus, molt “de muntanya”,<br />
però a la vegada són hospitalaris. I<br />
la mescla d’accents és constant i a<br />
tot arreu.<br />
L’avantatge? Que el lleidatà (o linyolenc)<br />
i l’andorrà són prou semblants<br />
per a que, quan parlo per la TV, no<br />
se’m noti la diferència i quan m’interessa<br />
(sobretot quan s’ha de treure<br />
alguna informació) em puc fer passar<br />
per andorrana-de-pro!<br />
PD: A la foto es veu el moment en que<br />
cobria (com una andorrana més) la primera<br />
visita al país d’un secretari general<br />
de les Nacions Unides, en Ban Ki-moon.<br />
barret picat JUNY 2013
Literatura<br />
43<br />
El menjar del futur?<br />
Jaume Balcells Palou<br />
Ho ha dit la FAO. Si ho hagués dit<br />
la Paqui, la veïna del tercer, encara<br />
podria dubtar, però ho ha dit la FAO<br />
(Organització de les Nacions Unides<br />
per a l’Alimentació i l’Agricultura),<br />
poca broma.<br />
I què han dit? Doncs que s’aconsella<br />
“cultivar” i menjar insectes. Ecs!<br />
Menjar insectes!? Sí, tal i com ho<br />
llegiu!<br />
La notícia la vaig escoltar d’esquitllada<br />
per la tele, tot fent zàping i, d’entrada,<br />
no li vaig donar importància,<br />
però em va quedar com un rau-rau<br />
a l’estómac, com si no hagués paït<br />
bé una menjada.<br />
Abans de sopar vaig buscar la notícia<br />
al diari i vaig tafanejar per internet<br />
sobre aquest tema. Ara resulta que el<br />
futur de l’alimentació mundial passa<br />
pels insectes. A banda de ser molt<br />
nutritius i sans (superen tant a la carn<br />
com al peix pel que fa a contingut<br />
i qualitat de les proteïnes) la seva<br />
producció és molt més econòmica<br />
i molt més ecològica que produir<br />
carn. Heu de pensar, per exemple,<br />
que per produir un quilo d’insectes<br />
es necessita dos quilos d’aliment,<br />
mentre que per produir un quilo de<br />
carn de vaca es calcula que se’n necessiten<br />
vuit d’aliment. Els insectes<br />
guanyen per golejada!<br />
I això sense tenir en compte la despesa<br />
d’aigua i la producció de gasos<br />
carbònics, on també els insectes en<br />
surten destacadament ben parats.<br />
I quins de quins insectes 1 parlem? Hi<br />
ha una mica de tot... llagostes, formigues,<br />
escarabats, abelles, erugues,<br />
cucs ben lletjos...<br />
“Tocinets” o Porquets de Sant Antoni<br />
Per Internet –suposo per a que ens<br />
comencem a mentalitzar– circulen<br />
llistats amb títols tan explícits i<br />
preocupants com: “Els 10 insectes<br />
comestibles més fastigosos però<br />
saborosos”, on es descriu l’insecte i<br />
el lloc del món on ja se l’acostumen<br />
a cruspir com aquell que es menja<br />
un entrepà de pa amb tomata i<br />
pernill.<br />
Després d’una lectura atenta dels<br />
cruixents candidats a omplir els<br />
nostres plats se’m van passar les<br />
ganes de sopar.<br />
Aquella mateixa nit ja no vaig poder<br />
dormir; amb una suor freda i un pessigolleig<br />
creixent a les cames donava<br />
tombs i més tombs pel llit. Entre<br />
altres coses relacionades, pensava<br />
que si hem d’acabar menjant insectes<br />
potser hauríem de prioritzar el<br />
consum local, vull dir “els productes<br />
del país”. No ho sé, coses com ara<br />
els “tocinets” o “porquets de Sant<br />
Antoni” (Armadillidium Vulgare), 2 els<br />
bernats pudents(Nezara Viridula),<br />
els tallacebes (Grillotalpa grillotalpa)<br />
o aquells xinxes que anomenem<br />
“dimoniets”(Eurydema dominubus)...,<br />
però aquests pensaments no<br />
hem tranquil·litzaven del tot.<br />
De sobte, una idea terrible em va<br />
acabar de desvetllar: Què serà de<br />
la nostra admirada cassola de tros,<br />
del símbol gastronòmic de Linyola,<br />
de la millor cassola del món?<br />
Es convertirà en una parrillada de<br />
grills i llagostes precedida per una<br />
amanides de pugons i tisoretes,<br />
amb un parell de tomates Cherry i<br />
quatre olives?<br />
Després de passar hores i hores<br />
amb aquests pensaments neguitejants,<br />
quan ja gairebé era la<br />
matinada i em guanyava la fatiga<br />
i la son, vaig tenir un altre gran<br />
sobresalt:<br />
Em vaig recordar de les formigues<br />
de la jardinera. Porto anys i panys<br />
tirant-los-hi líquids i polvets per mirar<br />
d’exterminar-les... Què inconscient!<br />
Què irresponsable! Si tal i com estan<br />
les coses poden ser com una mena<br />
de Pla de Jubilació, la meva alimentació<br />
del futur!<br />
Demà mateix, a primera hora, ja<br />
ompliré la jardinera de molles de pa<br />
i de terrossets de sucre...<br />
...I amb aquest pensament conservador<br />
i optimista, per fi em vaig poder<br />
adormir.<br />
1) En alguns articles d’Internet hi trobem equivocadament,<br />
sota el llistat d’insectes, altres artròpodes<br />
com poden ser: Aranyes i escorpins (aràcnids),<br />
cucs (anèl·lids), centpeus (miriàpodes), etcètera.<br />
2) Sabíeu que els tocinets d’humitat no són insectes?<br />
Què són? Crustacis! Increïble, no? Són de la mateixa<br />
família que el cranc!
44<br />
Literatura<br />
Biblioteca Salvador Espriu<br />
Des de la biblioteca …<br />
L’actuació de la biblioteca pública, en la promoció de<br />
l’hàbit lector i la societat del coneixement, té lloc a través<br />
del projecte de foment de la lectura i les diferents accions<br />
de dinamització.<br />
Aquestes accions serveixen per promoure els serveis<br />
oferts ja habitualment per les biblioteques, i per potenciar<br />
o afegir-se a les tasques de foment de la lectura que les<br />
biblioteques ja realitzen en el seu dia a dia.<br />
Montserrat Espina Bellet<br />
En els últims darrers anys, els indicadors estadístics<br />
de les biblioteques públiques mai havien comptat tants<br />
usua ris ni havien anotat tantes activitats; avui però,<br />
les xifres són quelcom diferents pel context de crisi i<br />
retallades. No obstant això, el projecte de foment de la<br />
lectura és el mateix. Probablement , els complements<br />
podran o seran diferents però l’estructura continua<br />
essent la mateixa.<br />
Revetlla de Sant Jordi amb la narradora Sandra Rossi.<br />
És per això, que cal continuar treballant amb compromís<br />
i il·lusió per a la promoció de la lectura, el desenvolupament<br />
de les competències lectores i també per la<br />
consideració social de la lectura.<br />
Enguany, des del Departament de Cultura, a través del<br />
Servei de Biblioteques, es va organitzar per primera<br />
vegada la “Revetlla de Sant Jordi a les biblioteques<br />
públiques” en tant que celebració de les biblioteques<br />
, com una festa pròpia de la diada i amb voluntat<br />
d’instituir-la. En total, unes 125 biblioteques d’arreu de<br />
Catalunya van sumar-se a la celebració i més de 800<br />
actes es van organitzar a l’entorn del llibre, la lectura,<br />
la literatura... Tastets literaris, poemes musicats, clubs<br />
de lectura...<br />
Exposició de Novetats, Diada de Sant Jordi.<br />
Va ser un 22 d’abril ple d’emocions i aventures literàries...<br />
I també a Linyola on la revetlla tingué el seu tret d’excepcionalitat<br />
amb l’estrena d’una nova activitat d’animació<br />
a la lectura: -la Sessió de Contes per a adults.<br />
Tot un espectacle de luxe a càrrec d’una professional com<br />
Sandra Rossi, narradora i actriu, que explicà “Cuinant<br />
històries”, on les paraules van ser les protagonistes. I<br />
amb gran èxit participatiu!<br />
Recordeu que aquest any 2013, és any Espriu. En<br />
un dels darrers exemplars de la revista, us diem que<br />
Hora del Conte - Sant Jordi.<br />
barret picat JUNY 2013
Literatura<br />
45<br />
Una sessió de contes, cançons, poesia... tot acompanyat<br />
per la música d’un acordió diatònic. Una estona lúdica<br />
però alhora cultural.<br />
I a punt d’acabar el curs escolar, la biblioteca conclou el<br />
semestre amb dues exposicions:<br />
–“Els Drets de les nenes i els nens”, que el Servei de<br />
Biblioteques, en col·laboració amb “Intervida”, ofereix<br />
des de les biblioteques públiques de Catalunya.<br />
Des de finals del mes de maig i fins el 13 de juny, una<br />
mostra que, basada en la “Convenció dels Drets de<br />
les Nenes i dels Nens” de l’any <strong>198</strong>9, pretén promoure<br />
l’equitat i la justícia social.<br />
–“Dones d’empresa”, de l’Institut Català de la Dona.<br />
L’ICD té la voluntat d’integrar la diversitat, el talent i els<br />
valors dels homes i les dones en la reconstrucció de<br />
l’ordre econòmic i empresarial, i reconèixer l’aportació<br />
de les dones com a creadores de riquesa, d’empresa i<br />
de cohesió social.<br />
“Minuts Menuts”, Visita dels alumnes de la Llar d’Infants Municipal.<br />
us en tornaríem a parlar per tal de proposar-vos més<br />
activitats.<br />
Doncs bé, explicar-vos que la biblioteca dedicà -l’hora<br />
del conte de Sant Jordi- al poeta . Així, els nens i nenes<br />
de Linyola van gaudir amb l’espectacle infantil “Barques<br />
de paper. Històries del petit Espriu” amb el què conegueren<br />
tant el petit Salvador com l’autor de Sinera.<br />
Aquesta mostra, que es podrà veure a Linyola durant la<br />
segona quinzena de juny, contribueix a fer visibles les<br />
aportacions històriques de les dones dins de l’activitat<br />
empresarial català donant a conèixer les habilitats d’un<br />
conjunt d’empresàries que, cadascuna en el seu terreny,<br />
van desenvolupar les seves particulars formes de lideratge<br />
i van contribuir així a enriquir l’activitat econòmica del país.<br />
Ja veieu com estem treballant en aquest projecte de<br />
foment de la lectura. Però els projectes necessiten<br />
temps... De ben segur que, en els propers anys, les<br />
activitats i propostes de les biblioteques faran créixer<br />
també l’emoció lectora, la divulgació de les lletres, l’amor<br />
per la literatura...<br />
Bones lectures i bon estiu!<br />
Cristina Mir Balagueró<br />
Dietista — Nutricionista<br />
• Estudi antropomètric<br />
mitjançant impedància<br />
bioelèctrica<br />
• Estudi dels hàbits nutricionals i<br />
dietètics<br />
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA<br />
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es<br />
• Realització de dietes<br />
personalitzades durant les<br />
diferents etapes de la vida i<br />
estats fisiològics
46<br />
Racó verd<br />
Els ocells de Linyola<br />
Roger Guillem Martí<br />
Descens de les<br />
poblacions<br />
d’ocells d’ambients<br />
agrícoles<br />
Una percepció personal, el descens<br />
d’ocells als ambients agrícoles,<br />
confirmada pel programa de<br />
seguiment d’ocells Sacre.<br />
L’objectiu principal del programa<br />
Sacre, que funciona a nivell europeu,<br />
és obtenir l’evolució de la població<br />
dels ocells comuns a l’època<br />
reproductora. Els ocells són excel·<br />
lents indicadors de l’estat de la biodiversitat,<br />
doncs les tendèn cies de<br />
les seves poblacions integren molts<br />
factors ecològics, a l’estar presents<br />
en tots els hàbitats, són molt sensibles<br />
als canvis ambientals i són, generalment,<br />
fàcils de mostrejar. Cada<br />
país europeu aporta l’indicador per<br />
a cada espècie o grup d’espècies<br />
i així s’obté un índex europeu de<br />
canvi per a cadascuna. El canvi<br />
ocorregut als ocells lligats a medis<br />
agraris és reconegut per Eurostat<br />
com un dels indicadors de qualitat<br />
de vida.<br />
A Espanya el seguiment és coordinat<br />
per SEO/BirdLife, des del 1996,<br />
amb la participació d’un miler de<br />
voluntaris. A la web de l’organització<br />
(http://www.seo.org/2012/04/13/<br />
sacre/) es pot sol·licitar participar en<br />
el projecte, on s’hi troben les instruccions<br />
detallades i les fitxes a omplir<br />
durant els censos. La metodologia<br />
és molt senzilla, es tracta de censar<br />
20 punts de mostreig situats en una<br />
quadrícula UTM de 10x10 km, en un<br />
itinerari circular i amb una separació<br />
mínima d’1 km entre punts, si es fa<br />
amb cotxe, o 500 m, si es fa a peu o<br />
bicicleta. A cada punt es fa un cens<br />
de 5 minuts, on s’anota tots els ocells<br />
observats i/o escoltats. Es realitzen<br />
dues visites cada primavera, la primera<br />
del 15 d’abril al 15 de maig<br />
(màxima activitat de reproductors<br />
primerencs) i la següent del 15 de<br />
maig al 15 de juny (màxima activitat<br />
de reproductors tardans), amb una<br />
separació de quatre setmanes.<br />
El passat 23 d’abril, SEO/BirdLife va<br />
presentar els resultats del programa<br />
Sacre entre el 1998 i el 2012. A més<br />
de la informació obtinguda per a<br />
les 125 espècies per a les que ha<br />
estat dissenyada específicament la<br />
metodologia, s’han obtingut dades<br />
de 28 espècies més. A banda de<br />
poder consultar aquesta informació<br />
a la web anteriorment citada, es poden<br />
llegir les principals conclusions<br />
en un article publicat al número de<br />
juny de la revista “Quercus”, Entre<br />
aquestes conclusions trobem que<br />
les poblacions d’ocells lligades a<br />
ambients agrícoles són les que més<br />
descendeixen, mentre que pugen<br />
les generalistes pròpies de medis<br />
forestals.<br />
Algunes de les causes associades<br />
a aquest declivi són l’increment<br />
de l’agricultura intensiva, amb la<br />
concentració parcel·lària, l’eliminació<br />
de marges o de la vegetació<br />
d’aquests (tant de males herbes<br />
com tala d’arbres), la pràctica absència<br />
de guarets, la desaparició<br />
de la ramaderia extensiva, l’abandonament<br />
rural (edificis com cabanes<br />
que no es conserven), l’ús abusiu<br />
de productes químics, activitats<br />
cinegètiques no controlades, entre<br />
altres. Alguns cops diferents factors<br />
sumen negativament per alguna espècie,<br />
com per exemple la guatlla.<br />
Aquesta, la guatlla, junt al botxí, la<br />
gralla, el mussol comú, la calàndria<br />
comú, la tallareta cuallarga i la tórtora<br />
comú són les poblacions que<br />
més preocupen. També destaca el<br />
descens de la població de dues espècies<br />
comunes de medis urbans,<br />
Mussol comú observant des d’un posader<br />
d’una cabana en ruïnes al secà de Belianes.<br />
Foto: © Roger Guillem Martí.<br />
com són el pardal comú (>5% de<br />
descens des del 1998) i l’oreneta<br />
vulgar (40% de descens des del<br />
1998). En canvi, en general les<br />
espècies lligades a medis forestals<br />
han patit un ascens en aquests anys<br />
de seguiment, fruit de l’augment<br />
de la massa forestal a la Península,<br />
com per exemple el pinsà comú i el<br />
picot verd. Dues espècies generalistes<br />
d’ambients humanitzats també<br />
han tingut un important ascens<br />
poblacional, es tracta de la tórtora<br />
turca i el tudó.<br />
En el proper número farem un petit<br />
anàlisi de l’estat de les poblacions de<br />
les espècies abans citades (a més<br />
d’altres que es cregui convenient en<br />
una situació similar), però al nostre<br />
entorn immediat, o sigui al terme<br />
municipal de Linyola i en general a la<br />
plana de Lleida. Per aquesta anàlisi<br />
s’utilitzaran les observacions personals,<br />
les observacions d’ornitòlegs<br />
del territori a partir de les dades que<br />
es poden consultar a ornitho.cat<br />
(el portal web dedicat a l’intercanvi<br />
d’informació sobre les observacions<br />
d’ocells de Catalunya) i la consulta<br />
de la bibliografia disponible (atles<br />
d’ocells, Els ocells de la Plana de<br />
Lleida).<br />
barret picat JUNY 2013
Entreteniments<br />
47<br />
El racó dels acudits<br />
Gerard Soldevila Pelegrí<br />
En una aula de l’escola...<br />
–Serafina, creus que algun dia la tecnologia deixarà<br />
enrere el paper?<br />
–Buf, no ho crec pas profe, no em veig netejant-me el<br />
cul amb un iPad.<br />
–Bones, vindria per tornar les ulleres...<br />
–Doncs fa bé, perquè això és una ferreteria.<br />
Mare tinc dues notícies, una és bona i l’altra és dolenta...<br />
La bona és que he passat el test, i la dolenta és que és<br />
el d’embaràs...<br />
–T’agradaria ser el meu sol?<br />
–És clar que si guapa!<br />
–Doncs ja t’estàs allunyant a milions de quilòmetres de<br />
mi!<br />
Les dones de la discoteca em deien lleig quan em veien,<br />
però tot va canviar quan els vaig ensenyar la meva cartera...<br />
A partir de llavors em diuen lleig i pobre!<br />
El meu moneder és com una ceba, quan l’obro em vénen<br />
ganes de plorar.<br />
Envieu els vostres acudits a: gerard.soldevila@hotmail.com
Servei<br />
d’Auto-rentat<br />
de cotxes<br />
Taller de reparació<br />
Electricitat i mecànica en general<br />
Especialitat en revisions ITV<br />
Planxisteria i pintura<br />
Alineació de direccions per ordinador<br />
Servei de grua permanent<br />
TALLERS PLA D’URGELL<br />
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola<br />
48 barret picat JUNY 2013
49<br />
Corredors Celi<br />
Corredores<br />
Tàssies, sempre podi<br />
Fotos: CELI, Linyola Gym, C. Arenas<br />
Linyola Gym<br />
Linyola Gym
50 Jubilats d’excursió<br />
Inauguració Dones amb empenta<br />
Escola Música a Miralcamp<br />
Sopar de la Penya<br />
Grup 66<br />
Veteranes de futbol<br />
Veterans de futbol<br />
Fotos: Jubilats, J.R. Tarragó, E. Llauet.
51<br />
Dones amb empenta<br />
Treballadors de la Boroba<br />
Partit de solters contra casats, al camp de futbol<br />
vell i pel dinar de Sant Antoni. L’any <strong>198</strong>0, aproximadament.<br />
D’esquerra a dreta, Fila de dalt: Joan Rosell, Jaume<br />
Porta, (Antonio Roigé), Alfonso Solé, Josep<br />
M.Badia, Joaquim Bonjorn, Jordi Badia, Andreu<br />
Escolà, Jordi Fontanet, Carlos Domínguez, Isidre<br />
Badia, Roman Mata, Jaume Balcells, Xavier Falcó.<br />
Fila del mig: Gabriel González, Antonio Hernández,<br />
Josep M.Bellmunt, García, Àngel Arrabalí, Ramon<br />
Ceriola, Jordi Domínguez, Justo Almodóvar.<br />
Fila de baix: Joan Falcó, Carlos Domínguez Díaz.<br />
Quinta del 90<br />
D’esquerra a dreta, a<br />
dalt: Meritxell Queralt,<br />
Diana Piqué, Gerard<br />
Berga, Arnau Berga,<br />
Jordi Boldú, Albert Civit,<br />
Heura Balcells, Emil<br />
Crisan, Aida Martínez,<br />
Marc Planes, Sílvia Eroles<br />
i Roger Coll.<br />
A baix: Andrea Porta, Pili<br />
Porta, Alba Farré, Anna<br />
Escolà, Glòria Escobosa<br />
i Arnald Pedrós.<br />
Faltaven: Eduard Pujades,<br />
Ivette Bellmunt,<br />
Lorena Luque, Josep<br />
Ramon Civit, Eva Camí,<br />
Andrea García, Sandra<br />
Troyano i Laia Alarcón.<br />
Primera comunió<br />
A dalt: Brenda Gniady, Aitor Fernández,<br />
Júlia Vergé, Míriam Pérez, Sònia<br />
Soldevila.<br />
Fotos. E. Llauet, A. Rosell, E. Gispert<br />
Al mig: Mariona Martínez, Aitor Tàpies,<br />
Ivet Bonjorn, Marta Tarragona, Josep<br />
Salse, Gerard Ortiz, Àlez Giménez.<br />
A baix: Serfi Fernández, Marc Boldú,<br />
Sheila Navarrete, Biel Mas, Núria<br />
Llordés, Narcís Coma, Àlex Sánchez.
Escala en Hi-Fi<br />
Fi de curs<br />
4t ESO<br />
Fi de curs<br />
2n Batxillerat<br />
Fotos E. Llauet, 4t Eso, 2n batxillerat.<br />
N. Areny, A. Berjano,<br />
E. Boada, A. Bonjorn,<br />
S. Callizo, A. Cuenca,<br />
M. Domínguez, P. Escribà,<br />
N. Fàbrega, A. García,<br />
L. Garcia, H. Laplana,<br />
L. Mulet, A. Muñoz,<br />
J. Querol, A. Salse,<br />
P. Sánchez, A. Sanmartí,<br />
I. Serena, G. Escobosa,<br />
M. Nabau i J. Porta.