BarretPicat-198

Literatura
43
El menjar del futur?
Jaume Balcells Palou
Ho ha dit la FAO. Si ho hagués dit
la Paqui, la veïna del tercer, encara
podria dubtar, però ho ha dit la FAO
(Organització de les Nacions Unides
per a l’Alimentació i l’Agricultura),
poca broma.
I què han dit? Doncs que s’aconsella
“cultivar” i menjar insectes. Ecs!
Menjar insectes!? Sí, tal i com ho
llegiu!
La notícia la vaig escoltar d’esquitllada
per la tele, tot fent zàping i, d’entrada,
no li vaig donar importància,
però em va quedar com un rau-rau
a l’estómac, com si no hagués paït
bé una menjada.
Abans de sopar vaig buscar la notícia
al diari i vaig tafanejar per internet
sobre aquest tema. Ara resulta que el
futur de l’alimentació mundial passa
pels insectes. A banda de ser molt
nutritius i sans (superen tant a la carn
com al peix pel que fa a contingut
i qualitat de les proteïnes) la seva
producció és molt més econòmica
i molt més ecològica que produir
carn. Heu de pensar, per exemple,
que per produir un quilo d’insectes
es necessita dos quilos d’aliment,
mentre que per produir un quilo de
carn de vaca es calcula que se’n necessiten
vuit d’aliment. Els insectes
guanyen per golejada!
I això sense tenir en compte la despesa
d’aigua i la producció de gasos
carbònics, on també els insectes en
surten destacadament ben parats.
I quins de quins insectes 1 parlem? Hi
ha una mica de tot... llagostes, formigues,
escarabats, abelles, erugues,
cucs ben lletjos...
“Tocinets” o Porquets de Sant Antoni
Per Internet –suposo per a que ens
comencem a mentalitzar– circulen
llistats amb títols tan explícits i
preocupants com: “Els 10 insectes
comestibles més fastigosos però
saborosos”, on es descriu l’insecte i
el lloc del món on ja se l’acostumen
a cruspir com aquell que es menja
un entrepà de pa amb tomata i
pernill.
Després d’una lectura atenta dels
cruixents candidats a omplir els
nostres plats se’m van passar les
ganes de sopar.
Aquella mateixa nit ja no vaig poder
dormir; amb una suor freda i un pessigolleig
creixent a les cames donava
tombs i més tombs pel llit. Entre
altres coses relacionades, pensava
que si hem d’acabar menjant insectes
potser hauríem de prioritzar el
consum local, vull dir “els productes
del país”. No ho sé, coses com ara
els “tocinets” o “porquets de Sant
Antoni” (Armadillidium Vulgare), 2 els
bernats pudents(Nezara Viridula),
els tallacebes (Grillotalpa grillotalpa)
o aquells xinxes que anomenem
“dimoniets”(Eurydema dominubus)...,
però aquests pensaments no
hem tranquil·litzaven del tot.
De sobte, una idea terrible em va
acabar de desvetllar: Què serà de
la nostra admirada cassola de tros,
del símbol gastronòmic de Linyola,
de la millor cassola del món?
Es convertirà en una parrillada de
grills i llagostes precedida per una
amanides de pugons i tisoretes,
amb un parell de tomates Cherry i
quatre olives?
Després de passar hores i hores
amb aquests pensaments neguitejants,
quan ja gairebé era la
matinada i em guanyava la fatiga
i la son, vaig tenir un altre gran
sobresalt:
Em vaig recordar de les formigues
de la jardinera. Porto anys i panys
tirant-los-hi líquids i polvets per mirar
d’exterminar-les... Què inconscient!
Què irresponsable! Si tal i com estan
les coses poden ser com una mena
de Pla de Jubilació, la meva alimentació
del futur!
Demà mateix, a primera hora, ja
ompliré la jardinera de molles de pa
i de terrossets de sucre...
...I amb aquest pensament conservador
i optimista, per fi em vaig poder
adormir.
1) En alguns articles d’Internet hi trobem equivocadament,
sota el llistat d’insectes, altres artròpodes
com poden ser: Aranyes i escorpins (aràcnids),
cucs (anèl·lids), centpeus (miriàpodes), etcètera.
2) Sabíeu que els tocinets d’humitat no són insectes?
Què són? Crustacis! Increïble, no? Són de la mateixa
família que el cranc!