Barret Picat - 205

Literatura
47
satèl·lits i
cosmonautes
Ninots a l’espai (III)
Josep Pinyol i Vidal
Durant els primers anys del segle
XX els ninotaires demostraren que
llur imaginació anava molt més ràpid
que la ciència. Tanmateix, alguns
dibuixants presentaren prototips
estrafolaris de màquines voladores
com «l’aéreomovil» d’en Gaietà Cornet
que es presentava com una màquina
«a l’alcans de totas las fortunas
ja que per maniobrarlo (…) n’hi ha
prou ab quatre trastos de casa». Una
escombra, un paraigua, un matalàs
i un parell de ventalls desmesurats
composaven, entre altres objectes,
l’enginy volador presentat a L’Esquella
de la Torratxa a l’agost de 1901.
L’any següent, Robert, publicava
el dibuix d’un nou aparell a pedals
dotat d’ales, globus i ventall del què
deia: «Gran màquina bola-dora /
que aviat correrà per aquí / farà vint
lleguas per hora / si no’s queda a
mitj camí». 1 Josep Costa, «Picarol»
també imaginà el primer aparell
que podria enviar un barceloní al
planeta Mart en una caricatura que
es publicà a La Campana de Gràcia
l’any 1927. 2
A partir dels anys trenta entrem en
una època trasbalsada per la crisi
econòmica i política que afavoreix
l’ensurt dels règims feixistes. La
guerra civil a Espanya i la segona
guerra mundial transformen el cel
en un escenari bèl·lic amb avions
carregats de bombes que espanten
1) L’Esquella de la Torratxa, núm. 1178 (9-08-
1901) i núm. 1219 (23-05-1902) respectivament.
2) La Campana de Gràcia núm. 3024 (4-
06-1927). Reproducció publicada a Barret
Picat. Josep Pinyol Vidal. “La Lluna i Mart: la
imaginació més enllà dels núbols”, núm 186
(juny 2011)
Gaietà Cornet, autoproclamat «l’enginyer le LA ESQUELLA», presentà aquesta curiosa màquina
voladora «a l’alcans de totas la fortunas ja que per maniobrarlo no’s necesita eletricitat ni
bencina, que n’hi ha prou, com poden veure, ab quatre trastos de casa»
L’Esquella de la Torratxa, núm. 1178 (9-08-1901)
i atemoren. Acabada la guerra civil,
una gran part dels nostres artistes de
premsa acompanyaren als vençuts
pels camins de l’exili i de l’oblit. El
franquisme imposà aquella mena
d’aiguabarreig moral i ideològic que
anomenaren el nacional-catolicisme
amb la qual cosa el cel tornà a ser
més propietat de l’Església que no
pas de la ciència. Mentre aqui la gent
es senyava i resava rosaris esperant
que Sant Pere els obrís les portes
del cel, els científics de les grans
potències mundials romiaven per a
trobar l’arma absoluta que pogués
donar-los la victòria final en el conflicte
de la segona guerra mundial. Un
aspecte força important d’aquesta
recerca fou el mètode de propulsió
emprat per enviar cohets a llarga
distància capaços de transportar la
terrible arma nuclear. Un cop signat
l’armistici de la segona guerra mundial,
aquesta conquesta tecnològica
i científica es féu, però, en un entorn
polític força complicat i tens durant
els anys de l’anomenada guerra
freda. Soviètics i estatunidencs es
lliuraren a un enfrontament dialèctic
a l’empara dels nous armaments
nuclears qualificats, amb un cert
eufemisme, com armes dissuasives.
L’espai obria un nou camp de batalla
entre les dues superpotències men-