Barret Picat - 205

40
Opinió
Cada dia sumem més
Francesc Foguet i Boreu
La retòrica de la por i la guerra bruta
dels aparells de l’Estat espanyol ens
han d’encoratjar a tirar endavant,
a anar fins al final, a aconseguir la
llibertat. Són la prova més evident
que, cada dia que passa, els partidaris
de la independència guanyem
la partida de la democràcia i del
progrés. Descartades les falses vies,
inexistents, la voluntat majoritària
de la societat catalana té el dret a
poder vèncer i convèncer a les urnes
pacíficament, democràticament. Més
que mai, és l’hora que cadascú, des
del seu àmbit, es mobilitzi i treballi
de valent per fer-ho possible. Ens hi
juguem el futur.
Tots els indicis apunten que hi ha un
canvi considerable en l’opinió internacional
–també en l’àmbit diplomàtic–
a favor de la independència de
Catalunya. El món econòmic dels
quatre continents té coll avall que
aviat Europa disposarà d’un nou Estat
i ja fa passos per situar-se en els
espais clau, ja que sap molt bé que
aquest tros de terra és un emplaçament
important des del punt de vista
geoestratègic, econòmic i financer.
Bona part dels empresaris catalans
han acabat d’adonar-se que, sota el
jou de l’Estat espanyol, hi perdran
encara més bous i esquelles...
A les altes instàncies del poder
polític espanyol, en canvi, es continua,
de manera impertèrrita, amb la
intransigència de sempre, incapaç
d’oferir cap via alternativa. Al contrari,
han accentuat fins a extrems
delirants la recentralització de l’Estat,
l’eliminació de les miserables
competències autonòmiques i la
ultradretanització galopant de la vida
política. A l’altre pol, des del partit del
govern català, superats els titubeigs
i les marrades, sembla que es preparen
a consciència perquè, un cop
declarada la sobirania plena, el país
pugui funcionar sense problemes.
La cosmopolita Barcelona vol deixar,
finalment, de ser ciutat de segona
per convertir-se en capital europea
i mundial, amb tots els ets i uts. Tot
cau pel seu propi pes.
Al seu torn, la societat civil ha aconseguit
multiplicar les iniciatives i
encapçalar una acció col·lectiva
plural, insòlita fins fa poc temps,
d’abast transversal i suprapolític,
que disposa del consens majoritari
dels catalans i les catalanes. Amb un
dinamisme i una diversitat extraordinaris:
Òmnium Cultural, Sobirania i
Progrés, Assemblea Nacional Catalana,
Procés Constituent, Súmate,
etc. Entre les organitzacions que fa
millor la feina hi ha, ni caldria dir-ho,
l’Assemblea Nacional Catalana. El
seu full de ruta és impecable. Les
seves campanyes, encoratjadores.
Les convocatòries que han preparat
fins al 9 de novembre –sobretot la
de l’Onze de Setembre a Barcelona–
ens impel·leixen a implicar-nos
activament en el pas més decisiu
que farà el poble català des de 1714.
El vent de la història ens ve a favor.
És hora de lliurar una gran batalla,
no pas amb les armes, sinó amb
les urnes. Amb allò que defineix la
societat europea des dels orígens:
la democràcia. No hem de tenir gens
de por, ni hem d’arronsar-nos gens.
Ens cal optimisme, entusiasme i molt
de coratge per aconseguir, amb la
màxima exigència ètica, la llibertat
nacional i la plenitud de drets per
construir un nou Estat modèlic i just,
tant des de l’òptica política com social
i cultural. Cada dia sumem més,
però hem de ser molts, molts, molts
més encara, tants com sigui possible
a favor de la independència. Als qui
volen votar “no/no” o “sí/no”, als
indecisos i als qui tenen por, hem de
saber-los convèncer, amb arguments
sòlids, que la resposta del “sí/sí” és
la millor garantia de futur.
Linyola, 4 de juliol de 2014
Pl. 11 de setembre, 1 Ent. 1
barret picat AGOST 2014