Barret Picat - 205

Linyola, agost de 2014. Lo Pla d’Urgell
número 205
Entrevista a
Josep M. Pedrós
Pere Badia
Genoveva Masses
Reportatges fotogràfics
Colles i festes estiu
La “V”
a Linyola

Estades esportives
DisFRUITA-la Xic
Linyola GYM
Caminada sota la lluna
Joel Pérez Vidal
Fotos: Ramon Tarragó i Linyola Gym

Editorial
3
Fundat l’any 1979
linyola – agost 2014. lo pla d’urgell
Salmerón, 9 – 2n – 25240 Linyola
http://www.barretpicat.cat
e-mail: barretpicat@yahoo.com
Redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Montse Giné i Vergé
Roger Guillem i Martí
Carme Arenas i Alcalà
Jordi Soldevila i Roig
Judit Pedrós i Caba
Eva Llauet i Giné
Jaume Balcells i Palou
Ramon Tarragó i Zaragoza
Cap de redacció:
Esteve Mestre i Roigé
Ninotaires: Perenton Massana i Jordi Roca
Col·laboracions:
Fotografies: Arnau Fontanet, Moisès Mata, Família
Martí-Mases, Pere Badia, Antoni Folguera, Montserrat
Espina, Elisenda Mas, CELI, Linyola Gym, Josep
Binefa, Pol Galitó Martí.
Text: Josep M. Mas i Mas, Pere Badia, Montserrat
Espina, Elisenda Mas, Antoni Folguera Bonjorn,
Xavier Diez, , Arnau Fontanet, Josep Pinyol Vidal, ,
Gerard Soldevila, Joan Carles Grau Bermejo, Miquel
Martorell, Blai Carles, Pol Galitó Martí.
Publicitat i subscripció:
Carme Arenas – Tel. 973 57 55 67
barretpicat@yahoo.com
Subscripció anual local ......19,50 ¤
Subscripció anual forània .....22,50 ¤
Barret Picat. Trenta cinc anys.
Barret Picat, continua el seu camí, trenta cinc anys després del seu
naixement. Hem vist passar els temps, el poble ha passat de ser un pagès
eminentment pagès a un de serveis, hem viscut la pujança dels tallers de
confecció fins a veure’n pràcticament la seva desaparició, hem vist la incorporació
plena de la dona en el món del treball i de la universitat, hem vist
la bombolla immobiliària i la seva caiguda, estem vivint una de les crisis en
que s’ha instal·lat el capitalisme, que ho ha aprofitat per anorrear els drets
dels treballadors i som testimonis del greu deteriorament econòmic de la
classe mitjana, vam néixer amb dues cadenes de televisió i la vigència de les
màquines d’escriure, per passar a viure amb ordinadors, que ens permeten
mitjançant internet estar en contacte amb tot el món... Barret Picat que
es començà a publicar a ciclostil, ara la revista es fa des de casa... de fer
reunions físiques, hem passat a ser una redacció virtual, que fa que només
ens veiem de manera puntual.
Edita: Associació Cultural Alorenil
Dipòsit Legal: L. 182-1981
Muntatge i impressió:
Saladrigues SL – Tel. 973 32 23 53
Ctra. de Preixana, s/n – 25250 Bellpuig
Amb la col·laboració de:
Revista associada a:
BARRET PICAT no assumeix la res pon sabilitat sobre
les opinions expressades en els articles signats o
amb pseudònim, la qual és exclu siva dels seus autors.
La redacció manifesta la no obligació d’acceptar
totes i cadascuna de les col·laboracions.
Veníem del rock&roll per passar per la música màquina, el tecno, el rap... i
a l’èxit del Dj’s... veníem del “Ja sóc aquí” del Tarradellas, per arribar a Artur
Mas..., de la recuperació de la Generalitat a caminar trenta cinc anys després
cap a la independència...
I Barret Picat ha sortit dues-centes cinc vegades en aquests trenta cinc
anys. El que hem estat i som és fruit del treball i del saber de diferents
generacions que hi ha escrit. I tot hi que hem tingut i tenim redactors i col·
laboradors extraordinaris, el nostre actiu més notable ha estat, és i serà
donar a conèixer a nous escriptors..., aquest ha estat i és el nostre orgull
ara mateix. Ara i sempre.

4
Sumari
Portada ...........................Joan Batlle
5 Editorial ............................BP
6 Sumari / La Barretada .........Perenton Massana
CARTES AL DIRECTOR
5 Què no marxeu de vacances? .....Jaume Balcells
5 Escola franquista
i ensenyament democràtic ..........The Osques
NOTÍCIES ................................BP
6 Festa Major d’agost / La “V“ Via 2014 / Casal d’estiu
/ III Estades vila de Linyola
7 Estiu poc calurós / III Festival musical de Linyola /
Accident mortal / Mulla’t per l’esclerosi múltiple /
Actes de Linyola a la fresca 2014
8 Adoli. Catifa de Corpus / Xerrada de Josep Varela
sobre els Arderiu / Xulles a la Penya Barça / Eleccions
a la llar del jubilats / Noms propis
9 Meteorologia i pluviometria ........Josep M. Mas
10 L’Ajuntament informa .............Aj. de Linyola
ESPORTS
11 Torneig de futbol sala de Linyola .....Pere Badia i
Miquel Martorell
12 Noticiari esportiu ..........................BP
13 Sortida del CELI a la Vall Fosca .....Joan C. Grau
14 CF Linyola ........................Pere Badia
VISTES DE LINYOLA
17 Coneixes el teu poble? ........... Carme Arenas
18 Inventari dels béns de l’església i de
l’Arxiu Parroquial de Linyola .......... Blai Carles
ENTREVISTA
20 El cafè matiner amb
Pere Badia .................... Ramon Tarragó
22 El cafè matiner amb
Josep M. Pedrós Tarragó ........ Ramon Tarragó
24 Entrevista (inacabada) a
Genoveva Masses Berengué ........Montse Giné
HISTÒRIA
26 Casa Moreno de la Cendrosa.
Compra de maquinària agrícola .....Esteve Mestre
34 1714-2014 .....................Arnau Fontanet
36 Els gegants centenaris
de Linyola .........................Pol Galitó
OPINIÓ
40 Cada dia sumem més .......... Francesc Foguet
42 Desencuentros ....................Xavier Díez
ENTRETENIMENTS
44 El racó del acudits ............ Gerard Soldevila
LITERATURA
47 Ninots a l’espai (III) ................Josep Pinyol
51 Postal de Biarritz ...............Antoni Folguera
52 La tempesta ...................Jaume Balcells
54 Biblioteca Salvador Espriu .....Montserrat Espina
PLANTES
56 Les plantes remeieres en la medicina
popular linyolenca (VI) ............Elisenda Mas
56 Samerlic .........................Jordi Roca
64 CONTRAPORTADA ........C. Arenas, R. Tarragó
La Barretada
barret picat AGOST 2014

Cartes al director
5
Què no marxeu de
vacances?
Tan odiós o més que aquella propaganda
televisiva on repeteixen
insistentment, com si tots fóssim
retardats o nens de parvulari, aquella
frase que diu: “Què bé que s’està
quan s’està bé!”, és que tota la
gent coneguda que et trobis –com
si d’amagatotis s’haguessin posat
d’acord– et faci la mateixa pregunta:
“Què no marxeu de vacances?”
És clar, quan és que sí, que marxes,
cap problema. Expliques el lloc
on vas i, amb paciència infinita, et
disposes a escoltar la vida i miracles
de tot allò que ells pensen fer durant
les seves vacances.
Lo fotut és quan no marxes. Prou
pena tens que, pels motius que
siguin (econòmics, familiars, astronòmics,
geològics...), no puguis fer
aquell viatge que havies planejat i
desitjat! Només cal que t’ho recordin
cada dos per tres!
Intueixo que alguns, més que res,
ho pregunten per poder explicar lo
que faran ells. Així, si tu dius, per
exemple, que passaràs quatre dies
a la Pineda o a Salou, ells et surten
que faran un creuer pel Bàltic o que
se’n van vint-i cinc dies a la Xina o a
Austràlia. I t’ho diuen amb un somriure
ample i misericordiós, com aquell
que no li dóna importància, com si
et diguessin, vaig aquí, a l’estany
d’Ivars.
Altres, crec, ho diuen inconscients,
per dir alguna cosa, com si et parlessin
del temps. De fet, si diuen:
“Quina calor que fa avui, oi!?”, ja cal
estar ben preparats perquè tot seguit
et poden engegar el temut: “Què no
marxeu de vacances?”
Jo no les faig aquestes preguntes.
Digueu-me poca-solta, si voleu, però
per donar conversa, ara a l’estiu,
sovint m’invento preguntes que no
tenen cap ni peus, ni xo ni arri. Ara,
això sí, tenen una certa originalitat.
“Encara fa allò de l’orinoteràpia, la
teva senyora?”, pregunto a un conegut,
per exemple, abans que a ell li
passi pel cap d’interessar-se per les
meves vacances.
O parlo de casos d’oblits involuntaris
o misteris insondables, com l’herència
del Pujol, o dels ja clàssics, Bárcenas
i els seus sobres, Urdangarín,
el cunyat exemplar, el gran Millet...
Tal i com està el món, amb guerres
i conflictes a dojo, i amb els americans,
com sempre, ficant el nas
per a tot arreu, amb una mà donant
ajut humanitari i amb l’altra venent
míssils, i el fill de Putin (el seu pare
es deia també Putin) fent la guitza a
Europa i, de passada, a l’agricultura
i ramaderia de Lleida, val més no
tocar el tema internacional.
Parlar del Barça sempre és un
recurs, ara que, tal i com va anar
la temporada passada, i tenint en
compte el nou entrenador i els nous
jugadors, tampoc és que es respiri
massa alegria...
Sigui com sigui, si aquests dies em
trobeu pel carrer, parleu -no faltaria
més- de lo que vulgueu, ara, sis
plau, si ho podeu evitar, no em pregunteu
allò de: “Què no marxeu de
vacances?”
Jaume Balcells Palou
ESCOLA FRANQUISTA
I ENSENYAMENT
DEMOCRÀTIC
M’ha semblat interessant el fet de relacionar
les dues frases o paràgrafs
següents per als lectors de BARRET
PICAT:
—“A l’escola franquista, a més de
les festes religioses teníem les
pròpies del Glorioso Movimiento
Nacional. Movimiento que més aviat
feia pinta de convertir-se en Glorioso
Movimiento Contínuo. Gràcies a tot
aquest muntatge celebràvem El día
del Caudillo, la Fiesta de la Raza
-després es diria de la Hispanidad-,
El día del Dolor, El día de la Canción,
El día del estudiante caído, El día
del libro... i, per a més inri encara,
teníem El día del Glorioso Alzamiento
Nacional.”(Josep Coma, mestre
segarrenc ja traspassat).
—“El millor objectiu de l’Educació
(democràtica) ha de ser que el
feixisme no torni a ésser possible
mai més.”(Marta Mata, pedagoga ja
traspassada).
Cap dictadura és transparent, ni
amable, ni simpàtica, ni innocent,
ni honesta, ni menys encara, legal.
Cap dictadura és apolítica. Que no
us enredin.
THE OSQUES
LA VIDA ÉS UN RISC DIARI
Pensa amb els qui més estimes.
Tú no els pots fallar. Assegura’t!
Amb la garantia de
| VIDA

6
Notícies
Notícies
FESTA MAJOR D’AGOST
Una festa major amb moltes i diferents
activitats. A destacar a l’actuació
pel jovent el grup MOSHBOWL
format per Guitarra i veu: Ramon
Sanmartin; Baix: Adrian Contreras i
Bateria: Lluc Martí.
JOVENT
Dijous 14 els joves s’instal·laren en
penyes a la zona del poliesportiu
amb marxa de Dj’s. i el dia 15 a la
tarda s’obriren les penyes, amb sopar
popular concerts i Dj’s.
5a OLIMPIADA RURAL
La nit del dia 15, es celebrà amb gran
èxit la 5a Olimpíada Rural on hi participà
gran part del jovent del poble.
Guanyadors Olímpiada
INFANTS
Divendres 15 els infants de la vila
gaudiren de la Cercavila amb una
batucada del grup l’Espelunca
Diabòlica, i més tard al Planell de
l’espectacle interpretat per la companyia
El gran Magí amb l’espectacle
No pas Nas, seguit d’una festa de
l’escuma.
El diumenge, tingueren durant tot el
dia el Parc Aquàtic Diver. I el dilluns a
la tarda tornaren a tenir la seva festa
de l’escuma.
BALL I CONCERT
Pels balladors, el 15 d’agost actuà
l’orquestra Combo 912, el 16,
Moshbowl
Montse& Joe Transfer, el diumenge,
concert benèfic a càrrec de la
formació linyolenca Teclam’s, en el
que fou l’acte central de la Festa
Major, que actuaren aconseguint
de nou un gran èxit, i el dilluns
Banda Sonora.
ESPORTS
El dissabte 16 es disputà un partit
de futbol entre el CF Linyola i la UE
Tàrrega i el diumenge 17 hi hagué
una Tirada de Bitlles.
EXPOSICIÓ DE CÀRITAS
Hi hagué una exposició al rober de
Càritas Linyola durant els dies de la
festa major.
LA “V” VIA 2014
L’ANC de Linyola organitzà una
V –preparació de la V de l’11 de
setembre- amb gran èxit, de fet, fou
una gran Festa familiar, en la que
hi participaren unes 350 persones
i després hi hagué berenar –coca
amb xocolata- pels assistents.
CASAL D’ESTIU
Durant tres quinzenes del 28 de juny
al 8 d’agost, 75 nens i nenes han fet
diferents activitats al casal d’estiu
com: Han treballat tot el curs el conte
el Llibre de la Selva i l’han representat,
han fet manualitats, curset de
cuina, anglès, pintar una samarreta,
representar diferents històries i contes
de moltes èpoques: les nenes
amb una disfressa de princesa i els
nens una disfressa de prínceps o de
guerrers, i han fet una guerra d’aigua.
Durant el curs han fet diverses
sortides per anar a la piscina, fer una
bicicletada i també un tomb amb
patins. Tant alumnes com els pares
han quedat molt satisfets d’aquests
cursos...
III ESTADES VILA DE
LINYOLA
Durant tres setmanes a Linyola
es feren les III estades esportives
Vila de Linyola que finalitzaren el
divendres 1 d’agost. En la primera
edició van participar 30 nens i nenes.
En la segona edició 70 nens i
nenes i en aquesta tercera edició
100 nens i nenes amb gran èxit. Per
fer les estades s’ha comptat amb
8 monitors molt qualificats: Xavi
Fontanet, Siddhart Candame, David
Torrades, Anna Vendrell, David
Vendrell, Marina Fontanet, Wendy
Candame i Xavi Alís que han ofert
un ampli ventall d’activitats esportives
i interactives, compartir esports
i experiències que els ajudi en la
seva formació com a persones.
S’ha treballat el màxim d’esports
barret picat AGOST 2014

Notícies
7
possibles: Futbol sala, Hoquei, Futbol,
Bàsquet, Tennis, Vòlei, Bàdminton
i també classes d’anglès.
ESTIU POC CALURÓS
Tot i els seus repics de calor, l’estiu
de l’any 2014 es recordarà com
l’estiu que no va fer calor, un estiu
en que les tempestes de manera
reiterada van fer malbé les collites
d’alguns termes... però l’aigua
caiguda als Pirineus, fa que els
principals pantans estiguessin
a principis del mes d’agost a un
90% de la seva capacitat. Però
repetim, el temps no ha beneficiat
a l’incipient indústria turística del
Pla d’Urgell.
III FESTIVAL MUSICAL
DE LINYOLA
Organitzat per l’Ajuntament i l’Escola
de Música, e ls dies 7, 8, 9 i 10
d’agost, a les 9 del vespre, es va
celebrar a l’església parroquial el
III Festival musical de Linyola amb
recitals de cant, piano i música de
cambra que va anar a càrrec de
Laura Vila, Ferran Aymerich, Linus
Montolio, Xavier Iglesias i José Porto
i els alumnes del curs de cant i piano
de l’Escola Municipal de Música de
Linyola.
ACCIDENT MORTAL
El passat 24 de juliol, Ramon Joval
Binefa de 84 anys mentre regava va
patir un fatal accident a conseqüència
del qual va morir. Era un pagès
de pedra picada, força estimat al
poble i la seva mort fou molt sentida.
Descansi en pau.
MULLA’T PER
L’ESCLEROSI MÚLTIPLE
Més de 600 piscines de Catalunya,
entre elles la de Linyola, celebraren
el diumenge 13 de juliol, el Mulla’t
per l’esclerosi múltiple, recollint fons
per les seves activitats.
ACTES DE LINYOLA A LA
FRESCA 2014
FINAL FUTBOL SALA
Es va celebrar el dissabte 9 d’agost
i el guanyador fou Ampli reportatge
a l’interior.
CLOENDA DELS CURSETS DE
NATACIÓ
La cloenda dels cursets de natació
es va fer el divendres 8 d’agost, en
una lluïda festa a les piscines municipals,
on hi participaren dels nens,
nenes i els monitors, amb l’assistència
dels seus familiars, el que dóna
una gran rellevància a l’acte.
SOPAR DE COLLES
Es va celebrar el 2 d’agost el sopar
de colles, però en comptes de fer-ho
al Planell, per l’amenaça de pluges,
es va traslladar al poliesportiu.
III MASCANÇÀ SONA FORT
El “III Mascançà sona fort” es va
celebrar el dissabte 19 de juliol, a
la plaça Planell i vingueren jovent
d’arreu per veure l’actuació dels
grups STROMBERS, TREMENDOS
i MONDO LOCO i passar una gran

8
Notícies
nit. Un gran èxit d’organització del
Grups de Joves de Linyola.
SANT CRISTÒFOL
El diumenge 13 de juliol, a migdia i
a la plaça de l’església i per commemorar
la festivitat de sant Cristòfol es
va fer la benedicció de tota mena de
vehicles, que donaren els Tres tombs
pels carrers de la vila.
CAMINADA A LA LLUM DE LA
LLUNA
El dissabte 12 de juliol es va fer la
tradicional caminada a la llum de la
lluna amb sortida i arribada a la plaça
Planell i on es va recórrer 5 km. Tots
els caminants van poder gaudir de
l’entrepà i l’aigua.
DISFRUITA-LA XIC!
Organitzat per la Unió de Pagesos
i el patrocini de la Diputació de
Lleida, els participants als cursets
de natació van gaudir el divendres
11 de juliol d’un espectacle on se’ls
explicava les propietats de la fruita.
HISSADA DE LA SENYERA
Després de diferents vicissituds es
va trobar un lloc ideal per la senyera
que l’ANC volia hissar en un lloc destacat
del poble. Finalment s’arribà
amb un acord amb l’ajuntament per
penjar-la a la rotonda que agafa els
carrers sant Pau, Lleida i Pau Casals.
El dia 29 de juny es va hissar enmig
d’una festa en la que hi participaren
grallers, capgrossos i un nombrós
públic. La festa es va acabar amb
un vermut.
REVETLLA DE SANT JOAN
La revetlla de Sant Joan, el dia 23
de juny, tingué com a protagonista
l’equip aleví que s’havia proclamat
NOMS PROPIS
Joan Clop, artesà que treballa
la boga de zones humides, entre
elles l’estany d’Ivars per fer mobles.
Visiteu moblesecologics.
com per veure el treball del Joan.
campió de 2ª provincial i que fou
l’encarregat de portar la Flama
del Canigó. Degut al mal temps,
el sopar de colles es va traslladar
al poliesportiu, on es va celebrar
el correfoc protagonitzat pel grup
Keressus. La festa es va acabar
amb un disc-mòbil.
ADOLI. CATIFA DE
CORPUS
El diumenge 22 de juny, com cada
any, a la pujada del Castell, es va
fer la catifa de Corpus per part de
els Adoli que va agradar a tothom.
Després hi va passar la professó de
Corpus. La catifa tenia 26 metres de
llarg per 6 m d’amplada.
Les Adoli celebraren la seva festa de
fi de curs el dissabte 28 de juny amb
un sopar al poliesportiu.
XERRADA DE JOSEP
VARELA SOBRE ELS
ARDERIU
L’escriptor i polític Josep Varela el
divendres 20 de juny va donar una
interessant conferència sobre “Els
Arderiu i la seva trajectòria personal
a Lleida” a la sala Formiguera que
va agradar força al públic assistent.
La xerrada era organitzada per
l’ajuntament amb la col·laboració de
Barret Picat.
XULLES A LA PENYA
BARÇA
El dissabte, 14 de juny, es va celebrar
a la Penya una sopar de xulles,
com a colofó a la temporada 2013-
14, a la que hi assistiren força socis,
que passaren una bona estona.
ELECCIONS A LA LLAR
DELS JUBILATS
El dissabte 14 de juny es feren
eleccions a la Llar de Jubilats on hi
participaren 107 electors. Dies després
es va reunir la Junta i després
de les votacions internes, quedà
constituïda de la següent manera:
President: Jaume Casadellà Balagué
Vicepresident: Ramon Escolà Querol
Secretària: Concepció Ibars Solé
Tresorer: Ramon Tarragó Zaragoza
Vocal: Domènec Droguet Pons
Vocal: Josep Maria Carulla Salles
Vocal: Sebastià Salles Torrent
Vocal: Modest Vilamajó Rosell
barret picat AGOST 2014

Notícies
9
Meteorologia i pluviometria
juny 2014 juliol 2014
Temperatura mínima 12 o 15 o
Temperatura màxima 34 o 35 o
Mitjana de les mínimes 16 o 20,9 o
Mitjana de les màximes 30,2 o 30,1 o
Mitjana del mes 23,1 o 25,5 o
Dies de pluja 4 6
Total litres pluja 18,5 l. 27 l.
Dia màxima precipitació 8 l. el dia 17 10 l. dies 24-25
Dies de tempesta 1 2
Dades referides a l’interior de la població.
Josep M. Mas i Mas
Foto Carme Arenas

10
Notícies
L’Ajuntament informa
L’Ajuntament de Linyola durant el
mesos de juny-juliol ha estat realitzant
obres de manteniment al
conjunt de dipòsits d’aigua potable
situats al terme municipal de Bellmunt
d’Urgell.
Al dipòsit gran –amb una cabuda de
25.000.000 de litres– s’han realitzat
obres de sanejament a 2.500 metres
linials de juntes que hi han al formigó
i que actualment estaven molt
danyades i segellades amb alquitrà.
Aquest ha estat reemplaçat, una
vegada sanejades les juntes, per
materials més resistents i elàstics
i més adequats a les condicions
mediambientals on està situada la
bassa.
L’obra ha estat realitzada per la brigada
municipal amb l’import total,
IVA inclòs, de 20.000 euros.
Tanmateix i una vegada buits els dipòsits
més vells, entre el quals hi ha
el de l’aigua clorada, s’ha comprovat
una sèrie de deficiències tant en la
seva estructura com en el sistema
de vàlvules que subministren aigua
la xarxa general. La complexitat de
l’obra ha determinat la petició de
varis pressupostos a empreses especialitzades.
Servei
d’Auto-rentat
de cotxes
Taller de reparació
Electricitat i mecànica en general
Especialitat en revisions ITV
Planxisteria i pintura
Alineació de direccions per ordinador
Servei de grua permanent
TALLERS PLA D’URGELL
Travessera Carrer Edison, s/n – Telèfon 973 57 54 02 – Linyola
barret picat AGOST 2014

Esports
11
Torneig de futbol sala de Linyola
Pere Badia i Miquel Martorell.
Com cada estiu s’ha celebrat aquest
estiu el Torneig de futbol sala a la
pista poliesportiva de Linyola.
Torneig Alevins i
Infantils
Aquest any, la novetat és que hi ha
hagut una lliga d’alevins i infantils i
la veritat és que el Torneig ha estat
un gran èxit, ja que durant les tres
setmanes que ha durat de dilluns
a divendres i a les 9 de la nit hi ha
hagut un partit d’aquestes categories
i les grades s’omplien de
familiars dels jugadors. En aquest
campionat hi ha hagut partits molts
renyits i s’han vist jugadors de
molta tècnica.
Els equips eren Cat’s, Bits, Street
Team i Reves.
La final la jugaren Street Team i
Reves, fou molt disputada i el partit
acabà amb un empat 1 a 1 i a la
tanda de penals s’imposaren els
primers per 3 a 2.
La classificació quedà així:
1) Street Team
2) Reves
3) Bits
4) Cats
Torneig Sènior
Hi participaren 6 equips que a la fi
del campionat, la classificació quedà
així:
1) Bar JJ
2) Pizzeria Giovanni
3) Trilita
4) Mec- Mec
5) FS Bellvís
6) Linyola Gym
La final la jugaren Bar JJ i Pizzeria
Giovanni i en un partit disputadíssim
va guanyar el primer per 5 a 4.
El màxim golejador fou Marc Poblet
amb 12 gols i el porter menys golejat
–amb 12 gols–, fou Cunillera, tots
dos pertanyents a l’equip campió,
el Bar JJ.
Tots els partits es disputaren amb
un àrbitre i les semifinals i finals amb
dos àrbitres.
Totes les nits foren esplèndides per
disputar partits i també per al públic
linyolenc i persones que estan de vacances,
que es va reunir a les grades
de la zona poliesportiva per veure
aquests partits de futbol. Esperem
que el Torneig es continuï celebrant
doncs, l’èxit està garantit.
TAXI Jordi
687 847 648
973 575 375
Linyola

12
Esports
Noticiari esportiu de Linyola
Barret Picat
Alexandre Tàssies va celebrar la
seva darrera cursa de la temporada
2013/14 a Bell-lloc d’Urgell el dia 5
de juliol on va guanyar de manera
destacada i per quart anys consecutiu.
Gemma Bonjorn per la seva banda
va quedar segona a la cursa d’Alcarràs
que es va córrer el 19 de juliol.
Joel Pérez Vidal, alumne de Linyola
GYM va superar satisfactòriament
l’examen de cinturó negre 1r DAN
de Taekwon-do.
El CELI ara està preparant la Cursa
del Caragol que es celebrarà a
Linyola el proper 5 d’octubre amb
un recorregut de 10 km i també una
Caminada popular.
Alexandre Tàssies
Gemma Bonjorn
Dilluns: TÀRREGA
Dimarts: ALCAÑIZ - CAPELLADES - FRAGA - MANRESA
Dimecres: ALMENAR - MOLLERUSSA - POBLA DE SEGUR
Dijous: ALMACELLES - ESPARRAGUERA - FLIX - LLEIDA
Divendres: CERVERA
Dissabte: BALAGUER - CASPE - LLEIDA - MARTORELL
Diumenge: ARTESA DE SEGRE - COLLBATÓ - FONDARELLA - ORGANYÀ
I EL DIA 8 DE CADA MES A MONZÓN
Tel. 973 57 55 80 • 659 97 44 33 • Tel. 973 57 51 34 • 670 53 73 01 • LINYOLA
barret picat AGOST 2014

Esports
13
Sortida del CELI a la Vall Fosca
Joan Carles Grau Bermejo
Aquest passat diumenge, 10 d’agost,
el CELI va organitzar una sortida “familiar”
a la Vall Fosca i que va tenir
una bona acollida. La mostra és que
ens hi vam arreplegar 32 excursionistes,
entre nens, nenes, pares i mares,
a més a més de la “Xispa”.
El lloc de trobada i sortida va ser
a les 07:00, més o menys, des de
la Plaça Planell i vam fer una petita
parada per estirar les cames
i prendre alguna cosa a la Pobla
de Segur.
Des de la Pobla vam continuar fins
deixar els vehicles al pàrquing del
costat del telefèric de l’embassament
de Sallente i cap allà a les 10:00,
després d’agafar forces i esmorzar
una mica, va començar el que era
l’excursió en sí.
Pujada pel camí de Pigolo fins al
“carrilet” i, després d’algunes fotos,
arribada a l’estany Gento i el seu
refugi.
Un petit “Kit-Kat” i pujada fins al refugi
de Colomina, lloc base on vam
parar a dinar i a descansar.
Els/les més valents i valentes vam
donar un tomb als estanys de Co-
lomina i de Mar passant pel pas de
l’ós.
I al voltant de les 16:30 tornada xino
xano cap avall parant un moment a
donar-li un cop d’ull a l’estany Tort,
el qual està força baix segons es
podien veure les marques del seu
nivell habitual.
Una vegada al pàrquing una mica
de beure al bar del telefèric i altra
vegada cap a Linyola.
La conclusió és que crec que la
sortida ha estat molt bé, on hem
pogut gaudir d’uns paisatges molt
bonics, que ens ho hem passat
molt bé i, on els nens i les nenes es
van comportar com uns autèntics
“jabatos”.
Tot i no portar GPS, després de veure
algunes rutes semblants al Wikiloc
crec que vam fer al voltant de 18/19
km i uns 1100/1200m+.
Av. de la Mediterrània, 68-69 – 25241 GOLMÉS (Lleida)
Tel./Fax 973 60 01 03
xapaipinturamarpri@gmail.com

14
Esports
CF Linyola
Pere Badia
S’acaba l’estiu i aviat començarà la
temporada. L’equip tècnic del primer
equip ha treballat força aquests dos
mesos per formar un equip competitiu.
Les baixes de l’equip han estat, l’Ivan
que marxa al Miralcamp, Planes al
futbol sala, el porter Sergi al Palau, el
porter Mario al Tèrmens i el davanter
Edu al Bellpuig.
Les altes són Manel Font que ve de
la Fuliola, Jaume Nebra del juvenil
del Reus, recuperem després d’una
llarga lesió a Xavier Farré, i els porters
Pau Llovera del Bellvís i resident
a Bellcaire i el porter del Miralcamp,
Eduard Caba.
Som gairebé el mateix bloc de l’any
passat i amb un any més d’experiència
a la categoria pel que podrem
competir amb tots els equips.
El dissabte 16 d’agost vam competir
amb el Tàrrega i vam empatar 1 – 1.
Demanem a tots els aficionats que
vagin a animar tots els diumenges a
l’equip, ja que donarà grans alegries.
El primer partit oficial serà el 7 de setembre
al camp del difícil Guissona i
el 14 de setembre jugarem al nostre
camp contra el Solsona.
Dels equips base, s’està treballant
en tots els equips, ja que depèn dels
jugadors que tinguin per inscriure’ls
en les seves categories. L’equip
aleví que va quedar campió de segona
divisió, aquest any, a 1ª divisió,
competirà amb els millors equips de
la província.
Desitgem que l’equip s’acabi de
rodar en aquest final d’agost i que
comenci la temporada. Fins la
propera!
BAR
Prat de la Riba, 111 - 25240 LINYOLA
Tel. 664 398 654
Des de 1984
barret picat AGOST 2014

16
Activitats CELI
Festes d’estiu a Linyola
Fotos: M. Mata, CELI, R. Tarragó.

Vistes de Linyola
17
Coneixes el teu poble?
Carme Arenas
Saps els llocs on s’han fet
aquestes fotografies?
Respostes a
barretpicat@yahoo.com
La resposta al número anterior
era LV-3331 Km0 al carrer
Salmeron; l’entrada amb dos
pilons és al castell, el Molí d’oli;
MM, la casa que fou de Manuel
Mestre. Davant el carrer
Llibertat i el balcó és al carrer
Domènec Cardenal –cal Pepito
el Sord– casa Folguera.
Fotos: Josep Binefa
ASSEGURANCES DIVERSES
Agent Josep Lechosa Enrech
Assegurances de tota mena. Consulti’ns el seu cas
i nosaltres li estudiarem una assegurança a la seva mida.
El nostre lema: “Servir el Client com es mereix”
C/. Edison, 33 – Tel./Fax: 973 57 54 02 – LINYOLA

18
Vistes de Linyola
Inventari dels béns de
l’església i de l’Arxiu Parroquial
de Linyola
Blai Carles Guillem
Un dels instruments més eficaços
per al control i la gestió dels béns
d’una institució o persona són els
inventaris. Aquests, tenen la finalitat
d’anotar i classificar cadascun dels
béns, de cara a obtenir un registre
documental on hi figurin les possessions
d’aquesta institució o persona.
Òbviament, es poden fer diversos
tipus d’inventaris, segons quin sigui
el camp d’estudi. Així, ens trobem
que existeixen inventaris de tipus
econòmic, mediambiental, del patrimoni,
entre d’altres. En el present
article els volem informar sobre la
confecció de dos inventaris que
s’han pogut acabar durant aquest
estiu i que dotaran a la Parròquia
de Linyola d’unes eines força útils
de cara a gestionar els seus béns
patrimonials.
En primer lloc, parlem de l’inventari
de l’església parroquial de
Linyola, que es va iniciar al 2010
i que s’ha finalitzat durant aquest
mes d’agost. Aquest treball ha estat
fruit de la col·laboració de diverses
persones, totes elles coordinades
per l’histo riador local Esteve Mestre.
L’inventari està organitzat en dues
parts. En la primera, realitzada per
Mn. Pere i un servidor, tot resseguint
cadascun dels racons del temple
(des de la sagristia fins al campanar),
vam anotar i catalogar cadascun
dels béns que integren l’església
(des de les més simples campanetes
que fan anar els escolans fins al Sant
Crist que presideix el presbiteri), tot
procurant anotar les mesures dels
objectes i, en cas que es conegués,
la seva procedència. I en la segona
part, realitzada per Pol Galitó, es va
procedir a fotografiar els béns més
característics i valuosos de la parròquia,
de cara a tenir-ne un major
coneixement, ja que diuen que una
imatge val més que mil paraules.
Tot aquest minuciós treball a priori té
una doble finalitat: d’una banda dota
a la parròquia d’un instrument útil per
a conèixer quins béns existeixen dins
del temple en un moment determinat,
de cara a possibles furts, vendes
o desaparicions; i, d’altra banda,
constitueix una eina molt valuosa
per als futurs historiadors que vulguin
conèixer com era la parròquia
de Linyola a principis del segle XXI.
Sincerament, considero –almenys
per la meva part– que aquesta última
finalitat és la que ens ha animat a
tots a dur a terme aquesta obra, ja
que per a un investigador és molt
apassionant poder descobrir a partir
de documents gràfics o escrits com
era un edifici en un període determinat
del temps. A molts de nosaltres,
per exemple, ens agradaria poder
reconstruir com va ser la nostra antiga
ermita de Santa Quitèria, però
malau radament encara no s’ha trobat
cap document prou complet com
per a conèixer-la suficientment. Així
doncs, la realització d’aquest treball
pretén cobrir aquest buit i dotar a les
generacions venidores d’una eina
força útil de cara als estudis que facin
sobre els nostres temps actuals.
I, en segon lloc, volem parlar-vos
sobre la confecció de l’inventari
2002-2012
10 anys al vostre
servei
Floristeria – Jardineria
Mireia Caba Muntada
Tel. 973 57 57 33 – C/ Major, 6 – 25240 Linyola (Lleida)
* Flor i planta natural
* Arranjaments per Bodes i
comunions
* Ornamentació d’església,
restaurants i sales conferències
* Poms i centres florals per
celebracions
* Palmes i corones funeràries
* Composicions florals en artificial
* Disseny de jardins
* Creació i manteniment de
jardins
* Articles de regal
barret picat AGOST 2014

Vistes de Linyola
19
de l’Arxiu Parroquial de Linyola.
Aquest treball, a diferència del
primer, té un caire més pràctic, ja
que la seva principal finalitat és
facilitar l’accés i la localització dels
diferents documents que es troben
a la rectoria, fet que comporta que
cada cert temps s’hagi d’anar actualitzant
el catàleg. De la mateixa
forma que l’inventari de l’església,
aquest també ha estat fruit de la
iniciativa d’Esteve Mestre i Mn. Pere.
De fet, quan Mn. Pere va arribar al
2008 ja va fer un primer esborrany
de quins llibres tenia a l’arxiu, centrant-se
especialment en els “llibres
sagramentals”, que és on s’anoten
els batejos, confirmacions, matrimonis
i defuncions. Tanmateix, degut
a la gran quantitat de bibliografia
existent, a la qual calia sumar els
llibres que van quedar a la rectoria
de Mn. Josep Vilà i de Mn. Roc Salvia,
es va decidir que aquest estiu
posaríem fil a l’agulla per a poder
inventariar-los tots.
Així doncs, durant aquests últims
mesos, Mn. Pere i un servidor, assessorats
per Esteve Mestre, hem anat
classificant, etiquetant i registrant
els llibres que hi ha a la rectoria, tot
diferenciant-los segons la seva temàtica.
Fruit d’aquest treball hem pogut
“descobrir” el fons de llibres de Mn.
Josep Vilà, que l’hem inventariat i
traslladat a una millor ubicació, ja que
fins aquest estiu restava guardat en
uns prestatges a les golfes de la rectoria.
També hem trobat nombrosos
documents interessants de Mn. Roc
Salvia, alguns dels quals fan referència
als campaments que duia a terme
amb el grup “Amics de la Natura” de
Salgar. No obstant, els documents
que més criden l’atenció, segons el
meu parer, són els que estan relacionats
directament amb la Parròquia
de Linyola. Així, és molt engrescador
poder trobar gent coneguda entre els
llibres sagramentals o observar de
primera mà documents referents a les
obres de restauració del temple que
van tenir lloc a finals del segle passat.
En definitiva, la realització d’aquestes
dues obres ha contribuït a dotar
a l’església de Linyola de millors
instruments de cara a gestionar
eficaçment els seus béns, siguin a
l’interior del temple com a la rectoria.
D’aquesta manera, la Parròquia de
Linyola disposa d’un coneixement
més directe del que hi ha a cada
espai, fet que ens beneficia a tots.
A nivell personal, puc afirmar que
ha estat una tasca divertida i enriquidora
de fer, ja que serveix per
adquirir experiència a l’hora de dur
a terme aquest tipus de treballs i, a
l’hora, m’ha familiaritzat amb un bon
grapat de vocabulari que fins ara
desconeixia.
INSTAL·LACIONS I MANTENIMENT
Pompeu Fabra, 16 – 25240 LINYOLA (Lleida) – Tel. 973 57 54 15- Fax 973 71 43 44

20
Entrevista
El cafè matiner
amb Pere Badia
Ramon Tarragó
Amb el Pere fa uns 20 anys que ens
coneixem, i sempre mostra un tarannà
d’home bo, simpàtic, treballador
i familiar.
El Pere és l’home que més sap de
futbol de la nostra comarca i província.
El Pere va començar a donar puntades
a una pilota de ben petit dels
9 als 12 anys juga a futbol a Vallfogona.
Als anys 60, vivia en una masia i
cada 15 dies amb el seu pare amb
una moto Guzzi venien a veure els
partits del CF Linyola. Quins records
i quina emoció, quan passava per la
banqueta del canal... Ja estava molt
a prop de veure i disfrutar d’una altra
gran tarda de futbol. Era quan el CF
Linyola jugava a la Primera Regional.
En aquell temps, les categories eren:
Primera Divisió, Segona Divisió, Tercera
Divisió i Primera Regional.
El Pere recorda com el seu pare era
un home solidari, que quan el club
necessitava un ajut la seva resposta
no es feia esperar, i hi portava un
sac de blat.
P. Badia amb R. Tarragó
Quan vingué amb tota la família a
viure a Linyola el Pere mai deixarà
d’estar implicat al futbol del nostre
poble com jugador, entrenador, i
formant part de junta directiva. Amb
nostàlgia, el Pere recorda els últims
tres camps de futbol que ha tingut
el nostre poble.
Com a jugador del CF Linyola durant
5 anys serà el gran capità, tenint al
Magí Mata i Claudi de entrenadors
i amb Paco Martí i Miquel Rosell de
presidents.
El CF Linyola tenia aleshores dos
equips amateurs A i B.
A l’any 1961 el sou del Pere com a
jugador era de 300 pessetes. Recorda
la gran rivalitat amb el poble
veí Bellcaire i com els aficionats i
jugadors sempre li buscaven les
“pessigolles” dins del camp.
A fora del terreny de joc el Pere era
molt estimat per l’afició i jugadors del
Bellcaire que sempre li deien: “Pere,
volem que vinguis a jugar amb nosaltres.
Un jugador de la teva talla és
molt necessari per al nostre equip”.
Ell apreciava els comentaris però el
seu cor estava amb el Linyola.
Recorda un dels moments més emotius
com a jugador del CF Linyola:
Una eliminatòria de la copa Catalunya.
El partit d’anada el resultat fou
CF Linyola 0 - Manresa 1 i el partit
de tornada Manresa 0 - CF Linyola,
2. El Linyola va eliminar al Manresa
al seu camp i el Pere recorda que
va jugar un dels millors partits de la
seva carrera esportiva.
Com entrenador de juvenils el Pere
Badia guanyà dos campionats de
Cristina Mir Balagueró
Dietista — Nutricionista
Cristòfol Colom, 40 — 25240 LINYOLA
Mòbil 630 78 56 76 — e-mail cristinamirb@yahoo.es
• Estudi antropomètric
mitjançant impedància
bioelèctrica
• Estudi dels hàbits nutricionals
i dietètics
• Realització de dietes
personalitzades durant les
diferents etapes de la vida i
estats fisiològics
barret picat AGOST 2014

Entrevista
21
Equip juvenil anys 70, entrenat per Pere Badia.
lliga provincial. Recorda amb orgull
que la vestimenta de l’equip juvenil
era samarreta blanca, amb una franja
de la senyera catalana i el capità era
l’actual alcalde, el Josep Capdevila
Piñol.
Com entrenador de l’equip amateur
va aconseguir l’ascens de tercera a
segona regional.
El seu jugador preferit actual és el
gran capità Jordi Martí elogia la seva
classe i que per la seva classe podria
jugar en categories superiors.
El Pere com a pare ha acompanyat
al seu fill Heribert durant tota la seva
carrera esportiva.
El desig del Pere seria que el camp
de Linyola tingués gespa artificial
on hi poguessin jugar els més de
cent jugadors que té actualment
el club.
I demana als pares que facin el sacrifici
d’ajudar als seus fills a practicar
esport. El benefici és molt gratificant
ja que coneixes gent, els pobles
amb la seva cultura i també surts a
la premsa.
El Pere és un home solidari, sempre
ha tingut mans per ajudar al futbol.
Recorda la de vegades que ha agafat
el seu tractor per refinar el camp o
ficar una biga de ferro.
Al Pere l’agrada gaudir i passejar
per un del seus racons preferits “El
Tossalet”.
Per al Pere el futbol té futur i ara més
que mai que a Linyola hi ha un equip
aleví amb un gran número de bons
jugadors.
Ha vist al seu nét Aniol com dóna
puntades a una pilota i com corre
sense parar pel camp de futbol.
Pere, per tu comença una nova
joventut, que per molts anys puguis
gaudir del teu esport favorit
el futbol.
Tel. 610402795
Camí dels Arcs, s/n - 25240 Linyola
www.centreequestrelliriblau.com
Escola d’Equitació · Classes d’iniciació a partir de 7 anys · Classes de perfeccionament per tot tipus de genets
Rutes a cavall per l’Estany d’Ivars i rodalies · Estades per nens i nenes en edat escolar · Hípica en general

22
Entrevista
El cafè matiner
amb Josep M. Pedrós Tarragó
Ramon Tarragó
Estem al bar Perebep amb Josep
Maria Pedrós Tarragó, més conegut
per Sixto amb un semblant d’home
bo, simpàtic, afable... Va néixer a
Linyola l’any 1942.
Avui farem una xerradeta de treball,
jubilació, viudetat i aficions
i hobby.
El treball
El Sixto fou encarregat d’una explotació
ramadera durant 44 anys. La
seva jornada començava tot l’any a
les quatre de la matinada per fer-se
càrrec de 800 vaques, donar menjar
i munyir-les tres cops al dia. Mai va
fer, ni va agafar vacances.
Jubilació
Al 65 anys el Sixto es jubilà pensant
que podria disfrutar d’un merescut
descans, i recorda que només va
poder fer deu dies de vacances
amb la seva dona Teresa Solé a
Benidorm.
La sobtada malaltia de la Teresa va
truncar el que havia de ser un gaudir
de viatges i vacances. El Sixto
s’emociona al recordar les atencions
Sixto Pedrós
que la Teresa va rebre del poble de
Linyola quan estigué hospitalitzada
a l’Arnau de Vilanova. I també com
en el seu enterrament tot el poble va
acompanyar a la família. Està molt
agraït per totes les visites i suport
que rebé la família en aquells moments
tan dolorosos.
Viudetat
La mort –ara farà tres anys– de la
seva dona Teresa Solé ha marcat
profundament al Sixto. M’impressionen
molt les seves paraules quan
parla amb tot l’afecte i respecte de
la Teresa el seu primer i gran amor.
Van estar 10 anys de festeig i 45 anys
de casats.
La recorda com una gran dona, esposa,
mare, bona persona i sobretot
una gran lluitadora. Cada cap de
setmana va al cementiri a portar-li
una de les seves flors preferides:
Orquídies.
Ara el Sixto dedica tota la seva atenció
i estima caps als seus dos fills:
l’Álvaro i la Montserrat.
Aficions i hobby:
El Sixto és un gran aficionat al col·
leccionisme i dins de la seva col·
lecció hi trobareu:
— Uns 2.000 clauers
— 400 pots de cervesa
— 300 xuts
— 500 plats de records amb fotografies
— I molts estris de pagesia antiga
Tota la seva casa és un museu i que
ell amb molt orgull li agrada cuidar
i ensenyar. La seva afició li ve de la
barret picat AGOST 2014

Entrevista
23
Amb els seus clauers
seva filla Montserrat que li agraden
els clauers, la Teresa també era una
gran col·leccionista. És un plaer anar
mirant cada clauer de tots els punts
del nostre planeta.
El Sixto li agrada fer la xerradeta
amb el seu grupet d’amics i fer unes
partides de cartes al joc del “truc”. A
les tardes li agrada asseure’s davant
el televisor i mirar els “reality show”.
Li encanta el programa “Salvame”.
També li agrada anar a dinar amb
familiars i amics a Sant Llorenç de
Montgai al restaurant Noguera.
Molts cops agafa el cotxe i va a passar
el dia amb la seva filla Montserrat
que viu a Barcelona, on li agrada
anar a el Corte Inglés de la plaça
Catalunya on amb la Teresa havien
dinat moltes vegades al restaurant
de l’última planta. També li agrada
anar a Andorra.
Ara el Sixto, fent un cop d’ull enrere,
aconsella que tothom visqui la vida
de la millor manera possible, que no
es deixin les coses importants de disfrutar
per més tard, ja que a vegades
el tren de la vida marxa amb viatge
d’anada i no de tornada.
Moltes gràcies Sixto per tota la teva
amabilitat i per obrir-me les portes
de casa teva i per la conversa que
hem tingut.
LINYOLA

24
Entrevista
Entrevista (inacabada) a
Genoveva Masses Berengué
Linyola, 3 de maig de 1914 – Linyola, 30 de juliol de 2014
Montse Giné
Des que vaig saber que la Genoveva feia 100 anys el 3 de maig tenia ganes de fer-li una entrevista. Com
que amb la canalla la feina se m’ha multiplicat buscava el moment idoni per atansar-me a xerrar amb ella,
ja que 100 anys donen per molt. Hi vaig anar el 14 de juliol al matí i em va estar explicant històries de la
seva vida, però com que sempre queda alguna cosa pendent vaig pensar de tornar-hi un altre dia a acabar
de concretar, tal i com he anat fent amb altres entrevistes. Però ja no hi vaig ser a temps. Quinze dies
després de l’entrevista va morir i es va emportar les històries i anècdotes que em podia haver explicat.
Que reposi en pau.
Montse Giné (M.G.): Comencem
pel principi. Quin és el seu origen?
Genoveva Masses (G.M.): Sóc filla
del Joan Masses Farré, de la masia
de cal Rito i de l’Angeleta Berengué
Sisteró, de la masia de les Tarroges.
Era tercera de 5 germans, tres nois
i dues noies.
de fer menjar al front. A la masia
teníem gallines, conills, ous, hort...
No fèiem estraperlo. Durant la guerra
vaig perdre dos pretendents, fins i tot
d’un em van donar el condol.
M.G.: Però bé es devia casar després...
M.G.: A què es dedicava?
G.M.: Ja de ben petita uns senyors
rics d’Ivars i Penelles se’m van endur,
amb 9 anys, a Barcelona a cuidar
d’un nen. Cuidant aquell nen hi vaig
ser set o vuit anys. Als 18 anys vaig
tornar a Linyola a cosir, a aprendre
el corte tal i com es feia llavors, i vaig
anar a un sastre que hi havia al carrer
Major, que es deia Àngel. Treballava
per a ell i tenia unes quantes aprenentes.
Abans no era com ara, els
homes anaven apedaçats i teníem
feina a cosir. Després el senyor Àngel
va marxar.
M.G.: I llavors es va buscar una altra
feina?
G.M.: El meu pare no em deixava
sortir els diumenges, anava a rosari
i cap a casa. Un dia vaig marxar cap
a Tàrrega, a la ferreteria Cal Castelló
Genoveva Masses
a treballar. Allà sortia els dies que
volia. Durant la guerra civil, quan el
front era a Balaguer els meus pares
em van demanar que vingués a
Linyola. Recordo que unes quantes
noies, que anàvem vestides iguals i
amb banderetes, vam anar a rebre
als nacionals.
M.G.: Com va viure vostè la guerra
civil?
G.M.: La guerra la vam passar a les
Tarroges i no ens van bombardejar
mai. Prop d’allí van bombardejar a
cal Ventura que hi havia les calderes
Amb la neboda Sussana
G.M.: Sí, amb el Rafel. Un dia em
va dir “espero que em llicenciïn per
casar-me”, però va topar amb el
meu pare que no el volia perquè
deia “el Rafel de ca l’Abril té massa
geni pel futbol”. Però va haver de
claudicar. Un dia a l’hora d’esmorzar
a cal Galceran uns quants van
obligar el meu pare a firmar per
donar el consentiment per poderme
casar o no li dirigirien més la
paraula. Ens volíem casar a l’abril
però al final ho vam fer el maig de
barret picat AGOST 2014

Entrevista
25
Disfresses carnaval 1936
1940. El mossèn va fer venir els
escolans per dir que ens podíem
casar. El Rafel es va preparar aquesta
casa on som ara, que era molt
petita, que era de cal Gavatx i els
hi vam comprar. Quan feia uns anys
que hi vivíem i podíem més la vam
tirar a terra per fer l’actual.
M.G.: I van venir els fills...
G.M.: Al cap d’un any de casar-nos
va néixer l’Antònio. Fins a l’any el
vaig portar al metge, era un mort de
gana, el vaig pujar amb farina, llet i
vitamines i es va posar molt guapo.
posar-les a la garbera i també arreglava
les bèsties. Cada 15 dies
anava a Mollerussa a portar una
gàbia d’ànecs i una de conills amb
un camió del Querol o amb el carro
de trabuc amb una o dues mules.
També recordo que ens ajudàvem
molt amb els Pujades a batre i l’any
que va venir el Antonio Machín a
cantar per la Festa Major, dèiem “va,
Amb Josep Torremadé
Amb els néts Jaume i Rafel
Al cap de 8 anys vaig tenir una nena
que va néixer morta, que li vam
posar Maria José. M’hauria agradat
haver-ne tingut més de fills.
M.G.: I després a què es dedicava?
G.M.: La meva vida no va ser bona
ajudava al marit a donar garbes i
va, que si enllestim anirem a veure
el Machín”.
M.G.: Segur que 100 anys han donat
per molt, per exemple què recorda
del Planell?
G.M.: Quan era petita, des del
Tossalet hi havia uns relliscadors
que anaven al Planell i molta canalla
jugàvem allà, que hi havia una
bassa d’aigua plena de granotes.
Penso que va ser el Tella que va
assecar el Planell i va fer dipòsits
d’aigua i va anar millorant tot, perquè
al principi jo portava aigua de
la secla oberta. A les 5 del matí i
cada quinze dies anàvem a buscar
aigua per als safarejos o per
donar-la als animals.

26
Història
Casa Moreno de la Cendrosa.
Compra de maquinària agrícola
Esteve Mestre
En el Dietari de treball de Josep Mª
Tribó Riera, ens trobem dades de
compres de vehicles. La situació
de la Masia Moreno, obliga als seus
estadants a estar fortament mecanitzats
per poder treballar o desplaçar-se.
Quan l’any 1959, Josep M.
Tribó comença el Dietari, a la masia
Moreno disposen d’un cotxe Renault
i dos tractors, un de petit un Normag,
i el Lanz 15/30.
Amb el pas dels 42 anys, per poder
fer front als reptes de la pagesia i per
fer front als treballs que requereix el
camp, invertiran constantment en
maquinària per poder treballar, en
condicions, les seves finques i anar
a jornal quan convenia.
He anat fent referència any a any
de les principals adquisicions de
maquinària i també dels automòbils
de la família.
1959
Abril. Compren un tractor Lanz de
38 H.P.
Maig. Anaren a Lleida per arreglar
els papers per vendre el Normag.
Venut el tractor Lanz 15/30 n. 79941
i matrícula L8 per 60.000 ptes. a un
pagès d’Artesa de Lleida.
1961
Juny. Fan la petició per comprar
un cotxe Seat 600. Arreglar moto
Mobylette.
1962
Abril. Deu mesos després d’haver
fet la petició, els arriba el Seat 600
Agost. Vam vendre el cotxe vell –Renault–
a Penelles.
1963
Octubre. Comprat diable Vicon a
casa Trepat de Tàrrega per 16.080
ptes.
1964
Febrer. Comprar empacadora John
Deere, a Tomàs Goixens Comprat
atomitzador Flash per portar a
l’esquena a Talleres Isleños SA de
Barcelona amb els 3 equips –aigua,
pols i foc–.
Setembre. Comprats discos a Josep
Moreno del Poal
1965
Març. Comprat tractor SACA a Lluís
Rubio (Raves-Tost).
Febrer. Estrenar curra de ciment
armat. Fabricada per Miquelet i cia
per 850 ptes.
Desembre. Venut a Manuel Argilés
Bea d’Artesa de Lleida el Lanz i el
cultivador vell per 85.000 ptes. Comprat
tractor John Deere 717 a Ribes
de Lleida per 225.000 ptes.
1966
Febrer. Venuda recol·lectora SACA-
FAHR. Comprada recol·lectora John
Deere a Ribes de Lleida. Març. Entrega
de la recol·lectora.
Octubre. Vingué una delegació de
la casa John Deere a menjar i ho
aprofitaren per fer-me fotografies
amb el tractor i una entrevista per
publicar-la en un catàleg.
1968
Juny. Comprar transportador Tablillas
Tusa a Jara Lleida per 22.937
ptes.+1.250 ports
Octubre. Comprat cotxe Break
(Citroën) a Arysa Mollerussa per
135.339 ptes. Abono pel Seat 600,
20.000 ptes. Total a pagar 115.339
ptes., apart portaequipatges, ràdio,
seients nous...
Desembre 10. Col·locar cabina tractor
John Deere.
1969
Març. Comprada pulveritzadora (sulfatadora)
SEP a Balaguer amb barres
per herbicides per 27.000 ptes.
Setembre. Comprada transportadora
AMS a Fco Tella de Linyola.
1972
Abril. Comprada segadora condicionadora
Haybine New Holland 444 a
Casals de Reus per 203.200 ptes. i
amb un descompte del 5%, va costar
193.277 ptes.
1973
Desembre. Comprat un camió Ebro
vell per convertir-lo en carrossa bolquet
pel preu de 17.000 ptes.
1974
Febrer. Comprat motocultor a Carles
Revés per 37.000 ptes.
Abril. Comprada abonadora Vicon
a Cusiné de Mollerussa per 16.000
ptes.
Juliol. Comprat remolc carregador
i descarregador New Holland a
Garatge Balaguer de Balaguer per
454.500 ptes. Amb el descompte es
va pagar 431.775 ptes.
Setembre. Comprada moto-serra a
Moto-Recambio Buira marca Solo
mod. 610 per 14.660 ptes.
Novembre. Comprat rotavator a
Ramon Riera.
1976
Març. Comprat un Citroën 8 per
191.840 ptes. Del vell, ens en donen
31.840 ptes. pel que del cotxe en
paguem 160.000 ptes.
Octubre. Comprat una moto Vespino
per 24.600 ptes.
barret picat AGOST 2014

Història
27
entreguem el Citroën C8. per 73.394
pagades i hem de pagar 680.000
ptes. Ràdio casette de regal.
Catàleg John Deere (1967) on s’entrevistava a Josep M. Tribó.
1978
Abril. Comprat un Massey Ferguson
178 de segona mà, equipat amb pala
i forca davantera pel fem i la terra.
Preu 680.000. Donem el vell tractor
John Deere 717 per 150.000 ptes. A
pagar 530.000 ptes.
Maig. Comprada empacadora John
Deere a la delegació de Mollerussa
que portava Tomàs Goixens.
1979
Gener. Compra d’un subsolador de
5 relles usat per 30.000 ptes.
Juny. Comprat tractor Fiat 450/8 per
634.452 ptes. vam entregar 17.452
ptes. i pel vell tractor SACA ens
van abonar 117.000 ptes. A pagar
500.000 ptes.
Novembre. Comprada sembradora
Sola canviant relles i caixa per
107.428 ptes.
Desembre. Comprat un Seat 124
–segona mà– T-2656-B per 175.000
ptes. més 6.380 ptes. entre bateria
i buixies
1980
Maig. comprada sulfatadora Makysa
de 500 l a canvi de la nostra i 50.000
ptes.
Octubre. Comprat diable VICON de
6 discs a Cusiné per 45.000 ptes. i
el rasclet vell que teníem.
1981
Octubre. Comprada atomitzadora
Abella a Amat Salut de Balaguer per
120.000 ptes.
1982
Juliol. Comprada empacadora
John Deere 342 A per 800.000 ptes.
(preu especial) a la delegació de
Mollerussa aleshores regentada per
Francesc Sans.
1983
Agost. Comprat cotxe Citroën Visa
super E L-5661-J per 753.394 ptes.
1984
Juliol. Comprada picadora a Jonues
de La Bordeta per 207.000 ptes.
1986
Maig. Comprada segadora condicionadora
John Deere 1326 per
1.415.293 ptes. però entregant la
nostra segadora New Holland 444
per 415.293 ptes. quedem a pagar
1.000.000 de ptes.
1987
Març. Comprada segadora de discos
de segona mà per 125.000 ptes.
Desembre. Comprat cultivador Chisel
a Zazurca per 280.000 ptes.
1988
Gener. Comprat tractor Same Explorer
90 per 4.165.000 ptes. amb
cabina, calefacció, aire condicionat,
ràdio...
Abril. Comprat Rototiler a Zazurca
per 900.000 ptes.
Octubre. Comprada transportadora
hidràulica usada a Artesa de Segre
per 325.000 ptes.
1989
Gener. Comprat Seat Màlaga
GLX 1,5 amb aire condicionat per
1.660.452 ptes. que havíem demanat
el 22-8-88.
Juliol. Compra roto-empacadora
John Deere 550 per 1.800.000 ptes.
1992
Gener. Comprat diable Ferro de 7
discs usat a Colomina de Mollerussa
per 90.000 ptes.
Desembre. Comprar tractor Ford
4630 i entregant el Fiat 450/8 ens
costa 1.500.000 ptes.
1994
Comprada una moto Honda per
147.000 ptes.
1998
Agost. Comprat cotxe Ford Escort
per 2.280.000 ptes. menys 200.000
ptes. per entrega del vell Seat.

28 barret picat AGOST 2014

Reportage Festa Major de Linyola
Fotos Ramon Tarragó
29

30

Fotos Ramon Tarragó
31

32
Fotos R. Tarragó i C. Arenas

SUPERMERCAT
DISBO-DOLORS
Pl. Onze de Setembre, s/n – Tel. 973 57 56 94
25240 LINYOLA (Lleida)
Dies de futbol i caps de setmana entrepans i tapes variades
Pl. Planell, 11 – Tel. 973 57 55 82 – 25240 LINYOLA (Lleida)
AGROQUÍMICS
BOSCH
· Tractaments agrícols
Tel. 637 70 90 95 – Bellvís
Penumàtics · Manteniment · Pre-ITV · Diagnosi · Restauració de vehicles antics
Sistema de climatització · Frens · Tunning · Car Audio · Mecànica gerenal
Més de 10 anys d’experiència en el sector de l’automoció.
Pressupostos sense compromís, vine i informa’t.
C/ Víctor Català, 6 – 25240 LINYOLA
Tel. 657 27 46 36
www.santimotor.com
Mirna Pedrós Pons
Enginyera Industrial
Pompeu Fabra, 16 - 25240 Linyola
Pg. de Gràcia, 50, 5ª planta - 08007 Barcelona
Tel. 93 749 66 70 - M. 646 190 298
barret picat AGOST 2014 33

34
Història
1714-2014
Pit i collons
Arnau Fontanet
Ja que l’onze de setembre s’acosta,
aquest cop el meu article no serà
sobre futbol, sinó que serà sobre
història, en concret de l’any 1714, en
el qual Catalunya va caure en mans
de Felip de Borbó.
En primer lloc explicaré com va
començar la Guerra de Successió,
a continuació del paper que va tenir
Catalunya en aquesta guerra i finalment
de la caiguda de Barcelona el
dia 11 de setembre de 1714.
La Guerra de Successió Espanyola,
va ser conseqüència de la mort de
Carles II sense descendència. El
rei espanyol que no va tenir fills, va
emmalaltir i dies abans de la seva
mort va deixar escrit qui havia de ser
el seu successor. Carles segon tenia
dos candidats per la successió al
tron espanyol, Lluís XIV rei de França
que era cosí germà del rei espanyol,
i l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I amb qui
també eren cosins. Per tant hi havia
un candidat de la Casa de Borbó i un
de la Casa d’Àustria. Tot i que el pare
de Carles II, Felip IV havia concedit
la successió hispànica a la Casa
d’Àustria, Carles II va deixar el tron
espanyol als Borbons, en concret a
FarmàciaCunyat
Farmàcia Emma Cunyat
Plaça Planell, 21
25240 LINYOLA
973 575 062
ecunat@coflleida.cat
Felip de Borbó, duc d’Anjou (nét de
Lluís XIV), l’aspirant per part de la
Casa d’Àustria era l’arxiduc Carles
segon fill de l’emperador Leopold
I. Finalment el duc d’Anjou, va ser
nomenat rei d’Espanya i tots els seus
dominis amb el nom de Felip V.
En un principi tothom va acceptar
Felip V com a hereu de la Corona
espanyola. Però poc temps després
de ser coronat rei d’Espanya, les
tropes imperials de la Casa d’Àustria
amb Eugeni de Savoia al capdavant
van envair el ducat de Milà, territori
italià de la Monarquia Hispànica, la
qual cosa va provocar la intervenció
francesa. D’aquesta manera es
va iniciar la Guerra de Successió
Espanyola, en un principi s’enfrontaven
Espanya i França davant d’una
coalició antiborbónica composta
per Àustria i gran part dels estats
alemanys principalment Prússia i
l’Electorat de Hannover. Lluís XIV va
prohibir als Països Baixos i el Regne
Unit comerciar amb Espanya, cosa
que malmetia greument l’economia
d’aquests dos estats, en conseqüència
es va formar la Gran Aliança de
La Haia. Poc a poc més estats van
anar formant part d’aquesta aliança,
alguns per voluntat dels nobles,
altres perquè la Casa d’Àustria
els havia conquerit. Vers el 1708
Representació de la
bandera de Santa
Eulàlia, la senyera que
va fer onejar Antoni
de Villarroel l’11 de
setembre de 1714
formaven part de la Gran aliança
de La Haia: la Gran Bretanya, les
Provincies Unides (Països Baixos,
exceptuant la part espanyola), gran
part del Sacre Imperi Romanogermànic
(Regne de Prússia, Ducat
de Hannover, Ducat de Saxònia,
Marcgraviat de Baden i Arxiducat
d’Àustria), el Regne de Portugal,
els Estats Papals, els Grisons
(cantó de Suïssa), els Hugonots
(protestants francesos), el Ducat de
Savoia, el Ducat de Milà, el Regne
de Sardenya, el Regne de Nàpols,
també donaven suport a l’Arxiduc
Carles, els estats de l’antiga Corona
d’Aragó ( el Principat de Catalunya,
el Regne de València, el Regne de
Mallorca i el Regne d’Aragó) i els
austriacistes a la Corona de Castella.
Fins aquí l’explicació de la guerra
a Europa, a partir d’ara parlaré del
que va passar a Catalunya. Després
d’algunes derrotes aliades, el 1711
Josep I, germà de Carles i Emperador
del Sacre Imperi, va morir sense
cap descendència masculina, amb la
qual cosa la corona de l’Imperi passà
a mans de Carles d’Àustria que va
passar a ser Carles VI, després de la
seva coronació va restar importància
a aconseguir el tron espanyol. Quan
Carles es va convertir en emperador,
tant la Gran Bretanya com els Països
barret picat AGOST 2014

Història
35
Representació d’una de les últimes càrregues l’11 de setembre de 1714.
Baixos van veure com una amenaça
que Carles es fes amb el domini
d’Espanya i això seria un perill per
a l’equilibri europeu. Per aquest
motiu el 1713 es va signar el Tractat
d’Utrecht, amb el qual es va posar
fi a la guerra de Gran Bretanya i els
Països Baixos i França, a canvi els
dominis de la Corona espanyola es
van reduir a la península i Amèrica.
La guerra entre França i Àustria
continuava, però un any més tard
(13 de març de 1714) els dos estats
van signar el Tractat de Rastatt i van
posar fi a la guerra.
A partir d’aquest moment Catalunya
es va quedar sense aliats, i va haver
de continuar la guerra contra França
i Espanya tota sola. El 7 de juliol de
1713, enviats de Felip V van convidar
a la ciutat de Barcelona a rendir-se
però els comandaments d’aquesta
van desestimar la proposta. Poc
després d’això es van organitzar
amb més efectius la defensa de
Barcelona i van agrupar tots els
combatents de la resta de Catalunya,
els primers van ser comandats per
Antoni de Villarroel i els segons per
Antoni Desvalls i de Vergós, marquès
del Poal. A partir d’aquí la major part
de poblacions de Catalunya van
començar a caure davant les tropes
borbòniques.
Barcelona va ser assetjada durant
més d’un any per les tropes hispanofranceses.
Els dies 13 i 14 d’agost de
1714 les tropes del duc de Berwick
van assetjar el Baluard de Santa
Clara, el més important de la ciutat
i un dels pocs que quedaven en
mans de la ciutat. Tot i la inferioritat
numèrica les tropes catalanes van
aconseguir repel·lir l’atac de les tropes
filipistes. Després de dos assalts
fallits, Berwick va decidir bombardejar
les muralles de la ciutat durant
una setmana més per fer més grans
les bretxes, amb això i el bloqueig
marítim, Barcelona estava al límit de
les seves possibilitats, gairebé no
quedava pólvora ni aliments. Un comandament
de l’exèrcit borbònic va
proposar la rendició de la ciutat, va
ser rebutjada i després d’això Antoni
de Villarroel. Després de suportar
bombardejos cada dia va arribar l’11
de setembre de 1714. Les tropes de
Felip V van penetrar a la ciutat i va
provocar una autèntica matança a la
ciutat, després que Villarroel i Casanova
resultessin ferits Barcelona va
caure. El 18 de setembre de 1714
va acabar totalment la resistència
de Catalunya, quan Manuel Desvalls
va rendir el castell de Cardona. La
guerra va acabar amb l’aplicació del
decret de Nova Planta a Catalunya,
que va anul·lar les institucions i va
prohibir la llengua catalana. Un any
més tard va caure Mallorca i les
Pitiüses.
Aquest 11 de setembre, 300 anys
després de caure Barcelona, al mateix
lloc hem de continuar una batalla
omplint la V a Barcelona.
Visca Catalunya lliure!

36
Història
Els gegants centenaris
de Linyola
Pol Galitó Martí
A Catalunya, de la tradició gegantera
en tenim notícies des del segle XV, al
Llibre de les solemnitats de Barcelona
o Llibre de les solemnitats reials 1
es fa referència a la festa del Corpus
Christi de 1424 i la seva processó
amb les figures de David i Goliat.
El Corpus era la gran festa religiosa
d’Europa que venia a substituir una
festa anterior i pagana que enaltia
l’amor per una Natura que havia de
donar, al poble, benestar i fortuna per
l’any que tenien pel davant. Durant el
Corpus les processons eren multitudinàries
i plenes de devoció on petits
i grans, plegats i ben engalanats, hi
participaven.
Gegants al carrer 8 de gener, actualment carrer Prat de la Riba
Home actual disfressat i amb xanques
En els primers temps els gegants
eren homes disfressats que portaven
xanques i agafen un cert protagonisme
des del moment en que són
utilitzats, per l’església, per explicar
1) Conjunt de llibres datats entre 1383 i 1719
on es deixava constància de les celebracions
i actes destacats a la ciutat de Barcelona.
les Santes Escriptures a la gent analfabeta
i de pocs recursos. Amb el
pas del temps els gegants es varen
convertir en les figures que coneixem
avui en dia i que amb l’aparició més
tard de les seves parelles, les gegantes,
adquireixen més importància fins
convertir-se en actors muts de fets
populars i històrics, motiu pel que
van patir la repressió dels poderosos
en diferents moments de la seva
historia. Després del 1714 i amb el
decret de Nova Planta del rei Borbó
Felip V i les restriccions imposades a
la imaginària festiva pel seu successor
Carlos III, els gegants, pateixen
tota mena de dificultats i prohibicions
i moltes figures es perden per
sempre. No és fins l’any 1798 en
que són indultats pel capità general
de Catalunya el Duc de Lancaster i
en la festa de Corpus tornen a sortir,
els gegants vells i altres de nous, per
major glòria del poble.
Els gegants centenaris
Com he comentat abans els primers
gegants eren homes amb xanques
(1424) que es varen transformar
en els que coneixem avui en dia.
Aquesta diferència tipològica va
crear dues corrents, els que acceptaven
la data de 1424, com a inici
de la tradició, i els que consideraven
que el gegant era la figura que feia
moure l’home sota les seves faldilles
i per tant alguns experts en la
matèria, entre ells Joan Amades 2 ,
van considerar que aquests, havien
de rebre el nom de gegants.
Aquests estudiosos, varen datar
com a primer gegant el que fou
exhibit, a Barcelona l’any 1601, en
la processó per la canonització de
Sant Ramon de Penyafort, tenia una
alçada de més de cinc metres.
2) Joan Amades (Barcelona, 1890-1959).
Etnòleg i folklorista expert en imatgeria.
barret picat AGOST 2014

Història
37
Catalunya ha estat un país de tradició
gegantera i que ha a més ha
sabut conservar i potenciar com a
testimoni de la nostra història i de la
participació del poble en els esdeveniments
socials.
Per la seva antiguitat els gegants es
poden classificar:
Gegants Històrics
Són gegants amb una edat que oscil·
la entre els 80 i 90 anys.
Gegants centenaris
Segons la definició, serien aquelles
figures que tenen cent o més anys
d’existència.
Dins aquest grup de centenaris i
podríem incloure els anomenats
de tradició centenària que són
reproduccions molt fidels de gegants
originals de més de 100
anys que per motius diversos van
desaparèixer.
A Catalunya es conserven al voltant
de 40 parelles de gegants entre vuitanta
i més de cent anys, damunt de
les seves espatlles.
Els gegants vells de Linyola formen
part d’aquest grup tan reduït. Tot i
que malgrat no hi ha constància documental
de quan es varen construir,
ni de quan van arribar a Linyola, les
seves característiques (l’escultura,
estructura del cos) el seu delicat
estat de conservació, demostren que
és una parella de considerable edat.
Tenim notícies del diari la Veu de
Catalunya amb data 30 de juny de
1899 i de “La Vanguardia” amb data
6 de juliol de 1899 de l’exhibició a
Linyola dels gegants amb motiu de
la conducció d’aigües potables a
la població i el 12 de desembre de
1902 la mateixa Vanguardia també
va publicar una columna en la qual
el corresponsal començà dient
“Desde Liñola (4 diciembre 1902).
Señor Director de LA VANGUARDIA.
Muy Señor mio: Voy á dar cuenta a
los lectores de LA VANGUARDIA de
los inusitados festejos celebrados en
esta villa , con ocasión de recibir una
rica imagen del Sagrado Corazón
de Jesús....... A las dos de la tarde,
después del canto del Trisagio 3 ,
salio una procesión de la parroquial
precedida de una banda de música
y gigantes....”
Tanmateix cal destacar com la
memòria popular ha contribuït a
mantenir viu el record dels antics
gegants i dels seus conductors,
que entre altres tenim, les parelles
formades pel Felip de ca l’Espartó
i el Josep Galitó que cobraven un
duro per fer-los ballar i posteriorment
el Manolo Nebra i el Toribio
del carrer la Font.
Els dos gegants vells que tenim,
alguns estudiosos els daten sobre
3) Oració o cant al Sagrat Cor de Jesús i en la
que s’invoca per tres vegades la paraula sant.

38
Història
“Los gigantes de Linyola presentan
una característica de construcción
muy peculiar y antigua en cuanto a
la construcción de sus cuerpos llamados
de “tonelero”, es una técnica
utilizada para la construcción de los
cuerpos de los gigantes, formada por
listones de madera que van dando
forma de torso humano. Hoy en día
son pocos los gigantes que conservan
estos cuerpos, principalmente
por su peso. Los gigantes de Toledo,
datados en 1755 ya fueron construidos
con esta técnica. Al igual que los
de Pamplona de 1860 o decenas de
localidades catalanas.
Detall del diari on hi ha les dates de 1908 i 1910
l’any 1897, encara que la data pot
ser incerta no hi ha dubte que per
les seves peculiaritats i pels dictàmens
dels experts, són centenaris
i a més puc confirmar-ho, doncs a
l’annex fotogràfic del projecte que
vaig realitzar a l’any 2013 per sol·
licitar a la Diputació de Lleida un
ajut amb l’objectiu de restaurar-los,
hi ha una fotografia de l’interior del
cos de la geganta en la qual hi vaig
observar, a l’ampliar-la, un bocí de
diari rebregat i utilitzat per tapar
algun forat, i en el qual es pot llegir
dues dates 1908 i 1910. La fulla
del diari encara està en el seu lloc
i caldrà, si s’escau, en el moment
de la seva restauració estudiar-lo
en més detall.
En conclusió, podem dir amb tota
certesa que els nostres gegants
són centenaris i que formen part
d’aquest grup tan exclusiu que
existeix a Catalunya i que per la seva
tipologia són coneguts a fora del
nostre territori.
Per pressupostar la seva restauració
vaig contactar amb dos mestres restauradors
i constructors de gegants,
Jordi Grau de Terrassa i Aitor Calleja
Unzu de Pamplona.
Interior de la geganta. Amb el tors de bota o “Torso tonelero”
L’Aitor sabia de l’existència dels
nostres gegants i a partir de les
fotografies que li vaig enviar em va
explicar el següent:
Esta técnica tiene una relación directa
con la imagineria religiosa, ya
que muchos de los encargados de
realizar los gigantes eran escultores
imagineros, y del mismo modo se
construían los cuerpos de los santos
y vírgenes para después ser vestidos.
En este caso se denominan imágenes
de “candelero”. Me atrevería a
decir que los gigantes de Linyola
fueron realizados por algún conocedor
de las técnicas de imaginería
religiosa, ya que sus rostros tienen
una gran similitud con las caras de
santos y vírgenes.
Hoy es mas común realizar los
cuerpos en cartón piedra para dar
una forma mas natural al gigante y
eliminar kilos de peso”.
Actualment, i per la falta d’atenció i
manteniment, els nostres gegants
centenaris estan en un estat deplorable
i no podem permetre que
desapareguin, amb l’ajut o sense
de la Diputació caldrà restaurar-los
i recuperar-los per la vila com a
patrimoni i amb el doble objectiu
d’oferir un element cultural més per
estimular a les noves generacions a
barret picat AGOST 2014

Història
39
incorporar-se al món geganter i fer
reflexionar als vilatans de la necessitat
de defensar el nostre patrimoni,
cuidar-lo i mantenir-lo. I no tan sols,
perquè formi part de la nostra identitat
cultural, sinó perquè doni una
projecció turística de Linyola, que
conjuntament amb altres propostes
(Església, Espai Memorial de la
Guerra Civil, camí de Sant Jaume,
Font Vella, Sitjar, nou projecte d’un
centre etnogràfic de la pagesia….)
puguin esdevenir un nou motor de
desenvolupament municipal amb
caràcter multiterritorial.
Estat actual dels gegants centenaris de Linyola
Els gegants van sortir amb assiduïtat
fins fa dos dècades, quan van ser
guardats i oblidats.
Ps. Beethoven, 6 / 2-3a · Tel. 654 219 877
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 71 44 79 - 25240 LINYOLA
gruesbessmo@hotmail.com

40
Opinió
Cada dia sumem més
Francesc Foguet i Boreu
La retòrica de la por i la guerra bruta
dels aparells de l’Estat espanyol ens
han d’encoratjar a tirar endavant,
a anar fins al final, a aconseguir la
llibertat. Són la prova més evident
que, cada dia que passa, els partidaris
de la independència guanyem
la partida de la democràcia i del
progrés. Descartades les falses vies,
inexistents, la voluntat majoritària
de la societat catalana té el dret a
poder vèncer i convèncer a les urnes
pacíficament, democràticament. Més
que mai, és l’hora que cadascú, des
del seu àmbit, es mobilitzi i treballi
de valent per fer-ho possible. Ens hi
juguem el futur.
Tots els indicis apunten que hi ha un
canvi considerable en l’opinió internacional
–també en l’àmbit diplomàtic–
a favor de la independència de
Catalunya. El món econòmic dels
quatre continents té coll avall que
aviat Europa disposarà d’un nou Estat
i ja fa passos per situar-se en els
espais clau, ja que sap molt bé que
aquest tros de terra és un emplaçament
important des del punt de vista
geoestratègic, econòmic i financer.
Bona part dels empresaris catalans
han acabat d’adonar-se que, sota el
jou de l’Estat espanyol, hi perdran
encara més bous i esquelles...
A les altes instàncies del poder
polític espanyol, en canvi, es continua,
de manera impertèrrita, amb la
intransigència de sempre, incapaç
d’oferir cap via alternativa. Al contrari,
han accentuat fins a extrems
delirants la recentralització de l’Estat,
l’eliminació de les miserables
competències autonòmiques i la
ultradretanització galopant de la vida
política. A l’altre pol, des del partit del
govern català, superats els titubeigs
i les marrades, sembla que es preparen
a consciència perquè, un cop
declarada la sobirania plena, el país
pugui funcionar sense problemes.
La cosmopolita Barcelona vol deixar,
finalment, de ser ciutat de segona
per convertir-se en capital europea
i mundial, amb tots els ets i uts. Tot
cau pel seu propi pes.
Al seu torn, la societat civil ha aconseguit
multiplicar les iniciatives i
encapçalar una acció col·lectiva
plural, insòlita fins fa poc temps,
d’abast transversal i suprapolític,
que disposa del consens majoritari
dels catalans i les catalanes. Amb un
dinamisme i una diversitat extraordinaris:
Òmnium Cultural, Sobirania i
Progrés, Assemblea Nacional Catalana,
Procés Constituent, Súmate,
etc. Entre les organitzacions que fa
millor la feina hi ha, ni caldria dir-ho,
l’Assemblea Nacional Catalana. El
seu full de ruta és impecable. Les
seves campanyes, encoratjadores.
Les convocatòries que han preparat
fins al 9 de novembre –sobretot la
de l’Onze de Setembre a Barcelona–
ens impel·leixen a implicar-nos
activament en el pas més decisiu
que farà el poble català des de 1714.
El vent de la història ens ve a favor.
És hora de lliurar una gran batalla,
no pas amb les armes, sinó amb
les urnes. Amb allò que defineix la
societat europea des dels orígens:
la democràcia. No hem de tenir gens
de por, ni hem d’arronsar-nos gens.
Ens cal optimisme, entusiasme i molt
de coratge per aconseguir, amb la
màxima exigència ètica, la llibertat
nacional i la plenitud de drets per
construir un nou Estat modèlic i just,
tant des de l’òptica política com social
i cultural. Cada dia sumem més,
però hem de ser molts, molts, molts
més encara, tants com sigui possible
a favor de la independència. Als qui
volen votar “no/no” o “sí/no”, als
indecisos i als qui tenen por, hem de
saber-los convèncer, amb arguments
sòlids, que la resposta del “sí/sí” és
la millor garantia de futur.
Linyola, 4 de juliol de 2014
Pl. 11 de setembre, 1 Ent. 1
barret picat AGOST 2014

Cloenda curs de natació
Fotos Ramon Tarragó
41

42
Opinió
Desencuentros
Xavier Díez
En la meva irregular i heterodoxa
trajectòria acadèmica he participat
en alguns (pocs) ritus de cohesió
tribal. Aquests prenen formes menys
inquietants que l’anterior concepte
manllevat de l’antropologia. Es
tracta de congressos, conferències,
trobades, estades a universitats
estrangeres i tot allò que comporta
el contingut tradicional de fires i
mercats: dosis ordenades de curiositat,
exhibicionisme, voluntat de
comprar i vendre coneixements,
exploració de jaciments de contactes
i experiències entre l’enriquiment
espiritual i l’onanisme social. Res
que no hagin pogut literaturitzar (i
caricaturitzar) escriptors com Tom
Sharpe, o que no pugui quedar
recollit en la pràctica definició de
foguera de les vanitats. Reconec que
aquestes situacions m’atabalen, i si
bé ja partia d’una certa tendència a
la introversió, els anys accentuen la
meva misantropia. No sóc un ésser
asocial, i fins i tot puc aconseguir
mantenir al llarg d’unes hores (dies,
si és estrictament necessari) d’una
aparença d’acadèmic seriós, o de
simular un cert interès. Tanmateix,
sovint em sento com un nàufrag entremig
d’una discoteca dels setanta,
més pendent de la mirada del naturalista
que de la participació activa en
els ritus col·lectius. Deu ser per això
que em vaig doctorar amb una tesi
sobre l’individualisme...!
En aquests anys d’observador,
coincident amb aquest punt de ruptura
pròxima, he arribat a algunes
generalitzacions que confirmen, en
el plànol individualitat, la diferència
nacional entre espanyols i catalans.
No, no parlo d’episodis desagradables,
incidents remarcables o tensions
personals tenyides d’identitats
confrontades, en absolut. De fet, al
llarg d’algunes dècades no he tingut
cap problema a establir relacions
cordials amb altres col·legues més
enllà del Cinca, de la mateixa manera
que ho he fet amb altres col·legues
amb passaports administratius de
colors diferents al meu. Parlo de
diferències subtils, de codis diferenciats,
de regles no escrites que
marquen una separació tàcita, de la
qual col·lectivament tot just acabem
d’adonar-nos després de dècades
d’una mena de coma nacional induït.
La primera constatació és el de la
tendència gregària hispànica. La
vaig experimentar ja fa alguns anys a
algun curs internacional a Bèlgica, fa
una quinzena d’anys, o d’una estada
acadèmica a l’Argentina cap a la
meitat de la dècada dels noranta. Ja
sigui per una certa inseguretat idiomàtica,
ja sigui per una cert complex
en què la superioritat i la inferioritat
es barregen en un estrany còctel,
vaig percebre aquesta tendència a
fornir grups separats, a enfortir el
col·lectiu, i sovint a menystenir la
societat d’acollida, fet especialment
frapant en el cas de Llatinoamèrica,
amb qui els espanyols comparteixen
Llengua. Aquests darrers anys, en
què la meva filla ha passat alguns
estius a Estats Units, sembla que la
tendència persisteix entre els més
joves. “Passen olímpicament dels
americans i van a la seva”, m’informa.
Dins d’aquest comportament
gregari, hi ha diferències. Els bascos
i navarresos van al seu aire, i els procedents
dels Països Catalans –més
enllà que molts tenen el castellà com
a llengua materna- acabem, sense
proposar-nos-ho, a la mateixa taula,
i els gallecs, d’acord amb els tòpics,
van i vénen fins trobar algun brasiler.
No penseu que aquesta separació,
evident al cap de dies o hores,
sigui fruit d’alguna discussió. El
món acadèmic tracta de no rebaixar-se
al nivell de les tertúlies
madrilenyes. Al contrari, al llarg
d’aquesta mena de trobades se
segellen amistats entre professors
o investigadors de València, Madrid,
Sevilla, Saragossa o Barcelona, i
s’enceten col·laboracions menys o
menys regulars o fugisseres. Si hi
ha desavinences, ens mosseguem
la llengua i no se’ns acut fer-les
públiques, i si mai apareix algun
punt crític, intentem donar un tracte
asèptic, acadèmic, distanciat, com
una discussió civilitzada i erudita.
Jo interpreto que tot plegat es tracta
d’una qüestió més social que
nacio nal. Recordo algunes converses
a l’aeroport de Barajas, a punt
d’agafar un vol transoceànic. Una
historiadora de Granada em confessava
que un cop al mes anava a
Nova York de compres, mentre que
un geògraf madrileny calculava les
dimensions de la piscina del seu
xalet a la Sierra o de les dificultats
de trobar minyona.. Pobre de mi, i
del noi de Lleida, que coincidíem a
tenir pares metal·lúrgics! Amb això
vull dir que la separació de classes
socials és molt més evident a la
Meseta, mentre que aquí, malgrat
la distància entre benestants i ordinaris,
cerca més el dissimul.
La segona, que vaig experimentar
precisament a l’Argentina, és la persistència
de la mentalitat colonial,
el “Conquistadores reloaded” que
sovint nia en l’inconscient col·lectiu
barret picat AGOST 2014

Opinió
43
hispànic. Mentre em relacionava –i
em deixava enlluernar- per la gran
dignitat acadèmica de professors,
investigadors i estudiants de la
Universidad Nacional de la Patagonia,
sentia molts comentaris de
menyspreu entre cervesa i cervesa
en alguna de les periòdiques trobades.
“Están muy poco desarrollados,
aquí”, sense entendre que l’important
rau més en els continguts que
en les aparences. “Se pasan el día
tomando mate”, sense comprendre
que aquests espais de sociabilitat
permetien establir les complicitats
necessàries de la col·laboració
universitària. No m’estranya doncs,
que el lema del Cinquè Centenari
de la conquesta s’anomenés com
a “El gran encuentro de culturas”.
És el problema de qui mira des
del pedestal. Potser, en el fons, no
feien altra cosa que no se’ls demanés,
al cap i a la fi érem becats pel
Ministerio de Asuntos Exteriores
per complementar culturalment la
tasca que les grans multinacionals
madrilenyes estaven fent al territori:
un saqueig caòtic de l’estat que
implicava un tracte neocolonial
(d’això sembla que es tractava, de
nou “el encuentro”. I de fet, la seva
sociabilitat emulava la de la minoria
metropolitana que, des de la torre
d’ivori dels seus clubs privilegiats,
menystenien els indígenes i es
queixaven de la seva presumpta
indolència i mirada altiva.
No era pas el meu cas, ni el d’altres
catalans que provaven d’integrar-se
a la vida social argentina,
amb molta més facilitat de la que
pot implicar a un barceloní com jo,
dins una societat endogàmica com
la de Girona.
Han passat els anys i cada vegada
freqüento menys els àmbits acadèmics.
En trobades internacionals,
continuo buscant la relació amb la
societat d’acollida. I sempre descobreixo
catalans a qui descobreixo
pel seu accent en llengua estrangera,
més que per la seva fesomia,
que també tracten de practicar l’art
del mimetisme. Han passat els anys
i els nivells d’incomprensió mútua,
sense perdre mai del tot les formes
(ans al contrari, el món acadèmic
afortunadament encara és lluny
del Sálvame) s’ha aprofundit en el
distanciament, en l’evidència que
ens separa la mateixa llengua, car
parlem llenguatges diferents. Ells
han renunciat a entendre’ns, de la
mateixa manera que bona part ha
renunciat a entendre el món. A nosaltres,
Espanya se’ns ha fet petita,
perquè és el món el nostre territori.
Tot i això, suposadament ells són
els cosmopolites, i nosaltres els
nacionalistes de campanar, de vol
rasant i perspectiva limitada. Ells,
majoritàriament cerquen l’aixopluc
de connacionals, i nosaltres ens
sentim d’un país petit que requereix
el món sencer per identificar-nos.
I les darreres trobades no fan altra
cosa que confirmar allò que titulà
l’escriptor xilè Luis Sepúlveda com
a grans Desencuentros. Persones
que havien estat íntimament unides
en el passat, i que després
de diverses experiències, un cop
plegades, malgrat els temps compartits,
malgrat les antigues complicitats,
ja no ens tenim res a dir. I
comencem a mirar, subtilment els
rellotges. Tic-tac, que és el soroll
de fons que ens ressona al llarg
dels darrers anys. Tic-tac, a l’espera
que un dia ens puguem tornar
a trobar des de la més completa
igualtat, des del reconeixement
mutu, d’una col·lectivitat que no
és nacional, car provenim de
nacions diferents, sinó des de la
col·laboració internacional, en peu
d’igualtat amb qualsevol altre. Ara
bé, amb l’experiència patagònica,
allò del peu d’igualtat... sospito
que amb la nostra independència,
Espanya necessitarà un psicoanalista.
Els catalans, que en tenim una
llarga experiència, amb un passaport
amb color diferent ja no ens
faran servei. Els podrem passar els
nostres psicoanalistes argentins...
www.clublinyolagym.com

44
Entreteniments
El racó dels acudits
Gerard Soldevila Pelegrí
-Com vol que li talli la pizza, en quatre trossos o en vuit?
-Buf, deixa-ho en quatre, no crec que em mengi els vuit.
Ja sé per què estic engordant, és pel xampú que faig
servir, hi posa que és per a donar volum... a partir d’ara
faré servir el sabó del rentavaixelles, que hi diu que és
capaç de dissoldre la grassa més difícil!
En una sessió del psicòleg...
Dos amics conversant en un bar...
-No sé com et pots deixar controlar tant per la teva
dona, a casa meva jo dic sempre l’última paraula!
-I quina és?
-D’acord carinyo, farem el que vulguis...
-Amor, estic ben maquillada?
-No, encara se’t veu la cara.
-Bon dia senyora, a la sessió d’avui treballarem amb
l’inconscient.
-No crec que el meu marit pugui venir...
Envieu els vostres acudits a: gerard.soldevila@hotmail.com
ELS POR
RXOS
Teresa Solsona Farré
Pl. l’Església, 6B 25240 Linyola
Tel. 973 575 455
moda home / dona
C/ Ponent, s/n - 25260 IVARS D’URGELL (Lleida)
Tel. 973 58 01 48 - www.berbio.com
barret picat AGOST 2014

Sopar de colles
45
Torneig de futbol sala d’estiu
Bar JJ, campió sènior
Street Team, campió aleví
Fotos R. Tarragó,

46
Torneig de futbol sala d’estiu
Pizzeria Giovanni
Mec Mec
FS Bellvís
Trilita
Revés
Linyola GYM
Bits
Cats
Fotos R. Tarragó,

Literatura
47
satèl·lits i
cosmonautes
Ninots a l’espai (III)
Josep Pinyol i Vidal
Durant els primers anys del segle
XX els ninotaires demostraren que
llur imaginació anava molt més ràpid
que la ciència. Tanmateix, alguns
dibuixants presentaren prototips
estrafolaris de màquines voladores
com «l’aéreomovil» d’en Gaietà Cornet
que es presentava com una màquina
«a l’alcans de totas las fortunas
ja que per maniobrarlo (…) n’hi ha
prou ab quatre trastos de casa». Una
escombra, un paraigua, un matalàs
i un parell de ventalls desmesurats
composaven, entre altres objectes,
l’enginy volador presentat a L’Esquella
de la Torratxa a l’agost de 1901.
L’any següent, Robert, publicava
el dibuix d’un nou aparell a pedals
dotat d’ales, globus i ventall del què
deia: «Gran màquina bola-dora /
que aviat correrà per aquí / farà vint
lleguas per hora / si no’s queda a
mitj camí». 1 Josep Costa, «Picarol»
també imaginà el primer aparell
que podria enviar un barceloní al
planeta Mart en una caricatura que
es publicà a La Campana de Gràcia
l’any 1927. 2
A partir dels anys trenta entrem en
una època trasbalsada per la crisi
econòmica i política que afavoreix
l’ensurt dels règims feixistes. La
guerra civil a Espanya i la segona
guerra mundial transformen el cel
en un escenari bèl·lic amb avions
carregats de bombes que espanten
1) L’Esquella de la Torratxa, núm. 1178 (9-08-
1901) i núm. 1219 (23-05-1902) respectivament.
2) La Campana de Gràcia núm. 3024 (4-
06-1927). Reproducció publicada a Barret
Picat. Josep Pinyol Vidal. “La Lluna i Mart: la
imaginació més enllà dels núbols”, núm 186
(juny 2011)
Gaietà Cornet, autoproclamat «l’enginyer le LA ESQUELLA», presentà aquesta curiosa màquina
voladora «a l’alcans de totas la fortunas ja que per maniobrarlo no’s necesita eletricitat ni
bencina, que n’hi ha prou, com poden veure, ab quatre trastos de casa»
L’Esquella de la Torratxa, núm. 1178 (9-08-1901)
i atemoren. Acabada la guerra civil,
una gran part dels nostres artistes de
premsa acompanyaren als vençuts
pels camins de l’exili i de l’oblit. El
franquisme imposà aquella mena
d’aiguabarreig moral i ideològic que
anomenaren el nacional-catolicisme
amb la qual cosa el cel tornà a ser
més propietat de l’Església que no
pas de la ciència. Mentre aqui la gent
es senyava i resava rosaris esperant
que Sant Pere els obrís les portes
del cel, els científics de les grans
potències mundials romiaven per a
trobar l’arma absoluta que pogués
donar-los la victòria final en el conflicte
de la segona guerra mundial. Un
aspecte força important d’aquesta
recerca fou el mètode de propulsió
emprat per enviar cohets a llarga
distància capaços de transportar la
terrible arma nuclear. Un cop signat
l’armistici de la segona guerra mundial,
aquesta conquesta tecnològica
i científica es féu, però, en un entorn
polític força complicat i tens durant
els anys de l’anomenada guerra
freda. Soviètics i estatunidencs es
lliuraren a un enfrontament dialèctic
a l’empara dels nous armaments
nuclears qualificats, amb un cert
eufemisme, com armes dissuasives.
L’espai obria un nou camp de batalla
entre les dues superpotències men-

48
Literatura
tre el món es dividia en dos blocs
antagònics. I així, entre bombes atòmiques,
inauguracions de pantans i
misteris de glòria, la nostra premsa
començà a parlar de satèl.lits, cohets
i astronautes.
Els ninotaires catalans no van romandre
aliens a l’eufòria provocada
en l’opinió publica per la gran epopeia
de la conquesta de l’espai. Des
de les primeres fites del llançament
del Sputnik a finals de l’any 1957,
el posterior viatge orbital d’en Youri
Gagarin al 1961 fins als primers
passos de l’home sobre la Lluna
al 1969, els nostres ninotaires posaren
els seus ninots en òrbita. La
premsa catalana obserbava amb
curiositat el camí de l’home cap
als estels sota l’òptica dictada pel
control que el franquisme exercia
sobre els medis de comunicació.
Malgrat la manca evident de llibertat
d’expressió, alguns ninotaires van
saber aprofitar els esdeveniments i
ens han transmès una versió força
particular d’aquells primers anys de
la conquesta de l’espai.
Dibuix de Francesc Vila «Cesc» datat dels anys cinquanta que fa al.lusió al llançament del primer
satèl.lit artificial soviètic, Sputnik. Aquesta caricatura insisteix un cop més en l’avenç de la ciència i
la desacralització de l’espai celestial.
Document original del fons documental de la Biblioteca de Catalunya. XXIII.CESC.BC.243
El dia 5 d’octubre de 1957 El Noticiero
Universal informava als seus
lectors que «Rusia lanzó anoche el
primer satélite artificial de la Tierra
(...) Es el primer paso del plan de
Rusia de enviar naves astronáuticas
a la Luna, Marte y Venus de aquí a
1965». L’endemà, aquest mateix diari
deia que l’Sputnik havia passat a la
vertical de Barcelona i entre les vuit i
les vuit i vint minuts del matí es captaren
a terres catalanes els senyals
acústics emesos per primer cop
des de l’espai per un aparell fabricat
per l’home. Inspirat segurament
per aquest esdeveniment, el gran
Francesc Vila i Rufas «Cesc» dibuixà
un parell d’angelets que jugaven
probant de fer punteria amb la seva
corona al pas del satèl·lit.
En aquests primers anys de la
conquesta de l’espai els russos
afermaren la seva superioritat sobre
els americans i així el 4 d’octubre
ASSESSORIA FISCAL I COMPTABLE
JOSEP M. FOLGUERA
Renda, Patrimoni, IVA,
Societats i Comptabilitats
Colom, 54 – Telèfon 973 575 340 – LINYOLA
barret picat AGOST 2014

Literatura
49
paisatge de la cara amagada de la
Lluna era ben diferent del què havien
constatat els científics soviètics.
Josep Peñarroya representà l’arribada de la sonda soviètica Lunik III que va desvetllar per primer
cop la cara amagada de la Lluna. Peñarroya dibuixà un astre bromista que adreçava un missatge
irreverent als humans. El Noticiero Universal n° 22842 (6-10-1959)
de 1959 l’aparell Lunik III aconseguí
per primer cop fotografiar la cara
amagada de la Lluna on, segons El
Noticiero Universal del dia 27, «se
pueden apreciar muchas montañas,
algunos mares y ninguna señal de
vida». Josep Peñarroya, va donar la
seva versió particular de l’esdeveniment
a la seva vinyeta habitual del
diari que portava el títol de «Chispa». 3
Segons l’acudit d’en Peñarroya el
3) El Noticiero Universal n° 22842 (6-10-1959)
A l’abril de 1961 tota la premsa es feu
ressò del primer vol humà habitat tot
just quatre anys després què la Unió
Soviètica hagués enviat a l’espai al
primer ésser viu, la gossa Laika. Si
al novembre de 1957 alguns mitjans
de comunicació dubtaren del vol
estratosfèric de la pobra gosseta
Laika, uns anys més tard, no van
tenir cap més remei d’acceptar
l’evidència del primer vol orbital de
Youri Gagarin. El Noticiero Universal
qualificà emfàticament a Gagarin de
«Colón comunista». També, el diari
madrileny ABC havia qualificat a
Youri Gagarin de «nuevo Cristóbal
Colón» amb una caricatura de Mingote
on apareixien tres caraveles al
costat d’un cohet. Malgrat aquest
qualificatiu més aviat afalagador
per part d’ABC envers un ciutadà
soviètic, cal dir que l’anticomunisme
visceral de l’Espanya franquista
reservà un tractament força especial
als russos. La revista Blanco y Negro,
de la mateixa editorial de l’ABC, vuit
mesos després de la primera òrbita
d’en Gagarin encara afirmava que hi
havien sospites sobre la credibilitat
de la fita soviètica perquè «no hay
pruebas de la gran aventura». En
aquells temps de nacional-catolicisme
qualsevol idea promoguda
Tel. 690 601 729
e-mail: construccionsjsans@hotmail.com
www.construccionsjsans.com
Ronda St. Pau, 35
25240 Linyola
La Fassina, 22 2n
25243 El Palau d’Anglesola

50
Literatura
per l’Esglèsia tenia un ressò polític
que la premsa del règim aprobava i
acomodava. Així, alguns diaris reproduïren
un comunicat de ràdio Vaticà
que afirmava que amb l’exploració
de l’espai l’home acomplia «parte de
su vocación divina (…) aun cuando
pueda tratarse de un ruso o un ateo
cumple aunque quizá sin desearlo,
los designios de Dios». 4 El dia 17 de
juny de l’any 1963 s’afegí a la història
de la conquesta de l’espai la versió
femenina de l’ateisme comunista car
l’agència soviètica TASS difongué a
tot el món el llançament del Vostok VI
tripulat per la primera cosmonauta,
Valentina Tereshkova.
A la premsa catalana també trobem
el substrat d’aquell discurs antisoviètic
com per exemple l’article
«Trampolín para la Luna» que va signar
Carlos Sentís al diari Tele-Expres
el 16 de novembre de l’any 1966 en
el què voluntariament al.ludia a la
gossa Laika per a tractar indirectament
als soviètics de gossos:
«Y si los rusos logran mandar con
anterioridad un equipo perruno? (…)
la verdad es que sería algo trágico y
también grotesco que cuando llegaran
los primeros astronautas de Tejas
lo hubieran hecho antes astronautas
caninos. Los perros siempre han
aullado a la Luna…».
Ideològicament, aquella premsa
del Movimiento continuava fent una
mena de periodisme monolític i ranci
al servei de la propaganda imperial
que no havia evolucionat gens ni
mica desde feia exactament trenta
4) Comunicat de Radio Vaticà publiat a El
Noticiero Universal, n° 23321 (19-04-1961)
Caricatura soviètica sense data amb la signatura DVR provinent del fons particular de Jaume
Capdevila «Kap». Els soviètics llançaren els primers satèl.lits i posaren en òrbita als primers éssers
humans. També foren els primers en arribar a la Lluna amb aparells no tripulats. En aquesta
composició el martell del símbol soviètic esdevé un cohet i la Lluna la fulla de la falç.
anys. A la vetlla del llançament de
l’Apolo XI el diari falangista Solidaridad
Nacional recordava amb un
orgull nazi-germafòfil gens disimulat
que «54 científicos de Cabo Kennedy
provienen del III Reich». 5 Aquest
diari publicà també la carta que el
ministre d’afers exteriors Fernando
María Castiella envià a M. Payne
administrador de la NASA a l’ocasió
de l’imminent llençament de l’Apolo
XI : «Vuestra nave principal la llamais
Columbia en honor de un almirante
de Castilla». 6 A nivell gràfic és força
reveladora la imatge publicada al
diari Mediterráneo editat a Castelló
que es presentava com portaveu
5) «De las V-2 al Apolo XI». Article anònim.
Solidaridad Nacional, (5-07-1969)
6) «Mensaje de Castiella a M. Payne administrador
de la NASA. Solidaridad Nacional,
(16-07-1969)
del Movimiento. La doble imatge
publicada representa per una banda
una fotografia de Neil Armstrong
que es disposa a calar la bandera
estatunidenca a la Lluna i, d’altra
banda, un gravat on es veu Colom
amb l’estendart de Castella en el
moment de trepitjar per primer cop
terres americanes. El comentari que
puntua aquesta il.lustració elogia la
proesa d’Armstrong, ciutadà «de
un país surgido en aquellas tierras
que Colón descubriera» 7 . Dit d’altra
manera i segons la molt particular
interpretació de la història que feien
els franquistes, si no hagués estat
per Colom mai no hauria existit el
programa Apolo.
(Continuarà)
7) Mediterráneo, núm. 9546 (22-07-1969)
barret picat AGOST 2014

Literatura
51
Postal de Biarritz
Antoni Folguera
Va voler l’atzar i la vida que passés
cinc dies a Biarritz. Cinc jornades
que em van servir per arrenglerar
unes qüestions familiars que ara no
vénen al cas, afers que es remunten
al anys 20 del passat segle quan
un padrí tiet va emigrar a França
buscant l’aventura de la vida i
allí, a les costes franceses, va
trobar el misteri de l’amor. Res
de nou a Biarritz, bàsicament
l’esperat: el cel tapat, les platges
pedregoses, un mar esvalotat
i el maleït vent sempre brusc i
incert. Com us deia, res de nou
a Biarritz. Però des del primer
moment que vaig arribar intuïa
que alguna cosa m’esperava a
la ciutat, tenia el pressentiment
d’ensopegar amb quelcom
diferent i desconegut. L’ombra
d’aquesta temença no va ser
gratuïta. La vigília de la tornada,
amb els afers familiars
resolts, vaig voler apropar-me
a l’Hôtel du Palais per a visitar
aquest mític establiment, un
espai freqüentat per l’aristocràcia
europea dels temps de
la belle époque. Tot passejant per
l’Avenue de l’Impératrice que transcorre
paral·lela a la Grande Plage, la
platja principal de la localitat, anava
llegint les darreres pàgines del llibre
Converses amb Marcel Duchamp de
Pierre Cabanne quan, de sobte, va
començar a desaparèixer el món.
Dic bé, quan escric desaparèixer: els
carrers, els cotxes, els semàfors, els
vianants, els edificis. Tot va quedar
emboirat dins un no-res, talment
com un forat negre que ho xucla
tot, com un tornado que degluteix
la matèria amb una voracitat infinita.
Tot es desconstruïa i escapava del
meu camp de visió per passar a un
estat d’anul·lació, a un paisatge mort
fora del temps i fora de l’espai. “Tot
al meu voltant era l’univers nu, abstracte,
fet de negacions” va escriure
Pessoa. L’olor, encara recordo l’olor
del buit i de l’absència; els colors,
encara recordo els colors fonent-se
en l’ambient; les formes, encara recordo
les formes esquinçades dins
l’horitzó; els sorolls, encara recordo
els sorolls avançant en diminuendo
per a esdevenir silenci; el fred, encara
recordo el fred clavant-se en la
pell com agulles afilades.
Vaig mostrar una postura valenta en
tot aquest embolic, vaig fer el cor fort
malgrat la confusió i el desconcert.
Vaig continuar Avenue amunt amb
pas ferm i decidit, mentre llegia els
diàlegs entre Duchamp i Cabanne
amb el llibre fortament agafat entre
les mans, sense saber on em portaria
tot aquest absurd ni si arribaria
a temps per a poder admirar el
llegendari l’Hôtel abans tot s’esvaís.
Els meus ulls, la meva ment i tota la
meva ànima estaven fixats entre les
línies del llibre, atrapat pels mots
i intentant fugir del desgavell
exterior. Llegia compulsivament
paraules i més paraules, frases i
més frases, buscava aquell paràgraf
o aquella idea que m’ajudés
a desfer el bucle pervers, intentant
trobar el ready-made duchampià
que m’alliberés d’aquest malentès
majúscul.
Llavors vaig llançar la mirada
sobre l’última frase, la darrera
resposta que dóna Duchamp i
que clou el llibre. Vaig alçar el
cap i amb veu alta, profunda i
clara vaig llegir: “Sóóóc mooolt
feliiiç” enmig d’un silenci que
mai més tornaré a escoltar,
enmig d’un no-res on mai més
tornaré a estar. La cita va obrar
el seu poder benèfic i curatiu i,
com si d’una fórmula màgica es
tractés, va donar fi al sinistre encanteri,
deslliurant-me de l’embruix
maligne. Les olors, els colors, les
formes i els sons van tornar al seu
estat original, a la seva configuració
primitiva i recuperat d’aquest viatge
vertical al fons de la consciència,
travessant els límits de la condició
humana, vaig entendre que la literatura
obre camins per a recórrer,
que la literatura dóna instants miraculosos,
que la literatura és font
d’aliment per a l’esperit i que, en
definitiva, la literatura també ens
allibera perquè tots som esclaus
de les nostres circumstàncies
externes.

52
Literatura
La tempesta
Text: Jaume Balcells i Palou
Il·lustració: Glòria Vidal
“Sant Marc,
santes creus,
santa Bàrbara
no mos deixeu”
Pel meu sant, el vint-i-cinc de juliol,
vaig encomanar una tempesta
d’estiu.
No us diré pas com es fa, donat
que és un assumpte complex i
que demana una certa discreció.
Dir-vos, això sí, que és una cosa
absolutament legal, gestionada per
la prestigiosa Societat Climatològica
Secreta Internacional, que és una
organització que treballa sense cap
ànim de lucre.
Ara que, de barat, res de res. Una
pasta! Però, un dia és un dia, vaig
pensar, i em vaig voler regalar el
capritx.
Es clar que tot depèn de com sigui la
tempesta. En el meu cas, per exemple,
vaig demanar que fos a primera
hora del matí.
– Quan vol que comenci? –va preguntar,
amb veu ensucrada, la noia
que m’agafava les dades a l’altra
banda del telèfon.
– Per allà a les set del matí –vaig dir
sense pensar-m’ho gens.
– Té alguna idea de com vol que
sigui?– va demanar ella.
– Sí, m’agradaria que comencés amb
un bon repertori de llamps i trons,
amb espetecs ben forts, com si
fossin canonades d’una desfilada
militar...Ah! I un cel enteranyinat
de llamps i llampecs que faci que
les padrines resin a santa Bàrbara
i que la canalla s’amagui a sota el
llit! –Vaig afegir entusiasmat.
– I de pluja? En voldrà molta?
– Clar que sí, dona! Un bon patac
d’aigua, que netegi les teulades i
tregui la pols dels camins!
Heu de pensar que, contra la creença
general, en el tema de temporals
està tot escrupolosament calculat;
l’hora d’inici i d’acabament, la quantitat
d’aigua, el nombre de llamps i
trons, les zones afectades, etcètera.
Bé, tot, menys allà on cauen els
llamps. En aquest punt, crec que
encara hi estan treballant.
– Vol pedra? –preguntà la noia.
– Uf! No sé, no em farà pujar molt el
preu, això?
– Una mica sí, però ¿què és una
tempesta d’estiu sense una bona
calamarsada!? –replicà ella amb
molta professionalitat.
I tenia raó la xicota!
Aquesta gent saben com vendre,
tenen respostes per a tot! Vas a
comprar una cosa bé de preu i,
amb aquella veu melosa de qui no
ha trencat mai un plat, et comencen
a afegir accessoris fins que t’acaba
costant un ull de la cara.
– Bé, doncs que no sigui massa
grossa i que caigui barrejada amb
ROBA DE CORTINATGES,
DE LLAR I LLENCERIA
GARPI
aigua, que no faci mal als camps...
–vaig dir per no veure’m massa
garrepa.
– D’acord. Una altra cosa; d’arc de
Sant Martí, en vol un o dos?
– Un. I senzillet, eh! Amb quatre
colors ja faig!... Sap que en italià
l’arc de Sant Martí s’anomena Arco
Barano? –vaig afegir, tot procurant
de fer-me el simpàtic, per mirar
d’abaratir el preu.
– Molt interessant –va dir la noia sense
cap mena d’entusiasme- Hora
de finalització?
– A les deu ja em va bé..., que la
gent tinguin temps d’anar a plegar
caragols.
La noia va fer els seus números i, al
cap d’un moment, em va dir: Seran
set-cents euros.
– Bufa! Ho trobo una mica car! –vaig
exclamar.
– Pensi que, per ser el seu primer
cop, la Societat es fa càrrec de l’IVA
i, a més a més, li regalem l’olor de
terra mullada barrejat amb l’olor
d’aufals acabat de segar... –digué,
astuta, la noia.
– No se’n parli més, m’ho quedo!
–vaig dir, sense deixar-la acabar,
C\Llibertat, 16 – Linyola – Tel. 973 575 377
barret picat AGOST 2014

Literatura
53
donat que el tema de les olors
m’havia portat vells records, m’havia
arribat al cor.
La tempesta –no sé si ho recordaranva
ser ben bonica, tradicional, entranyable.
Sense ser cap cosa de l’altre
món, va fer de valent goig, no digueu
que no. La Societat Climatològica va
complir amb tots els detalls. Fins i
tot, l’arc de Sant Martí tenia més colors
dels pactats! Ara que, de durar,
no va durar massa estona...
Sigui com sigui, per a mi hagués
estat una tempesta perfecta i digna
d’una celebració memorable si no hi
hagués hagut filtracions.
No, no vull dir filtracions d’aigua de
pluja, sinó que, tot i el secretisme
amb el que treballa la Societat
Climatològica i la discreció que jo
vaig procurar portar sobre el tema,
algú es va assabentar que un servidor
de vostès havia encarregat
la tempesta i es veu que en va fer
un pregó.
L’endemà mateix, la dona ja em tirà
“la cavalleria” a sobre.
– Ara mateix, on s’ha vist! Encara
hem d’acabar de pagar la hipoteca
i va el senyoret i es gasta set-cents
euros en una bajanada de l’alçada
d’un campanar! Però, què t’has
begut l’enteniment!? Què no ho
veus que t’han estafat!?
– Però, si no m’han cobrat l’IVA... -em
vaig atrevir a dir.
– I és que s’ha de ser babau! Què és
això de la Societat Climatològica?
Ja t’ho diré jo; una ensarronada
més gran que el “timo” de l’estampeta!
– Però, però...ha plogut. Hi ha hagut
tempesta –vaig dir amb un fil de
veu.
– Què n’ets de beneït! –em va cridar
la dona mentre marxava ploriquejant
cap a la cuina.
Al dia següent vaig saber que tres
pagesos, als qui –segons ells– la
tempestat els havia provocat destrosses,
m’havien denunciat. Em
responsabilitzaven, ja que l’havia
encarregada, de tots els desperfectes
que havien sofert els seus camps.
– Oh! Però, com pot ser!? Si la meva
dona diu que m’han enganyat com
a una criatura de parvulari!
– Noi –em va dir l’amic que em va venir
a avisar de les denúncies– què
vols que et digui!? Tal i com estan
les coses, a la gent no els hi pots
treure la fe.
– No ho entenc. Què vols dir?
– Què no importa si és una estafa
o no, quan les coses van mal dades,
la gent busca responsables,
i tothom diu que vas ser tu qui va
encarregar la tempesta. Et fotran
un bon “paquet”!
25 de juliol de 2014
• primera consulta i diagnosi gratuïtes
• odontologia general
• finançament a sis mesos sense interessos.
• ortodòncia
Implants i dents
en un sol dia.
Informa’t! 973 71 44 53
la clínica dental
de referència
al Pla d’Urgell
Pons i Arola, 3 - 1r 2a • 25240 Linyola • www.dentalinyola.com

54
Literatura
Biblioteca Salvador Espriu
Montserrat Espina Bellet
Des de la biblioteca…
Acabat el mes de juliol, per a molts
comencen les vacances, d’altres
veuen acabar les seves, alguns altres
s’hauran d’esperar un parell de
setmanes encara per començar-les.
Però, independentment de la situació
de cadascú, l’estiu –que és temps de
vacances– pot ser també un moment
per dedicar-lo a iniciatives culturals,
activitats educatives... Hom sap que
la formació és un concepte que va
més enllà de les aules i del calendari
del curs escolar.
L’estiu és idoni per dedicar-lo a propostes
lúdiques que, partint d’una
situació diferent ( a les piscines, a
les zones de platja o de muntanya,
a les colònies, als camps de treball,
als casals d’estiu...), afavoreixen
també moments per a l’educació
i el creixement personals. De
fet, l’acció educativa de moltes
d’aquestes activitats d’estiu es desenvolupen
en un ambient marcat
per la creativitat, la imaginació, els
valors de respecte, de solidaritat,
de cooperació...
Les opcions que tenim a l’abast són
moltíssimes, a més de les assenyalades,
les visites a exposicions o
museus, les sessions de cinema i
teatre... El pedagog Gregorio Luri,
en un article d’aquest estiu a “La
Vanguardia” sobre “-Deures d’estiu-
parla, a més, de la conveniència
del seguiment i comentari de les
notícies a casa i de la lectura com a
hàbit familiar.
El conegut professional afegeix, ara,
cito textualment ”¿Han oído hablar
del “efecto Mateo”? Recuerden las
palabras del evangelista: “A quien
tiene se le dará, y a quien no tiene,
hasta lo que tiene se le quitará”.
Pues eso es lo que ocurre con
el lenguaje. La diferencia de dos
niños que llegan a preescolar, uno
con 2.000 palabras de vocabulario
y otro con 500, es que el primero
aprende más rápidamente palabras
nuevas” i conclou que la diferència
de resultats a EUA entre l’alumnat
depèn del temps en què aquest el
dedica als deures.
Podrem estar més d’acord o més
en contra amb aquest criteri. Potser
convindrem que no hi ha un mètode
barret picat AGOST 2014

Literatura
55
únic i que cal compartir reflexions,
experiències... El que sembla clar és
que difondre el gust per la lectura
és un dels reptes més importants
al qual s’enfronten biblioteques,
escoles, pares i mares i educadors.
Tot plaer comporta un esforç
i aquest no ha de ser un motiu per
abandonar.
Avui, doncs, des de la biblioteca,
us suggerim, i com una opció més,
gaudir de l’estiu explicant des de
ben petits contes als nens i nenes,
o acompanyant-los a les biblioteques,
llibreries... on trobareu
personal que us pugui recomanar
amb passió els títols més adients
en funció de l’edat dels nens i nenes,
nois o noies, del gènere literari
que preferiu, de la matèria en què
vulgueu aprofundir...
PRESCRIPCIÓ LITERÀRIA
SECCIÓ AUDIOVISUALS
La biblioteca continua essent un centre
La biblioteca amb una col·lecció
o fons promotor de la lectura ja sigui
perquè vetlla també per la difusió
del setè art rencomanar la passió
pels clàssics com l’interès pels títols
més actuals.
BIBLIOPISCINES
Una activitat que vetlla pel foment de
la lectura en un lloc d’esbarjo o lleure
i que mostra una bona acceptació
cada estiu.
Tot plegat per tal que no vegin la
literatura, el cinema, el teatre, les arts
plàstiques ... com alguna cosa aliena
al seu hàbitat natural.
I en aquest punt de l’estiu, no us
parlaré d’inauguracions, iniciatives
culturals o altres activitats pensades
des de la biblioteca de Linyola per
al nou curs escolar, però si comentar-vos
que pocs espais resten gratuïts,
públics i oberts a tothom com
la biblioteca pública. La biblioteca
és capaç, cada vegada més, de ser
una plaça pública i convertir-se en
aquest tercer lloc que no són els
espais familiars o laborals. Les biblioteques
es volen configurar com
espais socials del coneixement i
oferir eines, activitats, experiències,
oportunitats... Ara bé, cal continuar
treballant entre tots, no podem defugir
la responsabilitat, per tal que
es continuïn cultivant les capacitats
creatives, exercitant l’enginy propi,
despertant l’alè crític... No ho tenim
fàcil però “No pretenguem que les
coses canviïn si sempre fem el mateix”
va dir Albert Einstein.
Benvolguts lectors, bon estiu i bones
lectures i la meva enhorabona a
l’equip directiu de la revista Barret
Picat per aquests 35 anys de publicació
ininterrompuda!
RICHI’S
PERRUQUERIA
HOME I DONA
Plaça Planell, 2
25240 Linyola
Lleida
Confeccions OLGA SL
Vestuari i calçat per a professionals
Telèfon
973 57 53 08
C/ President Macià, 7
25230 MOLLERUSSA (Lleida)
Tel. 973 60 22 24

56
Plantes
Les plantes remeieres
en la medicina popular linyolenca (VI)
Elisenda Mas Darbra
En aquest capítol explicarem, en
primer lloc, els diferents remeis que
els entrevistats ens han fet saber per
a guarir una malaltia determinada.
Així, en aquest sisè capítol parlarem
del què podem fer per a curar o alleugerir
el mal d’orella (otitis).
El segon apartat de l’article estarà
dedicat a parlar d’una determinada
planta remeiera; en aquest cas
comentarem les moltes virtuts que
els diferents entrevistats linyolencs
ens han explicat sobre el saüc o
saüquer.
Voldríem aclarir que aquest recull de
tradicions i costums populars tenen
la majoria una certa base científica,
però alguns remeis són fruit de
supersticions i de tradició oral poc
contrastada científicament. Per això
s’ha de tenir molta cura a l’hora de
provar algun d’aquests remeis ja
que segons l’ús i la quantitat o la
part de la planta emprada pot tenir
uns efectes o uns altres, fins i tot
pot arribar a ser perjudicial per a
certes persones. Recomanem per
això, posar-se en mans de persones
especialitzades en el tema si es té
intenció de consumir alguna herba
durant un cert temps. Així, ni l’autor
ni l’editor es fan responsables de les
possibles conseqüències derivades
d’un mal ús d’aquests remeis sense
assessorament d’un expert.
REMEIS NATURALS
PER A CURAR O
ALLEUGERIR EL MAL
D’ORELLA (OTITIS)
El mal d’orella o otitis és un dolor
intens produït per una inflamació
a l’interior de l’oïda a causa d’una
infecció, generalment bacteriana, o
d’una ferida. Força freqüent durant
aquesta època d’estiu a causa de
l’ús de les piscines públiques.
REMEI POPULAR núm. 1
Materials:
— Oli d’oliva
— Cotó fluix
Procediment: Es suca amb oli d’oliva
calent un cotó fluix i es deixa caure
unes gotes dins l’orella afectada. Es
podria deixar el cotó fluix una estona
dins el conducte auditiu per fer més
durador els efectes. L’oli devia ser
calent ja que així, a més, calmava
el dolor.
REMEI POPULAR núm. 2
Materials:
— Flor de Sant Joan o hipèric
— Cotó fluix, mocador...
— Eines per a fer una infusió.
Procediment: Es mulla el mocador
o el cotó fluix amb una infusió calentona
feta amb flors de Sant Joan
i es deixa caure unes gotetes dins
l’orella. Es pot deixar el cotó fluix
a l’orella perquè la infusió faci més
efecte.
REMEI POPULAR núm. 3
Materials:
— Llet materna
Procediment: S’introdueix dins l’orella
afectada unes gotetes de llet materna
d’una dona que estigui alletant
un infant. La llet materna conté anticossos
que són unes substàncies
que fabrica la mare per a combatre
les infeccions. Amb la lactància
materna la mare li transmet al nadó
unes defenses cada cop que l’alleta.
NABAU, S.L.
Venda de llavors, adobs i fitosanitaris
Tel. 973 71 43 77
Camí de Lleida, s/n
25240 LINYOLA (Lleida)
barret picat AGOST 2014

Plantes
57
REMEI POPULAR núm. 4
Materials:
— Flors de saüc seques
— Estris per a cremar les flors: braser,
estufa...
Procediment: En un braser es cremaven
unes quantes flors seques
de saüc. La persona que tenia mal
d’orella s’hi acostava a les brases tot
el que podia a fi que el fum li entrés
dins el pavelló auditiu de l’orella
afectada. L’escalfor ajudava també
a calmar el dolor
REMEI POPULAR núm. 5
Materials:
— Una dent d’all
— Estris per a escalivar-lo
Procediment: S’escaliva una dent
d’all grossa i encara calenta s’introduïa
dins l’orella afectada. Es
subjectava amb un mocador perquè
no caigués.
REMEI POPULAR núm. 6
Materials:
— Oli d’oliva del tupí amb “ratolins
confitats”.
Procediment: Una padrina ens va
explicar una curiosa manera de curar
el mal d’orella. Tenia l’àvia un tupí ple
d’oli d’oliva on hi posava ratolins a
confitar. Cada cop que algun familiar
tenia mal d’orella li posava unes
gotes d’aquesta curiosa barreja dins
l’oïda.
EL SAÜC
(Sambucus nigra)
Sinonímia: saüquer,
saüquera, soguer,
bonarbre, sabuc.
Localització en el
terme de Linyola
Al ser un arbust de clima temperat,
el trobem majoritàriament en llocs
humits com les ribes dels reguers i
de les sèquies. Al terme l’hem trobat
de forma escassa i sempre en ribes
prop de l’aigua.
Indicacions terapèutiques: usos
medicinals més habituals segons
els veïns entrevistats
El saüc és anomenat també “bonarbre”
a causa de les múltiples virtuts
medicinals que té.
Segons els veïns consultats, les
flors de saüc són un dels sudorífics
i depuratius més efectius que es
coneixen. Les infusions de les seves
flors provoquen la sudoració i,
com a conseqüència, fan baixar la
temperatura corporal actuant així
també com un bon antitèrmic. Per
això està indicat per a combatre els
refredats i les grips que sovint van
acompanyades de febres. També és
ideal per a combatre la tos.
Una altra acció que ens han comentat
ha estat el seu ús com a calmant i
com antiinflamatori, indicat per a les
afeccions del coll com amigdalitis,
faringitis o llagues a la boca. Aquí
es feien gargarismes amb la seva
infusió. Sovint per millorar el gust i
potenciar els seus efectes s’hi posava
mel.
La seva acció antisèptica era utilitzada
per alguns veïns per a desinfectar
diverses afeccions cutànies com els
furóncols, grans i altres infeccions de
la pell. Aquí s’aplicaven compreses o
es feien rentats de la zona afectada.
També per a reduir la conjuntivitis i
calmar els mussols de les parpelles
es podia aplicar compreses als ulls
o fer rentats oculars directament.
Quatre entrevistats ens han explicat
un curiós mètode per a curar el mal
d’orella. Tiraven flors seques de
saüc damunt l’estufa o les brases
del foc. El fum que sortia diuen que
era depuratiu i hi atansaven tot el

58
Plantes
que podien l’orella intentant que
el fum hi actués. També diuen que
anava bé com anticongestiu nasal.
Aquest procés s’anomena fumigació.
També aquest fum era utilitzat en
algunes cases on hi havia l’estable o
animals tocant, sovint a sota. Per a
neutralitzar les pudors cremaven al
focs flors de saüc.
Dos veïns es menjaven els fruits madurs
per a combatre el restrenyiment
ja que eren laxants. Un altre, amb
les flors de saüc, aigua i sucre, un
cop fermentat, elabora una mena de
xampany molt suau d’un gust molt
agradable.
Altres usos, costums i creences a
Catalunya
En moltes contrades olivareres posaven
fulles de saüc i fulles d’olivera
dins una ampolla d’oli, i guardaven
aquesta quaranta dies en un indret
ben fosc. Passat aquest temps esdevenia
un remei balsàmic per a guarir
cremades, ferides, grans i nafres.
Algunes mares per tal de facilitar la
dentició dels seus infants, feien collarets
de brots de saüquer i els penjaven
al coll. Perquè tinguessin la virtut
desitjada, era precís que hom collís
els nous brots mentre el campanar
de la parròquia anunciava la sortida
de la processó de Setmana Santa.
La nit de Sant Joan també era la
millor nit per tallar branques d’avellaner
o de saüquer, per fer bastons
de bruixa, els quals, en mans d’elles,
adquirien gràcia i virtut bruixesca
i l’altra gent els emprava per a defensar-se’n
ja que amb un sol copet
tenia la virtut de matar-les.
En algunes contrades el saüc ha
gaudit de molta estima no solament
per les seves virtuts medicinals sinó
també pel seu poder màgic. En alguns
llocs es posa saüc per allunyar
als gripaus i als escurçons. També
era costum quan es retirava els fems
dels estables i es renovaven els llits
del bestiar, s’acostumava a posar
branques de saüc per a foragitar tota
mena d’animals repugnants.
Paremiologia: proverbis, refranys
i dites populars
— Perfum d’espígol i flor de saüc
tornen la salut
— No siguis ruc, per les sangs pren
el saüc
Gràfica
La següent gràfica ens mostra el
nombre d’entrevistats que ens han
parlat de cada un dels usos medicinals
descrits anteriorment.
barret picat AGOST 2014

Benedicció vehicles
59
Concert de música
Xerrada
Teclams. Recollida aliments
Fotos R. Tarragó, C. Arenas

Cati f ad e
Corpus
Fotos: C. Arenas, M. Mata