Barret Picat - 205

34
Història
1714-2014
Pit i collons
Arnau Fontanet
Ja que l’onze de setembre s’acosta,
aquest cop el meu article no serà
sobre futbol, sinó que serà sobre
història, en concret de l’any 1714, en
el qual Catalunya va caure en mans
de Felip de Borbó.
En primer lloc explicaré com va
començar la Guerra de Successió,
a continuació del paper que va tenir
Catalunya en aquesta guerra i finalment
de la caiguda de Barcelona el
dia 11 de setembre de 1714.
La Guerra de Successió Espanyola,
va ser conseqüència de la mort de
Carles II sense descendència. El
rei espanyol que no va tenir fills, va
emmalaltir i dies abans de la seva
mort va deixar escrit qui havia de ser
el seu successor. Carles segon tenia
dos candidats per la successió al
tron espanyol, Lluís XIV rei de França
que era cosí germà del rei espanyol,
i l’emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I amb qui
també eren cosins. Per tant hi havia
un candidat de la Casa de Borbó i un
de la Casa d’Àustria. Tot i que el pare
de Carles II, Felip IV havia concedit
la successió hispànica a la Casa
d’Àustria, Carles II va deixar el tron
espanyol als Borbons, en concret a
FarmàciaCunyat
Farmàcia Emma Cunyat
Plaça Planell, 21
25240 LINYOLA
973 575 062
ecunat@coflleida.cat
Felip de Borbó, duc d’Anjou (nét de
Lluís XIV), l’aspirant per part de la
Casa d’Àustria era l’arxiduc Carles
segon fill de l’emperador Leopold
I. Finalment el duc d’Anjou, va ser
nomenat rei d’Espanya i tots els seus
dominis amb el nom de Felip V.
En un principi tothom va acceptar
Felip V com a hereu de la Corona
espanyola. Però poc temps després
de ser coronat rei d’Espanya, les
tropes imperials de la Casa d’Àustria
amb Eugeni de Savoia al capdavant
van envair el ducat de Milà, territori
italià de la Monarquia Hispànica, la
qual cosa va provocar la intervenció
francesa. D’aquesta manera es
va iniciar la Guerra de Successió
Espanyola, en un principi s’enfrontaven
Espanya i França davant d’una
coalició antiborbónica composta
per Àustria i gran part dels estats
alemanys principalment Prússia i
l’Electorat de Hannover. Lluís XIV va
prohibir als Països Baixos i el Regne
Unit comerciar amb Espanya, cosa
que malmetia greument l’economia
d’aquests dos estats, en conseqüència
es va formar la Gran Aliança de
La Haia. Poc a poc més estats van
anar formant part d’aquesta aliança,
alguns per voluntat dels nobles,
altres perquè la Casa d’Àustria
els havia conquerit. Vers el 1708
Representació de la
bandera de Santa
Eulàlia, la senyera que
va fer onejar Antoni
de Villarroel l’11 de
setembre de 1714
formaven part de la Gran aliança
de La Haia: la Gran Bretanya, les
Provincies Unides (Països Baixos,
exceptuant la part espanyola), gran
part del Sacre Imperi Romanogermànic
(Regne de Prússia, Ducat
de Hannover, Ducat de Saxònia,
Marcgraviat de Baden i Arxiducat
d’Àustria), el Regne de Portugal,
els Estats Papals, els Grisons
(cantó de Suïssa), els Hugonots
(protestants francesos), el Ducat de
Savoia, el Ducat de Milà, el Regne
de Sardenya, el Regne de Nàpols,
també donaven suport a l’Arxiduc
Carles, els estats de l’antiga Corona
d’Aragó ( el Principat de Catalunya,
el Regne de València, el Regne de
Mallorca i el Regne d’Aragó) i els
austriacistes a la Corona de Castella.
Fins aquí l’explicació de la guerra
a Europa, a partir d’ara parlaré del
que va passar a Catalunya. Després
d’algunes derrotes aliades, el 1711
Josep I, germà de Carles i Emperador
del Sacre Imperi, va morir sense
cap descendència masculina, amb la
qual cosa la corona de l’Imperi passà
a mans de Carles d’Àustria que va
passar a ser Carles VI, després de la
seva coronació va restar importància
a aconseguir el tron espanyol. Quan
Carles es va convertir en emperador,
tant la Gran Bretanya com els Països
barret picat AGOST 2014