L'Educació audiovisual a través de l'art - CEIP Turó de Guiera - Xtec

SATI Seminari d’actualització en tecnologies de la informació, octubre de 2005
Ara va de bo: el programari lliure
Introducció
Programari lliure
L'anunci oficial per part del Departament d'Educació del concurs públic per a la selecció i
desenvolupament d'una distribució GNU/Linux per a l'àmbit del sistema educatiu consolida un
moviment que defensa i practica l'ús de programari lliure com a alternativa ètica i tècnica, i que,
encara que ja tenim precedents arreu del món, el possible canvi no queda exempt de dubtes,
de qüestions i d’un cert escepticisme de caire negatiu. En aquest article, s'exposen els
avantatges de l'ús del programari lliure com a plataforma ideal per al desenvolupament i la
circulació del coneixement. Així mateix, s'hi rebaten els tòpics que envolten el programari lliure i
GNU/Linux, la majoria dels quals són mancats de fonament o d'informació contrastada.
Finalment, es deixa constància que el programari lliure parla de llibertats personals i col·lectives
en un àmbit de gran incidència avui dia en les nostres vides.
El programari lliure no és gratuït, és lliure
Aquesta confusió és molt habitual: pensem que Linux és gratuït, que el MozillaFirefox també...,
quan la llicència GNU/GPL (la llicència del programari lliure) no parla en cap moment de cost
econòmic, sinó de llibertats d'ús, còpia, muntar i desmuntar, aprendre del codi i desaprendre si
cal, i, finalment, solidaritat, ja que podem estudiar-ne el codi font i fer canvis i millores que
puguin ajudar i beneficiar altres persones. Per aquestes raons (les anomenades "quatre lliberats
del programari lliure"), és imprescindible tenir disponible el codi font del programa, és a dir,
tenir accés al conjunt de línies d’instruccions escrites en un llenguatge de programació (llegible
per qualsevol que tingui coneixements de programació) en lloc del binari o executable, que
només pot entendre l'ordinador. Richard Stallman, el pare del moviment del programari lliure,
en aquest sentit, fa servir l'analogia de les receptes de cuina: tothom que sap cuinar o li agrada
cuinar acaba per compartir receptes amb les seves amistats i, fins i tot, modificar la recepta
original amb millores personals. Ara bé, imagineu que és impossible copiar les receptes,
modificar-les o compartir-les. La recepta seria, al món del programari, el codi font dels
programes. És clar que no tothom sap programació, com és cert que no tothom té traça per
cuinar, però tothom té dret a posar-se el dia que vulgui, ja que estem parlant de necessitats
pràctiques de cada dia per a milions de persones. Tornant al principi: el cost econòmic que
suposa el programari lliure és mínim. Podem descarregar tant el codi font com el binari del
programa, o podem pagar el cost d'un CD perquè ens enviïn el programa. O finalment, pagar
pels serveis: configuració, serveis, millores, adaptacions... serveis que han reportat beneficis
econòmics a empreses, com Novell, IBM, Red Hat...
El programari lliure està en contra de Microsoft
Fals. El programari lliure no va néixer per lluitar contra ningú, ni cap corporació ni empresa. La
seva única lluita és preservar la lliure circulació del coneixement, en aquest cas, del programari
informàtic. A l'altra banda, trobem l'accepció "programari propietari", que és qualsevol
16 Departament d’Educació. Àrea TIC