L'Educació audiovisual a través de l'art - CEIP Turó de Guiera - Xtec

SATI Seminari d’actualització en tecnologies de la informació, octubre de 2005
El programari lliure no es fa servir al món professional
Fem un recordatori: diferents països han fet una aposta pel programari lliure, com ara el Brasil
o la Xina, dues potències econòmiques emergents. L'administració de Munic (Alemanya) va
decidir fer la migració de tot el seu sistema informàtic a GNU/Linux. El motor de cerca de
Google està basat en programari lliure, i Google, IBM o Apple donen suport econòmic al
programari lliure. Productores com DreamWorks fan ús del programari lliure per al sistema de
processament d’imatges i, com a punt final, un percentatge elevat dels servidors fan servir
l'Apache (www.apache.org), tot un assoliment del programari lliure.
Linux no té virus
Si bé no podem afirmar amb seguretat que a GNU/Linux no hi ha virus, la probabilitat que
aquests puguin aparèixer en aquest entorn són mínimes. Podem donar dues raons plausibles
d'aquesta situació. En primer lloc, a l'entorn GNU/Linux, trobem una gestió i un control de
permisos entre usuaris i administrador/a molt forts. Cada persona que utilitza el sistema té una
parcel·la de treball que, en el cas de ser infectada per un virus, només queden afectats els
arxius d'aquesta persona i no el sistema. Per altra banda, encara que sembli una paradoxa, la
disposició del codi font permet que els forats possibles del sistema siguin tapats de seguida, ja
que la mateixa persona usuària pot consultar el codi, fer públic el forat, i, si té els coneixements
adients, fer la correcció immediatament. Finalment, el programari adquirit està exempt del risc
de virus, ja que no té sentit fer còpies pirates.
El programari lliure no és una ONG
No. Ni tampoc no té cap inclinació política ni pretén incentivar actituds antisocials. És només
una base o plataforma que permet la col·laboració i el sentiment de cooperació per al
desenvolupament d'un projecte personal i/o col·lectiu.
18 Departament d’Educació. Àrea TIC