MEDI NATURAL 3(2D) - Barcanova

Medi natural 1 1 

Unitat didàctica 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 









Unitat didàctica 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 



Í NDEX 

(Per accedir a cada unitat 

cliqueu-li al damunt)

Medi social i cultural 1


U NITAT 1. ÉSSERS VIUS I ÉSSERS INERTS 

P ER COMENÇAR 

Pàgina 7 

• Observa les fotografies de les pàgines 6 i 7 i, de tot el que hi veus, digues allò que et sembla 

que té vida i allò que et sembla que no en té. 

Activitat oberta. Els alumnes i les alumnes han de distingir quins components de la fotografia tenen vida 

i quins no. Els nens i les nenes tenen tendència a identificar com a posseïdor de vida tot allò que es mou 

o parla. 

En aquest sentit és possible que facin més referència a animals que no pas a plantes. També és possible 

que identifiquin algun objecte inanimat o element natural de la fotografia com a viu, bé perquè té moviment 

o bé perquè el relacionen amb la vida, com ara l’aigua. 

• En què et bases per saber si alguna cosa té vida? 

Activitat oberta. Amb aquesta qüestió es pretén que els alumnes i les alumnes facin referència a les característiques 

pròpies dels éssers vius. 

Aquesta unitat se centra en el tema del cicle vital (naixement, creixement i desenvolupament i mort), i en 

els aspectes relacionats amb les funcions vitals com l’alimentació, la respiració, la reproducció, etc. En 

principi, tot el que faci referència als éssers vius s’ha d’acceptar. 

• Tria dos objectes dels que vegis a la fotografia més petita i digues de quins materials creus 

que estan fets. 

Activitat oberta en la qual es tracta de veure a quins materials fan referència. 

É SSERS VIUS I ÉSSERS INERTS 

Pàgina 9 

1. Copia aquestes frases i completa-les: 

Una gàbia és un element inanimat perquè no neix, no creix, no es pot reproduir i no mor. 

Un hàmster és un ésser viu perquè neix, creix, es pot reproduir i mor. 

L’aigua és un element inanimat perquè no neix, no creix, no es pot reproduir i no mor. 

Una nena és un ésser viu perquè neix, creix, es pot reproduir i mor. 

2. Què tenen en comú un infant, una planta i un animal? 

Un infant, una planta i un animal tenen en comú que són éssers vius: tenen un cicle vital.

4 

É SSERS INERTS 

Pàgina 13 

3. Escriu el nom de sis objectes que pots trobar a la classe i de quins materials està fet cada 

un. 

Activitat oberta. 

Algunes de les coses que poden dir són: 

Llapis: fusta, grafit, pintura. 

Goma d’esborrar: goma. 

Taula: fusta, metall, plàstic. 

Cadira: fusta, metall, plàstic. 

Porta: fusta, vidre, metall, pintura. 

Finestra: fusta, vidre, metall, pintura. 

4. En la llista de materials de l’activitat anterior, subratlla de verd els materials naturals i de 

blau, els artificials. 

Activitat oberta. En funció de l’activitat anterior, els materials naturals són la fusta i el grafit; i els materials 

artificials són la pintura, la goma, el plàstic, el metall i el vidre. 

Observo i penso 

Pàgines 14-15 

5. En què es diferencien el nen i l’estàtua? 

El nen és un ésser viu. L’estàtua és un ésser inert. 

I ARA… 

6. Digues cinc coses que el nen pot fer i l’estàtua, no. 

Activitat oberta. Seria bo destacar que el nen, com a ésser viu, realitza un cicle vital i fa unes funcions 

vitals. 

7. Digues algunes activitats que les persones poden fer i els altres éssers vius, no. 

Activitat oberta en la qual poden aparèixer gran diversitat de respostes. Seria bo destacar també l’àrea 

dels sentiments. 

Analitzo el meu entorn 

Medi natural 1 

U NITAT 1. ÉSSERS VIUS I ÉSSERS INERTS ( CONT. 1) 

8. Tria sis objectes entre els que hi ha al teu voltant i descriu-los fent servir una taula com la 

de la pàgina 14 i seguint l’exemple.

Activitat oberta. Algunes de les respostes que poden donar són: 

Experimento 



Materials del qual Altres 

Objecte Ús que té està fet característiques 

Llapis Escriure, dibuixar… Fusta i grafit. És prim, allargat, dur… 

Maquineta Fer punta als llapis. Plàstic i metall. Hi ha una part esmolada 

que talla. 

Full Escriure, dibuixar, pintar, retallar. Paper. És molt prim. 

Cadira Seure. Fusta i metall pintats. 

Regle Fer línies rectes i mesurar. Plàstic. És allargat. 

Esborrador Esborrar el guix de la pissarra. Fusta envernissada i feltre. 

9 El paper és un material artificial que es fa amb la fusta dels arbres, però també es pot fer paper 

reciclat a partir de paper vell. En l’elaboració del paper reciclat es gasta menys aigua i menys 

energia que per fabricar paper blanc, i no s’han de tallar tants arbres. Tu també pots fer-te un 

full de paper reciclat amb paper vell. Fes-ho seguint les indicacions de la pàgina 15. 


F AIG MEMÒRIA 

Pàgina 16 

10. Copia el mapa de conceptes de la pàgina 16 i omple els buits. 

Les paraules que falten són: vital, materials. 

H E APRÈS 

Pàgina 17 

1. Escriu el nom de cinc éssers vius i el de cinc elements inanimats o éssers inerts. 

Activitat oberta. Éssers vius, per exemple: persones, animals o plantes. 

Elements inanimats o éssers inerts, per exemple: objectes o materials. 

2. En què es diferencien els éssers vius dels éssers inerts? 

Els éssers vius segueixen un cicle vital (neixen, creixen, es desenvolupen i moren) i realitzen unes funcions 

vitals (es nodreixen, es relacionen i es reprodueixen).

6 



3. Busca en aquesta unitat què és un objecte i què és un material i escriu-ho. Utilitza exemples 

per fer-ho. 

Els objectes són les coses que les persones hem fet per al nostre ús. Els materials són els elements que 

utilitzem per fabricar els objectes i que poden ser naturals, si s’obtenen directament de la natura, o artificials, 

si els fabriquen les persones a partir d’un material natural. 

Exemples d’objectes: taula, tobogan, banc… 

Exemples de materials: llana, fusta, petroli (naturals); plàstic, vidre, paper (artificials). 

4. Tria quatre objectes d’aquest dibuix i escriu de quin material està fet cada un. 


5. Quina és la diferència entre els materials naturals i els materials artificials? 

Els materials naturals s’obtenen directament de la natura i els materials artificials els fabriquen les persones 

a partir d’un material natural. 


A la Terra trobem éssers vius i éssers inerts o elements inanimats. 

Els éssers vius segueixen un cicle vital que consisteix a néixer, créixer i desenvolupar-se, i morir. 

Els éssers vius realitzen unes funcions vitals que són: nutrició, relació i reproducció. 

Entre els elements inanimats podem distingir els elements de la natura, com ara l’aigua, i els objectes, 

com ara una taula. 

Els objectes estan fets de materials. 

7. Digues el nom de tres materials naturals, com la fusta, i el de tres materials artificials, com 

el plàstic. 


Exemples de materials naturals: carbó mineral, llana, seda. 

Exemples de materials artificials: plàstic, vidre, paper. 

U NITAT 2. ELS ANIMALS 


Pàgina 19 

• Digues tot allò que et sembla que poden fer els animals i en canvi no poden fer les plantes. 

La principal diferència entre animals i plantes és que els animals mengen altres éssers vius i les plantes, 

en canvi, es fabriquen el propi aliment. Però pot ser que les alumnes i els alumnes també facin referència 

a altres característiques com per exemple que els animals es mouen i les plantes no. Com que es 

tracta d’una activitat d’avaluació i motivació inicial, més que donar per correcta o incorrecta cada resposta, 

es tracta de reflexionar sobre totes elles i debatre-les entre tots buscant exemples i contraexem-


U NITAT 2. ELS ANIMALS ( CONT. 1) 

ples. En el cas del moviment, per exemple, si bé és cert en molts casos, no ho és pas en tots, ja que les 

plantes també es mouen, i potser l’exemple més clar sigui el gira-sol, i hi ha animals com els musclos 

que acostumen a estar quiets. 

• Dels animals que hi ha en aquestes fotografies quins coneixes? Què en saps, de cada un 

d’aquests animals? 

Activitat oberta que ens donarà pistes tant de quins animals identifiquen com de quines de les seves característiques 

destaquen. Algunes d’aquestes característiques potser seran les que es treballaran en la 

unitat i podrien servir com a punt de partida. 

O N VIUEN ELS ANIMALS 

Pàgina 21 

1. Quines són les funcions vitals que realitzen tots els animals? 

Tots els animals fan les següents funcions vitals: neixen, creixen, s’alimenten, es relacionen, tenen la capacitat 

per reproduir-se i moren. 

2. Com es diuen els animals aeris que tenen ales cobertes per plomes? 

Els animals aeris que tenen ales cobertes per plomes són les aus. 

E LS ANIMALS ES NODREIXEN 

Pàgina 23 

3. A quin grup d’animals pertanyen les persones, segons l’alimentació? I segons la respiració? 

Quant a l’alimentació, les persones pertanyem al grup dels animals omnívors ja que en general mengem 

fruites i verdures però també ous, llet, carn, peix, etc. 

I pel que fa a la respiració, pertanyem al grup dels animals amb respiració pulmonar, ja que agafem l’oxigen 

de l’aire gràcies als pulmons. 

4. Els animals herbívors no mengen només herba, sinó tot tipus de vegetals. Busca el nom d’alguns 

animals herbívors i escriu quina part dels vegetals mengen. 

Activitat oberta. Alguns exemples poden ser: 

El conill menja fulles, tiges i arrels. 

L’esquirol menja fruits. 

El cérvol menja fulles i tiges. 

El cargol menja fulles.

8 


E LS ANIMALS ES RELACIONEN 

Pàgina 25 

5. Quin sentit acostumen a tenir menys desenvolupat els animals que viuen de nit o a les fosques? 

Per què? 

Aquests animals acostumen a tenir menys desenvolupat el sentit de la vista. Per contrapartida, desenvolupen 

altres mecanismes per adaptar-se a la foscor, com per exemple: 

Les ninetes dels ulls es fan més grosses per aconseguir que entri més llum. 

Desenvolupen molt l’oïda, el tacte o l’olfacte. 

Tenen antenes que els serveixen per reconèixer el terreny. 

Emeten ultrasons. 

E LS ANIMALS ES REPRODUEIXEN 

Pàgina 29 

6. Escriu el nom de cinc animals que neixin com ho fa el nyu i de cinc més que neixin com ho 

fa la gavina. 

Aquesta activitat és de resposta oberta, han d’esmentar el nom de cinc animals vivípars i de cinc animals 

ovípars. 

I ARA… 


Busco més informació 


7. Formeu grups de tres o quatre companys, busqueu informació sobre aquests animals i ompliu 

una taula com aquesta. 

Lloc on viu Alimentació Respiració Esquelet Naixement 

Gallina Terrestre Omnívor Pulmonar Vertebrat Ovípar 

Lleó Terrestre Carnívor Pulmonar Vertebrat Vivípar 

Sardina Aquàtic Carnívor Branquial Vertebrat Ovípar 

Cobra Terrestre Carnívor Pulmonar Vertebrat Ovípar 

Àguila Aeri Carnívor Pulmonar Vertebrat Ovípar 

Pardal Aeri Omnívor Pulmonar Vertebrat Ovípar 

Aranya Terrestre Carnívor Traqueal Invertebrat Ovípar 

Escurçó Terrestre Carnívor Pulmonar Vertebrat Ovípar 

Conill Terrestre Herbívor Pulmonar Vertebrat Vivípar

8. L’eriçó, l’abella, el gat, el ratolí, la truita, el dofí, el porc senglar, el gripau, el ratpenat, la 

cabra, l’esquirol i el saltamartí són animals molt freqüents en el nostre país. Busqueu informació 

sobre aquests animals i altres que conegueu, i entre tots i totes feu una fitxa com la 

de la pàgina 30 per a cada animal. Així tindreu un fitxer d’animals per consultar sempre que 

vulgueu. 

L’activitat pretén que els alumnes i les alumnes busquin informació sobre alguns animals concrets a la biblioteca 

de l’escola, del barri o en llibres que trobin a casa. La informació, després de ser llegida, haurà 

de ser seleccionada i sintetitzada i presentada en forma de fitxa. Aquesta és una activitat on queda de 

manifest la utilitat del treball cooperatiu ja que és molt difícil fer un fitxer sol o sola. L’activitat pren sentit 

feta en grup i confeccionant el fitxer entre tots i totes. Es pot confeccionar un fitxer d’animals a l’aula amb 

totes les fitxes. Aquesta feina no s’acaba amb la unitat didàctica ja que el fitxer es pot anar ampliant durant 

tot el curs amb les fitxes que, de forma voluntària, vagin aportant els alumnes i les alumnes. 

Classifico 



9. Busca fotografies o dibuixos d’animals. Després, en grups de tres o quatre companys, reuniu 

les imatges, agrupeu els animals que hi surten i feu-ne un mural. Busqueu un nom per a cada 

grup i un títol per al mural. Compareu la vostra classificació amb la que hagin fet els altres 

grups de la classe. 


10. Classifica aquests animals segons el lloc on viuen: calamars, pardal, sardina, lleó, àguila, 

cobra, formiga, marieta, balena, lluç, sargantana, gallina. 

Animals aquàtics: calamars, sardina, balena, lluç. 

Animals terrestres: pardal, lleó, cobra, formiga, marieta, sargantana, gallina. 

Animals aeris: àguila. 

11. Classifica aquests animals segons com respiren: xai, ànec, granota, lluç, mosquit, serp, 

salmó, aranya, sargantana, papallona, capgròs, colom, tauró, balena, cuc de terra. 

Respiració pulmonar: xai, ànec, granota, serp, sargantana, colom, balena. 

Respiració cutània: granota, cuc de terra. 

Respiració branquial: lluç, salmó, capgròs, tauró. 

Respiració traqueal: mosquit, aranya, papallona. 

12. Classifica aquests animals segons com neixen: guineu, cavallet de mar, granota, elefant, gallina, 

guppy, escurçó, cocodril, tigre, vaca. 

Animals vivípars: guineu, elefant, tigre, vaca. 

Animals ovípars: granota, gallina, escurçó, cocodril. 

Animals ovovivípars: cavallet de mar, guppy.

10 

Pàgina 32 

13. Copia aquest esquema i completa’l. 

segueixen un 

cicle vital 

neixen 

creixen 

moren 

Els animals 

són éssers vius 


realitzen unes 

funcions vitals 

H E APRÈS 



es nodreixen 

es relacionen 

amb el medi 

es reprodueixen 

s’alimenten 

respiren 

eliminen els residus 

utilitzen els sentits 

es desplacen 

vivípars 

ovípars 

ovovivípars 

Pàgina 33 

1. De quines maneres es poden desplaçar els animals? 

Els animals es poden desplaçar nedant, caminant, saltant, corrent, reptant, volant… 

2. Quines diferències hi ha entre els animals vertebrats i els invertebrats? 

Els animals vertebrats tenen una columna vertebral i un esquelet intern d’ossos o cartílag, i els invertebrats 

no. 

3. Escriu el nom dels cinc grups de vertebrats i el nom de dos animals de cada grup. 

Els cinc grups de vertebrats són: peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers. 

La segona part de l’activitat és oberta. Alguns exemples poden ser: 

– Peixos: carpa, bacallà. 

– Amfibis: granota, salamandra. 

– Rèptils: sargantana, escurçó. 

– Ocells: colom, àguila. 

– Mamífers: gos, cavall.


4. Relaciona cada animal amb el que et sembla que menja. 

llop • • insectes 

lleó • • pastanagues 

colom • • ovelles 

conill • • grans i llavors 

ratpenat • • zebres 

elefant • • herba 

cérvol • • arbustos i arbres 


5. Classifica els animals de l’activitat anterior segons el que mengen. 

Animals carnívors: llop, lleó, ratpenat. 

Animals herbívors: colom, conill, elefant, cérvol. 

6. Copia aquestes frases i completa-les. 

Els animals que neixen del ventre de la mare s’anomenen vivípars. 

Els animals que neixen dels ous postos per la mare s’anomenen ovípars. 

Els animals que viuen a l’aigua, com la sardina, s’anomenen aquàtics. 

Els animals que viuen a terra, com la vaca, s’anomenen terrestres. 

Els animals que volen per l’aire, com el pardal, s’anomenen aeris. 



• Observa els ocells de les fotografies i digues en què s’assemblen i en què es diferencien. 

Activitat oberta per comprovar la capacitat d’observació dels alumnes i les alumnes a través de la quantitat 

de detalls que siguin capaços de dir. Algunes de les coses a les quals podrien fer referència són: 

s’assemblen perquè tots quatre tenen dues potes amb urpes, dues ales amb plomes, un bec, dos ulls 

rodons, etc. Es diferencien en la mida, en la forma de les potes i les urpes, en el color de les plomes, en 

la forma del bec, etc. 

• Digues el nom de sis ocells. 


U NITAT 3. OBSERVEM UN OCELL

12 

L’ASPECTE GENERAL DELS OCELLS 

Pàgina 37 

1. Busca fotografies d’ocells en revistes o diaris. Retalla-les i reuneix-les amb les d’un grup de 

companyes i companys. Si veieu que en teniu poques, dibuixeu vosaltres mateixos algun ocell. 

Classifiqueu les imatges en grups, poseu un títol a cada grup i feu-ne un mural. Compareu la 

vostra classificació amb les que han fet altres grups de la classe. 

A més a més d’utilitzar un criteri de classificació clar, han de ser capaços d’explicar-lo. També s’adonaran 

que és possible aplicar molts criteris de classificació diferents. 

L ES EXTREMITATS DELS OCELLS 

Pàgina 43 

2. Digues quin nom reben les extremitats superiors i les extremitats inferiors dels ocells. 

Les extremitats superiors dels ocells són les ales; i les inferiors, les potes. 

3. Busqueu dites i refranys sobre els ocells i feu-ne una col·lecció entre tota la classe. Comenteu 

què volen dir. Aquí en teniu alguns. 

• La gavina, el temps que farà endevina. 

• Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera. 

• Quan canta el rossinyol, planta el fesol. 

• Qui riu sol sembla un mussol. 

Es comentaran les dites que associen els ocells amb diferents circumstàncies. A les gavines no els agrada 

ser al mig del mar durant una tempesta, per això es diu que endevinen el temps, quan ha de ploure 

es queden a la platja. Les orenetes arriben amb el bon temps però quan arriben les primeres no vol pas 

dir que ja sigui l’estiu. Quan canta el rossinyol ve el bon temps, el temps de plantar. Els mussols són animals 

solitaris per això d’algú que riu sol, quan és habitual riure en societat, es diu que està sol com un 

mussol. 

Observem un ocell 

U NITAT 3. OBSERVEM UN OCELL ( CONT. 1) 

I ARA… 



4. Si teniu algun ocell a casa, porteu-lo a l’escola durant uns quants dies per observar-lo. Feu 

grups d’uns tres o quatre companys i companyes de manera que a cada grup hi hagi com a mínim 

un ocell. Observeu-lo seguint la pauta següent:



La forma i les mides de l’ocell 

– Mesureu la distància entre el cap i les potes i la distància entre el cap i el final de la cua. Quina 

de les dues distàncies és més gran? Hi ha molta diferència entre l’una i l’altra? 

Activitat oberta en funció de l’ocell observat. 

– És un ocell més llarg que alt, més alt que llarg o la llargada i l’alçada són aproximadament 

iguals? 


– La distància entre el cap i el final de la cua és més petita de 20 cm, està compresa entre 20 

i 40 cm o és més gran de 40 cm? 


– És un ocell de mida més aviat gran o més aviat petita? 


Les plomes 

– Les plomes són totes del mateix color o són de colors diferents? 


– Observeu una ploma d’una ala, una altra de la cua i una de sota el coll. 

• Són totes tres de la mateixa llargària? 

• Tenen el mateix tacte? 

• Hi ha cap altra diferència? 

Les plomes no són igual de llargues ni tenen el mateix tacte. Les del cap, el coll i el cos són flexibles, 

suaus, fines i petites (borrissol) i les de les ales i la cua són més rígides, fortes i lleugeres (plomes de vol). 

Totes tenen una tija per on s’uneix la ploma a l’animal. 

El cap i el coll 

– El coll, és llarg o curt? És ample o estret? Pot fer moviments amples? 


– On té situats els ulls? Quina forma tenen? Són grossos o petits? 

Activitat oberta en funció de l’ocell observat, però tots els ocells tenen dos ulls generalment molt rodons 

i situats un a cada costat del cap. 

– On té situat el nas? Com és? 

Els ocells no tenen nas, però tenen dos orificis nasals situats sobre el bec. 

– Té orelles? 

Els ocells no tenen orelles, però tenen dos orificis auditius un a cada banda del cap, per darrere els ulls. 

El bec 

– Dibuixeu el bec de l’ocell que esteu observant. 


– Què menja l’ocell que esteu observant? 

Activitat oberta en funció de l’ocell observat.

14 


– A quin dels becs dels ocells de la pàgina 39 s’assembla més? 


Les ales i la cua 

– Les ales, són llargues o curtes? Quina forma tenen? 


– La cua, és llarga o curta? 


– La punta de la cua és arrodonida, punxeguda o acaba en forma de forquilla? 


Les potes i els dits 

– L’ocell que observeu, té les potes recobertes de plomes? 


– Quants dits té a cada pota? Cap a on estan dirigits? Són tots iguals? Són llargs o curts? Són 

prims o gruixuts? Estan units per una membrana? 


– Té les ungles fortes o primes? Les té corbades o rectes? 


– Les potes de l’ocell que observeu, a quines de les potes dels ocells que surten a les pàgines 

42 i 43 s’assemblen més? 


Escriviu el nom de l’ocell que heu observat. 



Pàgina 46 

Tots els ocells són vertebrats, ovípars, tenen un cap amb un bec, un cos d’on surten les ales i les potes, 

i tenen cua. Els ocells tenen gairebé tot el cos cobert de plomes, que són fines i lliscants perquè puguin 

volar millor. En el cap dels ocells hi ha dos ulls que acostumen a ser força rodons, un bec que els serveix 

per agafar i triturar el menjar, i dos orificis on tenen el sentit de l’oïda. 

H E APRÈS 


Pàgina 47 

1. Copia aquestes afirmacions corregint les que tenen algun error.



a) Els ocells només tenen dues dents: una a dalt i l’altra a baix. 

b) Tots els ocells tenen ales, plomes, bec i dues potes. 

c) Els ocells no senten cap soroll i per això no parlen. 

d) Els ocells són vertebrats perquè tenen columna vertebral. 

e) La cua dels ocells els serveix de timó quan volen. 

a) Els ocells no tenen dents. 

b) És correcta. 

c) Els ocells hi senten a través d’uns orificis auditius que tenen a cada costat del cap. 

d) És correcta. 

e) És correcta. 

2. Per què els mussols poden volar sense fer soroll? 

Els mussols poden volar sense fer soroll perquè tenen les plomes cobertes de borrissol. 

3. Tots els ocells volen? Contesta posant exemples. 

No tots els ocells volen. Per exemple, els pingüins i els estruços no volen. 

4. Quins tipus de plomes tenen els ocells? Com són aquestes plomes? 

Els ocells tenen dos tipus de plomes: el borrissol, que és fi i suau i recobreix tot el cos, i les plomes de 

vol, que són més grans, rígides i resistents, i es troben a les ales i a la cua. 

5. Copia el dibuix de l’esquelet d’un ocell i pinta-hi de blau els ossos de les extremitats superiors; 

de verd, els ossos de les inferiors, i de groc, la resta. 

En el dibuix de l’esquelet han de pintar de color blau els ossos de les ales; de color verd, els de les potes, 

i de color groc, la resta. 

U NITAT 4. LES PLANTES I LES SEVES PARTS 


Pàgina 49 

• Quines són les parts d’una planta? 

Totes les plantes tenen arrel, tija i fulles. I durant una època de l’any, algunes plantes tenen flors i fruits. 

• Quina funció fa cada una de les parts d’una planta? 

Les arrels subjecten la planta i absorbeixen l’aigua i les substàncies minerals del sòl. La tija subjecta les 

branques i distribueix l’aliment per tota la planta. Les fulles capten la llum del sol per produir l’aliment per 

a la planta. La flor és l’aparell reproductor de moltes plantes. I el fruit és allò en què es transforma una 

flor que ha estat fecundada.

16 

U NITAT 4. LES PLANTES I LES SEVES PARTS ( CONT. 1) 

• Observa fulles diferents, dibuixa-les i pensa un nom per dir quina forma tenen. 

Activitat oberta en funció de les fulles triades. 

Algunes respostes poden tenir a veure amb formes poligonals. 

Una època adient per fer aquesta activitat seria al final de la tardor per tal d’agafar fulles de terra i no haver 

de malmetre els arbres. 

Si recolliu les fulles en una sortida o bé els alumnes i les alumnes les porten a l’aula, es donaran unes 

instruccions molt concretes per a la recollida de mostres: agafar només una fulla i primerament, abans 

d’arrencar-la, mirar si n’hi ha cap a terra. Per agafar-la de la planta, si en estirar-la amb precaució no surt 

fàcilment, tallar-la amb unes tisores i posar-la dins un sobre o una bossa. 

Posteriorment cal etiquetar-la indicant el lloc on s’ha trobat. No cal posar el nom de l’arbre, si no el coneixen 

(només volem estudiar les diferents formes de les fulles). 

Quan tinguem totes les fulles, de primer per petits grups i després en gran grup, s’ha de pensar quins 

grups definirem i quin nom els posarem. 

No llenceu les fulles fins que s’hagi acabat el tema, ja que les podeu utilitzar en altres activitats. 

L ES PARTS DE LES PLANTES 

Pàgina 50 

1. Busca una fotografia d’una planta i enganxa-la en un full de paper. Assenyala amb fletxes els 

noms de les parts. 

Activitat oberta, en la qual han d’assenyalar les parts d’una planta: arrel, tija i fulles, i, si és el cas que 

en té la fotografia que hagin escollit, flors i fruits. 

L A TIJA 

Pàgina 53 

2. En què s’assemblen el pi i la farigola? En què es diferencien? 

El pi i la farigola s’assemblen perquè són plantes i són de tija llenyosa. 

Es diferencien perquè el pi és un arbre i la farigola és un arbust. 

L ES FULLES 


Pàgina 55 

3. Què vol dir que un arbre és de fulla caduca? I de fulla perenne? 

Un arbre de fulla caduca perd totes les fulles a l’hivern. Un arbre de fulla perenne no queda mai sense 

fulles.

4. En què s’assemblen el roure i l’alzina? En què es diferencien? 

Són dos arbres molt semblants (del mateix gènere), i tots dos donen com a fruit l’aglà. 

Com a diferències, la fulla de l’alzina és dentada, mentre que la del roure és lobulada; i per altra banda, 

l’alzina és un arbre de fulla perenne, mentre que el roure és de fulla caduca. 

F LORS, FRUITS I LLAVORS 

Pàgina 57 

5. Observa una flor, dibuixa-la i assenyala els noms de les seves parts. 

Activitat oberta, en la qual han de dibuixar una flor amb totes les seves parts i saber-les identificar. 

6. Per què els pètals de moltes flors són de colors vius? 

Els pètals de les flors són de colors vius per atreure els insectes, que els faciliten el transport del pol·len, 

la fecundació i així la reproducció. 

7. Recull pètals de diferents flors i asseca’ls posant-los entre fulls de diari i col·locant-hi pes a 

sobre. Quan siguin secs, pots fer-ne un quadre, o decorar un marc de fotos o qualsevol altre 

objecte. 


Experimento 



I ARA… 


8. Posa una branca d’api ben fresca en un got d’aigua amb colorant i deixa-la reposar durant 

una estona. Treu la branca d’api del got i amb un ganivet o un cúter talla un parell de rodanxes 

de la part inferior de la tija. 

Què observes? 

Ara talla la tija pel mig. 

Què observes? 

A què creus que és degut? 

L’api presenta uns punts tenyits que indiquen per on passa l’aigua acolorida que la tija transporta des del 

got fins a les fulles. 

9. Què creus que passaria si posessis un clavell blanc en un got amb aigua amb colorant i l’hi 

deixessis un parell de dies? 

Fes-ho i comprova si ha passat el que tu creies. 

Si el clavell és fresc i la tinta és soluble a l’aigua, els pètals agafaran la coloració de la tinta.

18 

Observo i classifico 


10. Recull unes deu fulles de plantes diferents, col·loca-les dins de fulls de diari i posa-hi a sobre 

alguna cosa que pesi. Un cop les fulles s’hagin assecat, porta-les a l’escola. Feu grups de 

tres o quatre companys i companyes, i reuniu les fulles de tot el grup. Amb les fulles que teniu 

feu dos murals, un amb les fulles classificades segons la forma del limbe, i un altre amb les fulles 

classificades segons les vores. 

Activitat oberta. Cal destacar la importància d’adequar la informació consultada, ja que si no hi hauria el 

perill d’una excessiva exhaustivitat, que no cal, atesa l’edat dels alumnes i les alumnes. 

També és un bon moment per recordar les actituds correctes a l’hora de recollir mostres per fer-se la 

col·lecció de fulles. 

11. Busqueu fotografies o dibuixos de diferents fruits i feu dos murals sobre una cartolina o un 

tros de paper d’embalar. 

En el primer mural classifiqueu-hi els fruits en dos grups, segons si són fruits secs com l’avellana 

o fruits carnosos com el préssec. 

En el segon mural classifiqueu-hi els fruits en dos grups, segons si tenen una sola llavor com 

la pruna o més d’una com la síndria. 



Pàgina 60 

12. Copia aquest mapa conceptual i completa’l amb els noms de les parts d’una planta. 

El mapa conceptual de les plantes diu: Les plantes tenen arrels, tenen tija, tenen fulles, poden tenir flors 

que esdevenen fruits i contenen llavors. 

H E APRÈS 


Pàgina 61 

1. Copia el text següent i completa’l: 

Segons el tipus de tija, les plantes poden ser … o … . 

Les plantes llenyoses poden ser … o … . 

Les plantes herbàcies són les … . 

Els arbres que a l’hivern perden les fulles s’anomenen arbres de fulla … . Els que les conserven 

durant tot l’hivern s’anomenen arbres de fulla … . 

Segons el tipus de tija, les plantes poden ser llenyoses o herbàcies. 

Les plantes llenyoses poden ser arbres o arbustos.



Les plantes herbàcies són les herbes. 

Els arbres que a l’hivern perden les fulles s’anomenen arbres de fulla caduca. Els que les conserven durant 

tot l’hivern s’anomenen arbres de fulla perenne. 

2. Explica totes les utilitats que tenen les arrels de les plantes. 

Les arrels subjecten la planta al terra i absorbeixen l’aigua i les sals minerals del sòl que li donen aliment. 

També retenen la terra quan plou molt fort i eviten els esllavissaments. Algunes arrels, com ara la pastanaga 

i el rave, són comestibles. 

3. Relaciona cada part de la planta amb les funcions que li corresponen. 

Les respostes són: 

– Les arrels: fixen la planta al sòl; absorbeixen les substàncies del sòl; subjecten la planta. 

– Les tija i les branques: capten la llum del Sol; distribueixen l’aliment per la planta; subjecten la planta. 

– Les fulles: capten la llum del Sol; elaboren l’aliment de la planta. 

– Les flors: són òrgans reproductors d’algunes plantes. 

– Els fruits: contenen les llavors. 

4. Per què creus que es planten arbres i arbustos a les vores de les carreteres i de les autopistes? 

Es planten per amortir el soroll del trànsit, i per reduir l’impacte paisatgístic d’aquestes infraestructures. 

5. Digues quina part de la planta són: tomàquet, pastanaga, llimona, fava, bleda, espinac, raïm, 

patata, pera, pèsol, col i ametlla. 

Són arrels: pastanaga. 

Són tiges: patata. 

Són fulles: bleda, espinac, col. 

Són fruits: tomàquet, llimona, raïm, pera. 

Són llavors: fava, pèsol, ametlla. 

U NITAT 5. LES PLANTES, ÉSSERS VIUS 


Pàgina 63 

• En què s’assemblen i en què es diferencien les plantes i els animals? 

S’assemblen perquè neixen, s’alimenten, creixen i es desenvolupen, es reprodueixen i moren. Tant animals 

com plantes són éssers vius. Com que es tracta d’una activitat d’avaluació inicial, pot ser que facin 

referència a altres coses com per exemple: alguns ens els mengem, viuen a casa nostra, etc. 

Es diferencien perquè les plantes no es traslladen, no es comuniquen, no tenen òrgans dels sentits i, sobretot, 

no mengen, encara que com que és una activitat d’avaluació inicial pot ser que diguin d’altres coses.

20 

• Digues almenys tres motius pels quals són útils les plantes. 

Activitat oberta en la qual poden dir, per exemple: ens les mengem, purifiquen l’aire, serveixen per guarnir 

les habitacions, per fer infusions, per curar, perquè alguns animals hi visquin, etc. 

• Digues el nom d’algun animal que s’alimenti de plantes. 

S’alimenten de plantes tots els herbívors, com per exemple: la girafa, el cargol, l’elefant, la vaca, el 

conill… 

L ES PLANTES ES NODREIXEN 

Pàgina 65 

1. Quina és la principal diferència entre les maneres d’alimentar-se dels animals i de les plantes? 

La gran diferència és que les plantes no mengen altres éssers vius, tal com fan els animals, sinó que es 

fabriquen el seu propi aliment. 

2. Les plantes, poden fabricar-se l’aliment de nit? Per què? 

No, perquè per fabricar aliment necessiten la llum del Sol. 


U NITAT 5. LES PLANTES, ÉSSERS VIUS ( CONT. 1) 

L ES PLANTES ES RELACIONEN 

Pàgina 67 

3. Agafa una capsa negra o fosca i fes-hi un foradet en un dels costats. Posa una planta dins 

de la capsa i digues què creus que li passarà. Passats uns quants dies, treu la planta de la capsa 

i digues si s’han acomplert les teves previsions. 

Activitat oberta. Els alumnes i les alumnes haurien de preveure que a la planta li haurà passat que les seves 

tiges i fulles s’hauran inclinat en la direcció del forat per on entra la llum. 

4. Per quin motiu les arrels d’una planta de vegades s’endinsen a grans profunditats sota 

terra? 

Ho fan per arribar al lloc on hi hagi l’aigua, ja que la planta la necessita per viure. 

L ES PLANTES ES REPRODUEIXEN 

Pàgina 69 

5. Copia les frases següents i completa-les: 

El procés mitjançant el qual a partir d’una llavor s’obté una nova planta s’anomena … . 

El procés que porta una planta a produir flors és la … .



Per tal que una flor esdevingui fruit cal que es produeixi la … . 

Amb la … del fruit s’obtenen les llavors. 

El procés mitjançant el qual a partir d’una llavor s’obté una nova planta s’anomena germinació. 

El procés que porta una planta a produir flors és la floració. 

Per tal que una flor esdevingui fruit cal que es produeixi la fecundació. 

Amb la maduració del fruit s’obtenen les llavors. 

6. Escriu en una columna totes les maneres de reproduir-se que tenen les plantes. Al costat de 

cada possibilitat, escriu-hi alguns exemples de plantes que utilitzen aquell sistema de reproducció. 

Les diferents maneres de reproduir-se de les plantes són: 

la germinació (per exemple la mongeta i la ceba); 

la gemmació (per exemple la patata); 

l’esqueix (per exemple el gerani); 

les espores (per exemple la molsa i la falguera). 

E LS ANIMALS ENS APROFITEM DE LES PLANTES 

Pàgina 71 

7. Escriu en una columna el nom de cinc plantes i quina utilitat té cada una. 

Activitat oberta. Poden respondre per exemple: 

Qualsevol fruita o hortalissa, serveixen com a aliment. 

Els arbres i matolls, serveixen com a refugi. 

El cotó, els troncs d’arbre per a fusta, l’escorça de l’alzina surera…, serveixen de matèria primera. 

Les flors, i els arbres com el plàtan que ombreja i decora les ciutats…, serveixen de guarniment. Els arbustos 

i arbres…, serveixen per amortir el soroll. 

Qualsevol tipus de planta serveix per purificar l’aire. 

8. Les persones fem servir algunes plantes com a aliment. Digues el nom d’alguna planta comestible 

i quina part ens mengem. 

Activitat oberta en la qual poden dir, per exemple: el tomàquet, el fruit; la pastanaga, l’arrel; la carxofa, 

la flor; la mongeta verda, el fruit; els pèsols, la llavor… 

9. Quines són les funcions vitals que realitzen totes les plantes? 

Totes les plantes fan unes funcions vitals: es nodreixen, es relacionen i es reprodueixen.

22 

Observo i reflexiono 

I ARA… 


10. Si sembres unes quantes llavors de julivert en un test i les regues sovint, podràs observar 

com germinen i com van creixent les plantes. 

Sembra algunes llavors en un test procurant que quedin ben cobertes de terra. Rega-les. 

Col·loca el test en un lloc on tingui força llum, si és possible a l’ampit d’una finestra. 

Rega el test cada dos dies. 

Divideix un full en quatre caselles. En la primera dibuixa-hi les llavors del julivert i anota-hi totes 

les observacions que vagis fent durant la primera setmana (dies de reg, mida de la planta, 

aparició dels brots…). En la segona casella anota les observacions de la segona setmana i dibuixa-hi 

la planta. Si cal, desenterra’n una per poder veure l’arrel. En les dues últimes caselles 

fes el mateix la tercera i quarta setmanes. 

Activitat oberta de caràcter experimental, que ha d’anar fent reflexionar l’alumnat a partir de l’observació 

de l’avenç de la germinació d’una planta. 

11. Compra dos capolls de flor del mateix tipus i aproximadament igual de tancats. Posa’ls 

cada un en un got amb aigua i deixa’n un en un lloc assolellat i l’altre en un lloc ombrívol. 

Què creus que passarà en cada cas? Per què? 

Al cap d’un dia observa què ha passat i digues si s’han acomplert les teves previsions. 

El capoll que està al sol s’obre més ràpidament que el que està a l’ombra. 

Experimento 



12. Amb aquesta experiència podràs comprovar tot el que necessita una planta per viure. 

Material necessari: Quatre plantes petites, cada una en un test diferent. Els tres primers testos 

amb terra, i el quart, amb serradures de suro. 

Procés a seguir: 

– El test 1 el regarem un cop a la setmana i el posarem en un lloc a les fosques. 

– El test 2 no el regarem i el posarem en un lloc on arribi la llum del sol, per exemple, a l’ampit 

d’una finestra. 

– El test 3 el regarem un cop a la setmana i el posarem a la vora del número 2. 

– El test 4, amb serradures, el regarem un cop a la setmana i el posarem a la vora dels números 

2 i 3. 

• Durant un mes, un cop a la setmana, podeu mirar com està cadascuna de les plantes, dibuixar-les 

i escriure el més important del que observeu. 

• Després d’un mes, quina de les plantes ha crescut millor? Què diries que necessita una planta, 

per viure?



En general, la planta que ha de créixer millor és la 3, que estarà regada, plantada en terra i exposada a 

la llum solar. Però es podria donar també el cas que la planta 4 creixi bé si en lloc de terra la plantem en 

un altre material com per exemple cotó. Això seria degut al fet que l’aigua, si no és destil·lada, proporciona 

una certa quantitat de sals minerals que durant un període curt de temps poden ser suficients. 

Amb la planta 3 cal vigilar de no regar-la en excés, ja que aleshores es pot podrir la terra i tenir unes conseqüències 

negatives per a la planta. La planta 1 en principi s’anirà aclarint de color fins que es marceixi. 

La 2 s’anirà assecant i marcint per manca d’aigua. 


Pàgina 74 

13. Copia l’esquema de la pàgina 74 i completa’l. 

Les plantes són éssers vius. 

Segueixen un cicle vital: neixen, creixen, es desenvolupen i moren. 

Realitzen unes funcions vitals: 

es nodreixen: s’alimenten i respiren. 

es relacionen: busquen aigua i llum; es defensen dels enemics; atrauen els insectes. 

es reprodueixen: per germinació, per esqueix, per espores, per gemmació. 

H E APRÈS 

Pàgina 75 

1. Quines són les principals característiques d’una planta que fan que puguem dir que són éssers 

vius? 

Les plantes són éssers vius perquè segueixen un cicle vital: neixen, creixen, es desenvolupen i moren; i 

fan unes funcions vitals: es nodreixen, es relacionen i es reprodueixen. 

2. Escriu el nom d’algunes plantes que no tinguin flors. 

Activitat oberta. Per exemple, les molses i les falgueres. 

3. Per tenir cura d’una planta, què hem de tenir en compte si volem que estigui ufanosa? 

Hem de tenir en compte que necessita aigua, sals minerals (terra) i la llum del Sol. 


Les plantes són éssers vius perquè segueixen un cicle vital i realitzen unes funcions vitals. 

Les plantes segueixen un cicle vital: neixen, creixen, es desenvolupen i moren. 

Les plantes realitzen unes funcions vitals: es nodreixen, es relacionen i es reprodueixen. 

Per nodrir-se les plantes necessiten alimentar-se i respirar.

24 



Quan les plantes es relacionen, cerquen llum i aigua, es defensen dels enemics i atrauen els insectes. 

Les plantes es poden reproduir per germinació, per esqueix, per espores o per gemmació. 

5. Digues tres motius pels quals les plantes són útils als animals. 

Les plantes són útils als animals com a aliment, com a refugi i com a font de matèries primeres. 

6. Uneix cada cap amb la seva cua per formar dues frases correctes. 

Les plantes respiren de dia i de nit, com tots els éssers vius. 

Les plantes només es poden fabricar l’aliment de dia, quan hi ha llum solar. 

U NITAT 6. L’HORT I LA GRANJA 


Pàgina 77 

Digues algunes de les feines que cal fer per conrear una planta. 

Activitat lliure. Algunes de les respostes que poden donar serien: cavar, sembrar, plantar, regar, adobar, 

netejar de males herbes, collir… 

Com es diuen les eines i les màquines que hi ha en les imatges de les pàgines 76 i 77? Per a 

què serveixen? 

L’eina de la fotografia petita és una arada de les que es feien servir antigament, quan les feines encara 

es feien amb tracció animal. La de la fotografia gran és una màquina de segar actual, que sega el cereal 

i ja destria directament el gra de la palla (el que antigament era el batre). 

Quina de les dues fotografies creus que és més antiga? Per què? 

La de l’ase i l’arada, perquè era un procés manual, que avui ha estat substituït per màquines, com el 

tractor de l’altra fotografia. 

L ES PLANTES CULTIVADES: HORTS I CONREUS 

Pàgina 79 

1. Busca a casa teva quins vegetals hi ha i fes-ne una llista. Al costat de cada un, escriu-hi quina 

part de la planta ens mengem. 

Activitat oberta en la qual poden dir, per exemple: el tomàquet, el fruit; la pastanaga, l’arrel; la carxofa, 

la flor; la mongeta verda, el fruit; els pèsols, la llavor…

E LS ANIMALS DE LA GRANJA 

Pàgina 83 

2. Copia la taula de la pàgina 83 i completa-la. 



U NITAT 6. L’HORT I LA GRANJA ( CONT. 1) 

Vaca Oca Conill Gallina Porc 

Tipus de 

vertebrat 

herbívor omnívor herbívor omnívor omnívor 

Menja herba, farratges, cereals i petits herba, pinso cereals i petits vegetals i animals, 

palla animals animals pinso 

Viu granja i prat corral, granja bosc i granja corral, granja corral o cort 

N’utilitzem carn, llet, pell… ous, carn, 

plomes… 

carn, pell… ous, carn… carn, pèls… 

I ARA… 


3. Escull una hortalissa, busca informació i contesta a les preguntes següents: 

a) Quan se sembra o es planta? 

b) Quant tarda a fer tot el procés des que la plantem fins que la podem consumir? 

c) Necessita molta aigua? 

d) Cal tenir-ne una cura especial o cal fer alguna feina especial mentre creix? 

Per realitzar aquest treball d’investigació que es proposa, tal com s’ha explicitat a l’apartat de l’avaluació 

inicial, en funció de l’entorn de l’escola seran molt diferents les fonts a consultar: en el cas d’una zona 

rural les alumnes i els alumnes disposaran d’informació directa i, en canvi, en un entorn urbà caldrà 

recórrer molt més a fonts indirectes. És important que trobin el màxim d’informació directa per contestar 

les preguntes proposades. 

Una mostra del resultat d’un possible treball d’investigació seria: 

Les cebes: Hi ha cebes tendres i cebes seques. Les cebes tendres se sembren a la tardor i es cullen a 

la primavera. Les cebes que es consumeixen seques se sembren al març o a l’abril i es cullen a la fi de 

l’estiu. 

Les cebes no necessiten gaire aigua. Cal tenir una cura especial amb l’excés d’aigua perquè es podreixen. 

S’han de collir abans que s’espiguin, és a dir, que treguin la flor.

26 

Organitzo la informació 

4. Copia aquesta taula i omple-la amb la informació que trobis posant creus allà on calgui: 


5. Observa aquesta hortalissa i aquest cereal. Després, omple dues fitxes com la que hi ha a la 

pàgina 85. 



Pàgina 86 

5. Copia la taula de la pàgina 86 i completa-la amb la informació que pots trobar en aquesta 

unitat. 

Feines del camp Consisteix a 



A quina part comestible de la planta correspon Com es menja M’agrada 

Arrel Tija Fulla Fruit Llavor Crua Cuita Sí No 

Patata ✓ ✓ ✓ 

Pastanaga ✓ ✓ ✓ ✓ 

Tomàquet ✓ ✓ ✓ 

Enciam ✓ ✓ ✓ 

Pèsol ✓ ✓ ✓ 

Ceba ✓ ✓ ✓ 

Eines i màquines que s’utilitzen 

Sense motor Amb motor 

Llaurar Remenar bé la terra Aixada i pic Arada 

Adobar Preparar la terra Rasclet Màquina d’adobar 

Sembrar Plantar la llavor Mans i càvec o pic Sembradora automàtica 

Regar Tirar aigua a la planta Regadora o mànega Reg automàtic 

Treure males herbes Arrencar les males herbes Càvec Fumigadora 

Recol·lectar Collir el fruit Falç Segadora



H E APRÈS 

Pàgina 87 

1. Quines són les característiques d’un hort? 

Un hort és un terreny de conreu en el qual creixen plantes que utilitzem com a aliments, i que no en tenen 

prou amb l’aigua de la pluja i necessiten ser regades sovint. 

2. Què són els cereals? Quins cereals coneixes? 

Els cereals són unes plantes de conreu que tenen una tija buida, llarga i prima, plena d’espigues que és 

on hi ha els fruits que són la part que normalment ens mengem. La segona part és una activitat oberta 

en la qual poden dir, entre altres, el blat, l’ordi, la civada, l’arròs… 

3. Col·loca cada una de les paraules següents a la columna corresponent: 

blat, oliva, arròs, enciam, blat de moro, dàtil, pebrot, poma, civada, ordi, pastanaga. 

Hortalissa Fruit Cereal 

enciam oliva blat 

pebrot dàtil arròs 

pastanaga poma blat de moro 

civada 

4. Copia aquest text i omple els buits amb les paraules adequades. 

En una planta de blat hi podem distingir tres parts: les arrels, la tija i l’espiga. De les arrels no n’aprofitem 

res. De la tija en diem palla i serveix de jaç i aliment per a alguns animals. De l’espiga en traiem els 

grans de blat, amb els quals, en moldre’ls, obtenim la farina a partir de la qual es fa el pa i pastes alimentàries 

per a les persones. 

U NITAT 7. ELS ÉSSERS VIUS I EL MEDI 



• Saps quins éssers vius poden viure en el medi de la fotografia de la pàgina 88? 

Activitat oberta en la qual poden anomenar: alguns rèptils, cucs, cactus, palmeres… Es tracta que s’adonin 

que és un medi on la vida no és tan rica com en un altre medi més humit. 

ordi

28 


U NITAT 7. ELS ÉSSERS VIUS I EL MEDI ( CONT. 1) 

• Quins problemes tenen per sobreviure? 

Els principals problemes d’aquest medi són l’escassetat d’aigua i les elevades temperatures. 

• Explica com et sembla que intenten evitar aquests problemes. 

Per intentar evitar aquests problemes les plantes acumulen aigua per consumir-la quan no n’hi ha i tenen 

arrels molt profundes i ramificades. Els animals s’enterren a terra per evitar la calor directa del Sol i tenen 

una pell dura que intenta evitar la dessecació. 

E LS ÉSSERS VIUS I LA TEMPERATURA 

Pàgina 93 

1. Què és la hibernació? I l’estivació? Quines semblances i diferències hi ha entre una i altra? 

La hibernació és el mecanisme que utilitzen alguns animals per protegir-se del fred. Quan arriba l’hivern, 

i els aliments escassegen, busquen un cau fosc i tranquil i s’hi queden adormits fins que arriba 

l’estiu. 

L’estivació és el mecanisme que utilitzen alguns animals per protegir-se de la calor. Quan arriba l’estiu 

busquen un cau fresquet per dormir tot l’estiu. 

Semblances: Els dos mecanismes proporcionen als animals l’estalvi màxim d’energia (o la despesa mínima) 

a través del descans (el son). Els animals dormen per protegir-se d’una situació desfavorable mentre 

aquesta situació dura. 

Diferències: Es diferencien en l’època de l’any, la hibernació és durant l’hivern i l’estivació és durant l’estiu. 

La hibernació combat el fred i l’estivació combat la calor. 

2. Digues el nom de tres éssers vius que poden viure en llocs molt freds i explica com combaten 

el fred. 

Activitat oberta. Per exemple poden respondre: 

Esquirols, ovelles…: recobreixen el seu cos amb pèl, a l’hivern en tenen més que a l’estiu. 

Óssos, marmotes…: hibernen. 

Foques, balenes…: combaten el fred amb una gruixuda capa de greix. 

3. Fes una llista amb tot el que podem fer les persones per protegir-nos del fred i una altra amb 

tot el que podem fer per no passar tanta calor. 

Activitat oberta. Per exemple poden respondre: 

Contra el fred: ens aïllem amb vestimenta d’abric, ens resguardem dins les cases, instal·lem la calefacció, 

encenem la llar de foc… 

Contra la calor: ens vestim amb teixits de colors clars i lleugers, emprem aparells de refrigeració, anem 

de vacances a la muntanya…

E LS ÉSSERS VIUS I L’ AIGUA 

Pàgina 95 

4. Què és la transpiració de les plantes? 

És la pèrdua d’aigua per evaporació que pateixen a causa de la calor i que es produeix sobretot a través 

de les fulles. 

5. Digues tres mecanismes que les plantes utilitzen per evitar la transpiració. 

Són tres possibles mecanismes: tenir les fulles petites; tenir les fulles endurides, i tenir les fulles en forma 

d’espines. 


I ARA… 


6. Posa un cactus al sol i després d’haver-lo tingut uns quinze dies sense regar observa si s’hi 

ha produït algun canvi. Passats els quinze dies, rega’l abundantment. Dibuixa el cactus abans i 

després de regar-lo i explica els canvis que s’hi han produït en cada cas. 

Activitat d’observació i recollida de dades. Mentre està sense regar, el cactus va perdent volum. En regar-lo, 

absorbeix molta aigua i s’infla. 


7. Formeu petits grups, trieu un animal dels que han sortit en aquesta unitat i busqueu-ne més 

informació per tal de fer un treball monogràfic. 

Primer de tot heu de decidir quina informació us interessa recollir i classificar-la en una taula 

com la de la pàgina 98. Per assegurar-vos que teniu prou informació, cal que la busqueu com a 

mínim en tres fonts diferents. És important que apunteu també d’on heu tret la informació. 

Ara que tens prou informació, ja pots fer el treball monogràfic. Què els explicaries sobre aquest 

animal, als teus companys i companyes, si tinguessis cinc minuts per fer-ho? 

Treball monogràfic d’investigació. Caldrà ajudar els alumnes i les alumnes a trobar les fonts d’informació 

adequades i variades perquè puguin extreure la part de la informació precisa. És important acompanyar 

el treball d’imatges, però cal vigilar que no retallin llibres. 

Experimento 



8. Els cargols, com tots els animals, prefereixen unes condicions especials per viure. Podem 

intentar esbrinar algunes d’aquestes condicions.

30 

Material necessari: 

Una caixa de cartró com més allargada millor, terra, alguns cargols i aigua. 

Procés a seguir: 

Amb la terra cobreix el fons de la caixa de cartró. 

Mulla la terra d’un extrem de la caixa i vigila que la terra de l’altre extrem quedi seca. 

Posa uns quants cargols al mig de la caixa. 

Fes uns foradets a la tapa de la caixa i tapa-la. Deixa-la tapada durant un dia i després obre-la 

i contesta aquestes preguntes. 

On se situen tots els cargols? 

Els cargols, prefereixen els llocs humits o els llocs secs? 

Els cargols aniran tots a la part de la caixa on la terra és humida, perquè són animals que prefereixen els 

llocs humits. 


Pàgina 100 

9. En la llista de sota es recullen algunes de les adaptacions d’animals i plantes tractades en 

aquesta unitat. Classifica-les en la taula. 

Animals 

Plantes 

Fred 

– Hibernació 

– Capa de greix al 

voltant del cos 

– Coberta de pèl o 

plomes 

– Migració 

– Abrigar-se 

– Vida estacional 

– Fulla caduca 

Adaptacions dels éssers vius 

A la temperatura A l’aigua A la llum 

Calor 

– Coberta dura 

– Grans orelles 

– Suar 

– Viure de nit 

– Enterrar-se a terra 

– Estivació 

Manca d’aigua 

– Aprofitar l’aigua 

dels aliments 

– Emmagatzemar 

aigua al cos 

– Arrels ramificades 

– Fulles en forma 

d’agulla 

– Fulles petites i 

endurides 

– Fulla perenne 

– Fulles en forma 

d’espina 

– Emmagatzemar 

aigua a la tija 



Contacte amb 

l’aigua 

– Coberta del cos 

impermeable 

Foscor 

– Bon tacte i olfacte 

– Oïda molt 

desenvolupada 

– Ulls grossos 

– Antenes molt 

sensibles 

Cercar la llum 

– Forma allargada 

– Enfilar-se cap 

amunt



H E APRÈS 

Pàgina 101 

1. Què vol dir que els éssers vius s’adapten al medi? 

Vol dir que tenen la capacitat de poder-se desenvolupar en un medi determinat, encara que inicialment 

tingués unes condicions adverses. 


Alguns arbres perden les fulles a l’hivern perquè són amples i fines i no estan preparades per suportar el 

pes de la neu a l’hivern. Són arbres de fulla caduca. 

Alguns arbres conserven les fulles a l’hivern perquè no poden obtenir prou aigua per fer brotar cada any 

totes les fulles noves. Són arbres de fulla perenne. 

3. Digues el nom de tres éssers vius que poden viure en llocs secs i explica com s’han adaptat 

a viure amb poca aigua. 


Poden dir per exemple: 

Camells: emmagatzemen aigua en el seu cos. 

Llagostes i gripaus: no necessiten beure ja que aprofiten l’aigua de les plantes que mengen. 

Cactus: tenen les fulles en forma d’espines, les arrels molt ramificades i arran de terra, i les tiges gruixudes 

i carnoses. 

4. Quin és el sentit que tenen molt poc desenvolupat els animals que viuen a les fosques? Quins 

són els sentits que aquests animals tenen més desenvolupats? 

Els animals que viuen a les fosques tenen molt poc desenvolupat el sentit de la vista; mentre que tenen 

més desenvolupats els sentits del tacte, l’olfacte i l’oïda. 

5. Copia les frases de sota corregint els errors: 

Els arbres de fulla perenne perden les fulles a la tardor. 

La hibernació és l’endormiscament d’alguns animals durant l’hivern per combatre la calor. 

On plou més hi ha menys plantes o animals que allà on plou poc. 

Els cactus emmagatzemen l’aigua a les fulles. 

Els animals que viuen a les fosques tenen el sentit de la vista molt desenvolupat. 

Les plantes poden viure sense llum. 

Els arbres de fulla caduca perden les fulles a la tardor. 

La hibernació és l’endormiscament d’alguns animals durant l’hivern per combatre el fred. 

On plou més hi ha més plantes o animals que allà on plou poc. 

Els cactus emmagatzemen l’aigua a les tiges. 

Els animals que viuen a les fosques tenen el sentit de la vista molt poc desenvolupat. 

Les plantes no poden viure sense llum.

32 

U NITAT 8. ELS SENTITS 


Pàgina 103 

• Quins són els nostres sentits? 

Es demana que els alumnes i les alumnes diguin els cinc sentits: vista, oïda, gust, olfacte i tacte. Com 

que es tracta d’una activitat d’avaluació inicial, més que destacar quins es deixen, cal destacar els que 

anomenen. 

• Quins són els òrgans dels sentits i en quines parts del cos estan situats? 

Els òrgans dels sentits són: els ulls, les orelles, el nas, la llengua i la pell. En el cas que es digui que el 

tacte és a les mans, es pot preguntar si només és a les mans, per destacar el fet que l’òrgan del tacte és 

la pell, que és per tot el cos, i no només la mà, com moltes vegades es destaca. També pot ser que es 

faci referència al fet que tots es troben al cap, si bé la pell es troba també a la resta del cos. 

• Busca en la il·lustració una situació referida a cada un dels sentits. 

vista: noi i noia fent-se una fotografia. 

oïda: noi i noia escoltant la ràdio. 

gust: noia prenent un gelat. 

olfacte: noia flairant una flor. 

tacte: noi acaronant el gos; noi dutxant-se. 

E LS SENTITS I ELS SEUS ÒRGANS 

Pàgina 104 

1. Observa els objectes, pensa en les característiques que en podem captar a través dels sentits 

i escriu-les en una taula com aquesta. 

Gust Olfacte Tacte Oïda Vista 

Bongos ✓ ✓ ✓ 

Tovalloles ✓ ✓ 

Espaguetis ✓ ✓ ✓ ✓ 

Espígol ✓ ✓ ✓ 

L A VISTA 


Pàgina 105 

2. Amb un company o una companya, poseu-vos en un lloc amb molta llum i mireu-vos les pu-


U NITAT 8. ELS SENTITS ( CONT. 1) 

pil·les l’un a l’altre. Després, aneu a un lloc amb poca llum i torneu-vos-les a mirar. Expliqueu 

què ha passat i per què. 

Les pupil·les es dilaten quan tenen poca llum per captar-ne el màxim, i es contreuen quan hi ha més llum 

per no deixar-ne passar més del compte. 

L’OÏDA 

Pàgina 106 

3. Tanca els ulls i intenta reconèixer tots els sorolls i sons que se senten a la classe. Apunta en 

una taula com la de la pàgina 106 de què són i com són. 

Activitat oberta on es recolliran els sons i sorolls d’una classe. Caldrà fer menció específica a la diferència 

entre so i soroll. La idea de so agradable i desagradable és subjectiva, i per tant es poden obtenir 

resultats diferents. Es pot aprofitar l’ocasió per intentar buscar estratègies per no produir tants 

sorolls. 

4. En una altra taula com l’anterior pots anotar els sons que provenen de fora quan la classe 

està en silenci. 

Activitat oberta de les mateixes característiques que l’anterior. 

L’OLFACTE 

Pàgina 107 

5. Fes una llista de bones olors i una de males olors. Compara la teva llista amb les llistes dels 

teus companys i companyes. 

Activitat oberta. Un cop fetes les llistes, quan es comparen poden adonar-se de la subjectivitat dels conceptes 

de bona olor i mala olor. Es pot recollir el fet que quan les olors són desagradables les anomenem 

pudors. 

6. Les olors s’enregistren a la memòria; fes una llista amb olors que et recordin alguna persona 

o alguna situació que hagis viscut. 


7. Posa algun exemple de situacions en què ens sigui molt útil el sentit de l’olfacte. 

Activitat oberta. Es demana a les alumnes i els alumnes que pensin sobre les utilitats del sentit de l’olfacte, 

pensant en olors com la del gas butà o la benzina que ens poden estalviar accidents en avisar-nos 

d’una fuita, o les olors del menjar que ens avisen de l’hora i on trobar-lo, com per exemple quan sentim 

olor de pa al carrer i això ens ajuda a localitzar el forn, etc.

34 

E L GUST 

Pàgina 108 

8. Classifica els següents aliments segons quin sigui el seu sabor principal. Després posa en 

comú els resultats de la teva classificació amb els dels teus companys i companyes. 

Dolç Salat Amarg Àcid 

Llimona ✓ 

Escarola ✓ 

Aranja ✓ 

Olives ✓ 

Pernil ✓ 

Carxofa ✓ 

Mel ✓ 

Xocolata ✓ 

Kiwi ✓ 

Endívia ✓ 

Sucre ✓ 


Bacallà ✓ 

E L TACTE 

Pàgina 109 

9. Organitzeu-vos per parelles. Un dels dos s’ha de tapar els ulls amb un mocador i l’altre li ha 

de posar un objecte a les mans. El qui té els ulls tapats ha de dir tres característiques de l’objecte 

que està tocant i, després, endevinar què és. Tot seguit us canvieu els papers. 

Activitat oberta. Caldrà posar atenció al fet que realment diguin tres característiques abans d’intentar endevinar 

de què es tracta. 



Pàgina 112 

10. Copia el mapa de conceptes de la pàgina 112 i completa’l amb les paraules següents: tacte, 

olfacte, els ulls, sentits, les orelles, vista, la llengua. 

Coneixem el que ens envolta gràcies als sentits que són: 

vista, els seus òrgans són els ulls

oïda, els seus òrgans són les orelles 

olfacte, el seu òrgan és el nas 

gust, el seu òrgan és la llengua 

tacte, el seu òrgan és la pell 

H E APRÈS 

Pàgina 113 

1. Classifica cada part dels òrgans dels sentits a la columna que li pertoca: 

Vista Oïda OIfacte Gust Tacte 

cella pavelló auricular narius papil·les gustatives epidermis 

llagrimer timpà fosses nasals derma 

cristal·lí conducte auditiu membrana pituïtària 

pestanyes cadena d’ossets nervi olfactori 

retina cargol 

nervi òptic nervi auditiu 

parpella 

iris 

pupil·la 



2. Digues de quin sentit tens cura en cada cas: 

Vista: Treballar amb bona llum. No mirar directament el Sol. Mirar la televisió a una distància correcta. 

Anar a l’oftalmòleg de tant en tant. No fregar-se els ulls amb les mans. Portar ulleres de sol a 

l’estiu. 

Oïda: No escoltar música massa forta amb els auriculars. No utilitzar bastonets de cotó per netejar les 

orelles per dins. Evitar els llocs molt sorollosos. 

Olfacte: No olorar de prop substàncies fortes. Mocar-se i mantenir els narius nets. 

Gust: No menjar aliments ni massa freds ni massa calents. 

Tacte: Desinfectar-se les ferides amb aigua i sabó. Prendre el sol amb crema protectora solar. 

3. Copia aquestes frases i completa-les. 

Els sentits ens serveixen per conèixer els objectes. 

Els nostres sentits són cinc: la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte. 

Els ulls són els òrgans de la vista, les orelles són els òrgans de l’oïda, el nas és l’òrgan de l’olfacte, la 

llengua és l’òrgan del gust i la pell és l’òrgan del tacte.

36 


Pàgina 115 

• Quines parts del cos fan que et puguis moure? 

Es tracta de comprovar si els alumnes i les alumnes identifiquen els músculs, ossos i articulacions com 

a responsables del moviment del nostre cos. Com que es tracta d’una activitat d’avaluació inicial, més 

que comprovar si ho diuen bé o si es deixen alguna cosa, es tracta de recollir informació sobre el que 

saben per aprofitar-ho més endavant. Es podria donar el fet que identifiquin moviment amb desplaçament 

i atribueixin aleshores el protagonisme a les cames. 

• Digues el nom d’algun os i el d’algun múscul del teu cos. 

Activitat oberta en la qual poden dir el nom d’alguns ossos com: tíbia, peroné, omòplat, ròtula, cúbit, radi, 

fèmur, clavícula, costelles… Els alumnes i les alumnes normalment coneixen millor els ossos que tenen 

relació amb lesions que ells mateixos o algú proper han patit i que generalment tenen relació amb 

les articulacions. De tota manera, en tractar-se d’una activitat d’avaluació inicial, no passa res si no en 

saben gaires. L’intercanvi oral de les seves respostes els aproparà al coneixement de més ossos del nostre 

cos. 

• Per a què et sembla que serveixen els ossos i els músculs? 

Els ossos del nostre cos, a més a més de participar del moviment, ens serveixen per donar consistència 

al nostre cos i per protegir-ne algunes parts, encara que és difícil que els alumnes i les alumnes facin referència 

a totes les funcions. Si més no, es crearà curiositat cap a aquest fet i quan més endavant es 

tracti els quedarà més clar. 

Quant als músculs, també participen del moviment, fins i tot tenen un paper més actiu que els ossos. Es 

tracta de veure si els alumnes i les alumnes són capaços d’adonar-se’n i si sabrien dir el nom d’algun 

múscul. És més difícil que sàpiguen dir el nom d’un múscul que no pas el d’un os, però com que es tracta 

d’una activitat d’avaluació inicial, ja tindran ocasió d’aprendre’n algun. De tota manera és possible 

que anomenin el bíceps, el tríceps, els bessons o fins i tot l’esternoclidomastoïdal, que els crida l’atenció 

pel seu nom tan llarg. És més difícil que facin referència al cor o als llavis. 

E LS OSSOS I L’ ESQUELET 


U NITAT 9. L’APARELL LOCOMOTOR HUMÀ 

Pàgina 117 

1. Què et sembla que passaria si els ossos llargs fossin massissos? 

Si els ossos llargs fossin massissos pesarien massa i no podríem aixecar-los. 

2. Amb una cinta mètrica, mesura’t l’húmer, el cúbit i el radi. Quin dels tres ossos és més llarg? 

Ara fes el mateix amb el fèmur, la tíbia i el peroné. 

Compara les teves dades amb les dels teus companys i companyes.


U NITAT 9. L’APARELL LOCOMOTOR HUMÀ ( CONT. 1) 

Activitat oberta en la qual es descobrirà que l’húmer és lleugerament més llarg que el cúbit i el radi, que 

són igual de llargs. Seria acceptable, però, que donessin tres mides molt similars. El fèmur és gairebé 

igual de llarg que la tíbia i el peroné. 

3. Digues el nom de tres ossos que s’uneixin directament a la columna i el de tres que ho facin 

indirectament. 

Activitat oberta en la qual resulta més fàcil la segona qüestió que no pas la primera perquè n’hi ha més. 

Algunes de les respostes que podrien donar serien: 

– Ossos units a la columna: costelles, clavícula, ilíac. 

– Ossos units indirectament a la columna: húmer, radi, cúbit, fèmur, tíbia, peroné. 

4. Observa la il·lustració de l’esquelet de la pàgina 116 i respon: 

Quantes costelles tenim a cada banda? 

Quantes costelles s’uneixen directament a l’estèrnum? 

Les costelles que no s’uneixen directament a l’estèrnum, com s’hi uneixen? 

Tenim 12 costelles per banda (24). 

N’hi ha 5 a cada banda (10) que s’uneixen a la columna i l’estèrnum. 

N’hi ha 5 a cada banda (10) que s’uneixen a la columna per darrere i a la cinquena costella per davant, 

i en darrer lloc n’hi ha 2 per banda (4) que s’uneixen a la columna per darrere i queden lliures (flotants) 

per davant. 

E LS MÚSCULS 

Pàgina 119 

5. Escriu el nom de tres músculs que coneguis i explica què passa quan es contrauen. 

Molts músculs estan agrupats en parelles; quan un es contrau, l’altre es relaxa. 

6. Com es produeix el moviment dels ossos? 

Quan els músculs es contrauen, tiben dels ossos als quals estan units i provoquen el seu moviment. 

7. Digues el nom d’algunes parts del cos que es mouen de manera involuntària. 

Es mouen de manera involuntària el cor, els pulmons, les parets de l’estómac, els budells o les parpelles. 

L ES ARTICULACIONS 

Pàgina 121 

8. On es troben els lligaments i quina funció tenen?

38 

Els lligaments es troben lligant dos ossos que formen una articulació mòbil. La seva funció és reforçar 

l’articulació i que els ossos no se separin en doblegar-se per l’articulació. 

9. Com es diuen les articulacions que hi ha als braços? I les que hi ha a les cames? 

Les articulacions dels braços són els colzes i les de les cames els genolls. A més a més d’aquestes, pot 

ser que facin referència també a canells i turmells, que també estan als braços i les cames. 

10. De quin tipus són les articulacions dels braços i de les cames? 

Són articulacions mòbils. 

11. Una de les parts del cos on hi ha més articulacions és la mà. Doblega els dits d’una mà i 

compta quantes articulacions i quants ossos hi ha en cada un. Dibuixa una mà i anota-hi el 

nombre d’articulacions i el nombre d’ossos de cada dit. N’hi ha el mateix nombre en tots els 

dits? 

En tots els dits (menys al polze) hi ha tres trams d’ossos i tres articulacions (si comptem la que uneix el 

dit a la mà). El dit polze té dos trams d’ossos i dues articulacions. Quant al dibuix, és una activitat gràfica 

oberta. 

12. Què en penses, del que veus a les fotografies de la pàgina 121? Què podríem millorar per 

no dificultar el pas d’aquestes persones? 

Activitat oberta en la qual es pot fer referència a la col·locació de rampes per guanyar alçades, donar una 

amplada a les voreres que permeti el pas de les cadires de rodes, no aparcar a les voreres ni posar-hi 

res que impedeixi el seu pas… 

E L MOVIMENT I LA SALUT 



Pàgina 123 

13. Observa les fotografies que encapçalen la pàgina 123 i digues en quina de les dues la noia 

té una postura més adequada i per què. 

La postura més adequada és la de la fotografia de la dreta, perquè fa que la noia mantingui la columna 

recta. 

14. Pregunta a algú que s’hagi trencat un os com s’ho va fer i què va haver de fer per recuperar-se. 

Després explica-ho a classe. 

Activitat oberta en la qual es destaca la utilització del guix per immobilitzar l’os trencat i el repòs per permetre 

que se soldi.

Observem una pota de pollastre 



I ARA… 


15. Per observar la pota de pollastre cal que segueixis aquests passos: 

Col·loca la pota de pollastre, les tisores i el cúter o el ganivet sobre la safata de dissecció. Dibuixa 

la pota de pollastre, pinta-la i escriu els noms de les seves parts. 


Amb el cúter o el ganivet i les tisores, separa la pell de la pota de pollastre de la carn. 

Activitat manipulativa. 

Observa els músculs i els tendons. Comprova el moviment de l’articulació del peu amb la pota 

i l’articulació de la pota amb la cuixa. Es mou només de davant a darrere o ho fa també de costat? 

Què passa amb els músculs i els tendons quan fas cada un dels moviments? 

El moviment de davant a darrere és molt més important que el moviment de costat que és molt limitat. 

En moure els ossos, alguns músculs i tendons es contrauen, mentre d’altres es relaxen. 

Talla els tendons pel punt on s’uneixen a l’os i separa alguns músculs. Quina forma, tacte i 

color tenen els músculs? I els tendons? Dibuixa’ls. De la pota de pollastre, quina part ens 

mengem? 

Els músculs són allargats en forma de fus, de color vermellós i tous, encara que consistents. Els tendons 

són allargats, blanquinosos, i més durs i consistents que els músculs. 

La part que mengem de la pota de pollastre són els músculs. 

Talla per la meitat l’articulació de la pota amb el peu. Observa’n el cartílag. Quin tacte té? Quin 

color té? Quines semblances té amb els tendons? 

El cartílag és dur, encara que flexible, és blanc i s’assembla als tendons en el color i en la duresa. 

Amb l’ajuda del mestre o de la mestra parteix un os per la meitat. És massís? Què hi ha a dins? 

De quin color és? 

Els ossos no són massissos. A dins tenen el moll de l’os, que és de color vermellós. 

Recorda que sempre que acabis una experiència has de deixar ben nets i endreçats els estris 

que has utilitzat i l’espai on l’hagis feta. 

En acabar cal recollir i netejar-ho tot.

40 


Pàgina 126 

16. Copia el text següent i completa’l consultant el mapa de conceptes de la pàgina 126. 

Les persones ens podem moure gràcies a l’aparell locomotor. L’aparell locomotor està format per: ossos, 

músculs, tendons, articulacions i lligaments. Els ossos formen l’esquelet. Hi ha tres tipus d’ossos: 

llargs, plans i curts. Les articulacions poden ser: fixes, semimòbils i mòbils. 

H E APRÈS 



Pàgina 127 

1. Quines parts del nostre cos participen en els moviments? 

En el moviment hi participa l’aparell locomotor que està format pels ossos, els músculs, els tendons, els 

lligaments i les articulacions. 

2. Per a què serveixen les articulacions? 

Les articulacions serveixen perquè els ossos que estan en contacte s’uneixin i de vegades puguin moure’s 

l’un respecte de l’altre. 

3. Què són els tendons? 

Els tendons són com unes làmines resistents que uneixen els ossos i les articulacions. 

4. Quines són les tres funcions principals dels ossos? Digues quin tipus d’ossos fa cada una de 

les funcions. 

Les tres funcions principals dels ossos en el cos són: participar en el seu sosteniment o el seu moviment, 

protegir parts delicades i fabricar un dels components de la sang. 

Gairebé tots participen de la primera funció; les costelles, l’estèrnum i el crani protegeixen parts delicades, 

i els ossos llargs com la tíbia, el fèmur i el peroné fabriquen un dels components de la sang. 

5. Escriu el nom de tres parts delicades del nostre cos i al costat de cada una escriu quina part 

de l’esquelet protegeix. 

Activitat oberta en la qual es pot contestar, per exemple: cervell-crani, pulmons-costelles i estèrnum, 

cor-costelles i estèrnum, medul·la espinal-columna vertebral… 

6. Posa’t les mans al pit i palpa’l. Quins ossos hi tens a sota? Si deixes les mans quietes a sobre 

del pit, quina part del cos notes que protegeixen aquests ossos? 

Sota el pit hi tenim les costelles. 

Protegit sota aquests ossos es nota el moviment del cor i dels pulmons en respirar.


7. Copia la taula de la pàgina 127, pensa quina funció fa cada os i fes una creu on calgui. 

Sostè el cos o participa Protegeix parts Fabrica algun 

en el moviment delicades del cos component de la sang 

Crani ✓ 

Fèmur ✓ ✓ 

Vèrtebres ✓ ✓ 

Ròtula ✓ 


Cúbit ✓ ✓ 

Costelles ✓ ✓ 

Tíbia ✓ ✓ 

Estèrnum ✓ 

U NITAT 10. ELS MATERIALS 


Pàgina 129 

• Tria un objecte de cada una de les fotografies de les pàgines 128-129. Digues de quin material 

és cada objecte i quines són les propietats del material. 


• Com mesuraries la massa i el volum d’un dels objectes anteriors? 


L ES PROPIETATS DELS MATERIALS 

Pàgina 131 

1. Digues el nom de dos materials que serveixin per fer una taula i el de tres que no serveixin 

per fer-la i explica per què. 


2. Copia la taula de sota i classifica les següents propietats segons siguin propietats característiques 

o no característiques: color, mida, temperatura, duresa, comportament davant els canvis 

de temperatura, fragilitat, brillantor, forma, comportament davant el foc, massa.

42 

P ROPIETATS MESURABLES 

Pàgina 135 

3. Copia aquestes columnes i relaciona cada cas amb la unitat de mesura de la massa que utilitzaries. 

Un grapat de caramels Tones 

Una píndola Quilograms 

Carn per a tota la família Grams 

Llenya per a la llar de foc per a tot l’hivern Mil·ligrams 

Un grapat de caramels: grams. 

Una píndola: mil·ligrams. 

Carn per a tota la família: quilograms. 

Llenya per a la llar de foc per a tot l’hivern: tones. 

Experimento 

Propietats característiques Propietats no característiques 

color mida 

temperatura forma 

duresa massa 

comportament davant els canvis de temperatura 

fragilitat 

brillantor 

comportament davant el foc 

U NITAT 10. ELS MATERIALS ( CONT. 1) 

I ARA… 


Pàgina 136-137 

4. Pots mesurar el volum d’un cos sòlid, com per exemple el de la teva goma d’esborrar, utilitzant 

una proveta plena d’aigua. Segueix els passos següents: 

– Omple una proveta graduada fins a la meitat d’aigua i anota el seu volum. Pot ser que el trobis 

en litres (l), centilitres (cl), mil·lilitres (ml), o centímetres cúbics (cm3 o cc). 

– Posa la goma dins la proveta i torna a anotar el volum que fan junts la goma i l’aigua. 

– Resta un volum de l’altre i sabràs quin és el volum de la goma.



Aquesta activitat tracta del volum i de com mesurar-lo. El volum és l’espai ocupat per un cos. Tot el que 

ens envolta és matèria i ocupa un determinat espai que només pot estar ocupat al mateix temps per un 

sol cos. Amb aquesta activitat els alumnes i les alumnes treballaran aquests conceptes de relació entre 

matèria i espai. 

Introduirem un instrument que pot ser que no coneguin, la proveta, i com utilitzar-la. Per llegir la 

proveta cal posar l’ull a l’alçada del nivell del líquid. Per tant, quan la utilitzem la posarem en un 

lloc que ens permeti fer-ho. La proveta pot estar graduada en litres o mil·lilitres o en centímetres 

cúbics. 

Per fer aquesta activitat, si no es disposa d’una proveta per alumne o alumna, es pot fer per grups. Cal 

preveure un atuell on llençar l’aigua de la proveta per treure la goma i poder tornar a omplir-la amb la 

mateixa aigua, per tal d’estalviar aigua potable. Podeu agrupar els alumnes i les alumnes en grups de 

cinc. Cada grup disposarà d’una proveta amb l’aigua suficient per mesurar les gomes, un atuell no gaire 

gros, un embut i la goma de cada alumne o alumna. Per realitzar les mesures, faran els passos següents: 

posaran la goma dins la proveta, la deixaran en un lloc estable, per exemple la taula, i realitzaran 

correctament la lectura. Després buidaran el contingut de la proveta dins l’atuell, recolliran la goma i 

entre tres alumnes tornaran a omplir la proveta d’aigua. Un s’encarregarà que la proveta no es mogui, un 

altre subjectarà l’embut, i el tercer abocarà l’aigua altre cop a dins a poc a poc. Després faran una altra 

mesura. 

Seria recomanable que si algun alumne o alumna té dificultats per comprendre aquest exercici, el realitzés 

ell mateix o ella mateixa. Per això cal preveure aquesta eventualitat el dia que fem l’activitat a l’aula 

i tenir preparats els elements necessaris. 

Cal recordar que per llegir correctament la proveta cal posar els ulls a l’alçada del nivell superior del 

líquid. 

5. Busca a casa teva un mínim de tres etiquetes d’envasos que continguin líquids. Enganxa-les 

en un full, localitza-hi les mesures del volum i anota-les al costat. 


6. Mesura l’alçada i l’amplada de la teva cartera i compara-les amb les mides de les carteres 

dels teus companys i companyes. 

Activitat oberta, encara que una motxilla pot mesurar uns 40 cm d’alçada per uns 30 cm d’amplada. 

7. Mesura la massa de la teva cartera, amb el que hi sols dur, i compara-la amb la de les carteres 

dels teus companys i companyes. Què podries fer perquè la massa de la teva cartera fos 

menor i la teva esquena patís menys? 


8. Observa les fotografies de la pàgina 137. Tingues en compte que la massa del recipient buit 

és de 50 g, i contesta a les preguntes següents: 

Quins són el volum i la massa del líquid?

44 

Quins són el volum i la massa dels sòlids? 

Volum líquid: 125 ml. 

Massa líquid: 125 g. 

Volum sòlid: 50 ml. 

Volum líquid: 115 g. 



Pàgina 138 

9. Copia l’esquema de la pàgina 138 i completa’l amb els termes següents: mesurar, característiques, 

temperatura, materials, massa, comunes, volum. 

Depenen dels materials de què estan fets. 

Algunes es poden mesurar: longitud, temperatura, massa, volum. 

Poden ser propietats característiques. 

Poden ser propietats comunes o no característiques. 

H E APRÈS 

Pàgina 139 


Les propietats característiques dels materials són aquelles propietats … . 

Les propietats comunes o no característiques no depenen … . 

Les propietats característiques dels materials són aquelles propietats que ens serveixen per distingir un 

material dels altres. 

Les propietats comunes o no característiques no depenen del material. 

2. Digues el nom d’algunes propietats característiques dels materials i el d’algunes propietats 

no característiques. 

Són propietats característiques el color, la duresa, la fragilitat, la brillantor, el comportament davant el foc 

i els canvis de temperatura, la resistència a ser ratllat. Són propietats no característiques la mida, la massa 

i la forma. 

3. Digues què són la massa i el volum d’un cos? 

La massa és la quantitat de matèria que té un cos. 

El volum d’un cos és l’espai que ocupa. 

Medi natural 1



4. Escriu què mesurem amb aquests instruments de mesura i amb quina unitat ho fem. 

Instrument de mesura 

Termòmetre Cinta mètrica Balança Regle Proveta 

Mesura Temperatura Longitud Massa Longitud Volum 

Unitat Grau Metre, centímetre Quilogram o Metre, centímetre Litre, decilitre, 

o mil·límetre gram o mil·límetre mil·lilitre o 

centímetre cúbic 

5. Observa les dues taules de la il·lustració de la pàgina 139 i contesta a les preguntes: 

De quins materials són? 

De metall i de fusta. 

Quina és més alta? Quina és més ampla? Quina és més llarga? 

Tenen la mateixa alçada. És més ampla i més llarga la de metall. 

Quina ocupa més espai? Quina té més massa? 

Ocupa més espai la metàl·lica, i també és la més gran. 

U NITAT 11. ELS MATERIALS CANVIEN 


Pàgina 141 

En aquesta imatge l’aigua hi és present en diferents formes. Quines són? 

Aigua en estat sòlid, líquid i gasós. 

A més a més de l’aigua, quins altres elements naturals hi ha en aquest paisatge? 

Aire i roques. 

E LS ESTATS DE LA MATÈRIA 

Pàgina 143 

1. Què passa quan obres una ampolla d’aigua amb gas? Per què creus que passa això? 

En obrir una ampolla d’aigua mineral amb gas se sent un petit sorollet i es poden veure unes bombolles 

com pugen. És el gas que conté l’aigua que surt, en obrir-la. En obrir una ampolla d’aigua mineral sense 

gas no s’aprecia cap d’aquests dos efectes.

46 

2. Classifica els materials següents segons l’estat en què es trobin habitualment: butà, oli, paper, 

fusta, tinta, arròs, diòxid de carboni. 

Estan en estat sòlid: paper, fusta, arròs. 

Estan en estat líquid: butà (està liquat dins les bombones), oli, tinta. 

Està en estat gasós: diòxid de carboni. 

L’AIRE I L’ AIGUA 

Pàgina 145 

3. Agafa una ampolla buida i submergeix-la dins una pica o una galleda plena d’aigua. Què passa? 

És correcte dir que l’ampolla era buida? Per què? 

Si submergim una ampolla buida dins un cubell d’aigua veurem que de l’ampolla en surten bombolles d’aire. 

L’ampolla no era buida perquè a dins hi havia aire. 

4. Busca en una revista fotografies de paisatges on l’aigua es vegi de diferents colors. Amb totes 

les fotografies que trobeu podeu fer un mural entre tots els companys i companyes. 


Experimento 

I ARA… 


U NITAT 11. ELS MATERIALS CANVIEN ( CONT. 1) 


5. Posa una mica d’aigua en una ampolla de plàstic. Marca fins on arriba el nivell i posa-la en 

el congelador. 

Al cap d’un dia, treu l’ampolla del congelador i observa-la. Quin canvi has notat en l’aigua? 

Com se’n diu, d’aquest canvi? L’aigua, ocupa el mateix espai ara que abans? 

Quan traurem l’aigua del congelador estarà congelada. D’aquest canvi de líquid a sòlid en diem solidificació. 

L’aigua ocupa més espai congelada que líquida. Podem notar-ho perquè ha superat la ratlla de 

l’ampolla o bé perquè aquesta s’haurà eixamplat una mica. 

Deixa l’ampolla fora del congelador perquè l’aigua s’escalfi. Què li passa ara a l’aigua? Com se’n 

diu, d’aquest canvi? L’aigua, ocupa el mateix espai que abans? 

Fora del congelador l’aigua es torna a fondre. El canvi es diu fusió i torna a ocupar el mateix espai del 

principi. 

Per continuar-la escalfant, demana ajuda a alguna persona gran. Vessa l’aigua en un pot o una 

olla i posa-la als fogons. Què passa ara? Com en diries, d’això?



Quan la posem al foc, començarà a desprendre una mica de vapor fins que bullirà i en desprendrà molt 

més. El canvi d’estat es diu evaporació. 

Quan ja porti una estona bullint, tapa-la. Al cap de dos minuts, aixeca la tapa. Què hi ha a la tapa? 

Per què? Com se’n diu, d’aquest canvi? 

Si la tapa no tanca hermèticament és possible que es mogui una mica i deixi escapar el fum, el vapor en 

què es transforma l’aigua en bullir. En aixecar la tapa, a la part inferior hi haurà gotetes d’aigua que és 

part del vapor que quan toca la tapa es refreda i torna a l’estat líquid. 

6. Omple un got amb aigua i aboca-la en un plat. Torna a omplir el got amb la mateixa quantitat d’aigua. 

Posa el plat i el got en un lloc calent, com ara al sol o sobre d’un radiador o una estufa. 

Què els passarà, a l’aigua del plat i a la del got? Passarà el mateix en els dos casos? 

Després d’un dia observa què ha passat. Escriu les semblances i les diferències entre el que li 

ha passat a l’aigua del got i el que li ha passat a l’aigua del plat. Explica si coincideix amb el 

que t’esperaves que passés. Deixa una setmana més el plat que el got al mateix lloc; després 

observa què ha passat i explica-ho. 

Com que la superfície d’evaporació de l’aigua del plat és més gran que la de l’aigua del got, s’evaporarà 

més aviat. 

7. Quan rentem la roba, l’estenem molla i al cap d’una estona ja s’ha eixugat. Per què? 

Quan estenem la roba molla, l’aigua es va evaporant i va passant a l’aire, i per això la roba s’asseca. 

8. Agafa una espelma i observa-la. Amb l’ajuda d’alguna persona gran encén-la, fixa’t en els 

canvis que es produeixen i contesta a les preguntes següents: 

Quin estat té l’espelma abans d’encendre-la? 

Abans d’encendre-la està en estat sòlid. 

Quan l’encens, es produeix algun canvi d’estat? Quin i a on? 

Sí, la cera que hi ha a prop del ble encès es torna líquida. 

Al cap d’una estona començarà a regalimar una mica de cera. Es produeix algun canvi d’estat 

en aquesta cera? Quin? 

Sí. La cera que regalima es refreda i es torna a solidificar. 


Pàgina 150 

9. Copia l’esquema de la pàgina 150 i completa’l posant-hi els noms dels canvis d’estat de la 

matèria.

48 

De sòlid a líquid: fusió. 

De líquid a sòlid: solidificació. 

De líquid a gas: vaporització. 

De gas a líquid: condensació. 


H E APRÈS 

Pàgina 151 

1. Relaciona cada paraula de la primera columna amb la frase adequada de la segona columna. 

Líquid: Té la forma del recipient i no canvia el volum. 

Gas: No té forma ni volum propis. 

Sòlid: No canvia la forma i sempre té el mateix volum. 

2. Què hi ha dins una bombolla de sabó? I al seu voltant? 

Dins una bombolla de sabó hi ha aire; i al seu voltant també. 

3. Copia aquestes frases, busca la paraula que falta en cada una i fes-les servir per omplir els 

mots encreuats de la pàgina 151. 

C 

D 

1 


M 

3 4 

A G A S O S 2 

S L 

T 

B F U S I O I 

E 

O 

L Q 

C A R A C T E R I S T I Q U E S 

I 

M 

D I 

A 

A 

D 

V O L 

S 

U M 

U NITAT 12. L’AIRE I L’ AIGUA A LA NATURA 


Pàgina 153 

• Saps per què la Terra, des de l’espai, es veu blava? 

La Terra es veu blava des de l’espai perquè la major part de la seva superfície és aigua que està envoltada 

per alguns núvols.

• Saps què hi ha envoltant la Terra? 

Si ens referim a la superfície, a l’escorça hi trobem els continents i els oceans formats per aigua. Fins i 

tot als continents trobem força aigua. Però si ens referim a què envolta el planeta, està envoltat per l’aire 

de l’atmosfera. Hi trobem núvols que també estan formats per aigua. 

• Les persones, per a què utilitzem l’aigua? I l’aire? 

Les persones utilitzem l’aigua per infinitat de coses: beure, banyar-nos, regar les plantes, rentar-nos nosaltres 

i les nostres coses, nedar-hi i divertir-nos, etc. L’aire l’utilitzem per respirar. 

L’AIRE A LA NATURA 

Pàgina 155 

1. Digues el nom de dos aparells o màquines que et sembli que contaminen l’aire. 

Activitat oberta en la qual poden dir qualsevol aparell que funcioni amb combustibles fòssils: cotxes, estufes, 

etc. Els aparells elèctrics, indirectament, també contaminen l’aire ja que una gran part de l’electricitat 

s’obté a les centrals tèrmiques. 

2. Per què és important que hi hagi parcs i jardins al teu barri o poble? 

Activitat oberta en la qual poden fer referència, a més a més de al fet que és important que hi hagi espais 

per al lleure, al fet que les plantes dels parcs i jardins contribueixen a purificar l’aire. 

Experimento 


U NITAT 12. L’AIRE I L’ AIGUA A LA NATURA ( CONT. 1) 

I ARA… 

Pàgina 160-161 

3. Agafa un grapat de terra i pesa’l. Amb l’ajuda d’una persona gran, escalfa el grapat de terra 

en un forn i torna’l a pesar. Pesa el mateix que abans? Per què? Què hi havia a la terra abans 

d’escalfar-la i que ara no hi és? 

La terra pesarà més abans d’escalfar-la que després perquè contenia aigua que en escalfar-la s’ha evaporat. 

4. Les aigües brutes que aboquem a les clavegueres, de vegades passen per una depuradora 

abans de ser abocades als rius o als mars. Tu també pots construir-te un aparell per netejar les 

aigües: 

Agafa una ampolla de plàstic, posa-hi un tap de cotó i retalla’n la base. 

Omple-la de sorra neta de diferents gruixos, posant la més fina a sota i la més gruixuda a sobre.

50 

Agafa aigua bruta i fes-la passar per l’ampolla a través de totes les capes de sorra. Com surt 

l’aigua? 

Aquesta aigua, és bona per beure? Per què? 

Després de passar per la «depuradora» que s’han construït, l’aigua sortirà més neta del que era, però no 

estem segurs de si és bona per beure perquè no sabem si és potable o no. 

Milloro el meu entorn 



5. Retalla un quadrat de cartolina blanca i un altre de cartolina negra. Retalla després altres figures 

més petites, una blanca i una negra, i guarda-les en una carpeta. Deixa els quadrats grans 

en un lloc a l’aire lliure, per exemple en una terrassa, en el pati o a l’ampit d’una finestra. Al cap 

d’uns dies, recull-los i observa què ha passat. Pots comparar-los amb les figures que tens guardades. 

Han canviat de color, les cartolines? 

A què creus que es deu? 

Pensa i escriu, com a mínim, cinc consells que donaries a la gent de la teva ciutat o poble per 

poder evitar aquest problema. 

Al cap d’uns dies, els quadrats de cartolina que hem deixat a fora seran més bruts que els que hem tancat 

a la carpeta. Per evitar la contaminació de l’aire podem: utilitzar més els transports públics i evitar d’usar 

el cotxe quan no sigui necessari; encendre l’estufa només quan calgui; encendre el llum només quan 

sigui necessari; demanar a les fàbriques que compleixin les normes i no contaminin l’aire… 

6. Vés a un parc o jardí que estigui a prop de casa teva o de l’escola. Tria una planta que et 

sembli que té les fulles resistents i passa-hi un paper de cuina moll pel damunt com si les volguessis 

netejar. Com ha quedat el paper? D’on et sembla que prové la brutícia? 

El paper quedarà brut ja que la contaminació de l’aire s’acumula a les fulles de les plantes. 

7. Quantes vegades fas servir l’aigua en un dia? Quan i per a què la fas servir? Quines d’aquestes 

activitats fan que l’aigua s’embruti? 

Durant el dia utilitzem l’aigua: 

– En la nostra higiene personal: en rentar-nos, en anar al vàter, etc. 

– En la neteja de la roba i la casa: en rentar tota la roba personal i de la llar, en la neteja de la casa, en 

fregar els plats i estris de cuina… 

– En l’alimentació: en netejar alguns aliments, en la cocció d’aliments, en l’aigua que bevem… 

– Per tenir cura dels animals o plantes: perquè beguin els animals, per regar les plantes, per rentar-los… 

– En el lleure: per jugar, si anem a la piscina… 

Quan rentem roba, els aliments o a nosaltres mateixos, retornem l’aigua plena de sabó i bruta a les clavegueres. 

També retornem l’aigua bruta a les clavegueres quan tirem la cadena del vàter.




Pàgina 162 

8. Consulta el mapa de conceptes de la pàgina 162 i escriu cinc frases que resumeixin el contingut 

d’aquesta unitat didàctica. 


H E APRÈS 

Pàgina 163 

1. Per a què necessiten l’aire els animals? I les plantes? 

Els animals i les plantes necessiten l’aire per respirar. Les plantes el necessiten, a més a més, per poder-se 

fabricar els seus aliments mitjançant la fotosíntesi. (El terme fotosíntesi s’introduirà més a fons en 

el curs següent i pot ser que els alumnes i les alumnes facin referència a la idea i no al terme.) 

2. On està més contaminat l’aire, en una ciutat o en un poble? Per què? 

L’aire està molt més contaminat en una ciutat perquè hi viu més gent, hi circulen més vehicles, hi ha més 

indústries, hi ha menys plantes… 

3. Per què s’entelen els vidres de les finestres quan fa fred? 

El vapor d’aigua que hi ha a l’aire quan toca el vidre fred es refreda i esdevé líquid. Les gotetes d’aigua 

que en resulten són les que entelen els vidres. 

4. Copia les frases següents i escriu correctament les que continguin algun error: 

a) L’aigua dels rius és aigua pura. Moltes vegades podem trobar aigua pura en la natura. 

b) Les persones només podem beure aigua potable. 

c) De l’aigua dels rius en diem aigua dolça perquè hi ha sucre dissolt. 

d) Quan diem que l’aigua és insípida volem dir que no fa olor. 

e) L’aigua dels núvols prové del mar. 

f) L’aire i el vent són el mateix. 

a) L’aigua dels rius no és aigua pura. En la natura no podem trobar aigua pura ja que sempre porta sals 

dissoltes. 

b) Les persones només podem beure aigua potable. 

c) L’aigua dels rius és dolça perquè no té tantes sals dissoltes com la del mar. 

d) Quan diem que l’aigua és insípida volem dir que no té sabor. 

e) L’aigua del mar s’evapora amb la calor del Sol. 

f) El vent és l’aire en moviment.

52 



5. Digues quin és l’estat de l’aigua en cadascun dels casos següents: glacera, núvol, vapor 

d’aigua, estany, rosada, pluja, calamarsa, riu, gebrada. Si hi ha alguna paraula que no saps què 

vol dir, busca-la en el diccionari. 

Glacera: sòlid; núvol: gas; vapor d’aigua: gas; estany: líquid; rosada: líquid; pluja: líquid; calamarsa: sòlid; 

riu: líquid; gebrada: sòlid. 

6. Imagina’t que ets una gota d’aigua del mar que s’evapora. Escriu la teva història i el camí 

que fas fins a tornar de nou al mar. 

Activitat oberta. Seguint la idea del cicle de l’aigua on una gota concreta pot seguir molts recorreguts diferents, 

es tractarà que els nens i les nenes triïn un de tots aquests possibles camins. La lectura en veu 

alta de les seves produccions pot servir per veure que no tots tenen per què seguir el mateix camí i pot 

contribuir a reforçar la idea de cicle.

MEDI NATURAL 3(2D) - Barcanova

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?