EINES PER A L'ORIENTACIÓ DE L'ESTUDIANT EL LLEURE

Trets de l’oci en la societat actual
Hi ha una sèrie de fenòmens socials actuals que ajuden a configurar la nova
realitat i el paper de l’oci i del temps lliure, d’entre els quals podríem destacar:
1. La democratització de l’oci
L’oci ha deixat de ser un aspecte del qual gaudien únicament les classes
privilegiades per a esdevenir un fenomen de masses. La conseqüència
d’aquesta democratització ens condueix a la irrupció dels mecanismes
industrials al mercat del temps lliure. L’oci està immergit en la cadena
producció-consum; el temps lliure mou diners i se li atribueixen les mateixes
lleis del mercat econòmic: producció a gran escala i a baix preu, regulació
per l’oferta i la demanda, màrqueting publicitari, etc. Sembla que consumir
és l’única manera d’estimular la producció; treball i temps lliure es tanquen
en un mateix cercle: el consum de productes tecnificats és, avui dia, un dels
aspectes més significatius de l’oci. Aquesta obsessió de fer rendible l’oci
també es reflecteix a nivell individual. La utilització de l’oci s’organitza, en
bona mesura, de manera semblant que en l’esfera econòmica: invertir per
rendibilitzar. Aquest fet és conseqüència, també en part, d’un altre fenomen
al qual assisteix la societat actual.
2. La vivència del temps humà de manera fragmentària
L’actual experiència temporal tendeix a considerar els diferents espais de
temps humà com a independents, com a compartiments estancats. Això
provoca que el temps lliure deixi de ser ritme i passi a ser mercaderia.
3. La privatització de l’oci
Davant la vivència de l’oci compartit, de relació social, d’espectacle públic,
etc., es va potenciant cada cop més un oci privatitzador i individualista.
Aquesta privatització és de caràcter subjectiu: la convicció que el temps
lliure és una realitat privada i intransferible, una mercaderia de lliure
disposició.
4. Desvalorització del treball i valoració de l’oci
Molts dels ideals de formació i realització que la persona havia posat al món
del treball els ha vist frustrats i amb impossibilitat de realització. Sovint ens
veiem obligats a fer feines que no ens agraden o no ens satisfan, amb uns
ritmes i uns horaris estressants i amb unes obligacions i responsabilitats
que ens carreguen. La feina, doncs, va perdent el seu paper humanitzador i
realitzador i l’oci es va reivindicant cada cop més com l’alternativa de la
llibertat, l’autorealització personal, la igualtat, etc. Aquesta visió
contraposada del món del treball i del món de l’oci accentua encara més la
vivència fragmentària del temps humà i no ens ajuda a enfrontar-nos davant
la nostra vida amb unes actituds de recerca de satisfacció i realització
globals, i vivim, d’aquesta manera, dividits entre el món de la necessitat i el
món de la llibertat.
D’algun d’aquests fets es derivarà la presència, en la nostra societat, d’ocis
consumistes, individualistes, alienants, en definitiva, deshumanitzadors, davant
els quals caldrà lluitar aferrissadament i oferir propostes educatives
alternatives. Encara que l’oci pugui generar alguns d’aquests contravalors, el
14