EINES PER A L'ORIENTACIÓ DE L'ESTUDIANT EL LLEURE

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
“La contraposició homo ludens versus homo laborens ens permet fugir dels
clarobscur de la feina, de la percepció asfixiant del temps, de l’espai imposat i
reiterat, de la dialèctica entre vocació (el que ens agradaria fer) i dedicació (el
que fem per guanyar-nos la vida), de la manca de llibertat d’expressió que
sovint implica la relació contractual i de les mancances en les nostres
relacions.”
“Els objectes esdevenen en l’espai de l’oci un fi per ells mateixos, mentre que a
la feina no passen de ser mitjans per a aconseguir quelcom. Així, l’oci permet
transmetre als objectes una qualitat del joc que no té cap finalitat ulterior, és un
bé en ell mateix.”
“La manca de globalitat angoixa l’ésser humà. La compartimentació ens porta a
la contraposició entre l’individu treballador i l’individu ociós. La separació radical
d’ambdós àmbits fa necessari el trencament amb el món del treball que
impliquen les vacances. Passem de la producció a no produir de forma
delimitada.”
“La societat actual sovint ens imposa un temps angoixant, fragmentat i delimitat
al voltant de la productivitat, que cada cop deixa menys espai per al lleure. Per
als nostres avis no existia la necessitat d’un repòs total, de vacances, perquè
un temps menys fragmentat permetia combinar estones de lleure, de
relacionar-se amb els altres o d’estats contemplatius dins de l’àmbit del treball.
Per a nosaltres, les vacances són imprescindibles perquè vivim el temps de
feina de manera asfixiant, pressionats constantment per les exigències
d’augmentar la productivitat. Hem d’aprendre a viure una temporalitat més
global, més integradora dels diferents àmbits de la nostra vida, per esvair
l’angoixa que actualment ens provoca el pas del temps.”
“Connatural a totes les cultures, el joc té com a característica essencial i
definitòria l’absència de finalitat productiva més enllà del mateix joc. El joc és,
simplement, necessari. L’oci es pot omplir de moltes maneres. El joc és una de
les més adients, perquè inclou tots els beneficis d’un lleure positiu i conserva la
característica bàsica de ser un lleure actiu. El jugador és un actor obligat, no
pot fugir cap a una dimensió contemplativa del lleure, i això l’obliga a participar i
a interrelacionar-se.”
26