EINES PER A L'ORIENTACIÓ DE L'ESTUDIANT EL LLEURE

EINES PER A L’ORIENTACIÓ DE
L’ESTUDIANT
MATERIAL DE TREBALL:
EL LLEURE
Gener de 2002

Autores:
Marta Burguet Arfelis Pedagoga. Professora col·laboradora de
l’institut de Formació de la Fundació Pere
Tarrés
Rosa M. Majoral Josa Pedagoga. Professora del Departament de
Pedagogia de l’institut de Formació de la
Fundació Pere Tarrés
L’aplicació pràctica d’aquest document s’ha realitzat a l’IES Alexandre de
Riquer, de Calaf, amb la col·laboració de la Sra. Núria Esquivel Puchalt,
pedagoga de l’EAP B.38 Anoia; i a l’IES Pla de les Moreres, de Vilanova del
Camí, amb la col·laboració de la Sra. Dolors Romero Borrego, pedagoga de
l’EAP B.38 Anoia.
Coordinació:
Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa. Servei d’Educació
Especial i Programes Educatius
Blanca Diaz Echaniz Tècnica del Servei d’Educació Especial i
Programes Educatius
Irene Nieto Martínez Tècnica del Servei d’Educació Especial i
Programes Educatius
Barcelona, gener de 2002
2

ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ .....................................................................…. 3
Justificació .................................................................................................…. 3
Objectius generals del material...................................................................… 3
Estructura ...................................................................................................… 3
Continguts ..................................................................................................… 5
Material complementari ..............................................................................… 5
Avaluació ....................................................................................................… 6
Autors .........................................................................................................… 6
Programació de les sessions 12-14 anys....................................................... 7
Programació de les sessions 14-16 anys....................................................... 8
2. MATERIAL ESCRIT DE SUPORT PER AL PROFESSORAT.. 9
Material escrit de suport per al professorat 1 .........................................…… 9
Material escrit de suport per al professorat 2 .......................................…..... 17
3. ACTIVITATS 12-14 ANYS ........................................................ 21
1. Un temps per a cada cosa..................................................................… 22
2. Què ens aporta el lleure? ...................................................................… 24
3. El temps lliure al llarg del temps.........................................................… 26
4. Ets un bon observador? .....................................................................… 28
5. Què tens al teu voltant?......................................................................… 30
6. Prem el botó.... ...................................................................................… 32
7. Turisme en clau de pau ......................................................................... 34
8. Vocació de viatger ..............................................................................… 35
9. En què inverteixo el meu temps lliure? ...............................................… 37
10. Fes d’enquestador! ................................................................................ 39
11. 1 d’agost ................................................................................................ 40
12. Viatge a la lluna ..................................................................................... 42
13. Radi d’acció del meu temps. .................................................................. 45
14. Creuar el pont... ..................................................................................... 48
15. A la recerca dels valors. ........................................................................ 49
16. Film: Castells de gel. ............................................................................. 52
17. No ho vull fer. ........................................................................................ 53
4. ACTIVITATS 14-16 ANYS......................................................... 55
18. El temps és or. ...................................................................................... 56
19. Actituds professionals. .......................................................................... 58
20. No s’hi val a badar!................................................................................. 60
21. Inversió del temps. ................................................................................ 62
22. En el meu temps.................................................................................... 64
23. Estils juvenils. ....................................................................................... 67
24. Ofertes de lleure. .................................................................................. 68
25. “Estrellat”: T’agrada anar al cinema?. ................................................... 70
26. Conversar? ........................................................................................... 72
27. Viatge virtual.......................................................................................... 73
28. Agents turístics ..................................................................................... 76
29. Què em porta a decidir en què ocupo el meu temps? ......................... 77
30. L’ordre de valors sí que altera el producte. .......................................... 80
31. Escull i tria! ........................................................................................... 82
32. Taula de negociacions..........................................................................
33. El dicciopinta......................................................................................... 87
34. Arxiu fotogràfic. .................................................................................... 89
35. Film: Carros de foc................................................................................ 90
36. A la recerca d’un consens. ................................................................... 91
5. AVALUACIÓ ............................................................................ 93
6. BIBLIOGRAFIA........................................................................ 94
3

Justificació
1. INTRODUCCIÓ
El lleure, per a les persones d’entre 12 i 16 anys, és l’espai i el temps en el que
majoritàriament els joves poden desenvolupar més autònomament la seva
personalitat vers l’elaboració d’una identitat pròpia, pel fet de tractar-se d’un
temps lliure.
Per aquest motiu, el que es pretén amb aquestes eines és l’orientació dels
estudiants cap a una actitud de coneixement i crítica del món del lleure, a
través de reflexions i activitats dirigides pel professor-tutor.
Objectius generals del material
• Desenvolupar la capacitat de raonament i analitzar críticament l’ús que es fa
del temps.
• Prendre consciència de les actituds i posicions que s’adopten durant el
temps lliure.
• Viure actituds i sentiments d’empatia i respecte davant la diversitat d’estils
per viure el temps lliure.
• Desenvolupar actituds de diàleg i comunicació per arribar a acords sobre la
utilització i vivència del lleure compartit.
• Aprendre a dirigir de manera autònoma la pròpia conducta davant el temps
lliure.
Estructura
La metodologia que s’utilitzarà per a elaborar aquest material parteix d’uns
continguts estructurats en tres unitats temàtiques:
1. La societat del lleure: com a contraposició a la societat del treball;
considerant el tractament que els mitjans de comunicació fan del lleure així
com el comerç que es fa també en l’àmbit del temps lliure; tenint en compte
l’espai de lleure com a propi de creació de la identitat dels joves per la seva
dimensió d’exercir la llibertat; contemplant el lleure virtual que ofereixen les
noves tecnologies; i ampliant el lleure a noves ofertes i possibilitats
alternatives que van sorgint.
2. Jo davant el lleure. El meu lleure: estudiant la vivència del lleure en el propi
entorn de manera que s’analitzin els propis interessos, les motivacions i els
gustos per tal de veure cap on cal adreçar les activitats de lleure de manera
autònoma; i com a temps de vacances.
4

3. Propostes per al lleure amb sentit: des del lleure associatiu, les propostes
educatives en el temps lliure; l’esport com a àmbit de lleure; i el lleure no
dirigit, autoorganitzat i que afavoreix el desenvolupament autònom.
A partir d’aquestes unitats temàtiques es proposen diferents activitats, la
majoria de les quals tenen una durada aproximada d’una hora, per treballar els
temes que aquestes unitats inclouen. Tot i amb això, cal adaptar la temporalitat
a la realitat que en cada grup-classe es trobi i a l’interès que manifestin pel
tema.
Dins d’aquestes unitats es distingeixen activitats per a dos col·lectius d’edat:
- 12 a 14 anys
- 14 a 16 anys
Per a cada una de les propostes d’activitats es presenta material per a
l’alumne/a i material per al professorat, el qual inclou unes orientacions o
recomanacions per a dur a terme l’activitat, així com material de suport a nivell
de documentació sobre el tema.
Hem tingut en compte especialment determinats valors, com poden ser la
coeducació i el context rural o urbà, tant des d’un tractament específic que es
proposa a través d’alguna de les activitats, com de manera general en el
conjunt de les propostes que són prou genèriques per a incloure ambdues
diversitats.
Aquest material no segueix un procés seqüencial pel que fa als continguts, per
la qual cosa es poden emprar les diferents activitats de manera independent
segons els interessos i necessitats del professor-tutor i, més concretament dels
alumnes als quals s’adrecen les propostes, podent treballar més aquells
aspectes de lleure que per a cada grup-classe poden ser més atraients o
necessaris. Cal, però, tenir en compte que hi ha activitats que requereixen un
procés previ de familiarització amb el tema. Per això recomanem que aquest
tema no s’iniciï amb aquelles activitats que exigeixen una implicació elevada
per part de l’alumne (role-playing, treball amb casos…).
També cal tenir en compte que pel tarannà general de l’àmbit de lleure totes les
activitats o sessions requereixen d’un esforç per part del professor-tutor de
motivar els alumnes, ja que sense aquesta motivació prèvia difícilment les
activitats podran obtenir un resultat satisfactori. Per tant, el professor-tutor
haurà d’assumir un rol important d’animador.
Com podran observar hi ha activitats que requereixen que l’alumne/a empleni
un qüestionari o graella, però cal tenir present que l’activitat no finalitza amb
aquestes respostes, sinó que sempre hi ha un treball posterior de reflexió i
discussió en el decurs del qual es posa en comú el que s’ha treballat
prèviament.
5

4. Continguts
UNITATS
TEMÀTIQUES
1. La societat del
lleure
2. Jo davant el
lleure. El meu
lleure
3. Propostes per al
lleure amb sentit
5. Material complementari
CONTINGUTS
12-14 anys
1.1. La societat de
treball en la societat
del lleure
1.2. Lleure-creació de
la identitat
1.3. Lleure en entorns
rurals/urbans
1.4. Lleure virtual
1.5. Lleure “alternatiu”
2.1. Els meus
interessos: anàlisi
d’interessos i
motivacions, gustos...
2.2. El temps de
vacances
3.1. Lleure associatiu/
educatiu
3.2. Esport
3.3. Lleure no dirigit
6
CONTINGUTS
14-16 anys
1.1. La societat de treball
en la societat del lleure
1.2. Lleure-consum
1.3. Lleure-espai identitat
1.4. Lleure en entorns
rurals/urbans
1.5. Lleure virtual
1.6. Lleure “alternatiu”
2.1. Els meus
interessos: anàlisi
d’interessos i
motivacions, gustos...
3.1. Lleure associatiu/
educatiu
3.2. Esport
3.3. Lleure no dirigit
De totes les unitats temàtiques aportem textos de reforç per al tutor-professor
que, al seu criteri, podrà emprar amb els seus alumnes.
L’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés disposa de la biblioteca més
especialitzada en el tema del lleure, amb un bagatge documental molt
important des de fa més de vint-i-cinc anys i servei de préste (c/ Carolines, 10 –
Barcelona).

6. Avaluació
S’ofereixen unes pautes d’avaluació per tal de mesurar l’assoliment dels
objectius proposats.
7. Autors
Rosa M. Majoral Josa, llicenciada en Pedagogia per la Universitat de
Barcelona. Professora del Departament de Pedagogia i promotoracoordinadora
de l’àrea de lleure de l’Escola de l’Esplai-Institut de Formació de
la Fundació Pere Tarrés.
Marta Burguet i Arfelis, doctora en Ciències de l’Educació per la Universitat de
Barcelona. Professora del postgrau en Mediació i Resolució de Conflictes de la
Universitat Ramon Llull. Autora de diverses publicacions sobre lleure i sobre
tractament de conflictes. Sotsdirectora de la Revista de Conflictologia.
Col·laboradora amb l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral i amb la
Universitas Albertiana. Exprofessora de l’escola de l’Esplai de Barcelona –
Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés.
Aquestes propostes han estat elaborades amb el suport de l’Institut de
Formació (l’Escola de l’Esplai) de la Fundació Pere Tarrés, que ha treballat
específicament el tema des de fa molts anys i ha format professionals del
lleure. I, més concretament, l’Institut de Formació ofereix un servei de formació
de qualitat per al marc del temps lliure, l’educació social, la cultura, la vida
associativa, el treball socioassistencial i el desenvolupament comunitari, des
d’una opció cristiana per a una formació oberta i innovadora i al servei de la
persona. Fou creada per l’Arxidiòcesi de Barcelona, i inicià les seves activitats
l’any 1960; està reconeguda pel Ministeri de Cultura i homologada i autoritzada
per la Generalitat de Catalunya (Secretaria General de Joventut, Institut Català
de Noves Professions i l’Institut Català del Voluntariat). Actualment, l’Escola de
l’Esplai porta a terme cada any més de 400 cursos diferents amb un total
d’alumnes per any que està al voltant dels 8.000, -entre el públic destinatari hi
ha voluntaris i professionals- i tots aquests cursos es troben tant en la formació
universitària (diplomatura d’Educació Social, màsters i postgraus), com en la no
universitària i la formació continua (Forcem, Ocupacional, a mida, a distància).
7

PROGRAMACIÓ DE LES SESSIONS 12-14 ANYS
UNITATS
TEMÀTIQUES
La societat del
lleure
Jo davant el
lleure. El meu
CONTINGUTS
12-14 anys
• La societat de treball en la
societat del lleure
ACTIVITATS
• Un temps per a cada cosa...
• Què ens aporta el lleure?
• Lleure-creació de la identitat • El temps lliure al llarg del temps
• Ets un bon observador?
• Lleure en entorns rurals/urbans • Què tens al teu voltant?
• Lleure virtual • Prem el botó...
• Lleure “alternatiu” • Turisme en clau de pau
• Vocació de viatger
• Els meus interessos: anàlisi,
interessos i motivacions,
gustos...
lleure • El temps de vacances • 1 d’agost
Propostes per al
lleure amb sentit
• En què inverteixo el meu temps lliure?
• Fes d’enquestador!
• Lleure associatiu/educatiu • Viatge a la lluna...
• Radi d’acció del meu temps
• Creuar el pont...
• A la recerca dels valors
• Esport • Film: Castells de gel
• Lleure no dirigit • No ho vull fer
7

PROGRAMACIÓ DE LES SESSIONS 14-16 ANYS
UNITATS
TEMÀTIQUES
La societat del
lleure
Jo davant el
lleure. El meu
lleure
Propostes per al
lleure amb sentit
CONTINGUTS
14-16 anys
• La societat de treball en la
societat del lleure
9
• El temps és or
• Actituds professionals
• Lleure-Consum • No s’hi val a badar!
• Inversió del temps
• Lleure-espai identitat • En el meu temps...
• Estils juvenils...
• Lleure en entorns rurals/urbans • Ofertes de lleure
ACTIVITATS
• Lleure virtual • “Estrellat”: T’agrada anar al cinema?
• Conversar?
• Lleure “alternatiu” • Viatge virtual
• Agents turístics
• Els meus interessos: anàlisi,
interessos i motivacions, gustos...
• Lleure associatiu/educatiu • Escull i tria!
• Taula de negociacions
• El dicciopinta
• Arxiu fotogràfic
• Esport • Film: Carros de foc
• Què em porta a decidir en què ocupo el meu
temps?
• L’ordre del valors sí que altera el producte
• Lleure no dirigit • A la recerca d’un consens

2. MATERIAL ESCRIT DE SUPORT PER AL PROFESSORAT (I)
L’oci és una realitat complexa i controvertida, si més no perquè hi tenen cabuda
posicions ideològiques diverses que donen peu a diferents maneres de viure’l i
entendre’l. Aquesta diversitat té, evidentment, aspectes positius, ja que és una
font d’enriquiment, creativitat, crítica, progrés, etc., però alhora també pot
presentar aspectes negatius quan alguna d’aquestes posicions posa en dubte
valors que podríem considerar universalment desitjables: la llibertat i
l’autonomia del subjecte, el diàleg i la tolerància, la solidaritat...
En aquest capítol hem intentat de fer un recull de les posicions més
significatives davant aquest tema per tal d’analitzar-les i posar-les en qüestió,
posant de relleu tant els aspectes positius com aquells que poden fer de l’oci un
espai deshumanitzador.
L’OCI I EL TEMPS LLIURE AL LLARG DEL TEMPS
“Tota persona té dret al temps lliure i, particularment, a una limitació raonable
de la jornada de treball i a unes vacances pagades.” Article 24 de la Declaració
Universal dels Drets Humans.
"Els poders públics... garantiran el descans necessari, mitjançant la limitació de
la jornada laboral, vacances periòdiques retribuïdes i la promoció de centres
adequats... Així mateix, facilitaran l’adequada utilització de l’oci.” Articles 40,
punt 2, i 43, punt 3, de la Constitució Espanyola.
Segons aquestes declaracions, podríem entendre el temps lliure com un temps
fonamentalment de descans i repòs, en contraposició al temps de treball.
Aquesta concepció respondria, però, a les reivindicacions fetes pel moviment
obrer durant l’època industrial per tal d’aconseguir una reducció de la jornada
laboral. Actualment podríem dir que assistim a un procés invers: la
considerable disminució del treball, fruit dels avenços tècnics i l’èxit en la
productivitat, apunta cap a un augment cada cop més significatiu del temps
lliure, que ja no és considerat principalment com un temps de descans, sinó
també com un temps per a satisfer altres necessitats, ja siguin de diversió o de
desenvolupament personal.
Veiem, doncs, que la concepció d’oci i temps lliure també respon a
determinades circumstàncies historico culturals i econòmiques i, per tant, hem
de saber quina ha estat l’evolució que s’ha seguit en aquest camp. Abans,
potser, caldria fer un aclariment respecte als termes d’oci i temps lliure, que
sovint s’utilitzen indistintament i que, en canvi, tenen algunes diferències
significatives.
Com hem vist, l’oci sorgeix de l’alliberament de les obligacions del treball.
Podríem dir que l’oci comporta disposar primerament d’un cert temps lliure,
però aquesta no és l’única condició. L’oci implica, a més a més, una postura
concreta de valor; és a dir, comporta entendre i prendre una posició
determinada davant d’aquest temps lliure, i això és el que ha generat una
diversitat de concepcions i opinions entre els termes. Diríem, doncs, que el
10

temps lliure es referirà únicament a “l’espai de temps” que resta després de les
obligacions concretes del treball, mentre que a l’oci hi trobarem, a més a més,
un determinat contingut ideològic.
Al costat d’aquest significat, amb el terme oci també es defineix el fet de “no fer
res”. El Diccionari de la llengua catalana d’Enciclopèdia Catalana recull dues
accepcions d’oci:
1. El fet d’estar sense fer res.
2. Sinònim de lleure; és a dir, temps lliure de què hom disposa per fer alguna
cosa no relacionada amb el treball remunerat o dur a terme activitats no
derivades de motivacions no equiparables a les pròpies obligacions o
ocupacions.
Repassem com han anat evolucionant al llarg del temps aquests termes.
Ja a l’època de la Grècia clàssica, l’oci era un element molt important per a
aconseguir l’ideal humà dels grecs. L’oci, per als grecs, esdevé un fi per ell
mateix, ja que el que persegueix precisament és la formació personal i humana.
Per a ells l’oci significava un temps de pau i de repòs, un temps desocupat,
oposat al treball, de què disposava la persona per gaudir-ne i formar-se. Un clar
exemple d’aquesta visió es troba en les dues màximes que van gravar al
temple de Delfos per orientar l’oci creatiu: “Res en excés” i "Coneix-te tu
mateix”. L’oci esdevé, doncs, un espai per a la contemplació i la introspecció,
per a formar-se humanament i moralment. L’oci es converteix gairebé en un
sinònim de virtut i arriba a prendre una importància cabdal en la vida dels
grecs. Segons Aristòtil, la persona virtuosa és aquella que sap fer un ús
adequat del seu oci:
“Com que l’oci és preferible al treball i en constitueix el fi, hem d’investigar com
hem d’emprar el nostre oci.” Aristòtil (Pol VIII, 3, 1337b)
Hem de tenir present, però, que aquesta concepció d’oci podia defensar-se
perquè Grècia disposava d’un elevat nombre d’esclaus que feien totes les
feines necessàries per a la ciutat. L’oci, doncs, només era per als homes lliures,
la classe benestant, a costa del treball dels esclaus. Vist així, l’oci es converteix
en l’estat de qui no té necessitat de treballar.
A Roma ens trobem, en canvi, amb una altra concepció de l’oci. “Otium” en llatí
significa “oci” i s’oposa a “negotium”, és a dir, a treball. Per als romans, l’oci és
un temps de descans i de recuperació per a poder continuar treballant; és a dir,
l’oci no és ja una finalitat en si mateixa sinó un mitjà per al negoci, el treball. De
totes maneres, oci i negoci formen una unitat compacta i cal saber treure profit
de l’oci i el seu ús instrumental: recuperació de les forces físiques i mentals per
a continuar treballant.
Durant tota l’edat mitjana i el Renaixement hi haurà dos factors que
determinaran el ritme i la distribució del temps humà: d’una banda, les hores de
sol, que marcaran l’horari de la jornada laboral, i, de l’altra, l’Església,
encarregada de marcar els dies festius durant l’any. En aquesta època, oci i
treball estaran estretament lligats. Tant els dies festius com els temps morts de
feina s’ocuparan amb el mateix tipus d’activitats: jocs, festes, converses... El
11

temps es viu com a ritme, de manera unitària, sense les segmentacions i les
compartimentacions que avui dia se li atribueix.
Més endavant, i fins a arribar a la Revolució Francesa, assistim a una nova
visió de l’oci, que esdevé un art de viure per a les classes benestants. L’oci
s’oposa al treball i s’omple d’activitats selectes, fins i tot ostentoses; es
converteix, així, en un temps no productiu, però en un símbol de poder i
riquesa.
En el segle XVII s’instaura una nova concepció de treball com a font màxima de
realització i formació personal. Es va forjant una nova moral protestant i
puritana, que considera el treball com una font de virtuts i l’oci com una font de
vicis i corrupcions. L’oci és un malbaratament del temps que s’ha d’exterminar
de la vida de les persones. La cita que fa Max Weber en una de les seves
obres n’és un clar exemple:
“Tingueu el temps en alta estima, i procureu que la cura que poseu a no
perdre’n ni gota sigui cada dia més gran que la vostra cura per a no perdre res
de l’or ni de la plata que posseïu. I qualsevulla d’aquestes coses: distraccions
inútils, fútils vestimentes, grans tecs, converses frívoles, males companyies o
jeia excessiva poden esdevenir temptacions de malbaratar el temps, heu
d’incrementar encara més la vigilància.” Text citat a l’Ètica protestant i l’esperit
del capitalisme, de Max Weber, en la traducció de Joan Estruch. Barcelona:
Edicions 62, 1984.
La generalització del règim de producció capitalista ha provocat el capgirament
o la reformulació del sentit i el significat de l’oci. A l’era de la tecnologia, l’oci
s’entén com una conseqüència inevitable dels sistemes de producció.
Aquesta evolució, pronosticada pels sociòlegs, que als anys seixanta
anunciaven l’adveniment d’una civilització de l’oci, no implica necessàriament
que sigui viscuda com un progrés o com un fet positiu. El fenomen de l’atur i el
progressiu avenç de l’edat de jubilació són, d’alguna manera, conseqüències
d’aquest avançament cap a una civilització de l’oci, però viscudes de manera
traumàtica o forçada per aquells que en sofreixen les conseqüències.
La cultura tradicional del treball, pròpia del món occidental, tant del capitalista
com del socialista, ha entrat realment en crisi. Cap on conduirà la nova cultura
que s’ha de bastir és encara, i en bona mesura, una incògnita.
Un estudi prospectiu sobre el temps lliure a l’horitzó de l’any 2010 a França,
després d’analitzar la demografia, el creixement econòmic, la productivitat,
l’ocupació, l’ordenació del temps laboral, els ingressos, el nivell d’educació, els
valors i el lleure, conclou que els possibles guions d’evolució de la societat són
quatre, segons que s’accentuïn unes o altres tendències ja existents:
1. Es perpetuarien les tendències de dualització de la societat entre actius i
desocupats, buscant de manera permanent equilibris que evitessin
l’explosió social. Seria el model de la societat dual atenuada.
2. S’accentuarien els problemes socials i els conflictes que farien explotar la
societat dual. Seria el model de societat dual agreujada.
12

3. La societat dual evolucionaria cap a una major valoració d’ociositat. Seria el
model de la societat dual invertida.
4. Una millora econòmica fa possible la societat distributiva, on el lleure també
és important per a tots.
Aquesta descripció prospectiva ens ajuda a entendre que el futur de la societat
en general o el futur del lleure no és fruit del destí o de la fatalitat, sinó que el
fet d’avançar cap a una o altra d’aquestes quatre direccions depèn de decisions
socials, polítiques, econòmiques... És a dir, també depèn en alguna mesura de
nosaltres mateixos i de les nostres decisions.
OCI, TREBALL I TEMPS LLIURE EN LA SOCIETAT ACTUAL
Hem vist en l’apartat anterior com la història ens ha anat portant per diferents
realitats d’oci, treball i temps lliure. En la nova estructura social, on el temps de
treball és cada cop més reduït, la clàssica disjuntiva de temps entre treball /
temps lliure ha quedat substituïda per una triple realitat en el temps humà. Avui
dia podríem dir que en el temps d’una persona es podrien preveure dos espais
diferents:
• El temps de treball (cada cop més escàs i de caràcter obligatori):
l’entendrem com aquell temps que l’individu omple amb activitats que li
asseguren la supervivència i alhora el progrés personal. En el cas dels
estudiants, podríem dir que el temps que dediquen a aquest afer és
considerat com un temps de treball.
• El temps de no treball: és clar que l’ésser humà no pot dedicar tot el seu
temps a treballar, perquè ha de cobrir altres necessitats i també ha de
descansar. Per tant, ens queda un temps de no treball que surt de
l’excedent que queda al temps de treball.
Dins d’aquest temps de no treball hauríem de fer, encara, una doble distinció:
• El temps que dediquem a activitats paraprofessionals, les socialment útils,
és a dir, aquelles que, fruit de les pròpies opcions, ofereixen algun tipus de
servei a la societat, i les de caràcter familiar: aquí s’inclourien les activitats
específiques de descans (dormir), les relacionades amb altres ocupacions
lligades al treball que no estan incloses en l’horari laboral, les corresponents
a les responsabilitats familiars i, finalment, aquelles ocupacions voluntàries
fruit d’opcions personals.
• El temps lliure: seria el temps que ens quedaria després de descomptar del
temps de treball el temps dedicat a altres tipus d’obligacions
paraprofessionals i socials. Diríem que és l’espai de temps que l’individu pot
decidir com i en què dedicar-lo.
13

Trets de l’oci en la societat actual
Hi ha una sèrie de fenòmens socials actuals que ajuden a configurar la nova
realitat i el paper de l’oci i del temps lliure, d’entre els quals podríem destacar:
1. La democratització de l’oci
L’oci ha deixat de ser un aspecte del qual gaudien únicament les classes
privilegiades per a esdevenir un fenomen de masses. La conseqüència
d’aquesta democratització ens condueix a la irrupció dels mecanismes
industrials al mercat del temps lliure. L’oci està immergit en la cadena
producció-consum; el temps lliure mou diners i se li atribueixen les mateixes
lleis del mercat econòmic: producció a gran escala i a baix preu, regulació
per l’oferta i la demanda, màrqueting publicitari, etc. Sembla que consumir
és l’única manera d’estimular la producció; treball i temps lliure es tanquen
en un mateix cercle: el consum de productes tecnificats és, avui dia, un dels
aspectes més significatius de l’oci. Aquesta obsessió de fer rendible l’oci
també es reflecteix a nivell individual. La utilització de l’oci s’organitza, en
bona mesura, de manera semblant que en l’esfera econòmica: invertir per
rendibilitzar. Aquest fet és conseqüència, també en part, d’un altre fenomen
al qual assisteix la societat actual.
2. La vivència del temps humà de manera fragmentària
L’actual experiència temporal tendeix a considerar els diferents espais de
temps humà com a independents, com a compartiments estancats. Això
provoca que el temps lliure deixi de ser ritme i passi a ser mercaderia.
3. La privatització de l’oci
Davant la vivència de l’oci compartit, de relació social, d’espectacle públic,
etc., es va potenciant cada cop més un oci privatitzador i individualista.
Aquesta privatització és de caràcter subjectiu: la convicció que el temps
lliure és una realitat privada i intransferible, una mercaderia de lliure
disposició.
4. Desvalorització del treball i valoració de l’oci
Molts dels ideals de formació i realització que la persona havia posat al món
del treball els ha vist frustrats i amb impossibilitat de realització. Sovint ens
veiem obligats a fer feines que no ens agraden o no ens satisfan, amb uns
ritmes i uns horaris estressants i amb unes obligacions i responsabilitats
que ens carreguen. La feina, doncs, va perdent el seu paper humanitzador i
realitzador i l’oci es va reivindicant cada cop més com l’alternativa de la
llibertat, l’autorealització personal, la igualtat, etc. Aquesta visió
contraposada del món del treball i del món de l’oci accentua encara més la
vivència fragmentària del temps humà i no ens ajuda a enfrontar-nos davant
la nostra vida amb unes actituds de recerca de satisfacció i realització
globals, i vivim, d’aquesta manera, dividits entre el món de la necessitat i el
món de la llibertat.
D’algun d’aquests fets es derivarà la presència, en la nostra societat, d’ocis
consumistes, individualistes, alienants, en definitiva, deshumanitzadors, davant
els quals caldrà lluitar aferrissadament i oferir propostes educatives
alternatives. Encara que l’oci pugui generar alguns d’aquests contravalors, el
14

que és clar és que la seva presència és necessària i caldrà, en tot cas,
potenciar aquelles actituds i valors positius que té: l’autonomia i la llibertat
personal, la gratuïtat, la satisfacció i el goig amb què es fa, etc.
CAP A UNA DEFINICIÓ D’OCI. UNA PROPOSTA ALTERNATIVA
Dèiem al principi que l’oci comporta una determinada opció i que, segons
aquesta opció o aquest posicionament, es deriven diverses concepcions.
Els diferents punts de vista davant aquest tema s’articulen a l’entorn de tres
eixos fonamentals:
1. L’oci com a espai de temps
Hi ha tota una colla d’autors que redueixen l’oci únicament a un espai de
temps. En aquest sentit, oci i temps lliure quedarien totalment equiparats,
serien exactament el mateix. Des d’aquest grup d’autors, encara hi ha
també algunes divergències respecte a la concepció que es té del temps
lliure. Alguns consideren l’oci com aquell temps que està més enllà de les
obligacions professionals remunerades. Dumazedier, un dels autors més
importants de la sociologia de l’oci, diu: “Oci és un temps alliberat del treball
productiu sota l’acció conjugada del progrés tècnic i les formes socials, en
benefici d’una activitat improductiva de l’ésser humà”. També hi ha autors
que resten al temps dedicat a les obligacions professionals, el temps
dedicat a les obligacions familiars, socials o polítiques.
2. L’oci com a activitat
Alguns autors defineixen l’oci com el tipus d’activitat que comporta.
D’aquesta manera l’oci és l’activitat que es realitza al marge del treball, l’oci
és l’activitat lliure, no pagada, que aporta una satisfacció immediata. Així,
l’oci queda expressat més com a activitat que com a espai temporal i amb el
caràcter de gratuïtat en diferenciar les activitats laborals i no laborals, però
obligatòries, de les no productives.
3. L’oci com a actitud
En aquest eix l’oci es defineix com un estat de l’ànima, és l’actitud que té el
subjecte davant la realitat. L’oci entès d’aquesta manera no té res a veure
amb la presència d’un determinat temps lliure o amb la realització d’un o
altre tipus d’activitat, sinó que esdevé un problema bàsicament personal.
Aquesta concepció afirmaria que tot temps pot ser un temps d’oci en funció
de l’actitud que hom adopti. L’oci, doncs, travessa verticalment la vida dels
humans, els seus treballs, els seus descansos, les seves celebracions, els
seus dolors... Aquesta actitud ociosa, contemplativa, activa, és un eix
necessari per a tota la vida humana, per tant també és necessària per al
treballador, no únicament com a productor de treball sinó com a estil de
vida, com a estat de servei, de construcció de la societat, de participació a
l’esfera política.
15

És la manca d’oci, la incapacitat d’estar sense fer res, el que genera la
peresa o l’activitat desenfrenada de qui no pot acollir en el seu si
l’assossegament.
Aquestes diverses postures no han de ser necessàriament oposades, ans al
contrari, totes tres es complementen i contenen aspectes importants que
s’han de considerar pel que fa a l’oci. L’oci és, segons Dumazedier, “un
conjunt d’ocupacions a les quals l’individu pot lliurar-se de manera totalment
voluntària, sigui per a descansar, per a divertir-se, per a desenvolupar la
seva informació o formació desinteressada, la seva participació social
voluntària, una vegada s’ha alliberat de les seves obligacions professionals,
familiars i socials”. (J. DUMAZEDIER, “Realidades del ocio e ideologías”, a
Diversos autors, Ocio y sociedad de clases. Barcelona: Fontanella, 1971).
Podríem acabar dient que l’oci implica fonamentalment tres aspectes:
a) Un temps: l’oci comporta disposar primerament d’un determinat temps lliure.
Un temps lliure que definirem com aquell temps que està més enllà de les
necessitats i obligacions de l’individu. Un temps del qual l’individu pot
disposar totalment i personalment, per tal que pugui ocupar-lo en allò que
lliurement decideixi i li aporti una satisfacció. Per això caldrà que l’individu
adopti una actitud d’anàlisi i crítica davant el propi temps, ja que així el
subjecte farà d’aquest espai de temps un temps realment alliberador. Ens
caldrà saber fer una distribució correcta del temps de què disposem per tal
de cobrir al màxim les diferents necessitats i els desitjos que tenim i també
per anar descobrint quines són les nostres prioritats d’ocupació en aquest
temps.
b) Una activitat: una activitat que ha de ser voluntària, gratuïta, desitjada pel
subjecte, escollida lliurement i, per tant, gratificant. Aquestes activitats
hauran de complir fonamentalment tres funcions:
• La funció de descans: per a descansar i reposar de la feina, dormir, no
fer res, relaxar-nos, contemplar, etc.
• La funció de diversió: necessària per tal d’alliberar-nos de la monotonia i
de les tensions pròpies de la vida actual.
• La funció de realització: l’oci també implica un espai per al creixement,
l’aprenentatge, la socialització o la culturalització. Aquí s’hi inclourien les
activitats que es realitzen per a la formació personal, la participació
voluntària en associacions i grups, l’acció social voluntària, etc.
Aquests tres aspectes són necessaris per a cobrir necessitats personals i,
per tant, cal que es treballin de manera equilibrada i global.
En definitiva, l’oci és aquella activitat que l’individu fa durant el seu temps
lliure en comptes de rendir-se al consum passiu i que li omple les
necessitats d’esbarjo i de promoció cultural, contribuint al seu descans, a la
seva diversió i a la realització de la seva personalitat.
16

c) Una actitud: l’oci és fer del temps lliure un temps alliberador per a un mateix
i per als altres, i això demana adoptar una sèrie d’actituds davant d’aquest
temps: una actitud autònoma, crítica i responsable davant el que es decideix
i el que es fa, amb activitats planificades i realitzades de manera autònoma,
una actitud de saber gaudir i trobar satisfacció en el que es fa, una actitud
gratuïta i voluntària...
El més important no és l’oci en si, sinó que aquestes actituds transcendeixin a
totes les altres esferes de la vida, transformant-la globalment.
L’OCI COMPARTIT
Ja hem vist que el lleure es pot viure de manera individual, i que cal dedicar
espais de temps per a un mateix, però generalment els individus tendeixen a
compartir amb els altres el seu propi temps lliure. Associar-nos, establir
relacions amb els altres... és un fet imprescindible per a esdevenir plenament
humans, ja que les persones ens anem construint gràcies al contacte amb els
altres.
Des de sempre el temps lliure ha possibilitat les relacions interpersonals en el
marc de grups constituïts amb les notes de llibertat i elecció voluntària.
A través de l’oci compartit, infants i joves poden tenir noves oportunitats i una
colla d’experiències que esdevinguin elements de creixement i maduració. La
convivència en un ambient de llibertat i voluntarietat que es dóna en el temps
lliure possibilita l’adquisició de valors, actituds i comportaments ètics com la
col·laboració, cooperació, solidaritat, justícia, tolerància, esperit de servei, etc.
L’oci compartit és un espai molt privilegiat per a afavorir el desenvolupament de
la personalitat moral dels subjectes i per a dotar-los dels valors i les actituds
necessàries per a una convivència harmònica amb els altres.
17

MATERIAL ESCRIT DE SUPORT PER AL PROFESSORAT (II)
El temps lliure és fonamentalment una convenció social que neix quan la feina
treball crea una discontinuïtat en els ritmes de vida, sobretot amb la
industrialització, i en les formes de vida més tradicionals. En la vida agrària no
hi ha dualitat entre feina i temps lliure. A pagès, subjectes als ritmes de treball
propis dels canvis estacionals o dels ritmes de la natura, aquests temps no es
viuen dissociats. Hi ha moments de treball, hi ha moments de festa, però no
apareix el concepte de temps lliure. El concepte de temps lliure apareix quan la
feina es dissocia del ritme natural de vida, amb la industrialització i comença la
necessitat de moments de descans, de moments no subjectes a aquesta feina.
Durant els anys 60 assistim a una eclosió de teories i autors representatius
d’una sociologia optimista del temps lliure. (JOFFRE DUMAZEDIER: Hacia una
civilización del ocio). És l’optimisme que afirma que la nostra societat, la nostra
cultura, la nostra civilització avancen cap a una realitat de lleure.
A la dècada dels setanta totes aquestes teories van restar en quarantena,
passaren de moda, perquè l’existència de la crisi econòmica, l’existència de
l’atur, va començar a provocar una altra mena de temps lliure que no era
aquest temps lliure propi d’una civilització de l’oci, tal com profetitzaven
Dumazedier i d’altres.
Durant els anys vuitanta s’emfasitza l’ambivalència del concepte. Cada cop
més, la sociologia –sobretot la sociologia que intenta fer prospectiva– ja no
planteja tant si anem cap a una societat de l’oci o no, sinó que hi ha diferents
escenaris de futur possibles; el fet que aquests siguin més bons o més dolents
depèn de com els encaminem. Les realitats socials són molt complexes i amb
un important pes d’aspectes i valors culturals que influeixen i determinen.
L’ús que fem del temps lliure, el tipus de cultura que generem sobre el temps
lliure, marcarà la vivència positiva o negativa.
En la línia d’identificar temps lliure amb oci, Dumazedier va popularitzar les tres
“D”. El temps lliure és per a descansar, per a divertir-se i per a desenvoluparse.
D’altra banda, les teories més pessimistes insisteixen en un temps lliure
com a temps desocupat. Davant situacions forçades de temps lliure (les que
provoca l’atur, la jubilació anticipada o viscuda traumàticament), no és possible
parlar de temps lliure sinó que cal parlar fonamentalment de temps desocupat.
El concepte de temps lliure, el temps de l’oci, ha tingut tradicionalment tres
significats. El primer com a espai de temps, en el sentit de tenir o no tenir
aquest temps lliure, de robar o no robar temps lliure al temps de treball, de
guanyar o no guanyar aquest espai de temps.
Un altre concepte és el de temps lliure o oci com a activitat. L’èmfasi es posa
en quina ocupació donem al temps lliure. Però hi ha encara un tercer concepte
de temps lliure, d’oci, que no és ni espai de temps ni activitat, sinó que és
fonamentalment l’oci com a actitud, com a manera de viure aquest temps lliure.
18

Situar-se en aquesta tercera dimensió del temps lliure és el que li dóna sentit.
Així, doncs, el lleure no és deixar passar les estones sense no fer res. En
aquests casos, tornem a omplir les nostres hores lliures amb nous
compromisos, laborals o no, queixant-nos sempre que no disposem d’un temps
lliure. ‘No saber què fer’ porta a omplir el temps i a no gaudir de les coses. El
lleure que està impulsat per la frustració de la vida diària, que és una reacció
simplement compulsiva de fer frenèticament activitats l’una rere l’altra, és un
lleure que cal guarir.
El lleure està lligat a la felicitat. No es fa lleure per a tenir disgust, sinó cercanthi
el plaer. El goig, el plaer, la felicitat arriben quan assolim allò estimat, allò
desitjat, quan assaborim l’objecte d’alegria, gaudim del trobament amb
nosaltres mateixos, del trobament amb els altres, redescobrint-nos. És amb un
esforç de creativitat que els individus fan del seu temps lliure un lleure
gratificant. El lleure és una activitat creadora i enriquidora pròpia de la persona.
És una aproximació a la felicitat, a aquest món alegre i solidari que tots
anhelem.
El lleure és preparació i camí de la festa. El lleure esdevé activitat plena
d’impulsos per assolir el goig i la festa; aquell espai i temps on es possibilita
que reneixi la companyonia, la fraternitat humana, l’entusiasme, la inventiva.
Aquella activitat creadora, imaginativa, sempre diferent, sorpresiva,
revitalitzadora, joiosa, imprevisible, abassegadora i unificant que dóna pas a la
festa.
El lleure és el que possibilita la trobada amical, la solidaritat. En el lleure, la
comunicació humana pot ser més lliure i potenciar l’amistat. Viscut en comú,
desenvolupa la capacitat de convivència, reforça els vincles entre els amics,
afavoreix la intimitat, ajuda a suavitzar les reaccions d’agressivitat que
acostumen a produir-se en tots els grups de convivència estreta. És creador de
festa.
19

SOBRE LLEURE HAN DIT...
“en contra de les opinions majoritàries, mantingudes alhora per certs ideòlegs
prestigiosos, considero que el temps lliure no defineix, per ell mateix, una
situació desitjable. De manera que, segons sota quines condicions, la tan
esperada societat de l’oci podria arribar a ser un veritable desastre. En
l’experiència actual de temps lliure, comença a preocupar, i amb raó, el fet de
l’avorriment. Resulta que aquell temps tan esperat comença a produir efectes
no esperats. Molt sovint s’intenta atacar el problema de l’avorriment com si es
reduís a un no saber què fer en aquest temps lliure. Hi ha també qui s’ofusca
en pensar que el que convé és presentar més ofertes d’activitats, però el
problema fonamental del temps lliure d’avui no és no saber què fer sinó saber
per què fer-ho. El problema fonamental és, en definitiva, el del sentit de l’oci.”
(Salvador Cardús).
“l’oci positiu permet la possibilitat de trencar amb els condicionaments, oferint
un àmbit sense limitacions temporals ni espacials, amb la possibilitat de trencar
la dicotomia entre vocació i dedicació, expressant en l’espai d’oci allò que li
agradaria fer, però no en l’àmbit de treball.” (Francesc Torralba).
“el lleure no degradant es podria presentar com un lleure alternatiu al degradant
(mer consum de televisió de baixa qualitat, seguiment d’esma del futbol, etc.)
només si el primer desplacés el segon, o l’anés substituint. La recerca
sociològica, però, demostra que molta gent practica diferents menes de lleure
en diversos moments, de manera que les possibilitats que el positiu elimini al
negatiu podrien ser minses. Més aviat són seqüencials.” (Salvador Giner).
“El lleure és també l’espai en què desenvolupem les nostres vivències afectives
i la nostra consciència de comunitat, on sabem que no estem sols. Per això, la
intensificació dels ritmes i el món del treball fan que necessitem el descans
absolut, les vacances, que els nostres avis mai no havien trobat a faltar. En
aquest sentit, un dels reptes de la pedagogia actual és el de continuar
despertant en l’infant la curiositat per un món inabastable, perquè trobem dos
tipus d’oci: un oci privat, interior, que està augmentant, i un oci exterior.” (Joan
Corbella).
“D’alguna manera, l’oci és l’estat natural de l’ésser humà. Estar en oci, ociar
–és curiós que encara no existeixi el verb, potser perquè l’oci era una cosa
d’èlit– és recolzar-se en l’ésser i no pas tant en el fer. Encara que no faci res,
existeixo. L’oci, doncs, és un moment i una actitud que afavoreix
l’aprofundiment de la pròpia vida, i això pot ajudar a adonar-se de la
importància del fet d’existir. Quan faig coses, sento que visc, que em moc, però
no tinc tant el sentit d’existir enmig del món. […] L’oci positiu sorgeix de
l’alegria d’existir. La persona que està contenta de ser qui és i com és, sap
viure els seus espais de temps lliure amb creativitat i alegria. Per a la persona
descontenta del seu ésser i de la seva manera de ser, el temps lliure esdevé un
temps monòton, avorrit, ensopit, que li porta a viure aquest temps com una
evasió, que molts cops acaba en la desesperança, ja que no aconsegueix
20

fer-nos oblidar qui som.” (Jordi Cussó).
“L’oci, primerament va ser víctima de la ideologia del treball, i avui ho és d’una
concepció del temps, que divideix la vida en temps de treball i en temps lliure,
com a temps oposats entre si i marcats pel que es fa en cadascun d’ells.
Aquesta concepció divideix la vida dels individus en dues esferes: una esfera
pública, obligada –treball–, que cada vegada se sent més buida de sentit, i una
esfera privada –de temps lliure–, que es viu com a espai propi per al lleure, i de
la què s’espera que sigui capaç d’omplir de significació l’únic temps valuós i
desitjat.” (Carmina Gómez).
“Caldrà recuperar la primera de les accepcions que el nostre diccionari dóna al
mot ‘lleure’. Estar sense fer res. Estant sense fer res potser podrem aturar-nos
(retrobar-nos) amb el ser. I això pot esdevenir una exigència de salut mental i
espiritual en el futur, si no ho és ja en aquest present que vivim.” (Carles
Armengol).
21

3. ACTIVITATS DE 12-14 ANYS
22

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Societat del treball / lleure
1. ACTIVITAT: Un temps per a cada cosa… (12-14 anys) DURADA: 1 h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Afavorir la consciència d’un temps
per a cada cosa.
• Aprendre a distribuir el propi temps
organitzadament.
• Fragmentar el temps de manera
que es contempli el vessant de
treball, de lleure i de relacions.
PROCEDIMENT
23
• Concepte de temps.
• Divisió entre temps laboral o
d’estudi, temps de relació i temps
lliure.
• Distribució del temps.
Es demana als alumnes que en el decurs d’una setmana vagin anotant en el
quadre adjunt les hores que inverteixen en el temps de treball (estudis o
feina), el temps que destinen a activitats de lleure, i les hores que
comptabilitzin en espais de caire social (amics, família…). Per a tal fi se’ls
facilita una graella on anar comptabilitzant les hores.
A l’aula es comenten els resultats en grups petits, tot analitzant quines
activitats han inclòs en cada parcel·la i com han fet la classificació. Les
preguntes que s’adjunten poden servir de pauta per a treballar en grup.
Posteriorment se’ls demana que exposin les conclusions a nivell de grupclasse
i se n’extreu una mitjana estadística que permeti valorar el percentatge
d’hores per a cada tipus de temps.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ ALUMNE
• Taula per anotar-hi les dades
enregistrades
• Qüestionari per a la reflexió en
grup

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
Un temps per a cada cosa… i cada cosa al seu temps, fa la dita catalana. Però
no sempre sabem distribuir prou bé el nostre temps. Sembla que la manca de
temps és força generalitzada, potser perquè no l’organitzem adequadament.
Les preguntes següents us poden ser útils com a element de reflexió a nivell
grupal:
1. Esteu satisfets amb la distribució del temps que teniu? Què canviaríeu?
2. Què podríeu fer per millorar aquesta distribució?
3. Teniu prou recursos de propostes de lleure per a omplir el vostre temps?
DILLUNS
DIMARTS
DIMECRES
DIJOUS
DIVENDRES
DISSABTE
DIUMENGE
Temps de treball Temps social Temps lliure
24

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Societat del treball / lleure
2. ACTIVITAT: Què ens aporta el lleure? (12-14 anys) DURADA: 1h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Desenvolupar un projecte de
temps lliure.
• Incorporar al lleure la dimensió
axiològica.
PROCEDIMENT
25
• Valors que el lleure pot
contemplar.
• Lleure amb sentit.
Es demana als alumnes que escullin per grups una de les quatre afirmacions
que es presenten, i que triïn un projecte de lleure que ofereix la nostra
societat: fires, festes majors, parcs temàtics, esport d’aventura, turisme
organitzat… L’empresa que munta aquest tipus d’oferta de lleure demana
que el grup corresponent els ajudi a elaborar un discurs de la seva oferta
que incorpori els valors que es plantegen en aquests quatre textos
presentats. Els alumnes hauran d’elaborar el projecte i presentar-lo davant la
resta de grups, de manera que tots els grups presentin un projecte propi.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ ALUMNE/A
• Textos presentats

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
“La contraposició homo ludens versus homo laborens ens permet fugir dels
clarobscur de la feina, de la percepció asfixiant del temps, de l’espai imposat i
reiterat, de la dialèctica entre vocació (el que ens agradaria fer) i dedicació (el
que fem per guanyar-nos la vida), de la manca de llibertat d’expressió que
sovint implica la relació contractual i de les mancances en les nostres
relacions.”
“Els objectes esdevenen en l’espai de l’oci un fi per ells mateixos, mentre que a
la feina no passen de ser mitjans per a aconseguir quelcom. Així, l’oci permet
transmetre als objectes una qualitat del joc que no té cap finalitat ulterior, és un
bé en ell mateix.”
“La manca de globalitat angoixa l’ésser humà. La compartimentació ens porta a
la contraposició entre l’individu treballador i l’individu ociós. La separació radical
d’ambdós àmbits fa necessari el trencament amb el món del treball que
impliquen les vacances. Passem de la producció a no produir de forma
delimitada.”
“La societat actual sovint ens imposa un temps angoixant, fragmentat i delimitat
al voltant de la productivitat, que cada cop deixa menys espai per al lleure. Per
als nostres avis no existia la necessitat d’un repòs total, de vacances, perquè
un temps menys fragmentat permetia combinar estones de lleure, de
relacionar-se amb els altres o d’estats contemplatius dins de l’àmbit del treball.
Per a nosaltres, les vacances són imprescindibles perquè vivim el temps de
feina de manera asfixiant, pressionats constantment per les exigències
d’augmentar la productivitat. Hem d’aprendre a viure una temporalitat més
global, més integradora dels diferents àmbits de la nostra vida, per esvair
l’angoixa que actualment ens provoca el pas del temps.”
“Connatural a totes les cultures, el joc té com a característica essencial i
definitòria l’absència de finalitat productiva més enllà del mateix joc. El joc és,
simplement, necessari. L’oci es pot omplir de moltes maneres. El joc és una de
les més adients, perquè inclou tots els beneficis d’un lleure positiu i conserva la
característica bàsica de ser un lleure actiu. El jugador és un actor obligat, no
pot fugir cap a una dimensió contemplativa del lleure, i això l’obliga a participar i
a interrelacionar-se.”
26

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Lleure-creació de la identitat
3. ACTIVITAT: El temps lliure al llarg del temps (12-14
anys)
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Conèixer els canvis generacionals
que s’han produït en l’ús del temps
lliure.
• Apreciar diferents maneres de viure
el temps lliure.
• Sensibilitzar-se per la pròpia
vivència del temps lliure.
• Saber analitzar la pròpia utilització
del temps lliure.
PROCEDIMENT
27
DURADA: 45 min.
• Recerca d’informació de diferents
generacions.
• Reflexió entorn del temps lliure
segons les generacions.
• Comparació de la vivència de lleure
en les diferents generacions.
• Reflexió grupal per extreure
conclusions.
Prèviament a aquesta activitat, es repartirà als alumnes individualment un
qüestionari orientatiu que hauran d’emplenar. En aquest qüestionari hauran de
preguntar als seus avis i àvies com vivien quan eren joves el seu temps lliure,
què feien... després ho preguntaran als seus pares i ho compararan amb l’estat
actual de temps lliure dels seus pares. Un cop realitzat aquest qüestionari, el
qual se’ls pots repartir una setmana abans de fer aquesta activitat, es disposaran
a reflexionar individualment sobre com viuen el seu temps lliure, com viuen el
temps lliure els joves d’avui. Un cop feta aquesta reflexió es distribuiran en petits
grups i compararan les conclusions extretes individualment amb la resta del petit
grup, per tal d’elaborar unes conclusions comunes on reflecteixin aquells trets
que han coincidit i els que són diferents. Quan tots els grups hagin fet aquest
treball faran una posada en comú amb la resta del grup-classe.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ ALUMNE/A
• Text de suport de l’evolució històrica
del temps lliure.
• Qüestionari

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
Saps com vivien els teus avis el temps lliure quan eren joves? No? No en saps
res de res? Bé, doncs ara et demanem que actuïs una mica d’investigador/a i
els passis el qüestionari següent per tal de saber quines activitats feien, quan
tenien temps lliure..., ja que has de saber que el concepte de temps lliure no ha
estat sempre el mateix i que ha anat evolucionant i canviant. Per això, la feina
no s’acaba amb les preguntes que t’han de respondre els teus avis, després
també hauràs de preguntar el mateix als teus pares.
QÜESTIONARI
PREGUNTES RESPOSTA AVIS/ÀVIES RESPOSTA PARES
Quan tenien temps lliure?
Quanta estona o hores
tenien de temps lliure?
Quines activitats feien
durant aquest temps?
Feien les mateixes
activitats el teu avi/pare
que la teva àvia/mare?
Quines activitats feia el
teu avi/pare?
Quines activitats feia la
teva àvia/mare?
Quant de temps
invertien en fer les
activitats?
Quina actitud (contents,
avorrits,...) mantenien
durant el seu temps
lliure?
Què els agradava més
del seu temps lliure?
Per què valoraven o no el
temps lliure?
28

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Lleure-creació de la identitat
4. ACTIVITAT: Ets un bon observador/a? (12-14 anys) DURADA: 1 h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Comprendre diferents maneres de
viure el temps lliure.
• Saber observar.
PROCEDIMENT
29
• Cerca d’informació objectiva
sobre activitats de temps lliure.
• Identificació de les activitats que
es porten a terme en el temps
lliure.
• Reflexió grupal per extreure
conclusions.
Els alumnes hauran de realitzar individualment una observació de les diferents
activitats que porten a terme els seus pares després de la jornada laboral. Per
a poder fer aquesta observació se’ls facilitarà la corresponent pauta
d’observació. Aquells alumnes que tinguin germans o germanes també poden
realitzar la mateixa observació que han fet amb els pares, però basada en els
germans/es i ells mateixos. Un cop fet aquest treball previ, els alumnes
intentaran extreure les dades estadístiques d’aquelles activitats més
representatives (per exemple: el 70% dels homes miren la televisió). Aquest
procés es pot portar a terme mitjançant votacions (quants homes han dit que
miren la televisió?). Davant els resultats obtinguts, el professor-tutor haurà
d’ajudar a extreure les conclusions pertinents. En aquesta activitat es pot fer
un aprofundiment en el tema de la coeducació. En vista dels resultat obtinguts
es pot fer una reflexió grupal entorn del paper de la dona i l’home actualment,
distribució de tasques de la llar, sexisme....
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Text de suport o d’informació • Graella per a fer l’observació

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
Sabem que ets bon/a observador/a, ara treu la lupa i observa quines activitats
realitzen els teus pares un cop han acabat la feina fitxa-t’hi bé perquè ens
hauràs de dir qui les fa (el pare, la mare, el germà...) i quan temps hi
inverteixen per fer-les. D’aquesta manera podràs descobrir la multitud
d’activitats que es poden fer durant aquest temps lliure. Si vols, et pots ajudar
d’aquesta pauta d’observació que et facilitem.
PAUTA D’OBSERVACIÓ
ACTIVITATS QUI LES FA? DURANT QUANT DE
TEMPS?
Llegir el diari
Mirat la televisió
Fer esport
Fer un curs de formació
Jugar amb els fills o
germà/germana
Fer el sopar
Ajudar amb els deures dels
fils o del germà/germana
Planxar
Llegir un llibre
Treure la pols
Fregar
Anar a veure els
amics/amigues
Passejar
Anar a comprar
Anar al cinema
Anar a fer el cafè
Fer bicicleta
Estudiar
Fer la migdiada
30

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Lleure en entorns rurals/urbans
5. ACTIVITAT: Què tens al teu voltant? (12-14 anys) DURADA: 1 h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Conèixer què ofereix l’entorn
habitual en l’àmbit del lleure.
• Explorar la realitat del lleure existent
a la zona.
• Interessar-se per les diferents
ofertes de lleure.
• Sensibilitzar-se per l’ús d’aquestes
ofertes de lleure.
• Valorar positivament l’existència
d’ocis diferents.
PROCEDIMENT
31
• Recollida de les ofertes de lleure.
• Classificació de què ens pot
oferir l’entorn habitual en l’àmbit
del lleure.
• Exposició de la recerca.
• Reflexió grupal sobre les
conclusions extretes.
El professor-tutor presentarà al grup-classe diferent material escrit on es
reflecteixin activitats de lleure, entitats d’oci..., com pot ser a través de la
premsa local, guies, agendes informatives... A partir d’aquest moment el grupclasse
es repartirà en petits grups de tres o quatre persones i es
transformaran en uns investigadors privats que tindran la missió de descobrir
quines ofertes en matèria de lleure hi ha a la zona on viuen. Els pot servir
d’ajuda una llista de temes que els oferirà el professor (esplais, ludoteques,
casals, esports, fires, turisme, parcs, festes majors...).
Un cop acabada aquesta recerca, cada petit grup exposarà a la resta la seva
investigació i troballa. Quan tots els grups hagin exposat, es pot realitzar un
debat grupal per tal d’examinar les similituds i diferències en les conclusions
dels petits grups, i alhora es pot portar a terme una reflexió grupal sobre
quines d’aquestes ofertes utilitzen més i quines desaprofiten.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Material escrit de: premsa local, guies,
agendes informatives...
• Llista per temes de lleure

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
Sou un grup d’investigadors privats que teniu la missió de descobrir quines
ofertes de lleure hi ha en la zona on viviu, busqueu-les en el material escrit que
us ha facilitat el professor/a, i penseu que podeu trobar activitats de tota mena
que es poden incloure dins els temes següents:
• Centres d’esplai
• Ludoteques
• Casals
• Esports
• Fires
• Turisme
• Parcs
• Festes, etc.
32

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Lleure virtual
6. ACTIVITAT: Prem el botó... (12-14 anys) DURADA: 1 h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Prendre consciència de la
dependència que pot crear aquest
tipus de lleure.
• Analitzar els avantatges i
inconvenients d’aquests tipus de
lleure.
• Examinar les sensacions viscudes.
• Valorar l’experiència.
PROCEDIMENT
33
• Manipulació dels diferents jocs.
• Distinció de diferents jocs
virtuals.
• Identificació de les diferents
sensacions experimentades.
• Reflexió individual i grupal per
valorar l’experiència realitzada.
L’alumne/a haurà de portar vídeojocs o consoles; per tant cal avisar-los amb
anterioritat. El professor distribuirà els alumnes del grup-classe en petits grups
de tres persones, respectant, sempre que sigui possible, les relacions
d’amistat.
Cada petit grup se situarà davant la pantalla i cada alumne/a individualment,
durant uns 10 minuts, anirà provant els diferents jocs que s’intercanviaran
amb la resta de companys.
Després, cada alumne/a contestarà unes preguntes escrites a tall de reflexió
personal. L’alumne/a tindrà uns 10 minuts per a contestar-les.
Finalment, es disposarà el grup-classe en semicercle i realitzaran una reflexió
grupal per extreure les conclusions de l’experiència que pot durar uns 20
minuts i pot ser orientada pel professor-tutor.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Vídeojocs o consoles que
portarà l’alumnat (no cal que
n’hi hagi una per a cada
alumne/a).
• Bateria de preguntes per a la
reflexió personal.

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
Preguntes sobre l’experiència realitzada:
• Quin joc t’ha agradat més?
• Se t’ha fet curta, l’estona de joc?
• Us heu posat d’acord, amb el teu grup?
• Hi ha hagut cap incidència o conflicte amb el teu grup?
• Què has experimentat mentre jugaves?
• Consideres que estaves exaltat, nerviós..., mentre jugaves?
• Estaves impacient perquè els teus companys/es acabessin aviat de jugar i
et deixessin a tu?
• Consideres que hi ha algun joc que potencia la violència i l’agressivitat?
• Creus que hi ha algun joc que t’hagi ensenyat alguna cosa?
• Com valores l’experiència realitzada?
• Jugues sovint amb aquests jocs? Quan ho fas? Durant quant de temps?
34

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Lleure alternatiu
7. ACTIVITAT: Turisme en clau de pau (12-14 anys) DURADA: 1h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Ser agents de pau a través del
turisme.
• Prendre consciència de l’educació
que es tramet a través dels
viatges organitzats.
• Descobrir indrets on s’han gestat
esdeveniments que han contribuït
a la pau.
PROCEDIMENT
35
• Turisme com a agent de pau
• Rutes alternatives
Proposar a l’alumne/a de ser descobridor de rutes de pau, d’itineraris que
recorrin llocs per on s’han esdevingut fets i persones de pau. Se’ls demana
que assumeixin el paper d’una agència de viatges que ha de muntar una ruta
d’aquestes característiques. S’hauran d’assabentar bé per on portaran els
seus viatgers i què els explicaran dels llocs que visitin perquè sigui un
itinerari de pau. Com a fonts d’informació se’ls poden facilitar consultes a
agències de viatges, navegar per Internet, accés a biblioteques d’on treure
informació de fets de pau durant la història… Cada grup haurà d’exposar de
la manera publicitària més atractiva possible davant la resta d’alumnes la
seva ruta de pau, per tal de poder fer clientela entre els seus companys.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Connexió a Internet
• Material de consulta
• Accés a consultes a través
d’Internet
• Accés a biblioteques
• Accés a agències de viatges

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Lleure alternatiu
8. ACTIVITAT: Vocació de viatger (12-14 anys) DURADA: 1h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Despertar la curiositat per les
altres cultures i poblacions.
• Allunyar tòpics preestablerts
sobre els qui són d’altres indrets.
• Educar en la diversitat.
PROCEDIMENT
36
• Lleure virtual
• Rutes per Internet
Proposar als alumnes un viatge per Internet a diversos indrets, segons el
grau d’atractiu que pugui representar per a cadascun, segons el grau de
coneixement del lloc, segons l’interès cultural i lúdic que els motivi… per
valorar de cadascun d’aquests itineraris els aspectes que es proposen en la
taula adjunta: la imatge prèvia al viatge per Internet i la imatge que en tenen
després d’haver procedit a viatjar per la xarxa. A partir de les dues
valoracions, se’ls proposa analitzar-ne les diferències, i fer una crítica dels
possibles tòpics o prejudicis que han provocat la diferència entre la imatge
prèvia i la posterior.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Connexió a Internet • Ordinador connectat a Internet
• Text adjunt
• Taula adjunta

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
Una de les propostes d’oci més valorades en el nostre temps és el viatge i la
possibilitat implícita de conèixer noves cultures, normalment com més
allunyades i exòtiques millor. Però la diversificació de les ofertes de lleure i el
condicionant del nivell adquisitiu no sempre fan possible gaudir del viatge que
voldríem.
D’altra banda, tot i que, d’entrada, la motivació inicial del viatge pot semblar poc
consistent, és evident que viatjar és una de les experiències més enriquidores
que hom pot viure. El simple fet que sentim curiositat pels altres ja és per si
mateix força positiu, perquè esvaeix la por d’allò que hom desconeix.
Per això, el viatge virtual ens ofereix la possibilitat d’entrar en contacte amb
altres cultures, assolint algunes de les experiències que depara el viatge, i
evita, a més, la renúncia a gaudir d’aquest tipus d’oci.
Alhora, el contacte amb altres cultures, encara que sigui a través de tòpics,
educa el visitant en la diversitat, ajudant-lo a descobrir una altra cara, sovint
desconeguda, d’altri.
Indrets
turístics
més atractiu
més
desconegut
menys
atractiu
més
conegut
Interès
cultural
Interès lúdic
Imatge prèvia Imatge a través del
viatge virtual
37
Diferències entre
l’una i l’altra
Possibles
prejudicis o tòpics

UNITAT TEMÀTICA: Jo davant el lleure. El meu lleure. Els meus interessos
9. ACTIVITAT: En què inverteixo el meu temps lliure?
(12-14 anys)
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Percebre la importància de
destinar al temps lliure un sentit
de descans, diversió i
desenvolupament.
• Adonar-se que hom pot
desenvolupar la seva personalitat
en el temps lliure.
PROCEDIMENT
38
DURADA: 1 h
• Temps de descans
• Temps de diversió
• Temps de desenvolupament
Dumazedier, un sociòleg estudiós del temps, deia que el temps d’oci havia
de complir tres característiques: descans, diversió i desenvolupament. El
professor-tutor explicarà aquest significat de temps lliure als alumnes i els
demanarà que emplenin el quadre que s’adjunta segons la distribució que
fan del seu temps al llarg del dia, destacant el total d’hores invertides i el
tipus d’activitat que hi destinen segons si per a ells és una activitat de
descans, de diversió o bé de desenvolupament de la seva persona. Un cop
feta aquesta activitat d’autoobservació, es reuniran per petits grups i posaran
en comú la seva percepció de les activitats de descans, diversió i
desenvolupament.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Quadre adjunt

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
DILLUNS
DIMARTS
DIMECRES
DIJOUS
DIVENDRES
DISSABTE
DIUMENGE
Activitats de
descans
39
Activitats de
diversió
Activitats de
realització

UNITAT TEMÀTICA: Jo davant el lleure. El meu lleure. Els meus interessos.
10. ACTIVITAT: Fes d’enquestador! (12-14 anys) DURADA: 2 h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Despertar la curiositat per la vivència
del lleure dels avis.
• Descobrir la concepció de temps
lliure de les generacions anteriors.
PROCEDIMENT
40
• Vivència del lleure per part dels
altres.
• El lleure com a necessitat.
El professor-tutor proposarà als alumnes que siguin enquestadors i facin tota
una llista de preguntes que els agradaria fer als seus avis sobre com vivien el
temps lliure, què feien, en què l’invertien, si descansaven, si marxaven a un
altre lloc, què feien un diumenge a la tarda… Els alumnes, per grups de
quatre, hauran d’elaborar la llista de preguntes que volen fer. Després faran
l’enquesta als seus avis. En cas de no tenir-los a l’abast, se’ls proposarà que
vagin a alguna residència d’avis coneguda i entrevistin els avis. Hauran d’anar
prenent nota de tot el que els expliquin i fer-ne una síntesi.
El professor-tutor demanarà als alumnes que redactin l’entrevista que cadascú
ha realitzat per recopilar-les totes en una “Revista d’entrevistes sobre el
lleure”. Després poden fer la mateixa activitat ampliada a altres persones de
les quals desitgen saber què fan en el seu temps lliure.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A

UNITAT TEMÀTICA: Jo davant el lleure. El meu lleure. El temps de vacances
11. ACTIVITAT 1 d’agost (12-14 anys) DURADA: 1 h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Respectar diferents maneres de
viure l’oci.
• Valorar positivament l’existència
d’ocis diferents.
• Apreciar positivament el “no fer res”
durant el temps lliure.
• Ser conscients de les activitats que
es fan durant el temps lliure.
PROCEDIMENT
41
• Simulació d’una entrevista.
• Fer una enquesta sobre temps
lliure.
• Observar les diferents activitats
que es realitzen.
Els alumnes es distribuiran per parelles, en cada parella un alumne assumirà
el rol d’entrevistat i l’altre d’entrevistador; després aquests papers
s’intercanviaran. L’entrevistador haurà de qüestionar una sèrie de preguntes a
l’entrevistat sobre les activitats que aquest realitza durant els períodes de
vacances, quan temps inverteix en cada activitat i quines altres activitats
podria fer i no fa. Totes les qüestions han d’estar justificades per l’entrevistat.
L’entrevistador podrà prendre com a base unes preguntes orientatives que se
li facilitaran. Un cop realitzat aquest exercici, els diferents alumnes
s’intercanviaran els formularis emplenats; és a dir, les parelles es passaran els
qüestionaris amb la resta de parelles. D’aquesta comparació amb el grupclasse
cada parella elaborarà les conclusions globals o generals que arribin
(per exemple: la major part dels alumnes van a la platja) i les contrastaran
amb la resta.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Qüestionari per a l’entrevista.

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
Ara ets un entrevistador que has de fer una entrevista a un company o
companya i has de fer una mica el tafaner, per tal d’esbrinar quines activitats
realitza el teu/a company/a durant el temps de vacances. Li pots passar
aquesta entrevista que se’t facilita i afegir-hi tot allò que creguis convenient de
saber.
• On vas durant els períodes de vacances?
• Quines activitats acostumes a fer?
• Quan les fas?
• Durant quant de temps?
• Quines altres activitats t’agradaria fer?
• Per què no les fas?
• Què és el què més valores del temps de vacances?
42

UNITAT TEMÀTICA: Propostes per al lleure amb sentit. Lleure associatiu/educatiu
12. ACTIVITAT: Viatge a la lluna... (12-14 anys) DURADA: 1 h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Ser conscients dels valors que
determinen les nostres
actuacions.
• Treballar en equip per elaborar
propostes.
• Descobrir els aspectes que pot
aportar l’oci compartit.
43
• Observació de l’escala de valors de
cadascú.
• Establiment d’un consens davant
d’una proposta.
• Reflexió entorn el món dels valors.
PROCEDIMENT
Els alumnes es transformaran en uns astronautes que tenen la missió de
construir un nou món, una nova societat, en un altre planeta. Malauradament
la nau és molt petita i no es poden endur tots els valors que voldrien per iniciar
aquest nou projecte. Per això han de fer una tria d’aquells valors que es
voldrien emportar. Primerament, faran la selecció individualment i després en
petit grup hauran d’arribar a un consens dels valors que es volen emportar per
fer aquesta nova societat. Al final s’han d’extreure les conclusions del treball
realitzat.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Text de reflexió. • Llistat de valors.

MATERIAL PER AL PROFESSOR/A
Text de Reflexió:
“Valor” és la qualitat que trobem positiva i digna d’estimació, que s’imposa per
ella mateixa i que influeix decisivament tant en la nostra manera de pensar i
actuar com en les pautes que fem servir per a discernir situacions, actituds,
comportaments.... Els valors es transmeten fent-ne experiència, o veient-los de
debò concretats en actituds i comportaments quotidians, expressats amb
claredat i comunicant-los existencialment. L’educador desvetllarà i potenciarà
una sèrie de valors, i ajudarà a organitzar-los segons una escala de prioritats,
però tot plegat fóra en va si no descobríssim que eduquem, sobretot, pel que
vivim (pel que som i no tant pel que diem). Per tot això, l’oci compartit és un
espai i moment privilegiat per a aquest “contagi”, per fer-ne experiència. En el
lleure associatiu es pot començar a viure allò que en el tracte diari se’ns fa
difícil; només interioritzant i essent conscients de les experiències que hi vivim
podrem mantenir la capacitat transformadora vers la societat.
Entenem per actituds la disposició que adquirim envers les coses, situacions o
fenòmens. Si els valors no es viuen i concreten en actituds i comportaments
quotidians, és molt fàcil caure en els tòpics i deixar totes aquestes paraules
buides de sentit. Les actituds trasllueixen la interiorització dels valors. La
societat actual parla de crisi de valors segurament perquè allò que les persones
i les institucions socials diuen que defensen no es veu materialitzat en res
concret. Per això hauríem d’intentar que els infants i adolescents descobrissin
en el lleure experiències significatives per a construir el seu propi projecte de
vida.
• Fragment extret de: Escoles de l’Esplai de Catalunya i Les illes Balears. Per
educar en l’esplai. L’animació d’activitats de lleure infantil i juvenil.
Barcelona: Claret, 1998, pàg. 17.
44

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
Si ara tinguessis l’oportunitat de canviar la societat, en canviaries algunes
coses? quines? Doncs mira, aquesta oportunitat t’ha arribat!: ara mateix et
converteixes en un astronauta que té la missió de construir un nou món, una
nova societat, en un altre planeta. Malauradament la nau és molt petita i no et
pots endur tots els valors que voldries, per això has de fer una tria dels deu
valors que et voldries emportar:
• Comunitat
• Festa
• Servei
• Llibertat
• Felicitat
• Vida
• Amor
• Pau
• Responsabilitat
• Lluita i esforç
• Fe
• Solidaritat
• Intel·ligència
• Igualtat
• Valentia
• Poder
• Tècnica
• Justícia
• Sinceritat
• Família
• Progrés
• Riquesa
• Tradició
• Tolerància
• Amistat
• Salut
• Compromís
45

UNITAT TEMÀTICA: Propostes per al lleure amb sentit. Lleure associatiu/educatiu
13. ACTIVITAT: Radi d’acció del meu temps (12-14
anys)
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Ser conscients dels valors que
determinen les nostres
actuacions.
• Treballar en equip per elaborar
propostes.
• Prendre consciència de la
pertinença del temps.
46
DURADA: 45 min.
• Sensibilització entorn el món dels
valors.
• Reflexió sobre els elements que
limiten i condicionen el nostre temps.
PROCEDIMENT
Després d’haver llegit i mirat la historieta, els nois i noies hauran de contestar
individualment les preguntes que es proposen. Després de la reflexió personal
es pot iniciar una discussió amb tot el grup. Com a orientació es poden introduir
unes preguntes.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Llistat de preguntes d’orientació • Historieta

MATERIAL PER AL PROFESSOR/A
Com a orientació es poden introduir aquestes preguntes:
• Podem dominar el temps de què disposem?
• Quins elements i factors ens el condicionen més?
• Què podríem fer perquè el temps lliure fos realment nostre?...
47

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
El temps hi és: en tenim evidència. I el temps ens limita. Sovint representa per
a nosaltres un problema: no tenim prou temps. Però alhora sabem que no el
podem allargar. Hi ha el que hi ha. Esport, música, repàs, esplai, etc. són
activitats útils i profitoses que omplen els nostres horaris. Però el temps ens
pertany. Et pertany. Així, doncs, tu el pots organitzar en funció d’allò que
consideres primordial. Cal planificar-se, revisar les prioritats que donem a les
activitats que anem fent durant el molt o poc temps lliure que tenim al llarg del
dia.
Dóna una ullada a aquestes vinyetes. Potser et faran pensar en la pertinença
del temps. Per a ajudar-te a revisar la teva actitud davant el temps, et poden
ser útils les preguntes que et fem. Pots comentar la teva opinió en petits grups.
a. Em sento meva, la baldufa?
b. Tinc la corda pel mànec? Qui té la corda pel mànec del meu temps? Qui
decideix què faig jo des de les 5 de la tarda fins que vaig a dormir?
c. Quins factors externs l’opinió d’un amic, el programa de televisió la feina de
l’Institut) fan trontollar el meu temps i arriben a fer-ne canviar l’organització
d. Què és allò intern (preferències, gustos, capacitats personals) que em
motiva o desmotiva a fer una activitat en comptes d’una altra?
e. Per quins carrers faig passar la meva baldufa:
cinema esplai conversa jocs avorriment
lectura televisió pensament esport excursionisme
teatre no fer res ball passeig altres?...
48

UNITAT TEMÀTICA: Propostes per al lleure amb sentit. Lleure associatiu/educatiu
14. ACTIVITAT: Creuar el pont... (12-14 anys) DURADA:45min
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Descobrir els aspectes que pot
aportar el lleure compartit.
• Cooperar amb els altres.
PROCEDIMENT
49
• Reflexió entorn de valors com la
tolerància, la solidaritat,
l’amistat...
Per a poder portar a terme aquesta activitat caldrà un banquet i fer-la en un
espai ampli (un gimnàs o al pati). El context de l’activitat consisteix a
aconseguir que un grup d’alumnes passi el pont d’un riu, però en el pont
també hi haurà estàtues. Es dividirà la classe en dos grups. A un grup se’ls
indicarà que se situïn damunt del banquet en les postures que vulguin -aquest
grup seran les estàtues-. L’altre grup haurà de creuar el pont (banquet) sense
poder tocar les estàtues. Si aquestes són tocades s’exclamaran amb un soroll
o crit, i sense caure a l’aigua. Si cauen queden eliminats. El professor-tutor
cronometrarà quan tarden a travessar el pont els alumnes. Quan el grup que
ha de passar pel pont ha finalitzat, s’anota el temps que han tardat i
s’intercanvien els papers amb l’altre grup. D’aquesta manera els que eren
estàtues ara hauran de passar pel pont i els altres seran les estàtues. Quan
les estàtues estan situades se’ls dóna una nova ordre, ara hauran d’ajudar
tant com puguin a creuar el pont i, per tant, els que creuen podran tocar les
estàtues. També es comptabilitzarà el temps que tarden. Evidentment serà
inferior a l’anterior. Al final de l’activitat, els alumnes han d’arribar a la
conclusió que la cooperació amb els altres permet obtenir millors resultats
més bons.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Banquet (banc de fusta)

UNITAT TEMÀTICA: Propostes per al lleure amb sentit. Lleure associatiu/educatiu
15. ACTIVITAT: A la recerca dels valors (12-14 anys) DURADA: 1 h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Ser conscients dels valors que
determinen les nostres actuacions.
• Treballar en equip per elaborar
propostes.
• Descobrir els aspectes que pot
aportar el lleure compartit.
PROCEDIMENT:
50
• Observació de l’escala de valors de
cadascú.
• Establiment d’un consens davant
una proposta.
• Reflexió entorn el món dels valors.
Els alumnes es distribuiran en petits grups (màxim quatre components per
grup). El tutor-professor els donarà les instruccions següents: cada grup haurà
de buscar en un espai determinat (uns poden buscar a l’aula, altres al pati, al
gimnàs...) uns papers on hi ha escrits uns valors amb la condició que els
membres del grup sempre han d’anar junts i no es poden separar; aquests
papers els haurà amagat prèviament el tutor-professor i seran els mateixos per
a tots els grups, però duplicats per tants grups com hi hagi. Un cop hagin trobat
tots els papers, cada petit grup haurà de construir la seva cadena amb els
valors, però prioritzant quins volen que hi siguin en primer lloc. Després es
poden penjar totes les cadenes i observar les diferències.
Es pot fer el mateix joc, però donant pistes en la recerca dels papers (tipus
mapa: 2 metres a partir de la porta, 3 passos a l’esquerra..., o bé, que una
pista porti a l’altre paper amagat).
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Llista de valors per a fer els papers. I
caldrà: folis i cinta adhesiva
• Text de reflexió i suport

MATERIAL PER AL PROFESSOR/A
Llista de valors per a fer els papers
• Comunitat
• Festa
• Servei
• Llibertat
• Felicitat
• Vida
• Amor
• Pau
• Responsabilitat
• Lluita i esforç
• Fe
• Solidaritat
• Intel·ligència
• Igualtat
• Valentia
• Poder
• Tècnica
• Justícia
• Sinceritat
• Família
• Progrés
• Riquesa
• Tradició
• Tolerància
• Amistat
• Salut
• Compromís
Text de reflexió:
“Valor” és la qualitat que trobem positiva i digna d’estimació, que s’imposa per
ella mateixa i que influeix decisivament tant en la nostra manera de pensar i
actuar com en les pautes que fem servir per a discernir situacions, actituds,
comportaments... Els valors es transmeten fent-ne experiència, o veient-los de
debò concretats en actituds i comportaments quotidians, expressats amb
claredat i comunicant-los existencialment. L’educador desvetllarà i potenciarà
una sèrie de valors, i ajudarà a organitzar-los segons una escala de prioritats,
però tot plegat fóra en va si no descobríssim que eduquem, sobretot, pel que
vivim (pel que som i no tant pel que diem). Per tot això, l’oci compartit és un
espai i moment privilegiat per a aquest “contagi”, per fer-ne experiència. En el
lleure associatiu es pot començar a viure allò que en el tracte diari se’ns fa
difícil; només interioritzant i essent conscients de les experiències que hi vivim,
podrem mantenir la capacitat transformadora vers la societat.
51

Entenem per actituds la disposició que adquirim envers les coses, situacions o
fenòmens. Si els valors no es viuen i concreten en actituds i comportaments
quotidians, és molt fàcil caure en els tòpics i deixar totes aquestes paraules
buides de sentit. Les actituds trasllueixen la interiorització dels valors. La
societat actual parla de crisi de valors segurament perquè allò que les persones
i les institucions socials diuen que defensen no es veu realitzat en res concret.
Per això hauríem d’intentar que els infants i adolescents descobrissin en el
lleure experiències significatives per a construir el seu propi projecte de vida.
• Fragment extret de: Escoles de l’Esplai de Catalunya i les Illes Balears. Per
educar en l’esplai. L’animació d’activitats de lleure infantil i juvenil.
Barcelona: Claret, 1998, pàg. 17.
52

UNITAT TEMÀTICA: Propostes per al lleure amb sentit. Esport
16. ACTIVITAT: Film: Castells de gel (12-14 anys) DURADA: 2 h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Apreciar l’esport com una activitat
amb sentit per si mateixa.
• Apreciar el valor de l’esforç personal
i de la lluita.
• Saber valorar l’esport com una eina
de desenvolupament personal.
PROCEDIMENT
53
• Anàlisi d’una pel·lícula
Amb tot el grup-classe es visionarà la pel·lícula “Castells de gel”. L’argument
d’aquesta pel·lícula es basa en la història d’una excel·lent patinadora que per
un accident es torna cega i que continua entrenant per arribar al campionat,
sense que ningú no s’adoni de la seva condició. Després de la pel·lícula es
procedirà a realitzar un col·loqui amb el grup-classe sobre els trets i valors que
es recalquen en el film (superació personal i esforç).
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Pel·lícula de vídeo: Castells de gel
(1979) 107 min. Dirigida per Donald
Wrye i produïda per John Kemeny.
Editora Columbia pictures Industries

UNITAT TEMÀTICA: Propostes per al lleure amb sentit. Lleure no dirigit
17. ACTIVITAT: No ho vull fer (12-14 anys) DURADA: 1h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Desenvolupar l’habilitat de saber
dir “no” de manera assertiva.
• Saber respondre assertivament
davant qüestions controvertides.
• Fer exercici de la llibertat en la
presa de decisions.
• Desenvolupar l’autonomia
personal.
PROCEDIMENT
54
• Contraposició homo ludens
versus homo laborens
• Habilitat de resposta assertiva
Per a entrenar-se en l’habilitat de saber dir “no” de manera assertiva, proposarem
als alumnes unes situacions (A-D), davant les quals hauran de:
1. Pensar en la manera més adequada de dir el que desitja cadascú i mirar de
formular-ho.
2. Escoltar el que diu l’interlocutor.
3. Pensar com es deu sentir l’altra persona pel fet d’haver-li dit alguna cosa en
què no està d’acord. Mirar d’entendre-la i de trobar-hi algun punt en comú.
Exposar les raons per les quals hom no vol fer el que li demanen i argumentarho.
Exposar també com se sentiria cadascú si ho fes.
4. Mirar de poder arribar a un acord amb l’altra persona.
Per tal de facilitar-ho, un cop pensats aquests cinc punts, el professor-tutor
proposarà als alumnes que, per parelles, representin la conversa de cadascuna de
les situacions proposades seguint la pauta establerta. Proposar-los que elaborin
una resposta agressiva, una de passiva i una d’assertiva per a cadascuna de les
situacions segons l’exemple que es proposa.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Llista de situacions
• Exemples de tipus de
respostes (passiva, agressiva i
assertiva) per a saber dir que
no

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
La contraposició homo ludens versus homo laborens ens permet fugir de la
percepció asfixiant del temps, de l’espai imposat i reiterat, de la dialèctica entre
vocació (el que ens agradaria fer) i dedicació (el que fem per imposició o per a
poder-nos guanyar la vida en el futur), de la manca de llibertat d’expressió que
sovint implica la relació contractual i de les mancances en les nostres relacions.
El temps lliure és l’espai per a exercir la pròpia llibertat. Però hi ha molts factors
que ens condicionen. Hi ha determinades habilitats socials que ens poden
ajudar a actuar amb més autonomia. Per exemple, saber dir “no” a algú quan el
que et proposen no t’interessa. De vegades no ens hi veiem amb cor.
Saber dir “no” és tota una habilitat que cal practicar assenyadament,
respectant els sentiments dels altres i sense enfadar-se. Podem respondre una
qüestió de manera agressiva, passiva o assertiva. Per exemple: imagina que
un grup d’amics et proposen passar la tarda junts per jugar a un joc de taula,
però tu t’estimes més veure la televisió perquè fan una pel·lícula que t’agrada
molt.
Resposta agressiva: -Mireu, tios, aneu a fregir espàrrecs. Passo de vosaltres i
dels vostres jocs avorrits.
Resposta passiva: -Voleu dir? Bé…, però m’hi estaré poca estona!
Resposta assertiva: -Mireu, nois, ara vull acabar de veure la pel·lícula que fan a
la televisió; en tot cas, després ja vindré.
Situació A: Has quedat aquest matí per anar a patinar amb els amics. La teva
mare, però, et diu que has d’anar a comprar perquè ella ha d’anar a treballar.
Situació B: Dissabte a la tarda tens esplai. Et truquen uns amics de l’institut i et
diuen de sortir d’excursió amb ells el cap de setmana.
Situació C: Un amic que és monitor d’un esplai et demana que li donis un cop
de mà i que vagis d’ajudant a les colònies.
Situació D: En uns campaments, un grup et proposa de fer una mala passada a
un company.
55

4. ACTIVITATS DE 14-16 ANYS
56

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Societat del treball/lleure
18. ACTIVITAT: El temps és or (14-16 anys) DURADA: 45min
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Desenvolupar un esperit crític
respecte a l’ús del temps.
• Viure la parcel·lació del temps de
manera integral.
PROCEDIMENT
57
• Economia del temps
• Valoració de l’ús que la publicitat
fa del temps
Proposar als alumnes que recullin informació dels diferents mitjans de
comunicació on es faci publicitat de productes que permetin economitzar el
temps. Per exemple: “Si compra el netejamobles ‘Tot-ben-net’ guanyarà
temps, diners i benestar”. Per tant, cal demanar-los aquest treball previ unes
quantes setmanes abans de fer l’activitat a l’aula.
Es fa un treball per grups a partir dels anuncis publicitaris recollits, en el qual
hagin de respondre les preguntes plantejades per tal d’analitzar el tractament
del temps per part de la publicitat, i com es ven i compra temps molt sovint.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Retalls d’anuncis publicitaris
• Qüestionari que s’ha de
respondre

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
Ens han venut la premissa ‘El temps és or’ per fer-nos a la idea de com
hauríem de valorar el temps per tal de no perdre’n ni un instant. Com se’ns fa
propaganda de l’aprofitament del temps? Si el temps és or, li hem de poder
treure el màxim rendiment en tot moment. Quines propostes fa la societat
perquè cada cop tinguem més temps?
1. Quin és el concepte de temps que es presenta en els anuncis?
2. Es pot vendre, el temps?
3. Quins arguments es fan servir per vendre temps?
4. Consideres que el temps té tanta importància per haver-ne de guanyar per
mitjà de la compra de certs productes?
5. A canvi de què ens donen més temps?
6. El temps que guanyes utilitzant aquests productes, en què l’inverteixes?
58

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Societat del treball / lleure
19. ACTIVITAT: Actituds professionals (14-16 anys) DURADA: 1h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Percebre la diferència en la
vivència del temps segons les
persones.
• Adonar-se que el temps no es viu
igual en el món rural que en el
món urbà.
• Comprendre la noció del temps
viscut de manera integral.
PROCEDIMENT
59
• Vivència fragmentària del temps
• Diferència entre el temps a ciutat i
en el món rural
Josep Pla, un bon observador de tot el que descriu, destaca de la psicologia
del pagès la seva incapacitat de viure el temps de manera fragmentària.
Demanarem als alumnes que elaborin una llista de diferents professionals
que tinguin al seu abast (mestres, pares, amics…) i que els observin durant
una setmana en el seu temps de treball i en el seu temps de lleure. Hauran
de destacar aquelles actituds que hagin canviat, i podran emprar la pauta
d’observació adjunta. Se’ls demana que facin d’observadors i contrastin com
viuen les diferents professions el temps lliure. Per això, en el decurs de la
sessió a l’aula portaran les observacions anotades i les compartiran amb el
grup-classe. Així es podrà veure un ampli ventall de professions diferents i
l’ús que cadascun fa del temps lliure.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Text de Josep Pla
• Qüestionari adjunt
• Pauta d’observació

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
T’has aturat alguna vegada a observar com vivim cadascú la nostra noció de
temps lliure i de temps de treball? T’has adonat que de vegades en unes
colònies has descobert alguns companys d’escola que eren molt diferents que
a la classe en el dia a dia? Has vist com els teus pares canvien quan parlen de
la feina?
“Al meu modest entendre, una de les notes més destacades de la psicologia
pagesa és la fonamental incapacitat d’aquests homes i d’aquestes dones
d’evadir-se del que pensen i fan. L’home modern tendeix, en general, a dividir
la seva manera d’ésser en compartiments estancs. En la seva vida quotidiana
es produeix una separació entre el treball, les distraccions, la vida familiar, les
relacions, els viatges i l’estiueig. En cadascuna d’aquestes successives
ocupacions, la personalitat humana es manifesta d’una manera diferent. El
treball arriba fins en aquesta ratlla, fins en aquesta hora, més enllà de la qual
es produeix la dispersió més sobre altres maneres, sobre altres ocupacions,
sobre altres passatemps, de vegades més agradables o menys. Aquesta
tendència és, en la vida moderna, inqüestionable, i encara que a mi,
personalment, em seria impossible de dividir-me, d’una manera absoluta, en
compartiments separats, és notori que tendeix a la formació de tipus que varien
de mentalitat, d’humor, d’aspecte i fins de lèxic, segons l’ocupació, la feina, la
diversió o el joc de cada moment.
[…] El pagès és sempre igual a si mateix; tant si té l’arada a la mà com si parla
amb la gent, tant si compra o ven al mercat com si bat a l’era. El pagès és
sempre el mateix pagès; els seus judicis, les seves reflexions, les seves
accions són sempre de pagès. Quan es distreu (cosa rara) pensa i diu el mateix
que quan treballa; quan va pel món formula les mateixes reflexions, té els
mateixos gustos, adopta les mateixes actituds que quan seu davant de la llar.
Comprèn que una de les coses que s’han de fer –sense abusar-ne!– és una
mica de vida familiar i que pot tenir una certa utilitat parlar amb la gent, però no
per això canvia de llenguatge, ni de manera de pensar, ni pretén reaccionar
d’acord amb la nova situació. El pagès és un obsés. És ininterrompudament
pagès. En la seva vida no hi ha parèntesis, ni és visible la transformació de la
seva personalitat en cap moment.”
JOSEP PLA, El pagès i el seu món. Barcelona: Destino, 1978.
• Pauta d’observació
Vestuari
Llenguatge
Expressió
Gesticulació
Professionals del món rural Professionals del món urbà
60

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Lleure-consum
20. ACTIVITAT: No s’hi val a badar! (14-16 anys) DURADA: 1h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Valorar la importància del no fer
res.
• Identificar lleure amb ser més que
no pas amb fer.
• Descobrir la dimensió
contemplativa del lleure.
PROCEDIMENT
61
• Lleure contemplatiu
• Ser / fer
• Lleure passiu
Es reparteix als alumnes el text adjunt en què es destaca la dimensió
contemplativa del lleure i es reforça el lleure com a actitud de ser més que
no pas com a actitud de fer. A partir del text, per petits grups, els alumnes
han de poder donar resposta a les preguntes plantejades, com a
conductores del diàleg que es produeixi entre ells arran de la lectura.
Tot seguit el professor-tutor pot procedir a una ronda de posada en comú per
grups.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Text adjunt
• Qüestionari

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
“Sempre he estat un badoc. I un despistat. Em temo, però, que la moderna
pedagogia del temps postescolar veu amb mal ull el dret del nen a badar. Més
gran, i exercint l’ofici de pare, he descobert que les criatures exigeixen el temps
per a poder badar. La resposta d’una nena de cinc anys quan preguntes: ‘Què
fas?’ i respon: ‘Que no veus que estic pensant?’, m’ha suggerit que és
importantíssim el respecte al dret del nen a no fer res, a avorrir-se.” (I. Riera)
1. T’has sentit algun cop interrogat per la mateixa pregunta d’aquesta nena de
cinc anys?
2. Creus que pensar és perdre el temps?
3. Què penses del dret a avorrir-se que defensa l’autor?
4. Quina utilitat té pensar sobre com emprar el temps lliure?
5. Et permets el temps inútil?
6. Quan estàs sense fer res, què fas?
7. Com et sents quan no fas res?
8. En què ocupes les teves activitats de lleure?
9. Quin cost comporta el teu temps setmanal de lleure?
62

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Lleure – consum
21. ACTIVITAT: Inversió del temps (14-16 anys) DURADA: 45min.
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Prendre consciència de
l’economia que s’inverteix en
cadascun dels nostres temps.
• Treballar el valor de l’austeritat en
el temps de lleure.
• Valorar l’ús que sovint es fa del
lleure com a negoci.
PROCEDIMENT
63
• Lleure com a negoci
• Inversió econòmica en el temps
Arran de l’activitat plantejada anteriorment sobre la divisió del temps en
aquests tres àmbits (treball, social i lliure), ara hauran de poder valorar quina
quantitat econòmica destinen a cadascun d’aquests temps observats en ells
mateixos. Es tracta, doncs, d’un exercici d’autoanàlisi que poden posar en
comú en petits grups entre els més amics. El professor-tutor pot mirar de
conduir la reflexió final cap al valor de l’austeritat pel que fa a les despeses
de temps lliure, destacant la importància de no convertir el lleure en un
negoci.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Graella adjunta.

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
Quina economia destines a cadascun d’aquests temps?
DILLUNS
DIMARTS
DIMECRES
DIJOUS
DIVENDRES
DISSABTE
DIUMENGE
Temps de treball Temps social Temps lliure
64

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Lleure-espai identitat
22. ACTIVITAT: En el meu temps... (14-16 anys) DURADA: 1 h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Col·locar-se en el lloc dels altres per
adquirir diferents punts de vista.
• Comprendre diferents maneres de
viure el temps lliure.
• Conèixer els canvis generacionals
que s’han produït en l’ús del temps
lliure.
PROCEDIMENT
65
• Reflexió entorn del temps lliure
segons les generacions
• Saber posar-se en el paper del
personatge (role-playing)
Un grup d’alumnes s’haurà de situar en el lloc del personatge que a cadascú li
ha tocat de representar d’una situació determinada, i trobar arguments sòlids
per a defensar la seva posició. Després d’haver explicat la situació, el
professor-tutor demanarà quatre voluntaris que seran els encarregats de
representar-la. Tindran uns cinc minuts per interioritzar els seus papers i,
mentrestant, el professor-tutor comentarà a la resta del grup el seu paper
d’observadors. Aquests observadors es dividiran encara en tres grups, i cada
grup s’encarregarà d’observar i anotar els arguments que fan servir algun dels
personatges. El professor-tutor pot tallar la representació quan ho consideri
convenient, no cal allargar-se gaire en aquesta fase. És important que els nois
i les noies se sentin còmodes i distesos. Després de la representació s’iniciarà
la discussió amb tot el grup. En primer lloc els actors comentaran com s’han
sentit, si els ha costat posar-se al seu paper, si han sabut trobar arguments...
Després els observadors exposaran les notes que han pres. Finalment, es
poden comentar conjuntament algunes preguntes.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Llistat de preguntes • Explicació de la situació i dels
papers que s’han de
representar

MATERIAL PER AL PROFESSOR/A
Preguntes orientatives per a la discussió grupal:
• Creieu que la manera d’ocupar el temps lliure que tenien els vostres pares i
avis és gaire diferent de la vostra?
• Quines penseu que poden ser les raons?
• Us sentiu compresos pels vostres pares i familiars respecte a la utilització
del vostre temps lliure? Per què?
• Quines coses de les que feu en el temps lliure no agraden als vostres
familiars? Per què?
66

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
La distribució del temps, la consideració que se’n té i l’ús que se’n fa no sempre
ha estat el mateix. Aquesta mena d’idolatria per “sa majestat el temps” és força
recent, ja que la manera com els nostres avis omplien les tardes del diumenge
respecte al que es fa avui és molt diferent. A nosaltres se’ns fa difícil d’entendre
com podien passar-ho bé en aquells temps, i ells tampoc no ens entenen a
nosaltres. Uns i altres som força injustos a l’hora de fer crítiques ràpides i ens
neguem a entendre els punts de vista diferents.
Per a mirar d’entendre totes aquestes posicions, que sovint se’ns fan
incomprensibles, et proposem que defensis amb arguments sòlids algun dels
punts de vista dels personatges del cas que tot seguit t’exposarem. “Com
defensar allò en què no crec?” –pensaràs. Doncs potser és la millor manera de
començar-ho a acceptar, no pas d’acabar creient-ho, però sí d’assimilar una
posició diferent i ser menys radicals i més tolerants. Tot és defensable quan un
es posa en la pell de l’altre, viu el que ell viu i pateix alló que ell pateix. Les
circumstàncies determinen les persones.
SITUACIÓ
En Daniel és un xicot de divuit anys a qui agrada divertir-se i passar aventures.
Un grup d’amics li ha proposat d’anar a fer salt de pont aquest cap de setmana
i a ell li ha semblat una idea genial. Avui, mentre sopava, ho ha comentat a
casa i ha començat a discutir-ho amb els familiars, perquè no hi estan gaire
d’acord.
DANIEL
Ets un noi amb ganes de viure i aventurer. Amant del risc. La vida
s’assaboreix més si t’arrisques, és aleshores quan hi trobes un sentit ple.
Ets molt inquiet i d’idees fixes.
PARES
Sou de caire conservador, molt autoritaris i poc flexibles. Defenseu que
el temps és per a aprofitar-lo en formació i cultura. No sou gens tolerants
amb el vostre fill i alhora teniu por de mostrar-vos excessivament
radicals pel fet de no perdre de vista el noi. Patiu i feu patir en Daniel.
Voleu amagar les vostres pors amb arguments que en Daniel refusa.
L’ÀVIA LLUÏSA
T’estimes bojament el teu nét i no entens com pot passar-s’ho bé amb
aquestes activitats tan arriscades. T’agrada fer referència a la teva
època de joventut i com us ho passàveu de bé amb un joc de cartes
damunt la taula i una colla d’amics al voltant. Retreus al nét la incapacitat
del jovent per a gaudir del que tenen i valorar la senzillesa i la simplicitat.
67

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Lleure-espai identitat
23. ACTIVITAT: Estils juvenils... (14-16 anys) DURADA: 45 min.
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Comprendre diferents maneres de
viure el temps lliure.
• Conèixer els canvis generacionals
que s’han produït en l’ús del temps
lliure.
• Ser conscients de què implica
pertànyer a un grup.
• Apreciar la múltiple realitat juvenil
existent.
PROCEDIMENT
68
• Reflexió entorn del temps lliure
segons les generacions
• Anàlisi crítica de la realitat juvenil
• Reflexió grupal per extreure
conclusions
En petits grups s’haurà de reflexionar entorn de dos aspectes:
1. Cultures juvenils: el grup haurà de pensar en els diferents estils de vida
distintius que coneix en quins trets els defineixen tant a nivell personal
(interessos, gustos...) com familiar, social... (per exemple: els “pijos” per
roba de marca). I anys enrere?
2. De cada estil juvenil que s’ha definit anteriorment: Per quins trets es
caracteritza el seu temps lliure? Què fa cada cultura juvenil durant el cap de
setmana?
Quan hagin acabat ho poden comentar a nivell grupal i extreure’n conclusions.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Lleure en entorns rurals/urbans
24. ACTIVITAT: Ofertes de lleure (14-16 anys) DURADA: 1 h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Ser conscients de les ofertes
existents de lleure en l’entorn
immediat.
• Saber valorar les ofertes que
s’adeqüen més a les necessitats
personals.
• Comprendre els valors que es
desprenen de cada oferta.
• Respectar i tolerar diferents
maneres de viure l’oci.
PROCEDIMENT
69
• Estudi de les ofertes de lleure
• Valoració dels avantatges i
inconvenients de cada oferta
• Anàlisi crítica de les ofertes de
lleure de l’entorn habitual
En petits grups els alumnes realitzaran un estudi de les ofertes de lleure que
existeixen en el seu entorn, valorant de cadascuna els avantatges i
inconvenients que poden presentar. Després, cada petit grup analitzarà què
els pot aportar cada oferta de lleure a nivell personal, comunitari, social,
ecològic i transcendent. Finalment, cada grup pot elaborar una síntesireflexió
de les conclusions obtingudes.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Graella dels avantatges i
inconvenients de les ofertes
de lleure
• Graella d’aportacions

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
Quins avantatges i inconvenients poden presentar les ofertes de lleure que
acabes d’analitzar?
OFERTES DE LLEURE AVANTATGES INCONVENIENTS
Què et pot aportar cada oferta de lleure?
OFERTES DE
LLEURE
APORTACIONS A
NIVELL PERSONAL
APORTACIONS A
NIVELL COMUNITARI
70
APORTACIONS A
NIVELL SOCIAL
APORTACIONS A
NIVELL ECOLÒGIC
APORTACIONS A
NIVELL
TRANSCENDENT

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Lleure virtual
25. ACTIVITAT: “Estrellat”: t’agrada anar al cinema? (14-
16 anys)
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Prendre consciència de la
dependència que pot crear aquest
tipus de lleure
• Analitzar els avantatges i
inconvenients d’aquests tipus de
lleure
• Examinar les sensacions viscudes
• Valorar l’experiència
PROCEDIMENT
71
DURADA: 1 h
• Simulació de l’ús d’un xat
• Anàlisi d’un xat
• Construcció de converses
interessants
• Reflexió grupal per extreure
conclusions
En aquesta activitat se simularà un xat entre el grup-classe. Per a fer aquesta
activitat cal situar les taules per parelles i l’una al davant de l’altra. Les taules
estaran separades amb qualsevol objecte que impedeixi que les persones
assegudes a cada costat es vegin (paper cartró o d’embalar, suro, suro blanc...).
Un cop tinguem aquest muntatge preparat, es dividirà la classe en dos grups a
l’atzar (per exemple, es pot repartir un paper a cada alumne que li indiqui en quin
grup anirà (blau o vermell), cada persona s’asseurà al grup que li ha tocat (a un
costat o l’altre de les taules) sense que la resta ho sàpiga. Aquesta distribució es
pot fer a fora de l’aula. Cada alumne tindrà com a material folis i bolígraf. Quan
tothom estigui assegut, els alumnes es convertiran en uns cibernautes que
tindran la missió de conversar i llavors començarà la simulació del xat que estarà
pautat pel professor-tutor. D’aquesta manera els dos grups iniciaran una
conversa lliure i, a mesura que vagin avançant, el professortutor pot donar ordres
que alterin aquesta conversa (per exemple: ara fes una pregunta impertinent,
sexual, inventa una cosa totalment contrària a com ets tu...). Al final han de
poder construir una conversa interessant. Les converses les duran a terme per
escrit i se les aniran passant per mitjà d’una petita reixa que hi pot haver davant
de cada parella. Durant els últims 20 minuts s’hauria de fer una reflexió grupal
per valorar l’experiència.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Paper d’embalar, cartró, o suro
blanc
• Llista de possibles pautes per a la
construcció de les converses
• Folis i bolígrafs

MATERIAL PER AL PROFESSOR/A
Pautes per a la construcció de converses:
• Sigues impertinent.
• Inventa’t un fet exagerat.
• Explica característiques personals que no tens.
• Sigues, per una estona, del sexe contrari.
• Pregunta alguna cosa referent a la sexualitat.
• Explica els teus hobbies.
• Mostra’t molt intel·lectual.
• Pregunta alguna cosa molt important en la vida humana.
• Demana consell sobre algun problema que tinguis.
• Debat algun tema que t’interessi molt.
• Què en penses del fet que ha passat...?
72

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Lleure virtual.
26. ACTIVITAT: Conversar? (14-16 anys) DURADA: 1 h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Prendre consciència de la
dependència que pot crear aquest
tipus de lleure.
• Analitzar els avantatges i
inconvenients d’aquest tipus de
lleure.
• Examinar les sensacions
viscudes.
• Valorar l’experiència.
PROCEDIMENT
73
• Experiència de l’ús del xat
• Anàlisi d’un xat
• Construcció de converses
interessants
• Reflexió grupal per extreure
conclusions
En aquesta activitat es farà servir el xat entre el grup-classe. Per això cal
poder utilitzar l’aula d’informàtica i tenir la xarxa d’Internet. En funció del
nombre d’ordinadors que hi hagi es podrà realitzar l’activitat de forma
individual o per parelles; gaires més persones no és aconsellable. En
l’activitat es tracta simplement d’entrar al xat i conversar amb la persona o
persones que hi trobin durant uns 40 minuts. Durant els últims 20 minuts
s’hauria de fer una reflexió grupal per valorar l’experiència viscuda i per
adonar-se del procés que han seguit per parlar amb l’altra persona (s’han
inventat aspectes de la seva vida, han pogut ser aquells que no són, han
estat grollers...) i, alhora, observar si s’han realitzat converses interessants
o no i per què.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Aula d’informàtica i connexió a
Internet

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Lleure alternatiu
27. ACTIVITAT: Viatge virtual (14-16 anys) DURADA: 1 h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Descobrir noves cultures
• Esvair la por a allò desconegut
• Acostar-se a la diversitat
PROCEDIMENT
74
• Lleure virtual
• Viatge a través d’Internet
• Experiència de les altres cultures
sense moure’s
Presentar als alumnes el text adjunt en què s’assenyalen moltes pàgines
web sobre el turisme, i en el decurs del qual es vol promoure el turisme
viscut en clau de pau. Amb la possibilitat de viatjar virtualment, els alumnes
podran moure’s per les webs proposades o bé d’altres, segons els seus
interessos personals, i així fer el seu propi recorregut en clau de pau.
Posteriorment se’ls demana que escriguin el seu propi article titulat “Turisme
en clau de pau”, per tal que expliquin la seva experiència de viatge virtual i la
comparteixin amb els altres companys. L’article ha de tenir una extensió
mínima d’una pàgina i ha de poder destacar aquells aspectes de la pau que
han experimentat al llarg del seu viatge virtual. Aquesta és la premissa
bàsica que ens demana el consell redactor de la revista a la qual destinem
l’article. Poden fer un intercanvi dels diferents articles a través del mateix
ordinador, i per tant, de forma també virtual.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Facilitar la connexió a Internet • Article adjunt
• Ordinador connectat a Internet

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
Una de les propostes de lleure més valorades al nostre temps és el viatge, i la
possibilitat implícita de conèixer noves cultures, normalment com més
allunyades i exòtiques millor. Però la diversificació de les ofertes de lleure i el
condicionant del nivell adquisitiu no sempre fan possible gaudir del viatge que
voldríem. Viatjar comporta sentir curiositat pels altres, i esvaeix la por d’allò que
desconeixem. L’experiència del viatge virtual ens permet conèixer cultures
diverses, ens ofereix la possibilitat d’entrar en contacte amb altres cultures i
experiències, d’educar en la diversitat i de descobrir la cara sovint
desconeguda de l’altre.
Davant la vivència fragmentada i angoixant del temps, es corre el risc d’optar
per una actitud merament passiva dintre del nostre espai d’oci, o de renunciar a
viure el lleure perquè hi ha massa ofertes i massa poc temps.
Per això, la possibilitat de viure virtualment algunes de les experiències que es
circumscriuen al temps d’oci, com ara els viatges, és una bona opció que ens
permet defensar-nos i escollir davant l’allau d’ofertes que se’ns presenten.
Alguns dels actuals parcs temàtics presenten aquesta oportunitat, i també
moltes pàgines web que circulen per Internet.
TURISME EN CLAU DE PAU
Entre viatjar des d’una pantalla d’ordinador de forma virtual, i viatjar desplaçantse
realment d’un lloc a un altre, sens dubte hi ha una gran diferència. El turisme
sedentari de la virtualitat, anomenat també turisme de saló, no empra els
mitjans de transport, ni el vaixell, encara que es navegui pel ciberespai. El
turisme itinerant real empra la navegació per la xarxa per aconseguir més
informació sobre les possibles rutes i planificar així més acuradament les
vacances.
Però el turisme sovint dóna prioritat a les seves rutes, de manera que els
itinerants esdevenen grans coneixedors de guerres, monuments a generals que
van vèncer una o altra guerra, places i carrers amb noms que recorden
enfrontaments bèl·lics esdevinguts, quadres, estàtues i obres d’art en general
que en comptes de reflectir fets de bellesa que han passat, es remeten a
recordar trobades conflictives d’enfrontament entre pobles i cultures. Potser és
que la memòria històrica tendeix a recordar molt més els esdeveniments
negatius ocorreguts, tal com els mitjans de comunicació actuals viuen de
difondre les notícies negatives que passen. I tanmateix, no sols configuren la
nostra història els fets de guerra, sinó també els fets de pau.
Que diferent és visitar un país amb el tarannà d’acostar-se a poblacions que, si
bé al principi per no conèixer-les se’ns fan estranyes -amb costums anomenats
'rars' i formes de pensar diferents- quan ens hi apropem no ens són tan dispars!
Que diferent és visitar amb interès de conèixer els altres pobles i cultures en so
de pau! Les noves tecnologies poden contribuir molt en aquesta difusió dels
75

espais i moments en els que hi va haver trobades pacífiques entre persones,
poblacions i nacions senceres.
En el decurs d’una conferència, els promotors de l’activitat plantejaven
l’afirmació següent: "no solament conèixer altres pobles, sinó estimar-los. I, per
damunt de tot, valorar aquestes gestes, aquestes accions que hagin evitat
conflictes innecessaris o hagin contribuït consolidar una societat més justa i en
pau, gràcies al diàleg i a l’acord" (http://www.ua-ambit.org).
En aquest marc, també el turista cibernauta pot contribuir a aquesta dimensió
de desenvolupament de la cultura de la pau, precisament en aquest Any
Internacional, amb l’afavoriment de ponts entre cultures, coneixement realista
de fets esdevinguts, desentranyant el seu relat amb la màxima objectivitat i
facilitant l’eliminació de ressentiments absurds. La xarxa ens permet viatjar des
de la Pedrera de Gaudí a Barcelona (http://cec.caixacatalunya.es/visi_cat.html)
fins a la Ciutat Prohibida de Pequín
(http://www.chinavista.com/beijing/gugong/!start.html) gaudint de la vista de les
cascades d’Iguaçú (http://www.iguassufalls.com.br) o les del Niàgara --que no
inclou una esquitxada de les seves aigües--(http://www.city.niagarafalls.on.ca) i
veient una panoràmica de Nova York des de l’Empire State Building sense fer
cua per pujar-hi (http://www.esbnyc.com/html/leasing.html). Les mateixes
agències de turisme ofereixen moltes pàgines web a través de les quals
formalitzar les reserves d’hotel i avió, i informar sobre qualsevol destinació. La
pàgina Vilaweb (http://vilaweb.com) consta de 397 planes d’informació sobre
Catalunya. Són també moltes les guies virtuals de turisme que s’ofereixen de
diversos països:
http://www.vtourist.com
http://www.guiar.com
http://www.maps.ethz.ch/cat-int3t.html
També a Internet hi ha propostes de turisme responsable, com el que promou
WWF Adena (http://www.adena.org), que intenta convertir el turisme en una
forma de desenvolupament d’una de les zones més pobres d’Europa: Romania,
on habiten gran quantitat d’ossos, llops i linxs.
Ens podem preguntar si aquest viatge --ja sigui volant o navegant-- ens ha
portat a conèixer la història de pau d’algun país, ens ha acostat més a alguna
cultura que teníem com a estranya, o ha incitat alguna iniciativa per a promoure
projectes de rutes de pau. Qualsevol sender traçat per conèixer, acostar
persones i afavorir que neixin trobades d’amistat i pau, és un pont traçat per
aconseguir una pau més a llarg termini a nivell global.
Altres pàgines on es promou el tema del turisme i la pau són:
http://www.colombiaenpaz.org
http://www.iipt.org/conference/Spanish.htm
Fundepaz: http://www.elcolombiano.com/miercoles/ntu002.asp
Solidaridad para el desarrollo y la paz:
http://www.nodo50.ix.apc.org/sodepaz/brigadas.htm
http://www.casapaz.cl/mision.htm
http://www.compaz.org.co/
http://www.pangea.org/personasenaccion/paz.html
Per SOI - Servicio de Observación sobre Internet (www.uaambit.org/soi/soi.htm)
76

UNITAT TEMÀTICA: La societat del lleure. Lleure alternatiu
28. ACTIVITAT: Agents turístics (14-16 anys) DURADA: 1 h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Incentivar noves maneres de viure el
lleure
• Promoure la creativitat a través del
temps lliure
• Recolzar la importància del temps lliure
viscut amb sentit
77
• Lleure alternatiu
• Rutes exòtiques
PROCEDIMENT
Demanar als alumnes que facin volar la imaginació i que pensin un projecte de lleure
alternatiu: un viatge virtual a través de la xarxa, una ruta exòtica d’aventura per indrets
insòlits, viatges a través de la xarxa ferroviària, viatges de joves que passen les
vacances a l’estranger estudiant un altre idioma i treballant alhora, esports d’aventura,
turisme rural… Per grups han de descriure’l, organitzar-lo, plantejar uns objectius,
finalitats, a qui s’adreça, raons, aportacions… Hauran de presentar-lo davant una
empresa de turisme per tal que els sigui prou atraient perquè el facin seu. Un grup de
tres o quatre alumnes escollits a l’atzar representaran els agents de l’empresa turística.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A

UNITAT TEMÀTICA: Jo davant el lleure. El meu lleure. Els meus interessos
29. ACTIVITAT: Què em porta a decidir en què ocupo el
meu temps? (14-16 anys)
78
DURADA: 1 h
OBJECTIUS: CONTINGUTS:
• Establir relacions d’empatia amb
els altres.
• Prendre actituds que hom no
comparteix per tal de comprendreles.
• Saber cedir per tal d’arribar a un
consens.
PROCEDIMENT
• Relació empàtica
• Presa de decisions
• Lleure compartit
• Decisió per consens
Presentar als alumnes tres casos conflictius en els quals els protagonistes
no saben exactament quina decisió han de prendre. Els hauran d’ajudar.
Caldrà que triïn una de les situacions proposades per tal de discutir-la,
situant-se en la pell del protagonista que ha de prendre la decisió. Poden
seguir els passos assenyalats:
1. Identificar amb claredat quina és la decisió que s’ha de prendre.
2. Identificar i conèixer els diferents factors (elements, circumstàncies,
influències…) implicats en la decisió.
3. Valorar quin d’aquests factors té més pes o importància per a cadascú.
4. Conèixer les diferents alternatives de la decisió.
5. Analitzar els avantatges i els inconvenients de cada alternativa.
6. Prendre la decisió desitjada tenint en compte tots aquests aspectes.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE
• Text amb les situacions A, B i C
plantejades

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
SITUACIÓ A:
La Laia té setze anys. Ara da dos anys es va apuntar voluntàriament a un
esbart dansaire. Els caps de setmana es troben per assajar, i alguns
diumenges tenen actuacions a les festes majors de diferents poblacions.
Aquest cap de setmana, però, semblava que el tenien lliure. La Laia, aprofitant
la situació, decideix quedar amb tres amics seus per anar a esquiar tot el cap
de setmana. Ja feia temps que els seus amics esperaven que la Laia tingués
algun diumenge lliure, perquè ella sap esquiar molt i així els en podrà ensenyar.
Divendres a la tarda, però, el coordinador de l’esbart truca a la Laia i li diu que
finalment els han convidat d’una població propera a actuar en la seva festa
major. La Laia no sap què fer. D’una banda, li fa una il·lusió boja anar a
esquiar; a més a més ja ho té tot a punt i sap que els seus amics es
disgustaran molt, perquè ells sols no voldran anar-hi, ja que no saben esquiar i
confien que ella els n’ensenyi. Però, d’altra banda, és conscient del compromís
que té amb l’esbart.
1. I tu? Què faries en aquesta situació? Per què?
2. Què creus que hauries de fer?
3. Si en comptes d’una actuació de festa major es tractés d’un assaig, la
decisió de la Laia podria variar? Per què?
4. Com penses que se sentiran els amics, si la Laia decideix anar a l’esbart?
5. Què creus que deurà pensar el coordinador de l’esbart si la Laia li diu que
no pot anar-hi?
6. Quines alternatives hi veus?
SITUACIÓ B:
En Sergi és un noi de setze anys al qual li agrada divertir-se i passar aventures,
amant del risc, pensa que la vida s’assaboreix més si hom s’arrisca, i és
aleshores quan hi troba ple sentit. És molt inquiet i d’idees fixes. Un grup
d’amics li ha proposat d’anar a fer salt de pont aquest cap de setmana i ell ho
ha trobat una idea genial. Avui, mentre sopava, ho ha comentat a casa i s’ha
posat a discutir amb els seus familiars, perquè no hi estan gaire d’acord. Els
seus pares són de caire conservador, i poc flexibles. Defensen que el temps és
per a aprofitar-lo en formació i cultura. No són gens tolerants amb el seu fill i
alhora tenen por de mostrar-se massa radicals per no perdre el noi de vista.
Pateixen i fan patir en Sergi. Volen amagar les seves pors amb arguments que
en Sergi refusa. L’àvia Lluïsa estima bojament el seu nét i no entén com pot
passar-s’ho bé amb aquestes activitats tan arriscades. Li agrada fer referència
a la seva època de joventut i com s’ho passaven de bé amb un joc de cartes
damunt la taula i una colla d’amics al voltant. Retreu al seu nét la incapacitat
del jovent per a gaudir del que tenen i valorar la senzillesa i la simplicitat.
1. Quin paper adoptaries si fossis en Sergi? Què creus que faries?
2. Quins avantatges poden tenir les altres ofertes de viure el lleure que
planteja la família?
79

3. Quin atractiu té fer salt de pont vers les altres possibles maneres de passar
el temps lliure?
4. Com valores l’actitud dels pares? Com a pare/mare d’en Sergi, com et
sembla que reaccionaries tu?
5. Posa’t en el lloc d’aquests pares concrets. Quins arguments donaries a en
Sergi per defensar la teva posició?
6. Comparteixes la visió de l’àvia?
7. Quina et sembla que hauria estat la teva posició com a avi/àvia d’en Sergi?
8. Posa’t en el lloc de l’àvia. Quins arguments donaries a en Sergi per
defensar la teva posició?
SITUACIÓ C:
L’Anna és una noia divertida i alegre. Sempre ha estat envoltada d’amics. Tots
ells feien una bona colla. Des de fa un parell d’anys que la colla s’ha anat
dispersant. Uns per relació de parella, altres perquè han marxat del poble per
anar a estudiar a ciutat, altres per dificultat de relació i malentesos… el fet és
que l’Anna tenia moltes ganes d’organitzar una trobada conjunta i ha convocat
tota la colla a un sopar festiu. En Guillem, l’Ernest, la Laia i la Mireia estan
disposats a anar-hi sens falta. Però en Josep, en Cesc i la Rosa dubtaven i no
han assegurat la seva presència. L'Anna sospita que per no trobar-se entre
ells, ja que en els darrers temps hi havia dificultats de relació i es van enemistar
força entre si. Per tal que es puguin trobar tots, l’Anna ha pensat a fer-los un
truc i dir-los que els altres no poden venir: dirà a en Josep que la Rosa i en
Cesc no vindran, dirà a en Cesc que en Josep i la Rosa no poden ser-hi, i dirà
a la Rosa que en Josep i en Cesc no hi seran. Així assegurarà que per fi tots es
podran trobar.
1. Adoptaries l’actitud de l’Anna? Et sembla que pot enganyar els teus amics
per aconseguir que es puguin veure tots plegats?
2. Com et sembla que s’ho prendran?
3. Com has pensat manegar la situació un cop vagin arribant tots a la festa i es
trobin junts?
4. Posa’t a la pell de la Rosa, d’en Cesc, d’en Josep; què creus que faries
quan t’assabentessis de l’engany de l’Anna?
5. Consideres que val la pena trencar el ritme festiu i fer renéixer l’enemistat
que hi havia en el seu moment?
6. Com resoldries la situació?
80

UNITAT TEMÀTICA: Jo davant el lleure. El meu lleure. Els meus interessos.
30. ACTIVITAT: L’ordre de valors sí que altera el
producte (14-16 anys)
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Percebre la vivència del temps
lliure amb pau.
• Aprendre a decidir què fer en el
temps lliure.
• Habilitar per a saber optar en la
presa de decisions.
• Tenir interès per les preferències
en el temps lliure dels amics i
familiars.
• Analitzar el procés evolutiu en les
opcions del temps lliure en
diferents persones.
PROCEDIMENT:
81
DURADA: 45min
• Presa de decisions.
• Diferències en la vivència del
lleure.
• Evolució en les diferents edats a
l’hora d’invertir el temps lliure
El professor-tutor comentarà al grup classe la importància de viure el temps
lliure de manera desangoixant i quins criteris ens ajuden a decidir quina
activitat ocuparà el nostre temps de lleure.
Els alumnes es reuniran per petits grups i emplenaran el quadre adjunt
segons si en el seu temps lliure prefereixen un o altre tipus d’activitat de les
indicades en la graella. Se’ls demanarà que valorin també, d’entre aquestes,
quines eren les seves activitats preferides anys enrere, i quines són les
preferides pels amics, pels pares i pels avis, per tal de percebre quin grau de
coneixement tenen dels altres i contrastar a posteriori el canvi d’activitats en
les diferents generacions.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Graella adjunta.

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
Per a molts el temps de vacances o d’oci és imprescindible perquè vivim el
temps de feina de manera asfixiant, pressionats constantment per les
exigències de l’estudi. Hem d’aprendre a viure el temps de manera més global,
més integradora dels diferents àmbits de la nostra vida, per esvair l’angoixa que
actualment ens provoca el pas del temps.
Quina vivència en tens, de l’oci? Com esculls l’activitat que faràs en aquest
temps? Com emplenes el temps lliure?
Ara ho
prefereixo
Abans ho
preferia
Els meus
amics ho
prefereixen
El meu
pare ho
prefereix
Els meus
avis ho
preferien
Música Cinema Lectura Internet Esport Viatges Voluntariat Conversa
amb amics
Quin grau de coneixement tinc de com distribueixen el temps lliure els meus
amics, els meus pares, els meus avis? Els ho he preguntat mai? M’hi he
interessat algun cop?
82

UNITAT TEMÀTICA: Propostes per al lleure amb sentit. Lleure associatiu/educatiu
31. ACTIVITAT: Escull i tria! (14-16 anys) DURADA: 1 h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Ser conscients dels valors que
determinen les nostres actuacions
• Treballar en equip per elaborar
propostes.
• Descobrir els aspectes que pot
aportar l’oci compartit.
PROCEDIMENT
83
• Determina l’escala de valors de
cadascú
• Establiment d’un consens davant
d’una proposta
• Reflexió entorn el món dels valors
Els alumnes es transformaran en una comissió internacional que té la missió
de construir un nou món, una nova societat, però han de saber que un cop
hagin complert la missió moriran i naixeran d’una altra forma (home/dona,
indi/negre...) i que no poden incloure tots els valors que voldrien per iniciar
aquest nou projecte. Per això han de fer una tria d’aquells valors que
considerin fonamentals. Primerament faran la selecció individualment i
després en petit grup (la comissió); hauran d’arribar a un consens respecte als
valors que volen utilitzar per a construir aquesta nova societat. Al final, s’han
d’extreure les conclusions del treball realitzat.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE
• Text de reflexió. • Llista de valors.

MATERIAL PER AL PROFESSOR/A
Text de reflexió:
“Valor” és la qualitat que trobem positiva i digna d’estimació, que s’imposa per
ella mateixa i que influeix decisivament tant en la nostra manera de pensar i
actuar com en les pautes que fem servir per a discernir situacions, actituds,
comportaments... Els valors es transmeten fent-ne experiència, o veient-los de
debò concretats en actituds i comportaments quotidians, expressats amb
claredat i comunicant-los existencialment. L’educador desvetllarà i potenciarà
una sèrie de valors, i ajudarà a organitzar-los segons una escala de prioritats,
però tot plegat fóra en va si no descobríssim que eduquem, sobretot, pel que
vivim (pel que som i no tant pel que diem). Per tot això, l’oci compartit és un
espai i moment privilegiat per a aquest “contagi”, per fer-ne experiència. En el
lleure associatiu es pot començar a viure allò que en el tracte diari se’ns fa
difícil; només interioritzant i essent conscients de les experiències que hi vivim
podrem mantenir la capacitat transformadora vers la societat.
Entenem per actituds la disposició que adquirim envers les coses, situacions o
fenòmens. Si els valors no es viuen i concreten en actituds i comportaments
quotidians, és molt fàcil caure en els tòpics i deixar totes aquestes paraules
buides de sentit. Les actituds es trasllueixen en la interiorització dels valors. La
societat actual parla de crisi de valors segurament perquè allò que les persones
i les institucions socials diuen que defensen no es veu realitzat en res concret.
Per això hauríem de procurar que els infants i adolescents descobrissin en el
lleure experiències significatives per a construir el seu propi projecte de vida.
• Fragment extret de: Escoles de l’Esplai de Catalunya i les illes Balears. Per
educar en l’esplai. L’animació d’activitats de lleure infantil i juvenil.
Barcelona: Claret, 1998, pàg. 17.
84

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
Són les 9 h del matí, estàs conjuntament amb altres persones, en una sala gran
amb butaques de pell i una taula enorme de fusta massissa al mig. A partir
d’aquest moment formaràs part d’aquesta comissió internacional que té la
missió de construir una societat nova, amb uns nous valors, però has de saber
que un cop s’hagi complert aquesta missió moriràs i tindràs l’oportunitat de
tornar a néixer d’una altra forma (home/dona, indi/negre...). Per a poder
realitzar aquest projecte no pots incloure tots aquells valors que t’agradarien,
solament pot escollir-ne deu, quins seleccionaràs?
• Comunitat
• Festa
• Servei
• Llibertat
• Felicitat
• Vida
• Amor
• Pau
• Responsabilitat
• Lluita i esforç
• Fe
• Solidaritat
• Intel·ligència
• Igualtat
• Valentia
• Poder
• Tècnica
• Justícia
• Sinceritat
• Família
• Progrés
• Riquesa
• Tradició
• Tolerància
• Amistat
• Salut
• Compromís
85

UNITAT TEMÀTICA: Propostes per al lleure amb sentit. Lleure associatiu/educatiu
32. ACTIVITAT: Taula de negociacions. (14-16 anys) DURADA: 1.30h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Ser conscients dels valors que
determinen les nostres actuacions
• Treballar en equip per elaborar
propostes.
• Descobrir els aspectes que pot
aportar l’oci compartit.
• Saber dialogar i escoltar.
• Cooperar amb els altres.
PROCEDIMENT
86
• Determinació de l’escala de valors
de cadascú.
• Establiment d’un consens davant
d’una proposta.
• Reflexió entorn el món dels valors.
Es distribueixen els participants en cinc grups dels quals quatre jugaran directament i
el cinquè farà d’observador. Cada grup treballarà en una taula ben separada l’una de
l’altra. En un lloc central hi haurà una taula de negociacions. Cada grup haurà de
construir un cub, una piràmide i una cadena d’anelles de paper de diari tan llarga
com es puguin; cada anella estarà formada per una tira de paper de 35 x 5 cm.
exactament. El cub i la piràmide, a criteri. Totes les peces hauran d’estar ben tallades
i enganxades. Les peces defectuoses no serviran. Cada equip rep diferent tipus i
qualitat de material, però poden negociar amb els altres equips la possibilitat de fer
intercanvis. Els intercanvis només els pot fer un membre de cada equip a la taula de
negociacions. El joc acaba quan el professor-tutor ho indica i guanya l’equip que ha
fet les peces i la cadena (de bona qualitat) més llarga. Durant el joc els observadors
han de vigilar que s’acompleixin les normes i han de prendre nota de què passa a la
taula de negociacions (si hi ha baralles, actituds, comentaris,...). Un cop acabat el joc
es pot establir una conversa entorn els resultats i la justícia a l’hora d’assolir-los.
Finalment, es poden unir totes les cadenes com a símbol de la solidaritat necessària.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Distribució del material
• Llista de preguntes per a la reflexió
final
• Tisores, regles, llapis, compàs,
tira adhesiva, paper de diari,
cartolines, goma d’enganxar

MATERIAL PER AL PROFESSOR/A
DISTRIBUCIÓ DEL MATERIAL (PER EQUIPS APROXIMATS DE 6
PERSONES)
EQUIP
Primeres matèries:
1 2 3 4
paper de diari i
cartolines
2 1 7 8
Coneixements: regle
i llapis
3 3 0 0
Tecnologia: tisores i
compàs
Mà d’obra
1 3 0 0
qualificada: tira
adhesiva i goma
d’enganxar
molt molt poc poc
PREGUNTES PER A LA REFLEXIÓ FINAL
• Com s’han sentit els perdedors? I els guanyadors?
• De què depèn la victòria o la derrota?
• Hi havia igualtat, inicialment?
• Les negociacions, han estat justes?
• Quin material teniu a l’inici? Canvieu:
- els fulls de diari per: cafè, cacau, cotó, gas natural, cereals, petroli...
- regle i llapis per: enginyers, metges, advocats, arquitectes...
- tisores i compàs per: tractors, camions, ordinadors, màquines...
- tira adhesiva per: fusters, paletes, forners...
Després d’aquesta reflexió es pot fer la unió de les cadenes.
*Aquesta activitat és una adaptació de la “Dinàmica de cubs” d’Intermón.
87

UNITAT TEMÀTICA: Propostes per al lleure amb sentit. Lleure associatiu/
educatiu
33. ACTIVITAT: El dicciopinta (14-16 anys) DURADA: 45min
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Saber treballar en equip
• Descobrir els aspectes que pot
aportar l’oci compartit
PROCEDIMENT
88
• Presa de consciència dels
prejudicis que hi ha en la societat
• Lleure compartit
Es tracta de jugar al dicciopinta de la manera següent. Els alumnes es
distribuiran en petits grups per l’aula, a cada grup se’ls repartiran folis i
retoladors. El professor-tutor cridarà a un membre de cada grup i, sense que
els altres ho sentin, els dirà una paraula, aquests aniran amb el seu grup i
intentaran que la resta endevini la paraula mitjançant els dibuixos que aquest
farà. El grup que en primer lloc l’encerti aixeca la mà i espera que la resta de
grups acabin. Quan tots els grups hagin endevinat la paraula es van enganxant
els dibuixos a un suro o a la paret. Després, un altre membre de cada grup
tornarà a acostar-se al professor-tutor, que li dirà una altra paraula..., i així
successivament.
Les normes que s’han de tenir en compte és que no es poden escriure ni
paraules, ni lletres, ni mapes, ni banderes, ni nombres, i tampoc fer cap gest.
Un cop s’hagin fet totes les paraules de la llista, els grups hauran de fer una
observació dels dibuixos que hi ha enganxats a la paret i analitzar-ne les
similituds i diferències; d’aquesta manera es poden observar els prejudicis i
estereotips que existeixen.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Llistat de paraules. • Folis, retoladors i cinta adhesiva.

MATERIAL PER AL PROFESSOR/A
Llista de paraules:
• Pau
• Dona
• Amor
• Amistat
• Guerra
• Català
• Gitano
• Magribí
• Turista
• Pagès
• Xinès
• Futbolista
• Africà
89

UNITAT TEMÀTICA: Propostes per al lleure amb sentit. Lleure associatiu/
educatiu
34. ACTIVITAT: Arxiu fotogràfic (14-16 anys) DURADA: 45 min.
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Fer les paus amb la pròpia identitat.
• Adonar-se de la importància del
passat per a l’esdevenir present.
• Prendre consciència de la identitat
col·lectiva que formem.
PROCEDIMENT
90
• Observació de la història personal
• Observació de la història dels altres
• Reflexió sobre la construcció de la
identitat
Als alumnes se’ls demanarà amb anterioritat que indaguin en l’arxiu fotogràfic
familiar i recuperin fotografies d’ells des de ben menuts que representin diferents
moments significatius del seu passat.
El professor-tutor recollirà les fotografies i les distribuirà entre els diferents
companys, de manera que no es pugui identificar de qui són. Cadascú haurà
rebut unes deu o quinze fotografies les quals no tenen perquè pertànyer a un
mateix company. Aquí comença la tasca d’identificar el personatge de la
fotografia. Entre ells hauran de poder aconseguir que totes les fotografies que té
una mateixa persona corresponguin a un alumne, sense que sigui ell mateix. Es
tracta d’intercanviar fotografies entre companys i, un cop identificat el
personatge, exposar una possible història familiar que es reculli a través de
l’arxiu fotogràfic.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A

UNITAT TEMÀTICA: Propostes per al lleure amb sentit. Esport
35. ACTIVITAT: Film: Carros de foc (14-16 anys) DURADA: 2 h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Apreciar l’esport com una activitat
amb sentit per si mateixa.
• Comprendre el valor de l’esforç
personal i de la lluita.
• Saber valorar l’esport com una eina
de desenvolupament personal.
PROCEDIMENT
91
• Anàlisi crítica d’un film
Amb tot el grup-classe es visionarà la pel·lícula “Carros de foc”. La pel·lícula
ens mostra el joc noble a les Olimpíades de París de 1924, on els
protagonistes s’enfronten a la pista sota dues finalitats diferents, l’un lluita pel
triomf, pel prestigi que li reconeixerà la societat, i l’altre, un jove jueu, rendeix
tribut a Déu. Després de la pel·lícula es procedirà a realitzar un col·loqui amb
el grup-classe sobre els trets i valors que es recalquen en el film (el joc net,
la competitivitat i la superació personal i esforç).
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Pel·lícula de vídeo: Carros de foc
(1981) 124 min. Dirigida per Hugh
Hudson, Ben Cross, Ian Charleson,
Nigel Havers i Cheryl Campbell.
Música de Vangelis. Editora: Century-
Fox

UNITAT TEMÀTICA: Propostes per al lleure amb sentit. Lleure no dirigit
36. ACTIVITAT: A la recerca d’un consens (14-16 anys) DURADA: 1 h
OBJECTIUS CONTINGUTS
• Saber arribar a un acord amb els
altres.
• Desenvolupar l’habilitat de viure el
lleure compartit amb altres.
• Acceptar el que pensen els altres.
• Respectar les decisions no
compartides.
PROCEDIMENT
92
• Presa de decisions per consens
A partir de la situació proposada, per grups de tres alumnes, han de poder
repartir-se els papers i mirar de representar el diàleg que establirien entre
ells per tal d’arribar a un acord.
Per a la presa de decisions caldrà tenir en compte els passos següents:
1. Analitzar totes les circumstàncies de cadascuna de les propostes o
opinions.
2. Considerar per igual tot tipus d’informació.
3. Aportar el màxim nombre de solucions i alternatives.
4. Estudiar, analitzar i valorar cada proposta tenint en compte les
conseqüències i els efectes que poden derivar de cadascuna.
MATERIAL PER AL PROFESSORAT MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
• Situació plantejada i papers
adoptats pels personatges

MATERIAL PER A L’ALUMNE/A
Pensa que has de posar-te de ple en el paper de cadascun dels personatges i
defensar la posició que s’exposa que pren. Identifica’t amb el teu personatge,
posa’t en la seva pell i defensa’l. En acabar podeu comentar com us ha estat
de difícil defensar l'opinió del personatge que us ha tocat.
SITUACIÓ:
En Jaume, la Judit i l’Ernest estudien segon de secundària a l’institut del poble.
Van junts a la mateixa classe i s’han conegut aquest any. S’han fet bons amics
i de tant en tant surten plegats en el seu temps lliure. Això, però, els porta
alguns problemes, perquè com que són tan diferents els costa posar-se d’acord
sobre què fer i on anar.
Aquest divendres acaben els exàmens i han decidit trobar-se dissabte per anar
a divertir-se junts. Després de l’última classe es reuneixen un moment per
decidir què faran i comencen a discutir:
JUDIT:
T’agrada la natura. Sempre que pots ho aprofites per a fer excursions a la
muntanya. Saps que aquest dissabte una associació excursionista organitza
una sortida als aiguamolls de l’Empordà i estàs molt entusiasmada d’anar-hi,
perquè a més saps que hi trobaràs una bona colla d’amics, tan divertits i
esbojarrats com tu. Proposes als teus companys anar a aquesta excursió
perquè creus que junts us ho passareu molt bé.
JAUME:
Ets un noi amb molta inquietud pel món còsmic, i pensar en l’existència
d’éssers vius en altres planetes t’entusiasma. Sempre que pots, aprofites
l’estona per a documentar-te sobre el tema. Has sabut que es fa una exposició
sobre meteorits i proposes anar-la a visitar aquest dissabte. A la tarda
t’agradaria anar al cinema, que en fan una d’extraterrestres molt divertida.
ERNEST:
Ets nou al poble. Encara no coneixes gaire la gent i pel teu caràcter introvertit
et costa fer amistats. No saps ben bé què voldries fer aquest cap de setmana,
però cap de les propostes dels teus companys no t’agrada.
93

5. AVALUACIÓ
Les pautes següents poden servir d’orientació a l’hora d’avaluar el conjunt
d’activitats realitzades i valorar-ne la repercussió en els joves.
1. Els nois i noies, s’han sentit implicats en les activitats? Fins a quin punt? En
quines més que en altres?
2. Han mostrat interès pel tema i hi han participat activament?
3. Hi ha hagut algun tema o activitat que ha costat més de treballar? En cas
positiu, a què penseu que pot ser degut?
4. Heu observat algun canvi d’actitud o comportament en els alumnes davant
la realització d’algunes activitats?
5. Els joves, han modificat les seves opinions o punts de vista al llarg de la
discussió d’algunes activitats?
6. S’han mostrat tolerants i respectuosos en els diàlegs?
7. Algú ha manifestat una actitud o comportament negatiu davant algun tema o
activitat?
8. Creieu que, en general, les activitats els han servit per a millorar les
actituds?
9. Respecte a la vostra intervenció, heu sabut incentivar el diàleg i la
discussió?
10. Us ha costat motivar-los?
11. Creieu que la dinàmica de les activitats ha estat atractiva per als nois i
noies?
94

6. BIBLIOGRAFIA
CARDÚS, S. (1987). “Sobre el concepte de temps lliure: unes consideracions
sociològiques” i “L’ara dels nostres joves”, a Joventut 85, Debat obert.
Barcelona: Generalitat de Catalunya. Direcció General de Joventut.
DIVERSOS AUTORS (2000). Col·lecció Valors per viure. Barcelona: Claret;
Federació Catalana de Voluntariat Social.
DUMAZEDIER, J. (1968). Hacia una civilización del ocio. Barcelona: Estela.
ESCOLES DE L’ESPLAI DE CATALUNYA (1988). Per educar en l’esplai. Barcelona:
Pleniluni.
FRANCH, J. (1985). El lleure com a projecte. Barcelona: Generalitat de
Catalunya. Direcció General de Joventut.
PUIG, J.M.; TRILLA, J. (1985). Pedagogia de l’oci. Barcelona: Ceac.
95