EINES PER A L'ORIENTACIÓ DE L'ESTUDIANT EL LLEURE

És la manca d’oci, la incapacitat d’estar sense fer res, el que genera la
peresa o l’activitat desenfrenada de qui no pot acollir en el seu si
l’assossegament.
Aquestes diverses postures no han de ser necessàriament oposades, ans al
contrari, totes tres es complementen i contenen aspectes importants que
s’han de considerar pel que fa a l’oci. L’oci és, segons Dumazedier, “un
conjunt d’ocupacions a les quals l’individu pot lliurar-se de manera totalment
voluntària, sigui per a descansar, per a divertir-se, per a desenvolupar la
seva informació o formació desinteressada, la seva participació social
voluntària, una vegada s’ha alliberat de les seves obligacions professionals,
familiars i socials”. (J. DUMAZEDIER, “Realidades del ocio e ideologías”, a
Diversos autors, Ocio y sociedad de clases. Barcelona: Fontanella, 1971).
Podríem acabar dient que l’oci implica fonamentalment tres aspectes:
a) Un temps: l’oci comporta disposar primerament d’un determinat temps lliure.
Un temps lliure que definirem com aquell temps que està més enllà de les
necessitats i obligacions de l’individu. Un temps del qual l’individu pot
disposar totalment i personalment, per tal que pugui ocupar-lo en allò que
lliurement decideixi i li aporti una satisfacció. Per això caldrà que l’individu
adopti una actitud d’anàlisi i crítica davant el propi temps, ja que així el
subjecte farà d’aquest espai de temps un temps realment alliberador. Ens
caldrà saber fer una distribució correcta del temps de què disposem per tal
de cobrir al màxim les diferents necessitats i els desitjos que tenim i també
per anar descobrint quines són les nostres prioritats d’ocupació en aquest
temps.
b) Una activitat: una activitat que ha de ser voluntària, gratuïta, desitjada pel
subjecte, escollida lliurement i, per tant, gratificant. Aquestes activitats
hauran de complir fonamentalment tres funcions:
• La funció de descans: per a descansar i reposar de la feina, dormir, no
fer res, relaxar-nos, contemplar, etc.
• La funció de diversió: necessària per tal d’alliberar-nos de la monotonia i
de les tensions pròpies de la vida actual.
• La funció de realització: l’oci també implica un espai per al creixement,
l’aprenentatge, la socialització o la culturalització. Aquí s’hi inclourien les
activitats que es realitzen per a la formació personal, la participació
voluntària en associacions i grups, l’acció social voluntària, etc.
Aquests tres aspectes són necessaris per a cobrir necessitats personals i,
per tant, cal que es treballin de manera equilibrada i global.
En definitiva, l’oci és aquella activitat que l’individu fa durant el seu temps
lliure en comptes de rendir-se al consum passiu i que li omple les
necessitats d’esbarjo i de promoció cultural, contribuint al seu descans, a la
seva diversió i a la realització de la seva personalitat.
16