Tirant lo Blanc - Tinet

excel·lència excel·leixen totes les altres, e la
cinquena és notícia de veritat; e com la majestat
vostra sia aquella per aquella qui en lo cel és
pronosticat jo us dega amar e servir tots los dies de
la mia vida...
E dit açò no gosà tenir més cara; anà-se’n, que més
no dix. L’Emperadriu lo cridà com se n’anava; e de
vergonya no gosà tornar e pensà en si, Hipòlit, que si
li demanava per què no era tornat, que diria no
haver-la oïda. Anà-se’n envers la sua posada fent
estima que havia mal parlat e pitjor obrat, e penedí’s
molt del que dit havia.
L’Emperadriu restà ab molt gran pensament de ço
que Hipòlit li havia dit, e jamés li isqué del cor tant
com en lo món visqué.
Com Hipòlit sabé que l’Emperadriu se n’era tornada
en la sua cambra, havent vergonya e temor del gran
atreviment que hagut havia, penedí’s en si, e
desitjava ésser partit per no venir davant
l’Emperadriu. E fon-li forçat de tornar al palau per
cobrar resposta de la Princesa; entrà dins la cambra
e trobà-la que estava gitada en les faldes de
Plaerdemavida, ab altres donzelles qui hi havia, les
quals eren afectades a Tirant. Hipòlit la suplicà li
donàs resposta de la lletra que portada li havia. No
tardà la Princesa en fer a Hipòlit, de paraula, la
següent resposta.