Tirant lo Blanc - Tinet

moros féu eixir tots de la ciutat e posà-hi un bon
capità crestià. E estant lo virtuós capità Tirant en la
dita ciutat, li portaren les claus de deu castells ab ses
viles, donant-se a ell; e Tirant los acceptà ab cara
molt afable e ab gran benignitat, e trasmès-hi sos
capitans e lloctinents per pendre los homenatges, e
féu-ne llançar tots los moros.
Partint lo Cèsar d’aquella ciutat, féu la via d’una altra
noble ciutat nomenada Andrinòpol, abundosa de
delits innumerables, la qual li fon lliurada per l’orde
de l’altra damunt dita, ab molts castells e viles que
veïnes li eren; e feren de grans donatius al virtuós
capità Tirant. E així caminant lo poderós exèrcit
devers aquella part on sabien que lo magnànim rei
Escariano estava atendat, molts castells e viles se
donaren al Cèsar, los noms de les quals m’obmet
per no causar prolixitat. E tant per ses contínues
jornades caminaren, que pervengueren a mitja llegua
prop la ciutat d’Estrenes, on la host del rei Escariano
reposava.
Sabent lo rei Escariano la venguda del seu car amic
e germà d’armes, e que era tan prop, cavalcà
cuitadament ab tots los grans senyors de la sua host,
e féu la sua via, e a mig camí s’encontraren.
Descavalcaren molt prest los dos germans d’armes
e los reis, e abraçaren-se de grandíssima amor, e es
besaren fent-se la major festa que es pogueren fer.