Tirant lo Blanc - Tinet

lletra; e si feia resposta, quina tema pendria, e si
acceptaria la batalla o no. Parlà primer lo duc de
Macedònia e dix:
-A mi par que li deveu respondre per lo rim mateix,
car segons canta lo capellà li respon l’escolà.
Aquesta lletra, com té dos caps, lo primer és de la
donzella, lo segon és del cas de tració. Venint al
primer aquest és enamorat de la filla del Gran Turc e
diu-se que és bella donzella, e lo pare la hi ha
promesa dar per muller com la guerra serà finida.
Vejau vos en vostra terra si amau donzella de gran
estat per ço com en sa lletra diu donzella de gran
llinatge. No entràsseu en batalla si no teníeu tota la
justícia de vostra part, com Nostre Senyor mostra
grans miracles en les batalles.
- Senyor –dix Tirant–, en nostra terra jo amava una
viuda, però volia dir ésser donzella, e jo amava-la per
matrimoni, i pens ella a mi; e donà’m aquesta
camisa. E des que de sa senyoria partí, en quants
fets d’armes me só trobat, tostemps l’he portada.
Respòs lo duc de Pera:
-Al parer meu no hi basta tot lo que haveu dit.
Aquesta és filla del Gran Ca, e té sis reis sots si; ell
és més que rei e no és tan gran com lo Soldà, mas
és senyor de moltes terres e regnes, e lo Gran
Caramany és son vassall. ¿E sabeu aquest