Tirant lo Blanc - Tinet

poran, per les finestres e per los terrats posen draps
a l'entorn, tan alts que donen a les dones fins als pits,
e cascuna d'estes tinga una armadura de cap. E com
los ambaixadors passaran, veuran l'arnès lluir,
pensaran que tot és gent d'armes. E los tres-cents
qui guardaran lo portal, a les espatles, per altres
carrers desviats, isquen per les places e cantons, e
com los ambaixadors seran passats, facen així com
he dit, fins que sien davant l'altesa vostra. E
certament ells pendran gran espant, com veuran
tanta gent d'armes ab la batalla que han perduda,
que no saben com ne en quina manera; e ara que
vegen la molta gent, hauran a creure que socors de
moltes gents nos és vengut d'Espanya o de França o
d'Alemanya.
Lo Rei tingué per molt bo lo que l'ermità havia dit, e
tots los de son consell; e així fonc fet. Elegiren al duc
de Lencastre e al comte de Salasberi que rebessen
los ambaixadors, e ab ells anassen quatre mília
hòmens, e cascú d'aquells portàs en lo cap una
garlanda de flors. Isqueren fora de la ciutat per
recebir los ambaixadors una bona milla. Dix lo duc
de Bètafort:
-Digau, pare ermità, puix tantes cerimònies han de
fer, los ambaixadors, ¿com trobaran al Rei, vestit o
despullat, o armat o desarmat?
-Si ira no hi mesclau en vostres paraules –dix