Tirant lo Blanc - Tinet

d’amor e dolor.
Com Tirant hagué llesta la lletra de la Princesa, ell
fon posat en tan gran agonia que s’esmortí, per la
molta dolor e compassió que hagué de l’Emperador
e de la sua Princesa e de les lamentacions d’aquella;
car en aquell instant li fon presentat en lo conspecte
seu los grans e amargs infortunis en què eren
posats, e de la captivitat del duc de Macedònia,
cosín germà seu, e dels altres parents e amics seus;
per què caigué en terra com a mort.
La gran remor se mogué en lo palau per
l’esmortiment de Tirant. Plaerdemavida, que oí açò,
cuità fortment e trobà’l que l’havien posat en un llit; e
aquesta li llançà aiguarròs sobre la cara, e posà-li lo
dit en l’orella tocant-li la nafra que hi tenia; e Tirant
obrí prestament los ulls, e per bon espai no pogué
parlar, per la molta amor e dolor que tenia ensems,
car en aquell punt los dos contraris feren conjunció, e
feren aquell cas, car verdaderament ell amava la
Princesa de grandíssima amor, e no menys los
parents e amics. E com fon tornat en son record
pres-se a dir semblant exclamació.
CD. Exclamació que fa Tirant.
-¡Oh vosaltres qui passau per la via d’amor sentint
afanys e tribulacions: ateneu e mirau si semblant