MORIR A CADAQUÉS FENT RETAULES

Figura 18. Esquema del retaule de l'altar
major de Cadaqués (172-173). Foto: Cèsar
Martinell.
MONTSERRAT MOLÍ I FRIGOLA
^tmatfí tt-íi
Figura 19. Pau Costa, Joan Torras, Josep
Serrano. Retaule major de Santa Maria de
Cadaqués (1723-1729). Foto: Cèsar
Martinell.
vehement tossuderia de Sebastià Escofet. A partir del contracte, es comença
a enderrocar l'altar major, sota la direcció dels mestres de cases Joan Llorens
Godó i el seu fili Benet Llorens Trèmols (1700-1783), per part de picapedrers
experts que ja han treballat a l'església com l'avi Pere Llorens així com Antoni
Albert i Felip i Francesc Costa, Pere Alfaràas i un de no millor conegut, que
es fa venir de Montment, degut a la fama dels seus artífexs.
Per portar a terme el retaule i sobretot per poder-lo pagar el 25 de
febrer, el 13 d'abril de 1724 els regidors Bartomeu Llorens, Pere Antoni
Moret, Antoni Pell, Narcís Ribera, comandats pel regidor en cap Francesc
Marquès Escofet i el clavari Pere Ballesta Banús reuneixen els "patrons de
Bolix i fogat(er)s" per proposar que si l'obra paga la teia les nits reservades
es doni tot el peix a la mateixa per "aser per al retaule major", a canvi
del que deu la vila, si bé sols s'anirà a nou cales, exceptuant Sa Sebolla i
Collera per seguretat (Cfr. Apèndixs 6 i 7). 1 l'interès és tant que s'indica
que si algú s'escaqueixa serà expulsat de la pesquera tot l'estiu i si apareixen
moros a la costa, l'obra haurà de pagar el rescat dels captius.
164