23.04.2013 Views

MORIR A CADAQUÉS FENT RETAULES

MORIR A CADAQUÉS FENT RETAULES

MORIR A CADAQUÉS FENT RETAULES

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

MONTSERRAT MOLÍ I FRIGOLA<br />

cació de Girona i per iniciativa de Narcís de Guitart, apareixen representats<br />

en un relleu de l'altar de Sant Sebastià, on Joan Torras interpreta amb la<br />

poca traça que el caracteritza el somni d'Escipió de Rafael.<br />

El bisbe Palmero mana també que els promesos no tinguin relacions<br />

abans del matrimoni, doncs constata als llibres parroquials que tothom o<br />

gairebé ha fet pasqua abans de rams.<br />

EL DAURAT DEL RETAULE<br />

Abdon Quera Delclós i Eudald Sala, ecònoms de Cadaqués, reben, el<br />

1770, 375 lliures 61 sous i 6 diners dels administradors del retaule Oaume<br />

Alfaràs, Josep Deulovol, Joan Baptista Cabrissas i Mathies Llorens) per<br />

poder acollir les recomanacions dels bisbes Bastero, Taranco i Palmero, així<br />

que després de fer netejar "la plata" emblanquinar i escombrar l'església,<br />

el 4 de Juliol de 1770 es comença a daurar el retaule (Cfr. Apèndixs 26 i 27).<br />

Els ecònoms i el mestre de minyons Josep Surroca Privat (Ribes de Freser<br />

1724 - Cadaqués 1774), que és de Ribes de Freser, criden per dirigir l'operació<br />

l'escultor de Sant Esteve de Pardines Pere Espinet (Sant Esteve de<br />

Pardines 1713 - Cadaqués 1774), fill de Josep i de Maria Espinet, moliners<br />

de Pardines, que ha muntat un taller a Olot i que ve a Cadaqués amb la seva<br />

esposa Isabel Segòvia per començar a "fer les floretes de sota la volta".<br />

Curiosament, com si fos una obra actual, el primer Pa d'Or el col·loca<br />

Domènec Pell Cabrissas (Cadaqués ? 1779) negociant, seguit dels regidors<br />

obrers Pere Trèmols i Pere Anton Moret , és evident que es vol donar<br />

solemnitat al daurat, doncs es fa amb música de l'organista estable en la<br />

persona de Francesc Duran Escofet (Cadaqués 1721 - 1787), nomenat el<br />

1770, any en el que Patllari Pous (Tregurà 1716 - Cadaqués 1782) de<br />

Tregurà esdevé campaner-acòlit, després de fer de tot i casar-se amb<br />

Esperança Pont Rahola (1715-1795), la filla d'uns pescadors, any en el que<br />

Joseph Pont Roig (1709-1784) esdevé ermità de Sant Sebastià.<br />

Ha de ser un moment de gran esplendor, doncs es construeix "un pont<br />

sobre la riera (...) més avall de la casa de Pere Ballesta".<br />

Per part seva, els mestres de cases, Pere Cassanyes acondiciona la<br />

Font Bella de l'Horta de l'Hospital i un altre mestre de cases, Pere<br />

Corominas, un molí de blat a la Torreta, al que ve per fer-lo funcionar Blai<br />

Berhaut Vidal, de Sant Llorenç de Salarsa (Elna).<br />

L'obra del daurat del retaule s'inicia 18 anys abans del que sempre s'ha<br />

escrit i de la data escrita al retaule, si bé diferents accidents climatològics.<br />

182

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!