MORIR A CADAQUÉS FENT RETAULES

MONTSERRAT MOU I FRIGOLA
EPÍLEG
Però després de la neteja torna a resplandir com al testament espiri­
tual que Pau Costa lega a Cadaqués i a les generacions futures.
NOTA PRELIMINAR
Aquest article el dedico a la meva mare, que ha passat hores i anys de la seva
vida fent-me companyia mirant el preciós retaule de Cadaqués, m'ha fet adonar de
coses que el seu esperit racional i científic ataüllava millor que jo. 1, sobretot, m'ha
qüestionat el perquè de les meves percepcions, potser perquè havia estudiat amb
Joan Josep Tharrats, un infatigable observador del "retaule d'or". Malauradament
la meva mare ens ha deixat sense saber que els documents han confirmat el que
hem sentit durant anys. Enyorant-la, li dic un gràcies immens per encoratjar sempre
la meva passió pel retaule, que m'ha portat a buscar i rebuscar fins trobar, després
de tants anys, els documents que han il·luminat el meu camí.
Com al meu article "Morir a Cadaqués sense veure Roma", "Sol ixent",
Cadaqués 2005 (en premsa), el meu agraïment a Josep Galobart i Soler i a n'en
Carles Maria Gri i Cases, que m'han animat no sols a escriure aquestes pàgines sinó
a no defallir davant les adversitats. A n'en Josep Galobart i Soler li he d'agrair a més
que hagi llegit, comentat i fet aportacions als meus manuscrits amb tanta saviesa i
paciència. El meu segon retaule m'ha provocat un munt d'incerteses, que augmentaven
cada vegada que tornava a mirar i llegir el "retaule d'or".
Als Soler (Narcís, Maria Assumpció, Quim, Ariadna i Joan) per ser esplèndids,
càlids i tant insòlits en la nostra Girona. AJoan Borrell, batlle de Cadaqués, i a Josep
Arges i Basart, rector de la parròquia de Santa Maria, per l'acollidora generositat
que he trobat als seus arxius. A l'Andreu Estragués, per la seva paciència i saviesa
i per compartir el seu retaule. A la Fundació Escofet i de forma especial a l'Isidre
Escofet , la Maricel i en Pere Company per donar suport a la meva recerca i un
agraïment etern a Sebastià Escofet Sastre, per apostar per la bellesa a l'hora de
triar l'artífex del retaule.
Seria "una passada", en un article pels "Annals de l'Institut d'Estudis Gironins"
posar en nota totes les biografies que he elaborat dels artífexs, promotors, ideòlegs,
els bisbes de Girona, els rectors i ecònoms, els cònsols de l'Art de Pesca, perquè
faria l'assaig interminable. Tot confluirà en un volum, que em comprometo a
escriure si la salut m'acompanya.
En lloc de posar notes fins a l'infinit, he decidit publicar els 29 apèndixs documentals,
que considero fonamentals per la lectura del retaule. Cito totes les fonts
emprades, els arxius on les he trobades i la bibliografia que m'ha ajudat a desxifrar
millor el retaule.
1. ARXIU PARROQUIAL DE CADAQUÉS
FONTS MANUSCRITES
- Llibres de batejos: (1593-1682), (1683-1722), (1723-1767), (1751-1784), (1785-
1800).