MORIR A CADAQUÉS FENT RETAULES

MONTSERRAT MOLÍ I FRIGOLA
Frederic Rahola, Salvador Dalí, Josep Pla i Joan Josep Tharrats que "els velis
pescadors penjaven llagostes vives (vermelles del cap de Creus i els primer
raïms de verol) entre els àngels barrocs i estilants, perquè l'agonia de les
bestioles els permeti seguir millor la passió de la missa". Cadaqués cobreix
el retaule de fils i de branques de corall començant per la Verge de
l'Esperança i el minyó, imitant la Madonna de Senigallia del gran Piero
delia Francesca, que potser molts pescadors han vist en els seus viatges a
Itàlia. El corall era present a l'església des del 1672, però no s'havia emprat
mai. En aquesta ocasió, altres fils de corall són col·locats als altars de Sant
Jacint, de Sant Antoni de Pàdua i de la Verge del Roser, així com a les capelles
del Portal de la Font i a Sant Sebastià de la Muntanya (on per fi hi viu
un ermità de forma estable). 1 no contents fan fer 2 floreros de Gènova per
l'altar dels sants Joan Baptista i Evangelista i grans quadres de Santa Llúcia,
de Sant Simplici i de Sant Pius V, i per als altars de Sant Miquel, Sant Antoni
i del Sant Crist, aquest últim tapat amb un cortinatge.
Bastero descriu Santa Maria de Cadaqués com una església que "esta ab
gran lustre y esplendor (si bé) han de mirar (per un major) lustre y esplendor
fent fer més i major adornos", o sigui, han de daurar el retaule i per aquest
motiu decideix que poden vendre joies de l'obra i pren una decisió fonamental,
reclamada amb insistència per pescadors i corallers, que l'obra es
farà càrrec de la meitat de la teia les nits reservades, sempre que agafin peix,
fet que representa una conquesta social fonamental per a Cadaqués.
LA TRANSICIÓ
Després de l'eufòria de la projectació del retaule, venen anys en els
quals l'Obra decideix recuperar-se per poder pagar el daurat del retaule. És
per això que estalvien i apart dels diners del peix i del corall venen el vi de
la vinya de Sant Gregori i s'inventen tota mena de recursos bastant imaginatius
per obtenir diners, com la desena del fadrí, el sorteig del tortellet
per iniciativa de Josep Bohera coraller, però sobretot decideixen deixar de
pagar delmes i censals a Sant Pere de Roda. Són anys en que tenen molta
feina els sastres, en especial Antoni Escofet, Miquel Ballesta Banús adobant
ornaments per l'altar major, banderes i davantals de la creu i "ninyeries".
Per acollir la visita pastoral, el 1751, del bisbe Lorenzo Taranco
Musarieta sols fan petits retocs el 1738, 1742 i 1747-48 Pere Alfaràs menor.
Narcís Figueres i Joan Mapassa amb teules i rajols proporcionats per Joan
Puignau de Sant Baldiri de la Selva.
180