MORIR A CADAQUÉS FENT RETAULES

MONTSERRAT MOLÍ I FRIGOLA
Arriben també fusters qualificats com Gabriel Margarit de Girona,
casat amb Narcisa Torras, la germana de l'escultor de Figueres, emparentada
amb els famosos argenters i fusters de Girona, que a Cadaqués bategen
tres fills: Francesc (1726) i els bessons Francesc i Caterina (1729),
morts prematurament, apadrinats per l'avi dels nadons i pel també escultor
de Figueres Josep Torras i els seus col·laboradors, els joves escultors de
Figueres Francesc Tor i Joan Sinol, tots els quals es queden a treballar pel
retaule en veure la gran feinada. S'amalgamen perfectament amb els fusters
locals com Sebastià Custori, Pere i Isidre Matas, tots els quals enterren
albats de 1725 a 1727, i sobretot amb el ja esmentat Sebastià Cabrissas,
que el 1724 bateja la filla Francesca, apadrinada pel cirurgià Bartomeu
Alfaràs. També amb Joan Andreu, que vingut de Maçanet de Cabrenys per
treballar a l'hospital amb el mestre de cases Josep Llorenç es casa el 1702
amb Maria Guioias, la filla d'uns pagesos, s'estableix a Cadaqués i té 13
fills, molts morts prematurament i d'ells, l'onzè, Pau, és apadrinat per Pau
Costa el 1726. El mateix any, la quarta filla Maria Rosa Andreu Guioias
(Cadaqués 1707 - ?) es casa amb el fuster de Palafrugell Josep Puignau, cridat
per Costa, perquè ja havia treballat amb el seu pare Jaume, arribat
d'Elna, al retaule de Palafrugell i n'estimava la qualitat.
Joan Andreu és molt important per Cadaqués, on forma una societat
amb el mestre de cases Josep Cadaigua, no sols el padrí de Maria Antònia
Serrano sinó un membre important de l'Art de la Pesca. Ells són qui, conjuntament
amb Serrano, coordinen l'obra, ara diríem que subcontracten la
feina que faran pel retaule mestres de cases i ferrers, algú dels quals vivia
al Llané, a la casa decorada amb un llindar decorat amb les eines pròpies
de la professió i la data de 1733.
Sembla que tothom vol treballar pel retaule. Entre els mestres de
cases trobem noms tan cotitzats com els dels Cassanyes (Pere Antoni major
i menor), els Llorens Oosep, Joan, Anton, Benet i Jacint), Sebastià Rigall,
que ve des de Sant Llorenç de Cerdans amb el seu pare Joan, fuster de professió,
que es queden a Cadaqués en casar-se el 1714 amb Maria Bohera,
la filla d'un important coraller, així com Sebastià Pell Duran (Cadaqués, ?
- 1771), que malauradament també enterra una albada el 1725 i els fadrins
escultors Antoni i Francesc Feliu, de la família del mestre de cases de
Vilanant, activa des de 1634 a l'Obra de l'església, l'Art de la pesca i la botiga
de candeles del poble.
168