MORIR A CADAQUÉS FENT RETAULES

MONTSERRAT MOLÍ I FRIGOLA
i Ramon Vila, excel·lents col·laboradors des del retaule de Nostra senyora
de Fussimanya i d'altres projectes, que sense el llibre de comptes de Costa
és difícil de concretar, però dels que parla al testament.
La prova que Sebastià Escofet és el "deus ex machina" del retaule és
la firma del document l'amic de Sebastià, l'organista Jaume Terma i el mestre
de cases de l'obra establert a Ses Herbes Joan Llorens Godó, que està
enderrocant l'altar major.
El minuciós Pau Costa produeix el 8 d'agost de 1724 tres documents
en diverses versions (Cfr. Apèndixs 10/12), pels que els fusters citats, Josep
Serrano per part de Costa i Sebastià Cabrissas per part de Torras, es comprometen
a "canar tota la fusta (que) Josep Vidal paraire de Tordera (...) ha
entregada al patró Sebastià Francesch en la (platja) d'Arenys de Mar i de
ella ne carrega son llaüt per aportaria a Cadaqués". I la compren a Arenys
per les bones relacions que hi tenen Costa i Escofet. Serrano i Cabrissas
anoten que arriben "46 mitjanes, diferents peces, 12 costers, dos bancals
i 36 trossos de diferents mides valorats en 12 lliures i 8 sous. Són presents
a la verificació els pescadors Josep Pont i Joan Llorens, que han ajudat
Francesch en el transport i són els que cuidaran la fusta durant els tres
mesos que és submergida al mar.
Els documents proven que la fusta d'arbre poll ha arribat a Cadaqués,
ha estat mesurada i submergida 3 mesos al mar perquè amb la salabror
quedi com un bacallà i així no tingui problemes de corcs.
Però com que Costa i Torras no s'entenen de cap manera, la
Universitat de Cadaqués, el 13 d'agost de 1724 (Cfr. Apèndix 13), refà el
contracte per al retaule, especialment la part que ha de fer cadascú. El
document ens permet aclarir el que sempre hem pensat, saber exactament
el que es veu mirant detingudament el retaule, on acaba l'obra d'un i
comença la de l'altre, un fet del que ningú no n'ha parlat.
Pau Costa en aquest contracte demostra que no es troba bé, ha vingut
a cuidar-lo Maria, la seva germana, motiu pel qual concedeix malgrat
li pesi a Torras "fer tota la talla del dit retaula (...) polir totes las figuras,
historias (...) i tota la talla i adornos, sagrari, gradas, candeleros, graus i
balustrada ... a més de fer tots los minyons, serafins i coronas i insignias
(...) de las imatges (...) conformant-se ab la trassa de (...) Jacinto Morató (...)
quedant a càrrec del dit Pau Costa lo fer i fabricar lo damas".
Costa promet pagar-li 1150 lliures, sempre que Torras visqui a
Cadaqués i potser per això són testimonis del contracte Josep Feliu can-
166