MORIR A CADAQUÉS FENT RETAULES

MONTSERRAT MOLÍ I FRIGOLA
Girona dels segles XVll i XVIII, que com a Solius, malgrat la por dels francesos,
visiten assíduament Cadaqués, esperonant la Universitat a obrar una
església de gran dimensions, que pren com a model el Teseion d'Atenes i
la catedral de Girona, i a ornar l'interior amb un bell retaule. Però, sobretot,
ajuden al poble de Cadaqués a alliberar-se de la tutela dels benets de
Roda, i amb menys èxit dels peatges feudals dels comtes d'Empúries i successivament
dels Medinaceli. Tenen el gran mèrit de concedir pròrrogues
constants per pescar en nits privilegiades i fer-se càrrec de la teia dels llaguts
de foc, cosa que demostra una sensibilitat social notòria.
Cal recordar rectors i ecònoms de Santa Maria, per "apretar" a la
Universitat i a l'Art de la Pesca a contribuir, però sobretot a pagar deutes i
no treure més diners de l'obra per finalitats civils.
També, als Cònsols i els Clavaris de l'Art de la Pesca, que any rere any
pesquen per l'obra i sobretot els pescadors i els corallers, que amb el seu
esforç fan possible projectar un retaule de les dimensions del de
Cadaqués. No ens hem d'oblidar tampoc dels benefactors com els Reials
d'Espanya, la noblesa amiga dels comtes d'Empúries, dels Ducs d'Osuna,
Uceda i Medinaceli i el Capítol de la catedral de Girona. L'única excepció,
igual que a Solius, la protagonitza el culte Tomàs de Lorenzana Butron, que
visita Cadaqués a corre cuita, potser perquè segueix minuciosament els
projectes que a Girona fan Ventura Rodríguez, Ignasi March, Manel
Tramulles, Josep Panyó Figaró i, sobretot. Lluís Bonifàs Massó i els seus
deixebles Josep i Marià Barnoya Vinyals, entre altres, a l'Hospici, a la capella
de Sant Narcís i, sobretot, a la catedral, on si bé no es porta a terme la
reforma de l'altar major ni el campanar, es fa la llitera de la Mare de Déu
d'Agost (1772-76), on algun detall està inspirat en el retaule de Cadaqués.
El meu assaig és una petició al poble de Cadaqués perquè cuidi amb
mim, espolsi i endauri el retaule cada vegada que ho necessiti.
LA PREPARACIÓ
En la història de l'arquitectura de Cadaqués (Fig. 1), com a Solius, té
un lloc privilegiat l'església, que serveix per orientar i marcar tendències,
però també un obrador o un laboratori permanent que dóna treball a notables
artífexs catalans, els més qualificats i excelsos, que estableixen relacions
privilegiades amb el poble de Cadaqués, formen bàndols, es barallen,
però porten a terme obres molt belles.
150