MORIR A CADAQUÉS FENT RETAULES

MONTSERRAT MOLÍ I FRIGOLA
són un regiment Qoan, Benet, Jacint i Josep), de Maçanet de Cabrenys.
Jaume Llucat Peres ve de Llers, i els Pagès (Jaume i Esteva), de Palau
Sabardera, i els Roig (Llorenç, Jaume major, Jaume menor i Josep, de la Vall
de la Selva de Mar. De la Cerdanya venen Anton Canals Subirà i els Mascle
0osep i Anton), que provenen de Llívia i Guils, mentre que a redós
d'Espinet arriben des de la Garrotxa els Corominas (Josep, Jaume, Joan,
Pere major i Pere menor), des de Meià de Moncal, Jaume Font, de Riudaura,
i des de França ho fan Joan Sala Llorà de Sant Pau de Pi i els Torrent (Antoni
i Bonaventura), des d'Odelló.
Continuen treballant picapedrers com Josep Padrera Cabat, de
Cotlliure, i Patlladi Vilar Bolós (1738-1790, de Prats de Molló, que fan de
tot, rajolers com Bernat Salamó d'Olot, i Josep Molins de Vinçà, mentre el
campaner Patladi Pous Rosset (1716-1782) assenyala l'inici i la fi del treball,
al que participa el candeler Baldiri Albareda, de la Selva, els boters Mares
üoan i Josep), i nombrosos bastaixos com els Bartholi Noguer (Antoni,
Josep i Joan), que venen de Sant Miquel de Caballera, els Rebetllat (Miquel,
Isidre i Ramon), d'Ager, Estavar i Abella, Salvador Rigata d'Estavar, Patllari
Soler Lliset (1725-1793), de Sant Salvador de la Manera (Elna), Jean Bardi
Llupi, de Sant Miquel de Setcases, entre altres. 1 fins i tot hi col·laboren
mesters de minyons com Salvador Trèmols, els Guasch 0osep i Jaume) de
Palamós i Anglesola, els Jonama (Francesc i Miquel) de'Ullastret i Pau, a
més de Salvador Rabassa, col·laborador de Patllari Soler.
Fins a la visita pastoral de 1789 de Lorenzana, tot sembla ralentir, sols
el 1780 es lloga la cobla orquestra de Maurici Puiggarí, s'adoba la veracreu
i es fan ornaments nous per acollir el bisbe, malgrat haver recuperat 455
lliures 7 sous i 9 diners de censals atrassats. Són anys en que es troben
nadons abandonats, i el 1784 naufraguen 2 vaixells, on perden la vida 22
pescadors de Cadaqués. Per aquest motiu, Lorenzana ve a consolar un
poble fet miques que, però, l'acull amb un retaule súper il·luminat, ornat
amb "el globo del sagrari adobat, (una) patena endaurada i la plata resplandent,
doncs ha sigut netejada, gràcies a una ajuda del capítol de la
catedral de Girona, que provoca les ires de l'abat de Sant Pere de Roda,
perquè Cadaqués ha deixat de pagar censals i delmes des de la meitat del
segle per poder destinar els diners al retaule.
El 2 de març de 1785, Cadaqués apareix nevat abundament, fins al
punt de fer caure la meitat de les oliveres, però es recupera per restaurar
186