23.04.2013 Views

MORIR A CADAQUÉS FENT RETAULES

MORIR A CADAQUÉS FENT RETAULES

MORIR A CADAQUÉS FENT RETAULES

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

MONTSERRAT MOLÍ I FRIGOLA<br />

Proposen que refaci "s(a)nt Thomas (que està mancat de) relleu (...) y<br />

los aretjas (...) faltats d'art i proporció", ja que talment semblen aplastats<br />

però enormes. Tharrats és més pèrfid i diu que el sant es troba "a frec<br />

quasi de la volta absidal (...) (mentre) aixeca una espasa flamígera amb la<br />

ma dreta i sosté una custòdia amb l'esquerra (al que) recordant probablement<br />

la denominació del doctor Angèlic, l'escultor (Joan Torras) va posar<br />

ingènuament ales a les espatlles". Manen també que s'adobin i s'allarguin<br />

els "dos penjams de flors que baixan (...) a cada cantó (...) del arch princi(p)al<br />

al del domo (...)", que realment denoten encara ara que estèticament<br />

serien més bells llargs, però Torras ho escurça tot, per acabar aviat i<br />

fer altres encàrrecs.<br />

Pel que respecta a la protagonista del retaule, la Verge de l'Esperança,<br />

Costa i Cortada la troben "del tot imperfecta faltada d'art, regla y proporció"<br />

i sobretot diferent a les precioses verges de Pau Costa dels retaules<br />

de la catedral de Girona, inclús quan són la imatge de la desolació.<br />

Tharrats en aquest punt considera que ens atabalaria i distrauria "veure<br />

presidint l'església de Cadaqués una imatge (..) estilitzada, malaltissa i delicada".<br />

Troba que la Verge s'adiu al retaule doncs cal que "les formes<br />

(reflecteixin) personatges de constitució sana (...) en plenitud (...) triomfants<br />

(que han sabut) vèncer les dificultats que l'encerclaven".<br />

Tharrats retroba en la Verge de l'Esperança en canvi a una cadaquesenca<br />

"robusta de galtes rosades que duu un sol al ventre símbol de la seva<br />

propera maternitat", com ocorre també en totes les civilitzacions antigues.<br />

Costa i Cortada no perden però l'oportunitat per dir que "los dos àngels<br />

(...) a cada costat de la pastera de Nostra senyora estan fora de proporció y<br />

art". Són com ninos articulats i així continuen, doncs Torras, potser perquè<br />

ja s'havia desmontat la bastida, no hi feu les esmenes necessàries.<br />

Passant a l'escena de la coronació de la Verge, assenyalen que "las tres<br />

figuras que formen la coronació (són) imperfectes y mancades de relleu".<br />

A Tharrats li agraden, perquè troba impensables "la figura d'un Crist anèmic<br />

i desnodrit". Les imatges estan protegides per una preciosa cúpula-baldaquí,<br />

on assaja una capella de música, en clara referència als àngels musicals<br />

més coneguts de Fra Angelico i descrits per Tharrats com "cinc àngels<br />

(...) amb instruments musicals: l'arpa, la viola, el llaüt, la guitarra y la bandurria<br />

(doncs) la música celestial sempre ha estat en mans d'àngels".<br />

El retaule "enmarcat lateralment per dues columnes jòniques" te citacions<br />

cultes, com aquestes columnes que recorden les del teatre marítim<br />

174

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!