El Cap a Peus, fonamental per al - Associació de Veïns de Sant ...

maquetés. Hi havia vegades, fins i tot, que li portàvem algun article escrit
amb màquina d’escriure o a mà, i ell se n’encarregava de picar-lo.
Apuràvem sempre fins a l’últim moment. Normalment, la redactora en
cap recollia els articles però si anàvem molts justos, el redactor ho
deixava directament a impremta. Moltes vegades havia trucat el Ramon
per dir-nos que li faltava material.
PAU VINYES: Sí, jo li deixava per sota de la porta el disquette els diumenges.
Teníem un ordinador al local de l’Associació de Veïns, quan encara
estava al carrer Rubén Dario, i allà picàvem molts textos. Després això
va canviar perquè a l’any 99 va venir la Nora i ella mateixa ho
maquetava a la Nau Ivanow, a La Sagrera, on ens van cedir un espai.
També teníem fotògrafs que col•laboraven amb les portades de la
revista.
IMMA SANTOS: Bé, i tu també, tu en feies moltíssimes. A més de fer fotos,
haig de dir que tu eres l’autor de moltíssimes portades. Feies collage
amb fotografies o donaves la idea a dissenyadors del barri perquè la
fessin a mida, amb el tema que volies tractar. D’aquesta època n’hi ha
de molt maques: la dels andreuencs, que vam fer amb fotografies tipus
carnet; la de les mirades – realitzada pel fotògraf Xavier de la Cruz-, on
només sortien ulls de gent del barri...Cada una tenia la seva pròpia
història. També vam tenir portades polèmiques i, en una ocasió quasi
ens intenten “segrestar” el De Cap a Peus.
PAU VINYES: Sí, va ser el número 385, per part d’un membre de la junta de
l’Associació de Veïns. Vam anunciar que l’Associació podria quedar-se
sense local per l’afectació del PGM de 1976. La fotògrafa va fotografiar
les teulades i terrats de les cases afectades. Una de les cases era
propietat del membre de la junta. En veure que la foto esmentada era
Max Galindo
Exredactor
Des de petit
desitjava que
sortís el Cap a
Peus per llegir
la informació
del meu entorn i
sentir que Sant
Andreu era important
a les notícies.
la portada del De Cap a Peus va voler “segrestar” la revista. Era un
dissabte. Jo dormia plàcidament la ressaca de la festa de la nit anterior.
Em va trucar de bon matí en Josep Castells, aleshores president de
l’Associació de Veïns, per a una reunió d’urgència. Després de més de
dues hores de conversa, finalment vàrem poder convèncer al membre
de la junta que desistís de la seva negativa i fes possible el lliurament
de la revista als socis i a les sòcies de l’entitat. Vàrem suar de valent,
però finalment tot va acabar bé.
IMMA SANTOS: El De Cap a Peus és la història viva d’aquests darrers anys…
PAU VINYES: Realment, si algú vol escriure sobre la història de Sant Andreu
de Palomar ha de mirar-se per nassos el De Cap a Peus.
IMMA SANTOS: De l’Associació de Veïns, en aquella època destaquen la
campanya contra el rebut de l’aigua i els articles contra les barreres
arquitectòniques. Les
vocalies de l’Associació que
portaven aquests temes
eren molt actives.
PAU VINYES: Tens raó Imma,
aquest bagatge ens ha
ajudat a ser persones que
viuen i estimen tot allò que ens és proper. El De Cap a Peus ha estat una
veritable escola de periodisme, però també, un espai de valors. Un racó
per a treballar la llibertat informativa, la cohesió social i la salvaguarda
del patrimoni cultural i històric…
La Imma Santos i en Pau Vinyes volem remarcar que la feina d’ells dos
no hagués estat possible sense la col•laboració de redactors i de
redactores, comerciants, comercials, gent de la junta de l’Associació
de Veïns i sobretot dels veïns i les veïnes que varen
fer – i actualment fan- que el De Cap de Peus sigui
un miracle mensual. A tots ells i a totes elles, moltes
gràcies.
Jordi Bianciotto
periodista i exredactor
A la pàgina de l’esquerra s’observa la diferència de portades el mateix any,
amb la popular portada ‘mirades andreuenques’ i el reportatge sobre
l’enderroc de la Maquinista. Al costat d’aquestes línies, les portades sobre
la Vetlla i sobre l’enderroc dels Catalanistes.
Vaig publicar-hi
els primers
articles. Per a
mi és sinònim
d’iniciació al
periodisme per
la millor via:
propera, honesta,
compromesa i lliure.
El CAP A PEUS va patir un
intent de ‘segrest’
al 1976
Ana Maria Moure
Expresidenta de l’AVV
És un eina de
llibertat
d’expressió,
per la
tenacitat de
l’Associació
de Veïns i la
il.lussió de tots
els que l’han fet i la
fan posible.
cap a peus | especial 30 anys
11