El Cap a Peus, fonamental per al - Associació de Veïns de Sant ...

22
Així es titulava l’editorial del Sant Andreu de Cap a Peus d’abril de
1996. Tot i que avui Can Fabra és una de les imatges més
identificadores del casc antic de Sant Andreu i un orgull per als
andreuencs, no sempre ha gaudit de la mateixa atenció. És més, de
poc que no és enderrocat per complet. La llarga i sentida campanya
per la Rambla va eclipsar durant un temps els esforços perquè no es
perdés Can Fabra. Els primers anys es van concentrar bàsicament en
la supervivència de l’edifici i l’oposició a la requalificació d’una part del
solar per a construir-hi alts blocs de pisos.
CRONISTA DE LA TRANSFORMACIÓ
Al Cap a Peus va anar apareixent aquesta reivindicació a mitjans dels
80. Als inicis es parlava sobretot de la dificultat d'aconseguir els plànols
i saber què hi volia fer l'Ajuntament. L'any 1986 s’hi demanava
"recuperar aquesta part de la nostra història pel barri i posar-hi una
biblioteca, una llar de jubilats, un casal de joves, etc." i s’hi lamentava
la falta de sensibilitat del consistori.
A través de la revista es mostren al veïnat les propostes i els plànols
(juny 1989) i es denuncia la possibilitat que s'hi acabin fent pisos, en
un espai designat com a zona d’equipaments. La primera quinzena de
novembre de 1991 es fa pública al Cap a Peus la proposta de la
vocalia d'urbanisme de l'AVV, que demana que a l'edifici s'hi faci una
escola bressol i un casal d'avis, és a dir, un Can Fabra "per a petits i
grans".
Al gener de 1994 comença a veure la llum el projecte de l'actual
biblioteca, que es publica el calendari d'actuacions, i es diu que l'edifici
es destinarà a equipaments. Es parla que el SAT podria instal•lar-se
dins l'edifici i que hi hauria un pàrquing i pistes esportives.
Un dels primers punts i a part va ser el juny del 95, quan se celebra la
primera inauguració de la plaça amb la nova font "cibernètica". El Cap
a Peus demana que "ara toca l'edifici" i a l'editorial comenta el possible
Eva Cabrera
filòloga i correctora de la revista
LLUITES Per Meritxell Martínez i Xavier Ortuño
Voluntat, lluita,
col·laboració,
bona feina,
coordinació...
I correcció,
per descomptat.
És un plaer
i una frase: Salut i
llarga vida.
Can Fabra
“Viu Can Fabra!”
Agrupament escolta Jaume I
cau
Mentre fem
consell, passeja
entre les nostres
mans. Ens
distreu amb
actualitats
desconegudes,
entrevistes i anuncis
dels comerços més
entranyables.
A dalt, dues portades reivindicatives del cap a peus. Al
costat, la Can Fabra aprofita la façana durant la seva
rehabilitació. A sota, dues fotografies de la dècada dels 80
i els 90, on els veïns festejaven per reclamar l’edifici per a
“Després de la Rambla la gent
estava molt conscienciada
i veien que es podia canviar”
Joan Cusidó, soci de l’AVV, arquitecte i col•laborador
en la campanya per Can Fabra
La requalificació pretenia finançar les obres a través de
plusvàlues immobiliàries privades: “Cedint sòl a una
constructora perquè hi fes pisos, aquesta a canvi hagués
pagat la urbanització de tota la parcel•la”, explica Cusidó.
Com que encara no existia el Catàleg de Patrimoni
Arquitectònic de la ciutat, tots els edificis del recinte podien
ser enderrocats: “L’actual era el més valuós i bonic, perquè
era on s’hi treballava el fil, però al solar n’hi havia d’altres,
sobretot tallers, que van anar a terra”. Coincideix amb
l’expresident que el Cap a Peus era molt combatiu: “Era
l’altaveu de totes les activitats i accions del barri, feia una
mica de consciència de Sant Andreu”, relata. Aleshores
editava una àmplia tirada (vora els 10.000 exemplars) i,
segons l’arquitecte, era “molt conegut i esperat”.
Ateneu
entitat cultural
serveis públics.
Ha estat
sempre
l’aparador de
l'actualitat al
barri sobretot
en les
reivindicacions
veïnals, i una bona
eina de pressió.