El Cap a Peus, fonamental per al - Associació de Veïns de Sant ...
El Cap a Peus, fonamental per al - Associació de Veïns de Sant ...
El Cap a Peus, fonamental per al - Associació de Veïns de Sant ...
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
22<br />
Així es titulava l’editori<strong>al</strong> <strong>de</strong>l <strong>Sant</strong> Andreu <strong>de</strong> <strong>Cap</strong> a <strong>Peus</strong> d’abril <strong>de</strong><br />
1996. Tot i que avui Can Fabra és una <strong>de</strong> les imatges més<br />
i<strong>de</strong>ntificadores <strong>de</strong>l casc antic <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Andreu i un orgull <strong>per</strong> <strong>al</strong>s<br />
andreuencs, no sempre ha gaudit <strong>de</strong> la mateixa atenció. És més, <strong>de</strong><br />
poc que no és en<strong>de</strong>rrocat <strong>per</strong> complet. La llarga i sentida campanya<br />
<strong>per</strong> la Rambla va eclipsar durant un temps els esforços <strong>per</strong>què no es<br />
<strong>per</strong>dés Can Fabra. <strong>El</strong>s primers anys es van concentrar bàsicament en<br />
la su<strong>per</strong>vivència <strong>de</strong> l’edifici i l’oposició a la requ<strong>al</strong>ificació d’una part <strong>de</strong>l<br />
solar <strong>per</strong> a construir-hi <strong>al</strong>ts blocs <strong>de</strong> pisos.<br />
CRONISTA DE LA TRANSFORMACIÓ<br />
Al <strong>Cap</strong> a <strong>Peus</strong> va anar apareixent aquesta reivindicació a mitjans <strong>de</strong>ls<br />
80. Als inicis es parlava sobretot <strong>de</strong> la dificultat d'aconseguir els plànols<br />
i saber què hi volia fer l'Ajuntament. L'any 1986 s’hi <strong>de</strong>manava<br />
"recu<strong>per</strong>ar aquesta part <strong>de</strong> la nostra història pel barri i posar-hi una<br />
biblioteca, una llar <strong>de</strong> jubilats, un cas<strong>al</strong> <strong>de</strong> joves, etc." i s’hi lamentava<br />
la f<strong>al</strong>ta <strong>de</strong> sensibilitat <strong>de</strong>l consistori.<br />
A través <strong>de</strong> la revista es mostren <strong>al</strong> veïnat les propostes i els plànols<br />
(juny 1989) i es <strong>de</strong>nuncia la possibilitat que s'hi acabin fent pisos, en<br />
un espai <strong>de</strong>signat com a zona d’equipaments. La primera quinzena <strong>de</strong><br />
novembre <strong>de</strong> 1991 es fa pública <strong>al</strong> <strong>Cap</strong> a <strong>Peus</strong> la proposta <strong>de</strong> la<br />
voc<strong>al</strong>ia d'urbanisme <strong>de</strong> l'AVV, que <strong>de</strong>mana que a l'edifici s'hi faci una<br />
escola bressol i un cas<strong>al</strong> d'avis, és a dir, un Can Fabra "<strong>per</strong> a petits i<br />
grans".<br />
Al gener <strong>de</strong> 1994 comença a veure la llum el projecte <strong>de</strong> l'actu<strong>al</strong><br />
biblioteca, que es publica el c<strong>al</strong>endari d'actuacions, i es diu que l'edifici<br />
es <strong>de</strong>stinarà a equipaments. Es parla que el SAT podria inst<strong>al</strong>•lar-se<br />
dins l'edifici i que hi hauria un pàrquing i pistes esportives.<br />
Un <strong>de</strong>ls primers punts i a part va ser el juny <strong>de</strong>l 95, quan se celebra la<br />
primera inauguració <strong>de</strong> la plaça amb la nova font "cibernètica". <strong>El</strong> <strong>Cap</strong><br />
a <strong>Peus</strong> <strong>de</strong>mana que "ara toca l'edifici" i a l'editori<strong>al</strong> comenta el possible<br />
Eva Cabrera<br />
filòloga i correctora <strong>de</strong> la revista<br />
LLUITES Per Meritxell Martínez i Xavier Ortuño<br />
Voluntat, lluita,<br />
col·laboració,<br />
bona feina,<br />
coordinació...<br />
I correcció,<br />
<strong>per</strong> <strong>de</strong>scomptat.<br />
És un plaer<br />
i una frase: S<strong>al</strong>ut i<br />
llarga vida.<br />
Can Fabra<br />
“Viu Can Fabra!”<br />
Agrupament escolta Jaume I<br />
cau<br />
Mentre fem<br />
consell, passeja<br />
entre les nostres<br />
mans. Ens<br />
distreu amb<br />
actu<strong>al</strong>itats<br />
<strong>de</strong>sconegu<strong>de</strong>s,<br />
entrevistes i anuncis<br />
<strong>de</strong>ls comerços més<br />
entranyables.<br />
A d<strong>al</strong>t, dues porta<strong>de</strong>s reivindicatives <strong>de</strong>l cap a peus. Al<br />
costat, la Can Fabra aprofita la façana durant la seva<br />
rehabilitació. A sota, dues fotografies <strong>de</strong> la dècada <strong>de</strong>ls 80<br />
i els 90, on els veïns festejaven <strong>per</strong> reclamar l’edifici <strong>per</strong> a<br />
“Després <strong>de</strong> la Rambla la gent<br />
estava molt conscienciada<br />
i veien que es podia canviar”<br />
Joan Cusidó, soci <strong>de</strong> l’AVV, arquitecte i col•laborador<br />
en la campanya <strong>per</strong> Can Fabra<br />
La requ<strong>al</strong>ificació pretenia finançar les obres a través <strong>de</strong><br />
plusvàlues immobiliàries priva<strong>de</strong>s: “Cedint sòl a una<br />
constructora <strong>per</strong>què hi fes pisos, aquesta a canvi hagués<br />
pagat la urbanització <strong>de</strong> tota la parcel•la”, explica Cusidó.<br />
Com que encara no existia el Catàleg <strong>de</strong> Patrimoni<br />
Arquitectònic <strong>de</strong> la ciutat, tots els edificis <strong>de</strong>l recinte podien<br />
ser en<strong>de</strong>rrocats: “L’actu<strong>al</strong> era el més v<strong>al</strong>uós i bonic, <strong>per</strong>què<br />
era on s’hi treb<strong>al</strong>lava el fil, <strong>per</strong>ò <strong>al</strong> solar n’hi havia d’<strong>al</strong>tres,<br />
sobretot t<strong>al</strong>lers, que van anar a terra”. Coinci<strong>de</strong>ix amb<br />
l’expresi<strong>de</strong>nt que el <strong>Cap</strong> a <strong>Peus</strong> era molt combatiu: “Era<br />
l’<strong>al</strong>taveu <strong>de</strong> totes les activitats i accions <strong>de</strong>l barri, feia una<br />
mica <strong>de</strong> consciència <strong>de</strong> <strong>Sant</strong> Andreu”, relata. Aleshores<br />
editava una àmplia tirada (vora els 10.000 exemplars) i,<br />
segons l’arquitecte, era “molt conegut i es<strong>per</strong>at”.<br />
Ateneu<br />
entitat cultur<strong>al</strong><br />
serveis públics.<br />
Ha estat<br />
sempre<br />
l’aparador <strong>de</strong><br />
l'actu<strong>al</strong>itat <strong>al</strong><br />
barri sobretot<br />
en les<br />
reivindicacions<br />
veïn<strong>al</strong>s, i una bona<br />
eina <strong>de</strong> pressió.