El Cap a Peus, fonamental per al - Associació de Veïns de Sant ...

36
LLUITES L’AVE
Tot esperant l’AVE
Per Sergi Corral i Pau Maduell
Temps era temps, qui us escriu aquestes ratlles passejava de la
mà de son avi pels voltants de La Maquinista tot escoltant
atentament com parlava de projectes urbanístics llunyans i de
l’arribada de l’alta velocitat a Sant Andreu. Un pla que havia de
transformar per complet el nostre barri i havia de portar-nos un futur
més pròsper. Han passat ja quasi vint anys d’allò que semblava una
utopia, i poc a poc comencem a veure la fi d’unes obres que encara
van per llarg. Entre el 1991 i el 1992 es van començar a sentir veus
del projecte d’arribada de l’alta velocitat a Barcelona i de la
urbanització dels terrenys entre la Sagrera i la Trinitat. El primer
esbós del pla l’encapçalava el prestigiós arquitecte anglès
Norman Foster, de la mà de l’Ajuntament de Barcelona. El
macro-projecte de cobriment de les vies, de construcció d’uns
8.000 habitatges i d’urbanització de tot el corredor Sagrera-
Trinitat, deixava sota un gran interrogant com encaixaria el
projecte tenint en compte les autèntiques necessitats
urbanístiques i d’equipaments socials del barri i per al barri.
A partir de l’any 1994 l’Ajuntament va fer la darrera proposta,
però els veïns de Sant Andreu seguien sense veure l’entrellat
clar i sobretot, sense veure projectes definitius d’equipaments
pel barri, tant a la zona de les casernes com a tot el corredor
ferroviari urbanitzable. No serà fins al 1996 quan l’Ajuntament
aprovi de nou el projecte on s’hi inclouen les al•legacions
presentades per les associacions de veïns, un avenç que serà
inútil perquè la Generalitat aprovarà el Pla l’any 1997, sense tenir
en compte les al•legacions esmentades i donant un impuls
definitiu als habitatges privats i al futur centre comercial. La
construcció dels pisos de Vallhermoso i del centre comercial La
Maquinista varen ser les primeres actuacions fetes realitat del
Pla Sant Andreu-Sagrera, que van estar enllestides l’any 2000.
Els equipaments per al barri i el cobriment total de les vies
seguien sense entrar en els plans, ni de l’Ajuntament ni de la
Generalitat ni del Ministeri de Foment. Mentrestant l’arribada de
l’AVE a Barcelona i l’inici de les obres seguien en punt mort i
Mar Abella
periodista i exredactora
Va significar la
meva primera
feina com a
periodista. Un
aprenentatge
immillorable en
una gran escola
amb gent implicada
i treballadora.
Carlos baraibar
periodista i excoordinador
No volíem una altra Meridiana
Per Ana Maria Moure i Alseda, expresidenta de l’AVV
A principis dels anys noranta ens van arribar a través de la Favb els
primers plànols de l’AVE. Com era un projecte de molts barris, les
reunions eren conjuntes. En aquells moments el que semblava
menys important era el TGV i no pas les plusvàlues i tota la
trasformació urbanística que s’esdevindria. Costava molt aplegar
interessos comuns, però quedava clar que no volíem una via ràpida
“Submeridiana”, i que calia reservar terrenys per a equipaments,
pisos de protecció oficial, com també la voluntat que l’estació es fes
a Sagrera. Fèiem un pas endavant i un altre endarrera, ja que cada
pocs mesos l’Administració ens deia que el projecte no era definitiu i
per tant havíem d’aconseguir nous plànols per tal d’estudiar-los,
debatre... I tornem-hi! La vocalia de medi ambient també va treballar
aquest tema, presentant al•legacions donada la insostenibilitat d’un
tren d’alta velocitat. Va convidar a Can Guardiola enginyers i experts
que estaven a favor i en contra del projecte, i aquest va ser l’unic
debat en tots els barris amb aquest caire, ja que tothom donava per
fet que el tren passaria sense qüestionar-se si realment era
necessari; només importava la transformació dels barris. Quan les
naus de la Maquinista van ser enderrocades per fer el centre
comercial, la vocalia també va alertar del perill que tallesin els arbres
L’he vist a
casa dels avis
des de petit,
quan vaig
començar
periodisme hi
vaig anar de
cap. Després de
ser redactor la vaig
coordinar i tot i ara la
trobo a faltar. 30 anys! La flor de la vida!!
del bosquet, i va mantenir converses amb l’Ajuntament per
aconseguir preservar- ne gairebé la totalitat.L’AVE realment va
comportar l’esforç de molta gent, pero això ja és història.
Pepe Vázquez
excol·laborador
Una foto a la
premsa és la
visió d’algú
immers en el
laberint mediàtic
on és fa l’art de
mentir. Capapeus!
les fotos més grans
amb articles extens per
la gent sincera del Poble