El Cap a Peus, fonamental per al - Associació de Veïns de Sant ...

26
Una investigació recent ha situat la data de fundació del Cementiri de
Sant Andreu l’any 1834, avançant cinc anys la que s’acceptava
tradicionalment. Gairebé 170 anys més tard, l’Associació de Veïns
de Sant Andreu de Palomar es va haver de mobilitzar contra un projecte
que preveia el seu esquarterament.
Ja en el número de gener de 1997 el Sant Andreu de Cap a Peus es va
fer ressò de la proposta presentada per la Presidenta de l’Institut
Municipal de Serveis Funeraris de construir un tanatori a la ruïnosa
masia de Can Pere Valent. La proposta va ser ràpidament rebutjada,
però en els mesos següents van seguir sortint informacions relatives a
la construcció del tanatori. La postura de l’AVV sempre va ser favorable
a la construcció d’un
equipament com aquest,
sempre que no tingués cap
impacte sobre el patrimoni
històric. De fet Joan
Pallarès, vocal de
Patrimoni Historicoartístic,
declarà: “Qualsevol solució a un edifici que en contempli la conservació
serà benvinguda”. Aquell projecte, però, amb els anys es va anar
transformant i acabà essent nociu per a la integritat del propi cementiri.
En el número 400 es publicava un article titulat “Què carai passa amb
Can Pere Valent?”, i és que les informacions se succeïen a una velocitat
inusitada. L’administració callava i l’AVV es mostrava preocupada. Sense
dir res, l’octubre de 1998 va desaparèixer la placeta d’entrada al
Cementiri, i el De Cap a Peus ho va publicar en el número de la Festa
Major d’aquell any en l’apartat de necrològiques. La notícia bomba, però,
va ser la de mitjan 1999, quan alguns propietaris de nínxols van
començar a rebre cartes que els informaven de canvis en el cementiri.
El primer De Cap a Peus del 2000 publicà la notícia que s’havia elaborat
un nou projecte, que ubicava el tanatori dins del cementiri, a la capella
central. L’article acabava denunciant la sensació d’engany dels veïns:
CEII (Ignasi Iglèsies)
centre educatiu
LLUITES Per Jordi Rabassa
Una investigació
afirma que el
cementiri data del 1834
Ha estat i és
una eina
imprescindible
per al
coneixement
de la realitat
sociocultural de
Sant Andreu al
llarg dels 30 anys.
El cementiri de sant Andreu
“Que no ens potinegin els morts!”
Puntaires
entitat cultural
El cementiri, un símbol
Per Sergi Gay de la comissió ‘Salvem el cementiri’
Jo no havia participat mai en cap reivindicació de
l’Associació de Veïns, tot i que coneixia bé l’entitat i
llegia el De Cap a Peus de tant en tant. Però un dia va
venir a la botiga en Xavier Gómez i em va explicar el
que volien fer al cementiri i vaig veure clar que m’havia
de mobilitzar. Per mi, els símbols que distingeixen Sant
Andreu són la Parròquia i el Cementiri i vaig pensar
que era intolerable que ens els toquessin. Per això vaig
anar a la primera sessió informativa i em vaig apuntar a
col•laborar en el que calgués. Recordo que vam anar a
un munt de reunions i em vaig trobar amb una colla de
gent molt agradable que pensaven com jo, i ens vam
posar a treballar ben de pressa. Cadascú aportava la
seva experiència o allò que sabia fer. A mi em va tocar
inventar artefactes. Vaig construir la capella que
passejàvem a totes les trobades i al cercavila de la
Festa Major i no sé quantes coses més.
Recordo l’alegria quan ens van dir que tiraven enrere el
projecte. Em sembla que va ser en una reunió al
districte que ens ho van comunicar. Després vaig
ajudar l’AVV fent un artefacte per la reivindicació de les
casernes, però ja no hi he col•laborat més.
“Els veïns no es creuen que només es vulguin traslladar els nínxols de
la capella i temen que s’intenti recuperar el projecte inicial, que preveia
l’expropiació d’un centenar de nínxols. Per aquest motiu, es preveuen
mobilitzacions dels veïns, per fer sentir la seva veu d’oposició al
projecte”.
Es va crear una comissió que coordinava tots els moviments:
És la revista
més completa
que tenim al
barri. Ens té al
dia dels esdevenimentsculturals,urbanístics
i reivindicatius.
Felicitats!!!
Xavier Ortuno
periodista i exredactor
És una manera
de seguir amb
el cordó
umbilical a
Sant Andreu
pels que ja no
hi vivim, per
saber què s'hi cou
i el que hi passarà.