El Cap a Peus, fonamental per al - Associació de Veïns de Sant ...

40
CULTURA cultura
Per Cèlia Roca i Irene Caixàs
Sala d’Exposicions del Grup Taca (Malats, 1) el pintor
andreuenc Salvador Amer, membre del Grup, exposa una
“Ala
col•lecció de 29 paisatges. Feiners de 6 a 9 de la tarda, festius
de 10 a 12 del matí.”Amb només aquestes dues frases, el primer número
del Sant Andreu de Cap a Peus encetava la seva secció cultural. Un bloc
que, tan sols quinze dies després, ja deixava entreveure l’efervescència
associativa i la nodrida oferta de lleure del barri, en fer-se ressò de
diverses representacions teatrals a la Comunitat Cristiana de Jesús,
Maria i Josep, al Casal Catòlic i a la Lira, així com d’una sarsuela que
havia de tenir lloc al desaparegut edifici d’Els Catalanistes i de dues
exposicions pictòriques a càrrec d’artistes andreuencs. Assistíem llavors
a les darreres setmanes del 1980. Durant els primers sis anys de vida,
el butlletí recollia des de la celebració del Carnestoltes fins als Jocs
Florals, passant per torneigs d’escacs, passis cinematogràfics a l’històric
local dels Transformadors (C/ Gran, 111), concursos de pintura i arts
plàstiques, fires numismàtiques, conferències, presentacions de llibres i
excursions. Hi figuraven referents tan emblemàtics com la parròquia de
Sant Pacià, l’Agrupació Artística l’Esbarjo o l’Agrupació Excursionista
Muntanya. En iniciar-se el 1987, la revista va triplicar la seva extensió, fet
que va permetre les primers notícies i cròniques sobre la vida cultural
del poble. El teatre i la Festa Major van ser alguns dels temes més
recurrents.
Un nou mil•lenni
L’apartat de cultura de l’any 2000 s’anomenava El borinot ros i hi havia
ressenyes de literatura, de cinema, de circ i de teatre. Eren cròniques
d’espectacles de Barcelona, no se cenyien a Sant Andreu. Perrò el gran
esdeveniment cultural de l’any fou la representació que el grup de teatre
juvenil Racó de Teatre féu de Nausica de Joan Maragall al teatre
Poliorama, en motiu del primer premi per l’Acció Escolar del Congrés de
Cultura Catalana. Amb el temps al Borinot ros s’hi afegeix crítica d’art i
de llibres d’òpera. L’espectacle andreuenc ressenyat en ple segle XXI
va ser La Vetlla de Sant Andreu per Albert Ferrer i Esperanza Ramírez.El
2002 la secció cultural pren embranzida amb Albert Ferrer, qui en gairebé
cada número parla d’una publicació del segell Ma non troppo. També fa
una crònica de l’òpera Maruxa per l’Escola de Teatre Líric Josep Arbonés
i Serra al Casal Catòlic. S’incorpora a la revista una nova secció titulada
Llengua de GAT, on els Pintors de Sant Andreu fan petites ressenyes
Xavier Aymerich
excol·laborador
Records de
joventut, dels
Padres, del
fabra… I una
bona manera
de continuar
vinculat a Sant
Andreu, ara des
de Molins de Rei.
La cultura dels 80 a l’actualitat
CN Sant Andreu
centre esportiu
d’art. Quant al teatre andreuenc es destaca les estrenes de L’altra
deserció de l’andreuenc Domènec Puga per Sant Pacià Teatre i de Les
dones sàvies per Clip Teatres. Aquest any s’inaugurà El forat dels
somnis, una iniciativa dels Diables de Sant Andreu per atansar la
creativitat als més menuts. El Sant Andreu Teatre va reobrir les seves
portes l’any 2003 gràcies a la gestió de 08030, empresa andreuenca
liderada per Joe Forga, Joan Busquets i Òscar Rodríguez. A partir
d’aquest any la programació del saT! serà una constant dins de les
ressenyes de cultura, especialment un any després quan aposten pel
Fica’t al saT!, l’aparador d’arts escèniques amateurs del districte de Sant
Andreu. En aquell mateix any es va celebrar la sisena Trobada de Tres
Tombs a Catalunya a Sant Andreu. Finalment, la vinguda del Cor
Severàcek de Liberec (república Txeca) al pati del Casal Bascònia va
ser tot un esdeveniment. Dins l’apartat de Flaix cultura el Cap a Peus va
fer un extens reportatge sobre els 25 anys dels Diables de Sant Andreu.
Aquest mateix any 2006, la sotasignant d’aquest article, Irene Caixàs, va
entrar a formar part de la revista i s’encarregà dels grups de teatre
andreuencs, mentre Albert Ferrer assumia l’apartat del saT!.
A l’estiu del 2007 va sortir publicat el reportatge sobre les companyies de
teatre de Sant Andreu. La força del teatre andreuenc farà que al cap d’un
any la revista aposti per un apartat propi: Escena. Un altre fet remarcable
va ser l’obertura de la Fabra i Coats per la Mercè, per esdevenir una de
les “fàbriques de creació de la ciutat”. La gran innovació cultural de la
revista de l’any passat fou l’arribada de Josep Lluís Buils, que impulsà un
reportatgesobre les corals andreuenques i un altre dels esbarts de Sant
Andreu. J.L. Buils també oferia una secció gairebé fixa on comentava
les últimes novetats en el sector pictòric. L’altre gran esdeveniment va ser
que la sala de teatre del Centre Cívic rebé el nom d’Imma Planas, en
homenatge a la desapareguda actriu andreuenca, on s’hi van estrenar
obres com La cantant calba, Revisió anual o Jaume I el Conqueridor.
Enguany ha començat amb la celebració del 40è aniversari del grup
teatral Antifaz, de qui Natàlia Rivero i Irene Caixàs en feren un reportatge
i acabarà amb el 30è aniversari del Sant Andreu de Cap a Peus. Però
tampoc no hem d’oblidar la creació d’una nova companyia teatral, No’m
Tapis, que va estrenar Criatures al Casal Catòlic. Tot plegat demostra
que l’engranatge cultural de Sant Andreu és ben viu i que entre tots l’hem
d’atiar perquè continuï endavant.
Plegats hem
escrit i continuarem
escrivint la
història de Sant
Andreu, amb els
veïns i els socis,
compartint
inquietuds i il•lusions.
Meritxell Martinez
excoordinadora
L'única raó per la
que no vaig
enviar el
Periodisme a fer
punyetes! Una
injecció d’esperit
crític, honestedat
informativa... i
camaraderia!