carrer - Favb

VEÏNS
BARRI GÒTIC
Sorolls al carrer
Els veïns del Gòtic denuncien el
greu deteriorament de la vida
quotidiana al barri, que esdevé
moltes vegades insuportable per
als habitants d'aquesta zona de la
ciutat, donat l'incompliment
sistemàtic de les ordenances
municipals en matèria de sorolls, i
per la desídia, deixadesa i
indiferència per part de
l'Ajuntament a l'hora de fer-les
complir. Els veïns demanen la
inspecció rigorosa, sistemàtica i
periòdica de tots els locals. Que en
les activitats lúdiques hi hagi una
limitació obligada i controlada
d'horaris i decibels. Mentre
s'espera una resposta, les
pancartes continuaran penjades a
la plaça Reial.
ZONA FRANCA
Un perill fora
Es desmantellen els dipòsits de
Repsol, les tres immenses esferes
que pesen de 500 a 600 tones i fan
24 metres de diàmetre. Les
associacions de veïns de
l'Hospitalet i les de la Zona Franca
exigien el desmantellament, des de
l'estiu del 1996, quan es van
incendiar uns dipòsits de butà molt
propers a aquests barris.
Nou BARRIS
Manca d'Informació
El districte tutelat per Daniel Cando
ha pactat el Pla de Mobilitat sense
informar a la Coordinadora
d'Associacions de Veïns. Carme
Sanmiguel, regidora de la Via
Pública, en el Ple del Pacte de
Mobilitat va informar que les
ampliacions o modificacions de les
línies d'autobusos ja s'havien
negociat a tots els districtes amb la
participació dels veïns. A Nou Barris
no ha estat així, ho va poder
comprovar el regidor en funcions,
Albert Batlle, en una reunió en la
qual va destacar el silenci del gerent.
Va quedar a l'aire una altra reunió.
La Vett íiei
CARRER
novembre-desembre de 1998
Nou Barris, amb els drogoadictes
Debat entre entitats i administracions per abordar millor el problema
, NOU BARRIS
F JORDI VILA
La Comissió Global de Drogues a Nou
Barris va encarregar, ia primavera
d'aquest any, a un equip d'educadors
i treballadors socials, l'elaboració d'un
estudi de prospecció sobre les necessitats
dels consumidors/es d'heroïna
perviaendovenosaaNou Barris. L'objectiu
pretenia fer un diagnòstic de
l'actual situació dels toxicòmans al districte
i veure noves solucions al problema.
L'estudi ha comptat amb la realització
d'unes 80 entrevistes a usuaris
de drogues, professionals sanitaris i
líders comunitaris. Tot i que els resultats
no poden considerar-se de rigor
científic, apunten possibles línies de
treball per a què les entitats de Nou
Barris i els tècnics municipals hi reflexionin.
El que sí està clar, de moment, és
que les entitats i les persones del districte
vuitè es creuen ei trinomi prevenció,
tractament i reinserció. Molts veïns
de Nou Barris militen dintre d'una estratègia
de normalització de les persones,
independentment de si pateixen
addicció o no.
* Consum i tractament
Entre les principals conclusions de
la prospecció sobre drogues a Nou
Barris destaca la que afirma la necessitat
de tenir en compte la creació
d'un nou centre d'acollida per
als toxicòmans. L'informe també
ha detectat un canvi en l'hàbit de
consum, en el tipus de drogues i
d'usuaris. Si abans la droga reina
era l'heroïna i els toxicòmans tenien
generalment poca formació, ara
els nous usuaris consumeixen drogues
de disseny en dosis elevades
els caps de setmana i tenen un alt
nivell de formació. Finalment l'estudi
prospectiu alerta sobre la de-
AV\OR^ A Ub MMf>,Ç> ...ÍAÍRIX LO
QüE. Tt Di&O . - ANO 6E TE. OCüRRíX
D^RTE UN KICKCA. CON
LÍ^CUÜTK OEOTRO.'
Qa& TM COMO E6-
T^ E-t Pwrio....
^^V QÜE lA>Rti.R
PORLiNOvNOME
5&^Ç)TOL·iL•^."'
La informació directa arma de prevenció
pendència que l'alcohol cada genera
cop més entre els joves de
Nou Barris.
Maria RosaPadillahaviaestatmembre
de la comissió de drogues de Nou
Barris. Aquesta treballadora social ha
estat un dels membres que ha elaborat
aquesta prospecció de drogues.
"Penso que en aquest districte seria
viable un nou equipament dirigit a toxicòmans
que han tocat fons. Seria un
centre similar al SAPS (Servei d'Atenció
i Prevenció Sòcio-Sanitària) de Ciutat
Vella on els drogoaddictes poden
rentar-se la robai sopar". Actualment el
SAPS de l'antic Hospital de Pere
Camps és l'únic de Barcelona. A diferència
del CAS està especialitzat en
les emergències socials amb toxicòmans,
de deu de la nit a cinc de la
matinada. Aquest SAPS no fa tractament,
però sí que compta amb un
programa de reducció de riscos i un
altre d'atenció a persones en situació
de marginació. No obstant el mateix
tarannà comunitari de Nou Barris podria
facilitar, segons Padilla, el fet que
aquest nou servei fos absorvit dins la
dinàmica d'algun equipament ja existent
al barri per tal de facilitar molt més
la seva normalització. "Més que un
ARXIU
SAPS hauria de ser un servei d'acollida
als drogoaddictes que oferís altres
serveis a qualsevol persona de Nou
Barris usuària o no de drogues" afirma
la treballadora social.
• Nous Toxicòmans
"Barrio" treu a la llum la veritat sobre la "Espana va bien"
L'estudi de prospecció sobre les necessitats
dels consumidors d'heroïna
per via endovenosa de Nou Barris ha
reafirmat la necessitat patent, manifesta
i detectada per l'Ajuntament que el
CAS del districte s'ha d'ampliar amb
urgència. Segons la directora d'aquest
centre, Núria Magrí, Nou Barris juntament
amb Sants Montjuïc i Ciutat Vella
té un dels índex de mortalitat a causa
del consum de drogues per via endovenosa
més alts de Barcelona, un
1,5%. L'Ajuntament de Barcelona estima
en 1.450 els individus que encara
es destrossen les venes al districte
vuitè. De fet, com apunta Magrí "la
majoria són d'edats avançades, sobre
els 27 i 28 anys". Són els vestigis del
boom de les drogues dels vuitanta. Ara
però, el relleu l'han pres aquells nous
joves que s'han iniciat al consum intensiu
de caps de setmana a base de
droga sintètica i alcohol.
"Es pot veure, però no tocar" posa el cartell del film imprescindible del madrileny Fernando León
,BARCELONA
f ROSA MARÍA PALÈNCIA
Per les amples vies ràpides urbanes
que comuniquen els centres de poder
a les grans ciutats espanyoles
de la "Espatïa va bien", els executius
ben vestits, aferrats al mòbil, oprimeixen
l'accelerador dels seus cotxes
luxosos. Circulen per les vies de
la modernitat i el progrés a través de
carrers-autopistes que trossegen
barris que no existeixen, barris poblats
de gent tan estranya que no
només no té accés a l'american
express, al mòbil, al BMW o a la línia
directa amb la borsa, sinó que, per
no tenir, no tenen ni dret al metre
quadrat de platja estiuenca dels espanyolets
mitjans. Són els fantasmes
de. la postmodernitat. Hi són,
però no compten. Són fantasmes
com els del metro de lagran pel·lícula
"Barrio" del madrileny Fernando León
de Aranoa.
"Barrio" no és només una de les
millors peces de la cinematografia
espanyola contemporània,
sinó que, per damunt
de tot, és una obra
honesta. Pels ulls d'en Rai,
en Javi i en Manu, tres adolescents
d'un barri perifèric
de qualsevol gran ciutat de
la "Espana va bien", l'espectador
viu sense escarafalls,
sense cap mena de excessos,
l'horitzó sense esperança
dels que al soterrani
de l'Europa del segle XXI
conviuen amb els seus
satèl·lits, programes espacials
i autopistes intel·ligents.
Els protagonistesde "Barrio"
no tenen més que la seva
incondicional amistat, teixida
amb el seu compartit astorament
davant d'un món
que no entenen.
Com molt bé recorda el director
Fernando León, Rai, Javi i Manu
representen els destinataris del cartell
"es pot veure, però no tocar" del
gran magatzem de mercaderies en
que s'ha convertit la societat urbana
contemporània. Qui no té amb que
tocar (comprar), no existeix. Rai, Javi
i Manu intenten sobreviure a un món
que no entenen i si no ho
entenen és perquè, senzillament,
manca de lògica.
Per això el Manu és
capaç de repartir pizzes a
peu i en Rai, que mai ha
vist el mar, guanya una
moto d'aigua que roman
aparcada al seu portal, a
molts quilòmetres de distància
de la platja. Per això
subverteixen el "no tocar"
per regalar-se a ells mateixos,
no un disc, un pantalon
o una "birra", sinó un
trofeu!! símbol per
excel.lència del triomfador,
o una mulata de cartrópedra,
símbol d'una sexualitat
d'aparador que intueixen
sense comprendre.
A la pel·lícula no passa
res extraordinari, només la vida...
que no és poc. La vida de tres adolescents
que, com la de milers de
l'Espanya real, se'ls escorre de les
mans. Com els cotxes de l'autopista
Abans de la finalització de l'estudi
sobre les necessitats dels toxicòmans
a Nou Barris les comissions de drogues
del districte ja van plantejar a
l'Ajuntament la possibilitat d'estudiar a
fons la instal·lació d'un centre amb
característiques similars al SAPS de
Pere Camps. Ja aleshores l'administració
municipal era conscient de les
complicadíssimes connotacions socials
que un nou servei com aquest pot
comportar al barri. Per això el director
del Pla Municipal d'Acció sobre
Drogodependències, Francesc
Torralba, opina que també s'han de
conèixer molt bé les limitacions de la
mateixa comunitat. Per a Torralba un
dels objectius en el tema de les drogues
passa per aconseguir que els
toxicòmans canviïn la via endovenosa
per la nasal i evitar, així, el risc de
contagi de la sida.
Ara els resultats d'aquest nou informe
reactivaran de nou el debat i el
diàleg entre les entitats de Nou Barris
i l'Ajuntament que aproximaran posicions
per trobar la millor solució a una
realitat esbossada per aquest estudi.
Mentrestant com afirmaladirectora del
CAS del districte, Núria Magrí "s'ha de
sortir al carrer, pariar amb la gent i
començar a desmitificar les imatges
estereotipades que hi ha entorn de les
drogues". El tu a tuóe veí a toxicòman.
Aquesta és la tècnica que el Pla Municipal
d'Acció sobre
Drogodependències de Barcelona està
treballant per tota la ciutat per tallar de
soca-rel el problema de la
drogoaddicció. És la que podem anomenar
metodologia de Nou Barris basada
en la intervenció comunitària en
col·laboració directa amb l'administració.
És clar que si pariem amb molts
dels agents socials de base, com en
Caries Cartx)nell, ens diran que ja n'hi
ha prou de dobles morals i que volen
que es legalitzin d'una vegada les drogues·
sota el pont on passen les inacabables
hores de l'estiu elegint el cob(e
que serà seu... a la seva fantasia i
només mentre dura el joc.
Rai, Manu i Javi viuen a un barri
on, com diu Fernando León, "voler
no és poder", per això, continua León,
la seva lluita "no és heroica, més
aviat desganada". Rai, Manu i Javi,
fa molt que deixaren de somniar que
plovia diners i que de les aixetes
sortiria coca-cola. Per això no sorprèn
que el germà de'n Rai, l'únic
que ha aconseguit escapar del barri,
el triomfador possible, sigui guàrdia
de seguretat que, amb una "pipa" a
la mà, protegeix amb la seva vida el
que pertany als amos de sempre.
Quan escric aquesta crònica, els
diaris diuen que més de 400.000
espectadors ja han anat a veure
"Barrio". Cal que molts més aneu a
veure-la, per a què els fantasmes
surtin del soterrani, per no oblidar
que hi són, malgrat se'ls amargui el
dolç als que de veritat s'han cregut
allò de "Espafia va bien".