carrer - Favb

CRÒNICA
La veu afi
CARRER
"Ciutat i Fàbrica", un projecte per
defensar el patrimoni industrial
MARTÍ CHECA ARTASU
Barcelona ha estat des d'inicis
del segle XVIII, una ciutat industrial.
De fet, la ciutat va esdevenir
el centre d'una de les primeres
regions de la Mediterrània en industrialitzar-se
i al llarg d'aquests
dos segles el seu pes industrial
ha estat comparable al d'altres
regions europees com el País
Basc o el Piemont. Encara avui
dia, malgrat la creixent terciarització,
continua sent aquest centre
estratègic. Igualment, la indijstria
ha acompanyat el creixement
urbà contemporani de la ciutat,
ocupant espais i passant a
formar part del paisatge d'aquesta,
des que a partir de 1730 les
primeres fàbriques d'indianes
s'instai.len al barri de Sant Pere,
al del Portal Nou i en menor mesura
al llavors despoblat Raval
fins a la crisi de 1973 quan es
consolida la fugida de les indiistries
fora de la ciutat cap altres
zones de l'àrea metropolitana.
En el número anterior, en aquesta
mateixa publicació, Nico
Calavita.professord'urbanísticade
Sant Diego State University, escrivia:
"La protección del pasado
urbano arquitectónico y de la rica
historia de Barcelona no se acaba
con la Edad Media o el Modernismo.
En Barcelona hay otro patrimonio
histórico-cultural importantísimo
que recibe poca atención: las
industrias que crearen la riqueza,
la cultura, y la poli'tica de Barcelona
y Cataluria hace unos 100 atïos."
Irònicament, malgrat el considerable
desenvolupament industrial
de la ciutat i la petjada que
aquest ha deixat a la ciutat, declaracions
com les del professor
Calavita són malauradament realitats
contrastades i més si hom ha
de considerar el patrimoni industrial
com un element cultural intrínsec
de Barcelona.
De fet, dues característiques fan
que el patrimoni industrial sigui
considerat com un element cultural
intrínsec de Barcelona. La primera,
la seva relació directa amb els
diferents corrents arquitectòniques
que s'han succeït pel nostre panorama
cultural i la segona, les enor-
Torre de les aigües i gasòmetre de la Catalana de Gas
mes possibilitats de reutilització i
reconversió de la pròpia arquitectura
fabril.
La primera característica fa possible
que troben dispersos per la
geografia de la ciutat, exemples
que van des de les més tradicionals
tipologies quant a la construc-
Les llargues i
constants
reivindicacions
veïnals han
permès conservar
una riquesa molt
important
ció d'edificis industrials com són la
fàbrica de pisos, el Vapor Vell de
Sants és un exemple magnífic, les
estructures auxiliars de la indústria
com les torres d'aigües, passant
pel modernisme, art que forma part
XAVIER BASIANA S JAUME ORPINELL
Nou Ivanow, antiga fàbrica de pintures, avui espai cultural
de l'evolució industrial del país, amb
diversos exemples, alguns d'una
enorme bellesa, i signats per reconeguts
professionals del seu temps
com la fàbrica Casarramona de
Puig i Cadafalch, la Central de
Vilanova de Falqués, l'editorial
t\/iontaner i Simón de Domènech i
Montaner i la Torre d'aigües de la
Catalana de gas de Domènech i
Estapà fins arribar a exemples de
l'arquitectura del moviment modern
com la Myrurgia de Puig Gairalt,
l'editorial Gustavo Gili, de Bassó i
Gili i el complex de la SEAT de
Echaide i Ortiz o els Laboratoris
Grífols de Ponsetti.
La segona característica permet
no només aprofitar les possibilitats
de l'edifici industrial com són:
flexibilitat espacial, previsió anticipada
de les accions, bon control
visual, possibilitat de qualsevol
modernització tècnica, resituació
de nous elements i la circulació
diàfana sinó posar tot això en relació
amb les necessitats de la ciutadania.
I són aquestes les que a
través de les diverses, llargues i
constants reivindicacions veïnals
portades a terme en els darrers
trenta anys han permès, primer la
salvaguarda d'un ric patrimoni i
després, el donar-li un ús que respon
a unes noves necessitats com
són l'oci, la cultura, la formació o
l'habitatge. Barcelona té un ampli
ventall d'exemples, la Farinera del
Clot ara centre cultural, part de
Can Farrero a la Zona Franca ara
Centre Cívic, el Vapor vell de Sants
ara una biblioteca i una escola. Ca
l'Aranyó, futur museu de la moto,
l'Algodonera Canals ara habitatges,
diverses antigues Industries
al Poblenou, ara tallers d'artistes,
arquitectes, dissenyadors com el
Palo Alto o l'antiga fàbrica de pintures
Ivanow ara estudi de l'arquitecte
Xavier Basiana i centre cultural
XAVIER BASIANA & JAUME ORPINELL
polivalent al barri de la Sagrera.
• Un projecte pel patrimoni
Partint de la concepció del patrimoni
cultural com un recurs útil per
a la majoria de ciutadans i amb
capacitat d'inducció d'una sèrie de
beneficis socials i econòmics en
La missió
principal del
projecte és donar
a conèixer el
patrimoni
industrial present
a la ciutat
altres sectors com el turisme i el
lleure i amb la idea que una ciutat
com Barcelona, reuneix una diversitat
de possibilitats temàtiques pel
que fa aquest patrimoni.
Iniciava al seu desenvolupament,
l'octubre de 1997 el projecte
cultural: Ciutat i Fàbrica. Un recorregut
pel patrimoni industrial de
Barcelona.
Aquesta iniciativa sorgida de l'interès
intel·lectual d'un col·lectiu
humà que, bé per raons professionals,
bé per raons d'investigació,
treballa amb el patrimoni industrial.
Aquest col·lectiu està format per
arquitectes, aparelladors i enginyers
implicats en projectes on hi
és present la rehabilitació d'un edifici
amb passat industrial i per geògrafs,
arqueòlegs i historiadors que
han treballat i treballen aspectes
relacionats amb el món industrial.
La missió principal del projecte
és donar a conèixer el patrimoni
industrial present a la ciutat de
Barcelona. Un coneixement i una
valoració que passen per activar la
novembre-desembre de 1998
sensibilitat de l'habitant de la ciutat
i del visitant de la mateixa. Així, el
projecte té com a objectiu principal
mostrar el valor afegit d'aquest
patrimoni com un dels components
de la identitat i de la història de la
ciutat emmarcada plenament dins
d'una societat industrialitzada.
Per aconseguir aquest objectiu
es va dissenyar un desenvolupament
en diverses fases:
Una primera fase materialitzada
per una exposició itinerant marcada
per la força del suport foto
amb una clara economia de textos
i una formalització senzilla motivada
per la mobilitat que l'exposició
ha de tenir ja que ha de servir per
mostrar la riquesa del patrimoni
industrial de la ciutat.
En fases posteriors s'ha pensat
en el desenvolupament d'un catàleg
relacionat amb els continguts
de l'exposició i en el disseny d'itineraris
culturals, tallers pedagògics,
i d'altres activitats com cicles
de conferències, realització d'un
audiovisual o la creació d'una pàgina
WEB.
L'exposició s'inaugurarà el 10
de desembre de 1998 a la sala
d'exposicions del Col·legi oficial
d'arquitectes de Catalunya aprofitant
la celebració del XXiè curset
sobre la intervenció en el patrimoni
arquitectònic que organitza aquest
col·legi professional i que enguany
tractarà sobre la temàtica del patrimoni
industrial.
En aquest espai, l'exposició es
mantindrà fins a principis de gener
de 1999 per posteriorment, iniciar
un recorregut itinerant que finalitzarà
el 2001 i que l'ha de dur per
diversos espais expositius de la
ciutat i de Catalunya.
Altrament, el projecte ha trobat
el suport econòmic i logístic del
Col·legi Oficial d'Arquitectes de
Catalunya, del Col·legi Oficial
d'Aparelladors i Arquitectes tècnics
de Barcelona, de l'Associació i
Col·legi d'Enginyers Industrials de
Catalunya, dels Vicerectorats de
recerca i el d'activitats culturals de
la Universitat de Barcelona, del
departament de didàctica de les
ciències socials d'aquesta mateixa
universitat, de l'Institut Català de
tecnologia, de Nau Ivanow-Espai
cultural, del Goethe Institut, del
Museu de la Ciència i de la Tècnica
de Catalunya i d'aquesta associació,
vinculada al projecte des del
primer moment. Igualment, el projecte
ha trobat la col·laboració de
diverses entitats com la Societat
Catalana d'Arqueologia, SOS Monuments,
la Societat catalana d'història
de la ciència i la tècnica, el
Centre internacional d'estudis del
patrimoni construït (CIEPAC), l'Escola
tècnica superior d'enginyers
industrials de Barcelona, el Museu
d'Història de la Ciutat, l'Agrupació
d'arquitectes per a la defensa i la
intervenció en el patrimoni arquitectònic
(AADIPA), el Centre d'Estudis
Ignasi Iglesias i l'Arxiu històric
del Poblenou.
Martí Checa Artasu és arquitecte