ambiental

tuada en el centre d’una ciutat pot ser una
àrea que estructuri la vida urbana. Una autopista
o un aeroport s’han d’ubicar als afores
i causen problemes d’accés.
Per altra banda, tal com ja hem assenyalar
la contaminació dels avions no es veu ni
s’olora perquè s’introdueix a les capes altes
de l’atmosfera. Els trens d’alta velocitat
malgrat que causin un major impacte que el
tren convencional són tres vegades més
eficients que l’avió i mentre l’impacte
territorial es minimitzable no ho és pas la
contaminació de l’avió. Per això, una societat
que vulgui avançar vers la sostenibilitat ha
de potenciar el tren d’alta velocitat com a
alternativa al tràfic aeri per al transport de
mercaderies i viatgers en distàncies inferiors
als 1000 km. I lògicament, invertir en la xarxa
ferroviària de rodalies i interregional és la
millor opció per minimitzar l’impacte
territorial i els estralls socials causats per les
autopistes. És clar que tampoc no cal oblidar
que les elevades inversions necessàries per a
La lomotora d’alta potència S 252, equipada amb dos motors de
1,4 MW fabricats per SIEMENS a Catalunya, és una de les més
segures i modernes del món.
En relació amb el nombre de viatgers/km l’accidentalitat és de 125
vegades més gran per a l’automobilista que per a l’usuari del tren.
19
les línies d’alta velocitat no poden ser en
detriment del transport de rodalies o
interregional. En aquest sentit, alguns
analistes han advertit que la hipermobilitat
que propicia el tren d’alta velocitat potencia
i alimenta la resta de la xarxa ferroviària. És
clar, tanmateix, que no es poden avant-posar
els interessos industrials d’alguns sectors en
perjudici del benefici majoritari. En aquest
sentit, l’abandonament d’algunes línies de
rodalies catalanes com la de Ripoll-Vic-
Barcelona és lamentable. En una societat
coherent el seny hauria de portar-nos a
modernitzar aquesta línia abans no arribés
l’alta velocitat a la frontera.
A Europa es calcula que el transport de
passatgers en tren és entre 50 i 80 vegades
més segur que el desplaçament en automòbil.
Per exemple, per anar del centre de
Barcelona al centre de Tarragona en cotxe i
autopista cal una velocitat mínima de 160 km/
h per reduir el temps a uns 50 minuts. Un
tren inverteix aquest mateix temps sense superar
els 130 km/h. Lògicament,
mentre la línia ferroviària
té prou seguretat perquè
el tren pugui prendre velocitats
de 220 km/h (cas de
l’Euromed), el cotxe necessita
infringir el codi de circulació
i incrementar exponencialment
el risc d’accident.
De fet, continuant en el mateix
exemple, a l’autopista esmentada
l’accidentalitat en
els darrers 10 anys se situa en
uns 11 morts/any i uns 300 accidents.
Un sistema de transport ba-
sat en el ferrocarril ofereix al
viatger tranquil·litat i rapidesa,
li permet descansar o treballar
i evita d’haver d’estar
en possessió de vehicle privat