ambiental

o de llicència per conduir a la qual no tothom
pot tenir accés. Per altra banda, els efectes
produïts pel soroll excessiu a la salut humana
són molt inferiors en el cas del tren.
De fet, per transportar una mateixa càrrega o
passatgers a la mateixa velocitat el soroll del
ferrocarril és, en general, entre la meitat i tres
quartes parts més baix que el transport per
carretera. Per altra banda, una línia de tren
respecte a una carretera o autopista pel fet de
ser una circulació temporitzada però amb
espais de silenci causa un menor impacte
sobre la salut que no pas un soroll permanent
i fluctuant segons la velocitat i el tonatge
dels vehicles
El tren i la sostenibilitat
No hi ha dubte que el tren, com qualsevol
dels sistemes de transport col·lectiu, millora
l’eficiència energètica de la mobilitat de passatgers
i mercaderies. Pel fet de ser elèctric,
la contaminació derivada de la generació
d’aquesta font d’energia no és difusa sinó
puntual en l’indret on hi hagi la central. En
El tramvia és la millor alternativa al transport urbà de superfície. Els
tramvies moderns són molt silenciosos, no contaminen i tenen una
major capacitat per transportar passatgers amb més rapidesa.
20
la resta d’arguments de caire ambiental el tren
en presenta clars avantatges. Avui, el debat
respecte al tren està relacionat essencialment
amb l’alta velocitat. En primer lloc, perquè
aquestes línies anomenades d’altes prestacions
han estat les primers infraestructures
ferroviàries realitzades en els darrers 50 anys.
Pensem que la xarxa viària espanyola en general
i la catalana en particular no ha fet més
que tancar vies (avui, algunes convertides en
vies d’ús turístic: les vies verdes). La major
part de les generacions vives no tenen el record
d’haver vist construir nous traçats ferroviaris.
Curiosament, les línies emprades avui per
fer-hi circular trens en velocitat alta (fins a
200 km/h) són traçats fets el segle passat amb
una visió vanguardista. És cert que avui es
podrien reconvertir moltes d’aquestes línies
amb variants i rectificacions per a velocitat
alta a un pressupost molt inferior que fer una
via nova d’altes prestacions. Tanmateix,
sembla clar que si algunes companyies del
segle passat van apostar per un ferrocarril
amb futur, avui, si continuem creient en el
futur del tren cal que els
nous traçats interregionals
es facin d’altes
prestacions ja que així
allarguem la vida de les
xarxes de tren. Per altra
banda, tot i que actualment
la velocitat comercial
de l’alta velocitat és
d’uns 350 km/h, cal
recordar que amb la
tecnologia dels trens
TGV s’ha batut el
rècord de velocitat de
515,3 km/h. Si el tren el
segle passat va unir i
apropar les persones
d’un mateix estat a velocitat
impensables en un