l'informatiu - Reportero Jesús Martínez

Letizia Ortiz va llegir una entrevista
a Joaquín Sabina, a “la contra” de La
Vanguardia, i se li va quedar clavada
una súplica del cantautor: “Leed,
porque así no estaréis tan solos
cuando seáis mayores”. La incitació
a la lectura, la provocació dels llibres
(d’alguns molt selectes i escollits amb
premeditació), és, pot ser, voluntat i
abnegació i tota una conducta.
Concepción Ruiz, Conchita (Ávila,
1945), té estudis primaris i magisteri
(va ser mestra a l’escola Sant Miquel
de Cornellà), però la seva vocació
—per la qual és coneguda— no
és enguixar l’encerat. Conchita
és coneguda universalment a La
Bordeta per ser la bibliotecària de
la Sala de Lectura Miquel Martí I Pol
(Constitució, 1), una habitació tan
petita com un replà i tan gran com
el cosmos de Sagan, on caben 7.000
llibres i pràcticament 5.000 socis.
Precisament, el científi c Carl Sagan,
a la sèrie d’astronomia Cosmos, no
va ocultar la brevetat de l’existència
humana. Ho va fer demostrant,
a una biblioteca pública nordamericana,
que tots els plecs de fulls
que una persona pot llegir a la vida
(a un per setmana) no ocupen més
que un estant modest. La pregunta
que un s’ha de fer és: què llegir?
Conchita, conscient de la gravetat
del perill de les hores malgastades,
ha recomanat bons llibres al veïnat
(“no era una biblioteca típica, sino
atípica. Yo les aconsejaba y siempre
se llevaban dos libros de más”).
Ho ha fet des de 1998, quan va
substituir en el càrrec la seva fi lla
Roser Ginesta, que, com no podia
ser d’una altra manera, també és
bibliotecària. “Mi hija me decía
que venir aquí era como ir a Ca la
Pepita”.
Conchita va arribar a la Sala Miquel
Martí i Pol procedent de la Sala Sant
Jordi de Cornellà, on va treballar
des de 1973, i que pertanyia a
l’Obra Social de la Caixa d’Estalvis
de Catalunya. La Caixa d’Estalvis va
encaminar la seva Obra Social a clubs
de jubilats i biblioteques com la Sala
de Lectura Miquel Martí i Pol. Així,
Conchita disposava d’un pressupost
anual que ascendia als 1.800 euros.
“Yo escogía los libros. Llamaba al de
la Caja y le decía “¿Cuánto dinero
me queda?””, pondera. “Esto fue
hasta 2003. A partir de entonces me
busqué la vida. Me enviaban libros
las editoriales y las bibliotecas que
nos hacían donaciones, como la
Biblioteca de Catalunya, que tiene
muchos libros repetidos”.
La Sala de Lectura estava xopada
dels versos del poeta de Roda de Ter
(1929-2003). Al suro hi havia penjada
la seva foto més simpàtica i El camí
que no faig, de Temps d’interluni,
que comença així: “Passejaria amb
tu per una vella / ciutat desconeguda
i m’hi perdria”. Al costat, les veïnes
havien anat adossant els seus
exercicis literaris íntims i personals:
juny 2006 Notícies
Ca la Pepita
La Sala de Lectura Miquel Martí i Pol tanca les portes
L’espai serà un punt de trobada per la gent gran de La Bordeta
“Mujer, levanta el ánimo, / lucha por
lo que quieres”.
Totes les tardes, de dilluns a
divendres, de quatre a nou, amb la
gratitud d’una ofrena, Conchita no hi
faltava, fi del com un uixer. “Venían
a leer el periódico, a buscar libros en
préstamo... Había chavales que salían
a las cinco del colegio Sant Medir
y aquí estaban en un sitio como de
acogida”, parla mentre en els seus
ulls s’estan formant tímids llacs de
plor. “Los jubilados venían siempre”.
El 99’9% d’assistents (reincidents)
eren dones, “sobre todo madres de
mediada edad a buscarme libros en
préstamo [tres llibres per un període
de 15 dies]”. Els homes, pares o no,
es limitaven a fullejar els llibres amb
tebiesa. Les dones, ferotges i amb
la curiositat d’una gata, posaven les
ganes de penetrar en les pàgines:
“A un grupo de mujeres les gustaba
mucho las novelas de amor (“Cita
con el pasado”, de Nora Roberts;
“Dulce y amargo”, de Danielle
Steel, y “Las vírgenes del paraíso”,
de Barbara Wood). Otro tipo de
madres venía buscando las últimas
novedades de moda (“Código Da
Vinci” y “Ángeles y Demonios”, de
Dan Brown; “Forastera”, de Diana
Gabaldón, y “La sombra del viento”,
de Carlos Ruiz Zafón)”.
Les obres, en qualsevol cas, estaven
en bones mans: “Yo hacía inventario
La Sala de Lectura Miquel Martí
i Pol, durant més tres dècades, ha
format part del programa d’Obra
Social de la Caixa d’Estalvis de
Catalunya (32 biblioteques a tot
Catalunya, set de les quals només
a Barcelona). La gestió de la Sala
de Lectura per part del Secretariat
d’Entitats va començar el 1998 per
un acord mutu entre ambdues parts:
la Caixa d’Estalvis cedia l’espai al
Secretariat amb el compromís de
què el lloc s’utilitzés, almenys durant
els primers cinc anys, per a una
fi nalitat cultural. “Al principio, para
el servicio de préstamo había que tener
una cuenta en la Caixa d’Estalvis.
Un día dijeron: “La Cultura ya no
es de nuestra incumbencia. Nosotros
somos entidades fi nancieras””,
explica la Conchita. L’equipament
ha donat servei a nombrosos usuaris
i ha engegat diverses activitats per
fomentar la lectura, sobretot entre
els infants. La consolidació de la
Biblioteca del Vapor Vell (inaugurada
el 2000) va implicar un descens en la
utilització de la Sala de Lectura, fet
que ha provocat el replantejament de
l’espai per optimitzar-ne l’ús, sempre
des d’un àmbit públic i obert al barri.
La que ha estat la cova de les lletres
de La Bordeta es reconvertirà en
punt de trobada per a la gent gran.
17
l’informatiu
una vez al año (una semana antes de
las vacaciones de agosto) y miraba
uno por uno los libros. La gente los
devolvía siempre, y no sólo eso, sino
que no me los sustraían, que es más
importante todavía”.
El pols, amb la càrrega dels anys,
allava els títols que semblaven en el
seu dia imperibles: “Una novela que
hacía años que no se había sacado
la podía dar de baja sin ningún tipo
de remordimiento. Por ejemplo,
“El mundo de Sofía” (Jostein
Gaarder), que fue muy pedida en su
momento”.
Les usuàries es concentraven en
aquests límits geogràfi cs: a l’oest,
Badal; a l’est, Moianès; al nord,
Juan Bravo, i al sud, la Gran Via. “Al
principio había bastante gente, pero
cada vez venían menos”.
Conchita es refereix al tancament
de la Sala de Lectura, la passada
Setmana Santa, deixant que els
punts suspensius s’emportin les
paraules a un pou sense fons: “Los
motivos son evidentes y claros.
Los tiempos van cambiando tan
rápido...”, desentranya. “Estuvo
muy bien cuando éramos poquitos.
Venía la gente del barrio porque no
había otra cosa, los chavales venían
a hacer los deberes y les ayudaba
con los problemas de matemáticas.
Era fantástico... pero luego, a raíz
de que ya nadie necesitaba la
enciclopedia porque tenía internet
en su casa...”.
La Sala de Lectura Miquel Martí i Pol
ha tancat les seves portes i un cartell
al vidre d’entrada diu que els llibres
actualment en préstec s’han de
retornar a les Cotxeres de Sants.
On aniran aquests llibres?
S’encongeix d’espatlles.
Quina sensació s’emporta la
Conchita? “Me da pena, siempre las
despedidas son tristes, pero voy a
un sitio donde estoy bien y tendré
compañeras [recepció de l’Antiga
Estació de Magòria]”.
Conchita mai ha llegit en hores
de feina (“Me parecía que robaba
tiempo a mis socios”). I passa a
l’ofensiva: “¿Tú sabes la cantidad
de faena que daba un libro desde
que entraba en la Sala hasta el
préstamo? Darle número de registro,
meter sus datos en el ordenador,
ponerle en el lomo una etiqueta con
la clave, forrarlo, sellarlo y discernir
en qué estantería iba”. Conchita s’ho
havia après de memòria: “Poesía, en
el 833.5; historia de España, en el
9/46...”. L’últim llibre que ha llegit
és de Jorge Bucay: El camino de la
felicidad.
Mari Luz Martínez, de 48 anys, viu
al carrer de Bartomeu Pi. Des de
feia 15 anys agafava de la Sala de
Lectura novel·les històriques i de
ciència fi cció. Ara ja no ho podrà fer
mai més: “Es una desgracia. Nunca
pensé que la quitaran del todo. Lo
he sentido muchísimo”.
Jesús Martínez