l'informatiu - Reportero Jesús Martínez

Edita:
Alexander Productions
Estació de la Comunicació
Universitat Pompeu Fabra
Pg. de la Circumval·lació, 8
08003 BARCELONA
Tel. 935 421 579
Fax 935 421 573
Direcció:
Jesús Martínez
jmartinezfdez@yahoo.es
Coordinació:
Josep Maria Utgés
Redacció:
Rubén Nicolàs, Sandra Gallardo,
Esther Jover, Alba Càrceles,
José Antonio Rodríguez,
Josep Colet, Antoni Munné,
l’informatiu
Esteve Calzada, Martí Olaya,
Carmen Olivar, Lluís Costa, Josep
Maria Ortells, Joana Colomé,
Aída Lafuente
Ha col·laborat en aquest
número:
Rachid Aarab
Il·lustració:
Jesús Martínez
Fotografi a:
Marc Javierre
Jesús Martínez
Edició gràfi ca:
Marc javierre
info@marcjavierre.com
www.marcjavierre.com
Edició:
Anna Maria Guilamany
Correcció lingüística:
Elisabet Comín
Publicitat:
José Antonio Peironcely
cabotaje@cabotaje.com
Tel. 639 749 396
Disseny de la publicitat:
Cabotaje.com & Copy Prat
Jaume Casanovas, 105
El Prat del Llobregat
Distribució:
José Antonio Peironcely
Impressió:
Gráfi cas de Prensa Diaria, S.A.
Tirada:
10.100 exemplars
D.L. B-12.735-93
Editat amb la col·laboració de:
Disseny gràfi c: Carles Catalán i Bolufer
juny 2006 Opinió
Cartes
dels
lectors
25 anys del
CEIP Pau Vila
El setembre de 1980
s’inaugurava a Barcelona
l’escola municipal Pau Vila.
En el districte de Sants-
Montjuïc, al bell mig dels
barris de la Font de la Guatlla
i del Polvorí, va néixer com
una experiència d’innovació
educativa lligada a l’Institut
Municipal d’Investigació
i Psicologia Aplicada a
l’Ensenyament.
Poc temps després
continuàvem la nostra
tasca educativa en solitari,
sempre pendents de les
innovacions, de nous
projectes..., amb un equip
docent il·lusionat i implicat
en el projecte d’escola. Els
nostres contactes i intercanvis
—amb professionals
d’altres comunitats, països
i cultures— són una mostra
del camí recorregut.
I així hem arribat fi ns ara,
adaptant-nos a freqüents
canvis en la línia d’escola,
d’infraestructura, reformes
educatives, etcètera.
És un bon moment per mirar
enrere i veure el que s’ha
fet i el que s’ha aconseguit i
adonar-se’n que les persones
que han format els equips
docents han sentit l’escola
Aquest espai
pot ser teu
L’INFORMATIU
639 749 396
(José Antonio)
i han treballat amb il·lusió i
entrega.
Sentir-se satisfet de tot plegat
és una gran compensació.
L’alumnat ha estat i és la
nostra raó de ser. Sense
elles i ells, el nostre projecte
no hauria existit. Les
seves famílies ens han fet
confi ança, han cregut en
nosaltres i han treballat al
nostre costat amb esforç.
Bons moments i d’altres no
tan bons o difícils; però tots,
en defi nitiva, han constituït
aquesta història que arriba
fi ns avui. Història que segueix
amb el repte de vetllar per la
continuïtat d’aquest projecte
comú i de seguir endavant.
Per molts anys!
Miquela Fernández
Comissió 25è aniversari
CEIP M PAU VILA
Les escoles
municipals
A L’INFORMATIU de maig
(número 144), s’hi va publicar
una entrevista que em va fer
Jesús Martínez, en la qual
vaig incórrer en un error
que em sap molt de greu
i que tinc molt d’interès
a rectifi car. En efecte,
a la pregunta de quina
opinió tenia de les escoles
municipals d’abans de la
guerra, vaig contestar “eren
desastroses”. Res més lluny de
la veritat.
No sé per quina associació
d’idees, no vaig pas pensar en
les escoles de l’Ajuntament
sinó en les “Escuelas
Nacionales”, les quals, en
efecte, eren desastroses,
malgrat la sacrifi cada tasca de
la majoria dels seus abnegats
mestres que, pobres!, tenien
una quarantena de nois
a cada classe i molt pocs
recursos i no se’n sortien pas.
Els seus sous eren tan escassos
que havien donat peu a la
cèlebre frase que es deia per
a descriure una situació difícil
d’assolir: “passar més gana
que un mestre d’escola”.
Per contra, les escoles
municipals gaudien d’una
bona anomenada ben
merescuda, amb mestres
moderns, escola activa,
pioners en la introducció
del mètode Montessori, que
desenvoluparen una tasca
que només mereix lloances i
que, amb el franquisme, tot
se’n va anar en orris.
Amb aquesta puntualització
voldria contrarestar el
mal que el meu error, que
lamento ben de debò, hagi
pogut causar per l’entrevista
esmentada. Perdoneu-me, si
us plau. Gràcies.
Antoni Munné
7
l’informatiu
Les voreres de
la Creu Coberta
Fa unes setmanes que volia
escriure aquesta carta. Tenim
un petit comerç a la Creu
Coberta, i volia que ens
felicitem tots plegats per les
noves voreres que acabem
d’inaugurar. Potser sembli
una mica estúpid fer un elogi
de les voreres amples, però
no és de rebut: formem part
d’un dels eixos comercials
més llargs d’Europa i, fi ns
fa poc, érem un dels eixos
on pitjor es podia caminar.
Us imagineu les voreres del
passeig de Gràcia i del carrer
de Pelai petites i en un estat
lamentable? Doncs així és
com es trobaven les voreres
de la Creu Coberta. Nosaltres
vivim dels nostres negocis,
i els nostres aparadors són
vitals perquè són els que
atrauen la clientela. Perquè
la clientela es fi xi, ha de
parar-se a mirar, mentre
camina plàcidament, i
remirar i convèncer-se. Tot
això perquè entri a la botiga
i, fi nalment, compri, o no.
Per tot això necessitem que
l’estat del carrer sigui el
propi d’una ciutat moderna i
capdavantera com Barcelona.
Ara sí, ara s’ha fet com cal.
Montse Gil