l'informatiu - Reportero Jesús Martínez

More documents

Recommendations

Info

l’informatiu 8 Notícies juny 2006 Juana I, la Loca, segona fi lla dels Reis Catòlics, va tenir sis fi lls amb l’arxiduc Felipe de Austria, el Hermoso (la primera va ser una nena que van anomenar Leonor). A tots els nodrissons —futures reines i emperadors— els va donar de mamar Juana, desfent-se de cortesanes i ames de cria. Les cròniques ens han deixat una Juana mística, austera i gelosa, i una reina que alletava els seus fi lls. “Alletar és natural” és el cartell de l’associació ALBA Lactància Materna (www.albalactanciamaterna.org), una ONG sense ànim de lucre, fundada el 1992 —actualment sota el paraigua de la Federació Catalana de Grups de Suport a la Lactància Materna—, que informa les mares que elegeixen donar el pit als seus nadons. Protegir i promoure la lactància materna a través d’iniciatives de sensibilització i normalització és un dels seus principals objectius. Han fet imants de nevera amb el “telèfon d’urgències” per atendre les mares: 690 144 500. Hi ha diversos grups a Barcelona i rodalies (ALBA Ciutat Vella, ALBA Sant Andreu, ALBA Sant Martí i ALBA Granollers). El grup de Sants (que cobreix Sants, Hostafrancs i La Bordeta) acaba d’iniciar les seves trobades a l’equipament cívic Antiga Estació de Magòria. Es reuneixen cada dos dimarts, de 16.30 a 18.30 hores. ALBA Sants pretén complementar l’atenció que ofereixen els serveis de salut. “El funcionament d’aquesta associació de suport es basa en reunions periòdiques de grups d’ajuda mútua on s’ofereix un espai de relació i es proporcionen els coneixements tècnics necessaris i el suport emocional per aconseguir iniciar i mantenir una lactància natural amb èxit. Les reunions són obertes a tothom i gratuïtes”, explica l’assessora Eva Galindo, una dietista que porta quatre anys a ALBA. Té acreditació: per ser “assessora de lactància” és necessari complir uns requisits (ser mare i haver alletat almenys un fi ll durant un període mínim de nou mesos; haver participat activament i amb assiduïtat a les activitats del grup; haver seguit uns cursos de formació i superar un examen). Eva Galindo té una fi lla de tres anys i mig que s’anomena Aitana, com la fi lla de l’escriptora comunista María Teresa León, dona del poeta comunista Rafael Alberti, que s’anomena així en honor de la serra d’Alacant. Eva va arribar a ALBA “perquè tenia un problema”: “Quan estava embarassada la meva major il·lusió era donar-li el pit a la meva fi lla. Aitana va néixer amb retrognatia (mandíbula inferior petita). Quan xuclava el pit, em feria i em provocava clivelles. Era una tortura donar-li el pit. Vaig contactar amb ALBA i em van ajudar”, Donar el pit és un plaer L’associació ALBA Lactància Materna s’implanta a l’equipament de Magòria La llet materna Els productes de “llet de continuació” (amb sèrum lacti) que es poden trobar a les farmàcies avisen: “La leche materna es el mejor alimento para el lactante durante los primeros meses de vida, y cuando no sea posible le corresponderá al pediatra recomendar la más indicada”. L’Organització Mundial de la Salut recomana lactància exclusiva fi ns els sis mesos; dels sis mesos a l’any anar introduint alimentació complementària sempre amb la llet com aliment principal; d’un any a dos anys és a l’inrevés, la llet complementa el menjar, i de dos anys en endavant és lo que la mare i el fi ll vulguin. Ha hagut tota una època en la història en què s’ha apostat més per la llet artifi cial. Per una part, després de les catàstrofes de les guerres, es va intentar trobar una solució per salvar els nens dels orfelinats intentant copiar la llet materna amb fórmules nutritives i mescles de tot tipus. Algunes veus acusen l’interès d’una sèrie d’empreses per potenciar “la llet artifi cial”. Això va lligat, a més, al període d’alliberament de la dona. El perfi l de la mare que alleta * Edat entre 25 i 45 anys * Amb treball remunerat * Amb nivell d’estudis mig-alt * Majoritàriament amb un part hospitalari * Contacten amb ALBA, principalment, a través del boca a boca, d’amics i coneguts, o bé derivades d’algun hospital o CAP manifesta. “Mamar no produeix dolor, sinó plaer”. Anna Lluch és l’altra assessora d’ALBA Sants. Porta tres anys a l’associació, dos d’ells com assessora. Té tres fi lls, el Pau, el Martí i la Maria, d’11 mesos, que assisteix a l’entrevista bramulant i salivejant i fent volar el manual amb “les claus per alletar amb èxit”. La Maria s’ha cansat d’esquivar la gravetat gatejant i busca el pit de la mare, que li dóna amb el carinyo entendridor de La Maternitat del muralista Diego Rivera. Parla com una aixeta oberta: “El meu primer fi ll em feia mal al mugró i ni el ginecòleg ni el pediatra sabien curar-me. Jo veia que era a resultes d’una mala posició d’alletar. Es va solucionar recol·locant el nadó”. Donar el pit és absolutament “a demanda”, sempre que el nen reclami la mare. Per l’Anna, donar el pit té dues vessants d’alimentació: nutritiva i emocional, “perquè el bebè pot demanar el pit per gana, per fred, perquè sent una ambulància i s’espanta. Llavors, en el moment de xuclar busca el refugi, el consol propi de la mare, que és el que coneix des que ha nascut. Donar el pit li dóna seguretat, i, a més, acompanyes el fi ll en descobrir gustos, textures...”. L’Anna sempre diu que la mare ha de viure la seva maternitat amb felicitat, com vulgui. “Està demostrat que donar el pit va molt lligat amb la criança, a com jo he fet créixer els meus fi lls”, declara. “Hi ha una falta d’informació sobre la lactància materna. És una llàstima que les mares s’ho perdin”, s’afl igeix. Ajuda mútua A la reunió del dimarts 23 de maig han vingut dues mares noves: Elena Sanz i Sara Hidalgo. Elena Sanz és de la plaça de La Farga. Acaba de tenir una criatura. “Els dubtes que tenia me’ls solventava una amiga o bé llegia algun llibre. Al CAP no hi ha experts en lactància. Vull donar-li el pit al meu fi ll perquè és lo natural, perquè la llet humana és l’adequada per l’espècie humana”, precisa, mentre bressa una monada. Sara Hidalgo s’identifi ca com una “mamà gran” (+35 anys), i opina que les llevadores són més benèvoles que les pediatres. A ALBA Lactància Materna resolen dubtes, calmen inseguretats i comparteixen difi cultats: Quan es queda satisfet el nen? La llet del pit s’esgota? El fi ll xucla sufi cient? Quanta estona s’ha de donar el pit? Jesús Martínez El grup de suport a la lactància materna ALBA Sants es troba un dimarts cada 15 dies, de 16.30 a 18.30 hores (durant el calendari escolar), a l’equipament cívic Antiga Estació de Magòria, a la Gran Via de les Corts Catalanes, 181 Telèfon d’urgències: 690 144 500
Quan van tenir a l’Unai Martínez, el cel se’ls va caure al damunt perquè un Déu menor els havia castigat. Rafael Martínez i Teresa Diago no entenien perquè havia nascut sord el seu fi ll, amb una sordesa “profunda, neurosensorial i bilateral (afecta a les dues oïdes)”, que feia inservible l’audífon convencional. (Segons els especialistes, hi ha més de 400 motius perquè un nadó pugui néixer amb disfuncions en el sentit de l’oïda durant els primers mesos de vida: meningitis, aspectes genètics, efectes secundaris de fàrmacs, síndrome de Usher... A més, molta gent es pot quedar sorda com a conseqüència d’un accident.) Els pares estaven eclipsats, apesarats, descol·locats, “en situació de dol”: tenien l’estereotip de la persona sorda com el “ximplet de poble”. El maig de 1998, Rafa i Tere, que viuen al País Basc, van “implantar” a Unai, és a dir, el van sotmetre a una operació quirúrgica (són quatre hores d’operació amb anestèsia general; ho cobreix la Seguretat Social i costa 30.000 euros). La intervenció consisteix en introduir uns electrodes a l’oïda intern per estimular i fer vibrar les “cèl·lules ciliades” de la còclea, amb forma de cargol, i així dotar de sensibilitat els nervis auditius que transmeten les ordres al cervell. Va ser tot un èxit. El 1999 Unai va tenir un germà, Ibón, que també va néixer sord, però aquesta vegada els pares no van entrar en xoc. A Ibón el van “implantar” el 2001. Els dos germans, rubials daurats pel sol, porten sempre la part externa de l’implant, com una petaca, dins una motxila penjada a les espatlles que s’han de treure en dormir i quan es dutxen i sense la qual continuen sent sords. El mecanisme és un “processador retroauricular” (darrera l’orella) connectat a un ordinador del grossor d’un disckman que funciona amb piles o bateria. Els principals fabricants dels aparells són nordamericans, australians i austríacs. El conjunt val 25.000 euros. Unai, Ibón, Rafa i Teresa formen part de la Asociación de Implantados Cocleares de España (AICE, www. implantecoclear.org), d’àmbit estatal, que alberga les 2.000 famílies dels 4.500 implantats —Espanya és l’associació més nombrosa d’Europa, reconegut per la pròpia European Association of Cochlear Implant Users-EuroCIU, “que no té res a veure amb Convergència i Unió”—. El seu president (la junta són vuit persones) és Joan Zamora (Barcelona, 1953), santsenc, pare d’una fi lla sorda de naixement que no suposa cap inconvenient perquè sigui una bona estudiant de fotografi a. Es diu Georgina Zamora i té 22 anys. “Abans de que s’implantés, em vaig haver d’afaitar el bigoti per prescripció facultativa perquè la juny 2006 Notícies Implantats, ok La Asociación de Implantados Cocleares de España inaugura local a Sants Dalt, Ibón Martínez. Sota, Josep Maria Folch, al local de Fernández Duró, núm. 24, al costat de la plaça de Sants. Fotos Georgina Zamora. 9 l’informatiu meva fi lla només m’entenia llegintme els llavis”. Des dels 11 anys que està implantada. Això ha fet millorar molt la seva qualitat de vida i la dels que la rodegen (es recomana, però, que l’implant es posi quan són infants). Quan l’associació es va crear el 1995, va ser una bufetada per determinats col·lectius que utilitzaven l’alfabet dactilològic o llenguatge de signes. Aquells van ser els “anys de plom”: “L’associació es va crear perquè per part de la Federació de Sords de Catalunya hi havia una forta actitud contra els implantats coclears. Hi havia manifestacions al carrer. A França, fi ns i tot, es tiraven còctels molotov contra els centres com si fos una batalla campal. La comunitat signant (de llenguatge de signes) considera que nosaltres perseguim l’extinció de la “raça sorda””. Joan Zamora va ser un dels fundadors de l’associació d’implantats i va ser una de les primeres víctimes de les “minories exaltades”: “A l’hospital madrileny Ramón y Cajal hi ha un dels millors investigadors, Felipe Moreno. Li han dit que és un genocida perquè vol buscar la cura genètica de la sordesa”. En el seu dia, professors universitaris de logopèdia s’oposaven. “Ara hem arribat a un equilibri de respecte”, matisa Joan. Els professionals perden la por, assisteixen a congressos i practiquen les noves tècniques. Hi ha 32 centres implantadors a Espanya. Josep Maria Folch és metòdic i treballa sense distreure’s com administratiu a AICE. Té 43 anys. “Voy notando mejoría, poquito a poquito”. Es va implantar als 32 anys. Es va quedar sord quan tenia un any. “Antes lectura labial, me pasaba la vida leyendo los labios. Antes oía ruido muy fuerte, ahora oigo todo alto, todo el sonido”. El 7 de abril, AICE va inaugurar el nou local a Fernández Duró, 24 (abans estaven al soterrani del número 22). Van assistir representants polítics de l’Ajuntament i Generalitat. “Ens sentim recolzats per les institucions fi ns a cert punt. Hi ha molta feina. Benestar i Família va aportar 3.000 euros, que han servit per fer el bany i la porta corredissa d’aquest nou local que encara estem pagant. Hem aconseguit que l’Agència Tributària canvi el criteri d’aplicació de l’IVA als recambis dels implants. Això gasta una pila cada dia, com les d’un comandament a distància de televisor”. El local és compartit amb els “animals informàtics” de 9ARD: “Els hi donem asil polític a canvi de que ens mantinguin el servidor d’internet i la xarxa”. Una simbiosi perfecte. No debades, el símbol d’AICE és el posat dels dits d’estar d’acord, d’OK. Jeft Last
Page 1 and 2: Sants Hostafrancs La Bordeta 145 Ju
Page 3 and 4: El Centre Cultural Islàmic de Sant
Page 5 and 6: juny 2006 Publicitat 5 l’informat
Page 7: Edita: Alexander Productions Estaci
Page 11 and 12: juny 2006 Publicitat 11 l’informa
Page 13 and 14: Xerrada del passat 26 de maig sobre
Page 15 and 16: juny 2006 Publicitat 15 l’informa
Page 17 and 18: Letizia Ortiz va llegir una entrevi
Page 19 and 20: juny 2006 Cultura Paisatges infi ni
Page 21 and 22: cultura Cultura juny 2006 Estudis M
Page 23 and 24: ESPAI CASTELLER FER CASTELLS, TRADI

l'informatiu - Reportero Jesús Martínez

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?