Les - Ara Lleida

Unes altres mans d’artista, les de Josep Montané, d’Ainet de Besan.
n els darrers anys s'ha iniciat una línia específica sobre la
recuperació, la promoció i la reivindicació de l'artesania
pirinenca com a producte de qualitat amb grans possibilitats
per activar nous mercats.
2000-2001, va sorgir des del convenciment de l'enorme potencial que
podria arribar a tenir el sector de l'artesania dins del territori pirinenc.
Així, gràcies a uns primers ajuts del Departament de Treball, s'elaborà
un primer informe sobre el sector de l'artesania (no alimentària) al Pallars
i al Pirineu. L'estudi inclogué, entre d'altres, un complet inventari
d'artesans pirinencs i abundants entrevistes amb representants del
sector. Amb la informació recollida es va poder dibuixar la situació
global del sector, quines mancances i necessitats tenia i els potencials
que podia desenvolupar. També a partir de la informació recopilada es
detectaren alguns punts forts i febles de l'artesania, s'analitzaren algunes
experiències a nivell europeu i, finalment, es proposaren uns eixos
d'actuació que en l'actualitat es desenvolupen d'una manera gradual.
Un primer pas: la recerca i la creació d'un fons de peces de referència
El camp d'actuació se centrà en el sector artesanal relacionat amb
el treball de la fusta, el teixit, el ferro, la terrissa i la cistelleria. Aquests
materials, molt utilitzats històricament en l'elaboració d'objectes i eines
quotidianes en la societat pirinenca, resten avui en bona part en desús.
Enteníem, però, que podien convertir-se en veritables icones o símbols
d'unes formes de vida molt vinculades al territori i als seus paisatges
humanitzats. Al mateix temps que es recuperava una part del nostre
patrimoni cultural, també s'oferia la possibilitat d'articular un potencial
sector econòmic que fins al moment era força desconegut, desestructurat
i amb problemes de definició.
Prèviament i de manera paral·lela a aquestes actuacions i aquests
objectius finals, es posà en marxa l'estudi, la documentació i la
col·lecció d'aquestes manifestacions artesanals. Així, encara avui, es
recullen testimonis orals, gràfics, bibliogràfics i sobretot antics objectes
que ens permeten acostar-nos a les diverses tècniques de treball, les
tipologies i els materials utilitzats, l’estètica predominant, i també
intentar documentar els usos i la simbologia de moltes d'aquestes
produccions.
Dins d’aquest marc es van obrir diverses línies de recerca que ens
han permès conèixer amb molta més profunditat la feina de terrissers,
fusters i tallistes, torners, ferrers, teixidors, cistellers, etc.; context en el
54