Les - Ara Lleida

Mostra de paper moneda emès durant la Guerra Civil a diversos municipis de Lleida i que es pot contemplar al Gabinet Numismàtic.
Ja al segle III aC les terres lleidatanes disposaven de la seva pròpia
moneda. Per tal de descobrir quina era, només cal que ens
acostem al Gabinet Numismàtic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs,
on podrem veure les primeres encunyacions del taller d’Iltirta,
nom amb què la civilització ilergeta designava la ciutat de Lleida.
El fons del Gabinet, al servei dels ciutadans i dels investigadors,
no solament inclou monedes d’aquest taller ibèric sinó que conté
també peces representatives encunyades a Lleida al llarg de tots els
temps, ja que amb l’adveniment d’una nova civilització les nostres
terres descobrien una nova moneda. De la mateixa manera que els
centurions romans van imposar l’ús de denaris en aquest indret, els
àrabs van omplir la frontera entre cristians i musulmans de la bella
moneda andalusina. Tot i el pas dels anys, l’acció de col·leccionistes
i d’arqueòlegs ha permès que totes aquestes monedes no es perdessin
per sempre més, ja que el Gabinet, fundat l’any 1976, en conserva
una nombrosa mostra.
Alhora, el públic que s’acosta a l’IEI, edifici que actualment acull
el fons, pot descobrir com es diferenciava la moneda medieval
cristiana de l’andalusina, un recull de les peces encunyades per la
Paeria al segle XVI que llueixen el tradicional ram amb tres flors de
lliri o el diner que corria durant el segle XIX, entre molts d’altres.
A més, aquest fons numismàtic inclou una mostra de paper moneda
emès a diversos municipis de Lleida durant la Guerra Civil, un
temps de crisi en què el govern de la República va permetre als
ajuntaments imprimir vals de circulació interior per tal de resoldre la
manca de diners en efectiu. N’és un exemple un bitllet del Consell
Municipal del Pont de Suert estripat que conserva el seu valor gràcies
a un sargit.
Si haguéssim de discernir quina és la joia de la corona del servei
de numismàtica de Lleida, ho tindríem ben complicat, atès que cada
peça –sia de plata, or, bronze o qualsevol altre material– té la seva
singularitat. D’una banda, la col·lecció de denaris romans destaca
per la seva extensió. D’altra banda, la selecció de moneda ilergeta
denota el desenvolupament econòmic d’aquest poble, mentre que la
col·lecció de moneda andalusina destaca perquè és molt difícil de
trobar, ja que els comtes feudals la fonien per aprofitar-ne l’or. Així
94