Ecouniversitat (núm. 1, 2010) - Universitat Oberta de Catalunya

l’Organització Mundial del Turisme (OMT), per exemple,
centra les actuacions de turisme sostenible en el
programa d’eradicació de la pobresa; el deteriorament
de valors socials i empresarials, com el de la cobdícia
empresarial, que demostren una crisi del model actual,
o les tendències i la consciència dels consumidors, que
demanen productes més ètics i justos, en són alguns.
Hi ha, per tant, consciència dels límits i de la crisi
del model, tant en termes mediambientals, socials i
☙
SOLEDAD MORALES SOSTENIBILITAT I RESPONSABILITAT EN EL TURISME
El turisme s’ha convertit en un
producte principal de l’economia
de l’experiència però també de la
demanda d’ofertes més justes
econòmics com de valors, però també una demanda
real. De fet, cada cop més els turistes s’estan convertint
en value sensitive travelers, és a dir, persones que
busquen més valor afegit en el viatge i estan més
sensibilitzades i implicades en el territori, la societat i
la cultura dels llocs que visiten i “consumeixen”. Efectivament,
la sensibilitat social cap al medi ambient i
les diferències culturals és cada cop més visible, però
també és cert que estem davant de viatgers cada cop
més experimentats, que lluny d’acumular destinacions
busquen el que és diferent i autèntic per experimentar,
tenir vivències i records memorables que vagin més
enllà d’una simple fotografia i que els facin sentir bé.
El turisme, doncs, s’ha convertit en un producte principal
de l’economia de l’experiència però també de la
10 EcounivErsitat, 1 ☙ campus pEr la pau (univErsitat obErta dE catalunya) ☙ barcElona, primavEra 2010
demanda d’ofertes més justes i ètiques.
Què significa sostenibilitat o com podem determinar
que és o què no és sostenible? Sostenibilitat és responsabilitat
corporativa? És ecologia? Està vinculada
a la integració i a la igualtat social? La resposta és que
la sostenibilitat engloba tot això i molt més. Aplicar
un enfocament sostenible avui dia significa incorporar
criteris de sostenibilitat mediambiental, social i cultural
i d’eficiència econòmica d’una manera integradora
i responsable. Sostenibilitat, per tant, no és només ser
“verd”, sinó consumir i fer negoci d’una manera més
eficient i responsable.
Un enfocament en construcció
La responsabilitat dins de l’àmbit empresarial és
un enfocament en construcció que es pot trobar formulat
sota els termes de responsabilitat corporativa (RC),
responsabilitat social empresarial (RSE) o responsabilitat
social corporativa (RSC). Aquest enfocament s’està
desenvolupant de forma molt accelerada en l’àmbit
empresarial mundial i s’ha de considerar com un dels
vectors crítics de competitivitat i creixement empresarial
que és al centre del debat econòmic, social i polític
a tot el món.
Hi ha grans controvèrsies sobre la manera com
s’està utilitzant aquest enfocament en el món de
l’empresa i es planteja la pregunta de si veritablement
estem o no davant d’una eina de gestió empresarial
autèntica, potent i innovadora, una eina que comporta
una reformulació del model capitalista liberal. El
cert és que l’aplicació de la RC ha obert un debat, ha
generat un discurs i ha posat en pràctica eines operatives
i de gestió que estan donant lloc, dins del mateix
capitalisme, a una nova manera, menys economicista
i més humanista, d’entendre els negocis i el consum.
L’empresa responsable, la que s’emmarca dins
aquest nou corrent econòmic, s’ha definit com la
que té per propòsit perdurar en el temps i col·laborar
en el progrés i la millora de l’entorn natural i social en
què opera. Segons el Llibre Verd sobre RSC que va
presentar la Comissió Europea el 2001, la RSC, entesa
d’una manera sintètica, és un terme que descriu aquelles
empreses que es preocupen per l’impacte de les
seves decisions empresarials i inverteixen en la millora
del benestar comú.
El terme responsable està consolidat en l’opinió
pública i és una referència prou acceptada avui dia,
però, malgrat tot, es pot convertir en un terme políticament
(o estratègicament) correcte si no s’aplica d’una
forma real. Per tant, no cal acceptar-lo acríticament
o confondre’l amb filantropia empresarial. De fet, el