Ecouniversitat (núm. 1, 2010) - Universitat Oberta de Catalunya

GUILLEM RAMIS VISQUEM LA CARTA DE LA TERRA
l’abatiment ni el pessimisme i sempre manté l’esperança.
Té confiança en la responsabilitat humana i espera un
retrobament entre energia i amor, entre Terra i humanitat.
A la Carta, hi és present el misteri de l’Univers i de la
vida, com també hi són els valors de solidaritat, inclusió
i reverència.
El segon punt que destaca és la superació del concepte
tancat de desenvolupament sostenible. Aquesta
expressió va ser introduïda pel sistema dominant del
mercat, perquè desenvolupament ve de l’àmbit econòmic
i suposa una acumulació de béns i de serveis de
forma creixent, fins i tot a costa de l’equitat social i de la
depredació ecològica. Aquest model genera desigualtats
i desequilibris en tots els camps on domina. La sostenibilitat,
però, ha de venir del camp de l’ecologia i de la
biologia, que afirmen la inclusió de tots els éssers en el
procés de relació dels ecosistemes. El desenvolupament
sostenible resulta, a la pràctica, inassequible i suposa una
contradicció de termes. Més que un desenvolupament
sostenible, cal construir una vida sostenible, una societat
sostenible, una Terra sostenible. Una vegada garantida
la sostenibilitat bàsica, llavors podrem parlar de desenvolupament
sostenible.
El tercer punt rau en l’ètica de la cura: cal tenir cura
del planeta Terra, com a categoria d’unió de totes les
pràctiques de preservació, regeneració i atenció a la
natura, i com a valor principal d’una ètica ecològica,
social i espiritual. Així s’estableix una relació amorosa
amb la realitat, més enllà dels interessos d’utilització
immediata. Tenint cura de la natura, l’ésser humà
–individual i col·lectiu– supera desconfiances i pors i
estableix els fonaments per a una pau duradora.
Procés d’elaboració
La Carta de la Terra és el resultat de més d’una dècada
de converses i diàlegs a escala mundial. Mai abans
s’havia elaborat i redactat un document internacional a
través d’un procés de consulta tan obert i participatiu, en
què van intervenir persones i organitzacions de totes les
regions del món, de diferents cultures i classes socials.
En total, hi van col·laborar més de 100.000 persones de
50 països diferents.
La Carta, que van “pastar” tant experts com representants
de grups de base, és un tractat dels pobles que
expressa les aspiracions de la societat global emergent
i que suposa una important expressió d’esperança. Es
va elaborar amb contribucions rebudes d’arreu del
món i amb consens sobre els principis morals i ètics
fonamentals per construir una societat justa, sostenible
i pacífica. Àmpliament inclusiva i culturalment diversa,
va incloure persones de creences, ideologies i tradicions
Idees mare de la Carta de la Terra
– Respon a les necessitats de la nostra societat.
– Demostra la unitat ecològica de tots els éssers vius.
– Comprèn com pertoca els problemes locals i mundials.
– Avalua de manera crítica la situació que vivim comuni-
tàriament.
– Urgeix a una cultura solidària i de col·laboració.
– Representa una crida a l’acció des de la societat.
– Ofereix una realització integradora.
– Ajuda a promoure un futur sostenible.
– És un instrument pedagògic per a una cultura de pau.
– Fa pensar globalment, i, alhora, mou a actuar localment.
espirituals diferents que van fer un llarg camí per definir
uns valors i uns principis vàlids i acceptables per a tota
la humanitat, fonamentats en la ciència contemporània,
les lleis internacionals i els principis bàsics de la filosofia
i de la religió.
El fonament de la Carta és la creació, l’any 1945,
de l’Organització de les Nacions Unides per garantir
els drets humans, la pau i el desenvolupament social i
econòmic. La preocupació per la qüestió ecològica no
☙
Més que un desenvolupament
sostenible, cal construir una vida
sostenible, una societat sostenible,
una Terra sostenible
va arribar fins al 1972, quan el Club de Roma va denunciar
que el creixement desmesurat estava destruint la
natura. La Conferència de les Nacions Unides sobre el
Medi Ambient, reunida aquell mateix any a Estocolm,
va començar a prendre consciència de la problemàtica
mediambiental. El 1982, es va publicar la Carta Mundial
de la Natura: es va veure per primera vegada que el futur
de la Terra i de la humanitat dependria de l’equilibri ecològic
que s’imposés, capaç de mantenir i desenvolupar
la vida. El 1987, la Comissió Mundial del Medi Ambient
i del Desenvolupament (Comissió Brundtland) va instaurar
l’expressió desenvolupament sostenible i va fer una
crida per a una nova carta o declaració internacional
sobre ambient i desenvolupament que pogués guiar les
conductes estatals i internacionals.
El 1992, a la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro
es va proposar una Carta de la Terra, que s’havia preparat
ja abans a escala mundial entre organitzacions no
governamentals, grups socials i científics i els governs
EcounivErsitat, 1 ☙ campus pEr la pau (univErsitat obErta dE catalunya) ☙ barcElona, primavEra 2010 29