Ecouniversitat (núm. 1, 2010) - Universitat Oberta de Catalunya

Sostenibilitat i responsabilitat
en el turisme
SOLEDAD MORALES
Doctora en Geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora dels Estudis
d’Economia de l’Empresa de la UOC i sòcia fundadora de Makà Ecotourism, agència de
viatges i consultoria especialitzada en turisme sostenible i responsable.
smoralespe@uoc.edu
El turisme responsable és un enfocament
per fer negoci, no un producte. Afecta la
visió estratègica i l’organització interna
de les empreses i es qüestiona l’essència
i l’ètica de com es fan els negocis i la
nostra manera de consumir, educar
i sensibilitzar.
El turisme és, segons alguns experts, la indústria
“legal” més important del món. Des que es va
convertir en un fenomen de masses al segle xx,
i va superar així la frontera de la classe social, les xifres de
viatgers i de generació de riquesa s’han anat multiplicant
a un ritme frenètic, el doble cada set anys. La indústria
turística s’ha convertit en l’activitat econòmica principal
de l’economia de molts països, siguin desenvolupats
(com l’Estat espanyol o Catalunya, on representa prop
del 12% del PIB) o en vies de desenvolupament (en
alguns casos seguint fins i tot una estructura de monocultiu).
El turisme, a més, com a fenomen sociocultural
i econòmic de la societat industrial i postindustrial, és
avui un bé de consum generalitzat i una de les inversions
fixes de l’economia familiar en els països desenvolupats.
Com qualsevol altra activitat econòmica, el turisme
té virtuts i defectes, produeix impactes positius i
negatius i no té una moralitat superior a la de qualsevol
altra indústria. Així, al costat d’un model depredador,
consumista i acumulador, hi ha hagut veus dissidents
i crítiques (ara ja normalitzades) que han apostat per
la sostenibilitat i han posat l’atenció en els límits del
model capitalista. Actualment, aquestes veus estan fent
un pas endavant per fomentar un turisme més respectuós,
inclusiu i responsable.
En la seva definició més general, el concepte de
sostenibilitat aplicat al turisme ha experimentat una
evolució significativa i interessant i ha passat d’una
visió exclusivament ecologista (el que podríem anomenar
sostenibilitat verda o ecoeficiència) a una de
molt més holística, que incorpora criteris de justícia
social i d’eficiència econòmica.
La primera cal vincular-la a la preocupació i el
ressò social/mediàtic pels efectes del canvi climàtic i
els límits ambientals del planeta, però també a la consciència
del cost que suposa el turisme sobre el conjunt
de les activitats econòmiques. A la segona, en canvi,
la sostenibilitat adquireix una dimensió més àmplia i
incorpora criteris socials, econòmics i mediambientals,
així com l’essència i l’ètica de com es fan els
negocis i com entenem la nostra manera de consumir,
educar i sensibilitzar.
☙
L’OMT centra les actuacions
de turisme sostenible
en el programa d’eradicació
de la pobresa
L’evolució i ampliació del concepte de sostenibilitat
en el turisme no es pot entendre sense tenir en
compte els discursos sobre la responsabilitat corporativa,
que es van incorporant a la indústria, a poc a poc
i a diferents ritmes.
La sostenibilitat i la responsabilitat han adquirit més
importància en el turisme per diversos factors. La conscienciació
sobre el canvi climàtic i la contribució negativa
que en fa el turisme, sobretot a causa de l’impacte
mediambiental dels desplaçaments; l’increment de
la bretxa social entre rics i pobres, per la qual cosa
EcounivErsitat, 1 ☙ campus pEr la pau (univErsitat obErta dE catalunya) ☙ barcElona, primavEra 2010 9