Ecouniversitat (núm. 1, 2010) - Universitat Oberta de Catalunya

☙
ALFONS VINYALS TERÀPIES NATURALS: SALUT I PARADIGMA?
nals que pretenen ser, si més no, acompanyadores de
les sanitàries, és a dir “parasanitàries” i independents
de les “marques” habituals, lluny dels pactes amb les
multinacionals farmacèutiques, companyes habituals
del corporativisme.
Aquesta intenció de criminalitzar el sector és la
mateixa que va desplegar Elena Salgado quan era
ministra de Sanitat seguint el criteri que li va imposar
l’OMC (Organització Mèdica Col·legial) per intentar
suspendre el decret 31/2007 de 30 de gener que regulava
les condicions per a l’exercici de determinades
teràpies naturals a Catalunya, que finalment va anul·lar
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el juny
de 2009. Promogut per la consellera de Salut, Marina
Geli, era un decret àgil, simple i generós que incloïa
unes acurades guies de formació que es van elaborar
amb la col·laboració de més de cent professionals de
tot el país i es van estructurar de l’aleshores sotsdirector
de l’Institut d’Estudis de la Salut (IES), el malauradament
desaparegut Josep Maria Martínez Carretero, i
el conegut programa pilot de teràpies naturals que va
Gairebé sempre la manera
d’entendre la malaltia és
conseqüència de com s’entén
la realitat
arrencar a l’Hospital de Mataró el setembre de 2005
amb pacients amb dolor crònic i que, segons dades
preliminars del 2008 del departament de Salut, va
obtenir uns resultats que, en alguns paràmetres, ratllen
l’excel·lència. Prova desenvolupada per terapeutes i
metges que van desplegar una relació professional
excel·lent. On és el crim?
Metges contra terapeutes
Des de determinades entitats hi ha un interès
per promoure la imatge, des del meu punt de vista
falsa, que en el món de les teràpies naturals hi ha un
conflicte entre metges i terapeutes –cosa que desmenteix
la prova pilot de Mataró– o entre sanitaris i
els que no ho són. Res més lluny de la realitat; és un
enfrontament, sí, però ideològic, filosòfic i de línia de
pensament.
És una oposició natural entre dues línies de
creença. L’una, la dels terapeutes, que com a filosofia
de base tracta les persones i no les malalties, defensa la
llibertat de l’ésser humà d’escollir el millor criteri per a
la seva salut, una alimentació biològica –deia el filòsof
austríac Rudolf Steiner (Croàcia 1981-Suïssa 1925),
20 EcounivErsitat, 1 ☙ campus pEr la pau (univErsitat obErta dE catalunya) ☙ barcElona, primavEra 2010
l’ideòleg de l’antroposofia, que “qui entén correctament
l’alimentació, entén el principi de la curació”–,
la vindicació d’un medi ambient pulcre, una terra neta,
un planeta sa, una agricultura ecològica, un ús equilibrat
dels recursos i una relació comercial (econòmica)
ètica.
És una línia de pensament transcendent amb
transfons espiritual que considera l’ésser humà no
com una proveta amb reaccions físiques i químiques,
sinó com una entitat espiritual, tal com, d’alguna
manera, havia estat considerat fins al Renaixement,
que sostenia la idea d’un univers interrelacionat, viu i
espiritual, i que era predominant a pràcticament totes
les cultures del globus. Convindria recordar que no és
fins al segle xvi que comença a gestar-se el cos ideològic
materialista.
L’altra línia de creença, la de la medicina convencional,
que tracta les malalties més que les persones,
és hereva de la tradició materialista que es va iniciar
amb la “primera revolució científica”, amb Copèrnic,
Kepler i Galileu. En una segona fase, científics com
Bacon, Descartes i Newton van establir un model
d’interpretació de la realitat que predominarà fins als
nostres dies: materialista i a més mecanicista, amb la
prevalença d’una cultura deshumanitzada –“L’home
és una màquina”– i amb la posada en pràctica de la
“teoria baconiana” d’una natura sotmesa al benefici, a
la sobreexplotació de la biosfera, el darwinisme social
o a l’eugenèsia, clau “científica”, entre d’altres, de
l’experimentació amb humans o de l’Holocaust.
L’època materialista és el que a Orient s’entén
com l’era del Kali-Yuga, la màxima penetració de