1 Montserrat Batllori (montserrat.batllori@udg.es ... - habilis - UdG

LES ORACIONS CAUSALS I FINALS. LES CONSTRUCCIONS COMPARATIVES I CONSECUTIVES.
EL CAPÍTOL 35 DE LA GRAMÀTICA DEL CATALÀ ANTIC.
I. Introducció.
I.1. Anàlisi del canvi lingüístic.
I.2. Delimitació de l’objecte d’estudi: recollida de dades i classificació segons variants lingüístiques i èpoques.
I.3. Definició de l’índex del capítol.
II. Treball empíric: presentació de les dades.
I. INTRODUCCIÓ
I.1. ANÀLISI DEL CANVI LINGÜÍSTIC
Montserrat Batllori (montserrat.batllori@udg.es)
Avel·lina Suñer (avellina.sunyer@udg.es)
En aquests treballs s’hi ha desenvolupat una explicació dels procesos de gramaticalització i reanàlisi que
ha comportat la formació dels nexos complexos d’acord amb les propostes següents:
• La teoria de la gramaticalització de Roberts-Roussou (1999, 2002 i 2003), la qual s’acomoda
perfectament als supòsits de Lightfoot (1991, 1999) sobre l’aprenentatge de la llengua i de Kroch
(1989, 1994 i 2000) sobre la variació lingüística.
• Els postulats de Rizzi (1997, 2003 i 2004) i Cinque (1999 i 2000) pel que fa a la periferia
esquerra de l’oració i a la jerarquia dels adjunts oracionals, o a les aplicacions concretes a
l’àmbit del discurs de Masullo (2005) i Poletto (2005).
• La perspectiva pragmàtico-discursiva desenvolupada en el marc dels estudis cognitivistes per
Blakemore (2002), entre d’altres. De fet, com ja han comentat molts lingüistes [cf. Escandell-
Leonetti (2000) i Carston (2002), per exemple], la Gramàtica Generativa i la teoria pragmàtica
coneguda com Relevance Theory comparteixen objectius i supòsits. En paraules de Blakemore
(2002: 7): “The fact that relevance theoretic pragmatics is located in cognitive science and is
aiming at sub-personal explanations means that it has the potential to provide a theory of
utterances interpretation which is consistent with generative grammar”.
I.2. DELIMITACIÓ DE L’OBJECTE D’ESTUDI: RECOLLIDA DE DADES I CLASSIFICACIÓ SEGONS
VARIANTS LINGÜÍSTIQUES I ÈPOQUES.
I.3. DEFINICIÓ DE L’ÍNDEX DEL CAPÍTOL.
CAP. 35. LES ORACIONS CAUSALS I FINALS. LES CONSTRUCCIONS COMPARATIVES I
CONSECUTIVES.
1. INTRODUCCIÓ
• La restructuració del sistema de conjuncions del llatí al català. Formació de noves
conjuncions: gramaticalització, canvi de significat i reanàlisi, polimorfisme.
Llengua escrita i llengua parlada.
• Tipologia semàntica de les oracions bipolars:
a) Relació de bipolaritat: pròtasi i apòdosi
b) Correlacions: comparatives i consecutives. Estructura Q-element quantificat-
Coda
c) Alternança modal: real vs. hipotètic (les finals)
• Adjunts oracionals i adjunts de predicat
2. ORACIONS CAUSALS
2.1. Les conjuncions i locucions conjuntives:
2.1.1. Nexos simples:
2.1.1.1. Que
2.1.1.2. Car
2.1.1.3. Com (i les variants can, cant, quan, quant, con)
2.1.1.4. Pus
2.1.1.5. Si
2.1.2. Nexos complexos / locucions conjuntives:
2.1.2.1. Per què
1

2.1.2.2. Pus que
2.1.2.3. Per ço que
2.1.2.4. Per tal que
2.1.2.5. Per ço car, per so cor [Vides, II, 98]
2.1.2.6. Per ço perquè
2.1.2.7. Per tal car
2.1.2.8. Per ço com (i les variants can, cant, quan, quant, con)
2.1.2.9. Per tal com (i les variants can, cant, quan, quant, con)
2.1.2.10. Ja que
3. ORACIONS FINALS
3.1. Les conjuncions i locucions conjuntives:
3.1.1. Nexos simples:
3.1.1.1. Que
3.1.2. Nexos complexos / locucions conjuntives :
3.1.2.1. Per què
3.1.2.2. Per so/aizo/ço que
3.1.2.3. Per tal que
3.1.2.4. Afi que
3.1.2.5. A fi de què [Curial, I, 46]
3.1.2.6. Per mor de
3.1.3. Les oracions no finites amb per (a):
3.1.3.1. Oracions no finites amb per a: aquesta vida no és per a riure,
mas per a plorar [Sant Vicent: Sermons, 45]
3.1.3.2. Oracions no finites amb per:
4. ORACIONS CONSECUTIVES
4.1. Les construccions consecutives
4.1.1. Nexos simples
4.1.1.1. Que
4.1.1.2. Per a + infinitiu
4.1.2. Nexos compostos i correlacions conjuntives
4.1.2.1 Així que i Així ... que
4.1.2.1.1 Així que
4.1.2.1.2 En així que (‘de tal manera que’)
4.1.2.1.3. Així que (Axí que: E hun dia va’s gelar axí foro que les
gents hi anaven damunt [Sant Vicent: Sermons, 163])
4.1.2.2. Tant
4.1.2.2.1 Tant/Tanta/ Tants/ Tantes +N+ que
4.1.2.2.1.1. Amb el nom present
4.1.2.2.1.2. Amb el nom elidit
4.1.2.2.2. Tant + V i V + tant
4.1.2.2.3. Tant + Adj + que
4.1.2.2.4. Tant + Adv + que
4.1.2.2.5. Altres construccions amb tant que
4.1.2.3. Tal que i Tal que
4.1.2.3.1. Tal que
4.1.2.3.2. Tal ... que
4.1.2.3.2.1. Tal +N+ que
4.1.2.3.2.2. Tan +N+que ... i ... tal+N+que
4.1.2.3.2.3. N+tal+que
4.1.2.4. Aytal(s) que
4.1.2.4.1. Aytal + N + que
4.1.2.5. De/ en/ per (tal) guisa/ manera/ forma que
4.1.2.5.1. De tal guisa/manera/ forma que
4.1.2.5.1.1. De tal guisa que
4.1.2.5.1.2. De tal manera que
4.1.2.5.1.3. De tal forma que
4.1.2.5.2. En tal guisa/ manera/ forma que
4.1.2.5.2.1. En tal guisa que
4.1.2.5.2.2. En tal manera que
4.1.2.5.2.3. En tal forma que
4.1.2.5.2.4. En tal modo que
4.1.2.5.2.5. En tal guisa e en tal manera que
4.1.2.5.3. Per tal guisa/ manera/forma que
4.1.2.5.3.1. Per tal guisa que
4.1.2.5.3.2. Per tal manera que
4.1.2.5.3.3. Per tal forma que
4.1.2.5.3.4. Per tal modo que
4.1.2.5.4 En guisa/manera/ forma tal que (posposició)
4.1.2.5.4.1 En guisa tal que
4.1.2.5.4.2. En manera tal que
4.1.2.5.4.3. En/per forma tal que
4.1.2.5.5. En guisa que
4.1.2.5.6. V de/ en tal manera/guisa/forma [ que [proposició
subordinada consecutiva]]
4.1.2.5.6.1 En tal/aytal manera ... que
4.1.2.5.6.2. De/en tal guisa ... que
2

4.1.2.5.6.3. De tal forma ... que
4.1.2.6. A punt e saó que
4.2. Consecutives i comparatives
5. CONSTRUCCIONS COMPARATIVES I SUPERLATIVES
5.1. Les construccions comparatives :
5.1.1. Les comparatives de superioritat : mills que altre [Curial, I, 47]
5.1.2. Els adjectius comparatius:
5.1.2.1. Major: fo feta maior festa e pus sollempne celebracio que no lo dia
de les noces [Par (1923: 375), V. 599]
5.1.2.2. Menor: digne de menor reprensio que si no obtemperas a hun ne
a altre [Par (1923: 375), 1461]
5.1.2.3. fòrsor
5.2. Les construccions superlatives:
5.2.1. lo pus bell gentil home que yo jamés veés [Curial, I, 73]
5.2.2. los millors que yo hanch veés [Curial, I, 172]
5.2.3. cuytaren lo més que pogueren [Martorell: Tirant, 40]
5.3. L’el lipsi en les construccions comparatives i modals.
3

II. TREBALL EMPÍRIC: PRESENTACIÓ DE LES DADES
2. ORACIONS CAUSALS
(1) a.Contencion an molts hòmens si dei hereditar lo enfant ki de feesch és nad et akí
elexs de prob és mort. E per akesta cosa ke sia adabert als proxmes parents la
succesion de la hereditat d’akel enfant, [Liber iudiciorum; Moran i Rabella (2001:
78)]
b. E durà més la de sent Jacme bé .III. dits de través que les altres. E per açò e per
la gràcia de Déu havem nós nom En Jacme. [Jaume I, Crònica: 5, 24]
(2) a. E dixeren-nos, per ell, lo maestre d’Uclés e Don Diego de Viscaya que l’infant
era vengut per aquesta raó: que era casat ab nostra fiyla e que creÿa ell que nós no
la poríem mils casar ab nuyl hom del món que ab ell [Jaume I, Crònica: cap. 345,
266]
b. E nós dixem : “Sí havets desservici feyt, per .II es . raons: la una, perquè havets
feyt mal als sarraïns; l’altra, perquè havets trencat, que·ls sarraïns vivien en nostra
fe, e havets trencat ço que nós los havíem promès”. [Jaume I, Crònica: 306, 12]
c. E, quan nós ho hoïm, maraveylam-nos-en ford per .II. raons: la una, cant no
volia pendre dret d’ell en nostre poder; l’altra, perquè s’exia de nuyt de València,
car no·l calia; que can fos que·ns dixés de no, nós no·ns havíem a captenir mal
d’ell, si donch ell no faés mal a fFerran Sànxeç o a les sues coses [Jaume I,
Crònica: 512, 9]
d. E l’acort féu-se per aquesta rahó: car nós havíem fiyl de la regina Dona Lienor,
fiyla que fo del rey de Castella, don Anfós, e havíem-lo feyt jurar a tots los nobles
e als cavallers d’Aragó e a les ciutats e a la ciutat de Leyda. [Jaume I, Crònica:
140, 5]
(3) a. E per tal que no·ns en faés traure altre major mal d’aquel que treyt n’havíem,
que la’ns rendria ab aytal condició: que els sarraïns i les sarraÿnes ne posquessen
trer tota lur roba, e que hom no·ls escorcoylàs ni·ls faés neguna vilania. [Jaume I,
Crònica: 278, 5]
b. pensaren-se que faessen aquel matrimoni ab aquesta condició: que si fiyl o fiyla
venia qui fos concriat d’En Guillem de Montpesler e de la fiyla de l’emperador,
que fos seyor de Montpesler, vivent aquel o aquela. [Jaume I, Crònica: 2, 46]
(4) a. E per açò enviam per vós, que volem més lo regne per a vós que per ell ni per
altre hom en lo món [Jaume I, Crònica: cap. 139, 11]
b. Item, diu, ut supra que al dit e deposició d’En Bernat Ferri, notari de Çuequa,
quart testimoni de la part adversa, fe alcuna no pot o deu ésser atribuïda e donada,
per ço que és dit en general e per ço encara car lo dit En Bernat Ferri és habitador
domiciliat del dit loch de Çuequa [1381-1382: El procés de Sueca, p. 117]
c. [SFORÇA [SP per açò]i [FORÇA o ]j [STÒPIC [SFIN ti [FIN o ] [SFLEX enviam per vós [SP ti ]]]]
[SFIN [FIN o que] [SFLEX volem més lo regne per a vós ...]j]
(5) a. “Déu vos confona, perquè ara deïts tals paraules” [Jaume I, Crònica: cap. 27, 3]
b. “no plorem, que ara no és ora de plorar, mas levem·los del camp, pus que
morts són “. [Jaume I, Crònica: cap. 66:20]
4

(6) Et é-li tramesses cartes e molts missatges qe ela se.n vingés devés mi et el meu,
e ela anc fer non.o volg. E pus ela fer non.o volg per mi, prec-vos séiner qe la.m
fazats tornar et estar ab mi [Carta a l’arquebisbe de Tarragona, Moran i
Rabella (2001: 102)]
2.1. LES CONJUNCIONS I LOCUCIONS CONJUNTIVES:
(7) a. nexos simples: que, car, com
b. nexos complexos: perquè, com que, pus que, per ço que, per ço car, per tal
car, per que car, per ço perquè, per tal com, per ço com.
2.1.1. NEXOS SIMPLES
2.1.1.1. QUE
(8) a. E nós, quan hoïm la paraula, plach-nos molt, que ben semblava que de gran
amor li venia. [Jaume I, Crònica: cap. 140, 137]
b. En semblant manera es de mentida, que no pot hom saber veritat, que ab
temprança ha concordança. [Ramon Llull, Llibre de Virtuts e de Pecats. (Escrita
entre 1312 i 1313): 232]
c. totes quantes albergades l’orde de l’Espital ha en la senyoria del senyor rey són
dirruïdes e dissipades, que no fan fruyt alcú [Epistolari de la València medieval
(I), 13. Cristianització urbanística d’una antiga ciutat musulmana (18 juliol 1393)]
d. Altres vénen a la gràcia de Déu de mig jorn, e és vent calt e humit, e açò
signifique prosperitat, que pochs són que·s tornen a déu dels richs [Sant Vicent
Ferrer, Sermons: 166]
(9) a. E dixeren los cavallers: “Lo rey vos mana que vingats, que ell ha apparaylat de
menjar, e que mils e pus alegrament menjarets là ab ell que no faríets aquí”.
[Jaume I, Crònica: cap. 248, 212]
b. Ve en mal guany, vilana traydora, que no est bona sino a scatar peix [Bernat
Metge: 2378; Par (1923: 361)]
c. E l’endemà, la dita dona, extrajudicialment, hoc e puys en juhí e denant lo
consell, qui·s tenia per la elecció de jurats, dix que·ls dits Metge e Montó no y
merien mal, que ella sola ho havia fet. [Epistolari de la València medieval (I), 161
[...] i castig (24 maig 1399)]
d.Ço és, no anem avant, que gran perill és, car lo leó stà el camí, [Eiximenis, Terç
Crestià: cap. 429]
(10) a. La II és que en l’estiu donen a hom treball e enuyg mosques, puces e pudors
a’. La II és car en l’estiu donen a hom treball e enuyg mosques, puces e pudors
[Eiximenis, Dotzè Llibre del Crestià: cap. 36]
b. ¿Tu éts posat rey que·ns regesques reyalment
b’. ¿Tu éts posat rey perquè·ns regesques reyalment
[Eiximenis, Dotzè Llibre del Crestià: cap. 53]
2.1.1.2. CAR
(11) a. E no minus creats les letres car no són segelades, car sapiats qe no avíem lo
segel; e per zo les partesc per letres car no són segelledades [Carta a l’arquebisbe
5

de Tarragona, Moran i Rabella (2001: 103)]
b. Per què us plàcia que·l reguardonetz segons que·s pertany a la vostra
magnificència, car fylla té ya gran per amaridar qui espera la vostra misericòrdia.
[Francesc Eiximenis, Cartes autògrafes, 1, Martí (2002: 244-249)]
c. Dich-vos en veritat que en aquest convent sa fa tot jorn special oració per vós e
per lo seyor rey, vostro fill, e per vostra expedició, regiment, vida e salvació, e és
lo convent pobra, car nós no avem rendas. [Francesc Eiximenis, Cartes
autògrafes, 1, Martí (2002: 244-249)]
(12) a. És ver que ans que u atorguetz, ho deliberetz bé, car sobirana honor e fama
procura al príncep que·s preu de sa peraula e serva juramens e fe promesa e
segurança dada; [Francesc Eiximenis, Cartes autògrafes, 1, Martí (2002: 244-
249)]
b. Item, seyor, devetz éser tostemps ab cara alegra, mas no molt rient, mas bé
acuyllent; car masa [riu]ra e masa parlar e masa moura los uuyls e·l cap fan
menysprear lo príncep; e·l contrari lo fa prear, car és indici de saviea, la qual ab
composta alegria fa lo príncep amabbla per excés. [Francesc Eiximenis, Cartes
autògrafes, 1, Martí (2002: 244-249)]
c. Tu deus aver major contricció de la injuria que as feta contra lo cavaler que
d'aquella que has feta contra lo pagés, e d'aquella que has feta contra lo rey que
d'aquella que has feta contra lo cavaler. E sabs per que? Car plus honrat es lo
cavaler que'l pagés, e plus lo rey que'l cavaler. [Ramon Llull, Virtuts e pecats, p.
14]
(13) la raho es car coses corporals ... coses spirituals no poden veure [Bernat Metge:
1012; Par (1923: 360)]
2.1.1.3. COM (I LES VARIANTS CAN, CANT, QUAN, CON)
(14) a. E nos no faem semblant de les paraules, mas bé.ns pesaven, can en Pere Bonifaci
havia tan gran erguyl [Jaume I, Crònica: cap. 295, 20]
b. E féu-nos homenatge de mans e de boca con tenia lo castell de Morela per nós
[Jaume I, Crònica: cap. 137, 24]
c. en gran suspita e prolexitat me havets posat com nom havets acabat ço quem
comensavets dir [Bernat Metge: 1673; Par (1923: 364)]
d. ans deya que era una de les pus benaventurades fembres del mon com havia
concebuts aytals fils [Bernat Metge: 3140; Par (1923: 364)]
(15) a. com donchs totes les tues coses placien ... a nos ... suplicam te [Bernat Metge:
V. 54; Par (1923: 364)]
b. Paris com no era conegut, no hauia qui parlàs per ell [Paris e Viana: 8; Alcover
i Moll, DCVB]
(16) a. Graesch-vos-ho molt can m’o avets feit saber [Jaume I, Crònica: cap. 149.19]
b. Maraveyllam-nos-en fort per .II. raons: la una, cant no volia pendre dret d’ell
en nostre poder [Jaume I, Crònica: cap. 512, 10]
c. E ela que.ls demanàs, per la naturalea que havien ab ela e quan eren estats de
son pare, que li retessen la vila [Jaume I, Crònica: cap. 40.9]
d. La mort de Don Bernat Guillem nos pesa molt per moltes rahons: la primera,
quan nos tocava de parentiu [Jaume I, Crònica: cap. 232, 5]
6

(17) a. e com ella ... fos morfuda ... mori [Bernat Metge: 1743; Par (1923: 364)]
b. Com una serp volgues lo dit cap devorar fo convertida en roca per Apollo
[Bernat Metge: 1845; Par (1923: 364)]
c. com fos condempnat corporalment ella ... lo amaga en son lit [Bernat Metge:
3054; Par (1923: 364)]
2.1.1.4. PUS
(18) a. E dix lo justicia: “pus, seyor, ¿què farets ab aquests homens, que, quan vós
guardarets, lexar-vos han sol aquí, si no són aquels qui de vós no·s partran tro a la
mort?” [Jaume I, Crònica: cap. 169, 1]
b. E dixeren tots que u tenien per bo, pus nós així ho deýem [Jaume I, Crònica:
cap. 200,14]
c. e puys aguem de conseyl que, pus aquí era, que.l víssem [Jaume I, Crònica: cap.
110, 7]
d. pus entens que la mia es stada soptosa diret la rao perque es stada aytal [Bernat
Metge: 1152; Par (1923: 364)]
e. suplich vos pus no si pot als fer quem vullats dir qui son ... [Bernat Metge:
1688; Par (1923: 364)]
f. pus ho vols sia fet aixi com te plaura [Bernat Metge: 1907; Par (1923: 364)]
g. pus vosaltres trobats pler que io prena muller promet vos que io complire vostre
desig [Bernat Metge: V. 90; Par (1923: 364)]
2.1.1.5. SI
(19) a. Si aquesta sperança havia Job no creya que la sua anima fos mortal [ Bernat
Metge, 540; Par (1923) 361]
b. Si en imfern devia plorar paria que era sa intencio que les animes fossen
inmortals [ Bernat Metge, 765; Par (1923) 361]
2.1.2. NEXOS COMPLEXOS
2.1.2.1. PER QUÈ
(20) a. Dona Maria anà a la cort de Roma per mantenir son dret, e que nos fossem
seyor de Montpesler [Jaume I, Crònica: 4]
b. En açò, senyora, farets ço que devets per embellir la ciutat, com l’interés sia fort
poch, que no és alcun qui·n compràs sots aquestes condicions. [Epistolari de la
València medieval (I), 15. Bellesa i salubritat, objectius de l’urbanisme municipal
(6 febrer 1402)]
(21) Mas segons que la manera era nostra de venir en aquesta terra per servir a Déu e
per conquerir-la, e que complit havia nostre Seyor la nostra voluntat, que aquell
pleyt se feÿa per ço perquè nós hinc venguessem per goanyar la terra e, d’altra
part, gran haver, que astas semblava cosa que nós deguéssem pendre. Car aquells
que morts són han més de terra que nós, que han la Glòria de Déu [Jaume I,
Crònica: 79, 4]
(22) a. “Déu vos confona, perquè ara deïts tals paraules” [Jaume I, Crònica: cap. 27, 3]
7

. E nós no y volguem anar, per ço car no havíem desafiat En Ramon Folch, que·l
tenia, perquè no·ns érem desexit d’él, ni él de nós. [Jaume I, Crònica: cap. 46, 3]
c. E él dix que·ns ho havia dit així con bon vassayl e leyal, perquè semblava bé
que era de nostra natura [Jaume I, Crònica: 171, 4]
d. Però pesà·ns molt la paraula perquè·ns ho deïen dels pus savis hòmens que nós
havíem en nostres regnes [Jaume I, Crònica: 181, 2]
e. E a nos pesà·ns perquè volíem combatre. E anam·nos a Espiota e albergam
aquí, perquè les azembles no podien anar [Jaume I, Crònica: 187, 20]
f. E no·ns pogren tots acuylir, perquè havien perduts.LXXXVI. cavals en la
batayla.. [Jaume I, Crònica: 219, 33]
(23) Tornad-vos a mi, zo dix Nostre Séller, ab tot vostre cor e ab tota vostra pensa. No
six mica ab la meitad del cor, mas ab tot lo cor; per què quar del cor ixen totes les
obres que són feites: primerament són pensades, e pux són messes en obra.
[Homilies d’Organyà i de Tortosa: Text d’Organyà, Moran i Rabella (2001: 92)]
2.1.2.2. PUS QUE
(24) a. Aquell home creu per força de poder divinal infinit e sab que Deus pot crear lo
mon pus que sab que Deus ha poder infinit. E car sab que Deus es just per volentat
infinida, sab que tots homens seran ressucitats e jutjats. [Ramon Llull, Virtuts e
pecats, p. 83]
b. Enaxí tu, qui est rey de ta sperança pus que Deus la t'a donada, sies bo e savi en
trametre sperança, e ages d'ella conexença e d'aquell a qui la tramets. [Ramon
Llull, Virtuts e pecats, p. 26-27]
c. E si est temptat, que no sia encarnat, con sia ço que no pusques sentir ne
ymaginar la encarnació, per força que Deus te dona per fe pots entendre que ell
pot esser encarnat, pus que o vol la sua volentat que ha infinit poder, infinida
virtut [e] infinida bontat. [Ramon Llull, Virtuts e pecats, p. 82]
d. “no plorem, que ara no és ora de plorar, mas levem·los del camp, pus que morts
són “. [Jaume I, Crònica: cap. 66:20]
e. E havíem gran dupte que no.ls presessen, pus que tant tardaren [Jaume I,
Crònica: cap. 443:8]
f. E que nós e éls devíem grayr a nostre Seyor perquè els vehien lo dia que nós
havíem goanyada València e, pus, València havíem goanyada, havíem goanyat tot
l’altre regne: perquè era mester, pus que Déu tan de bé e d’onor havia feyt a nós e
a els, que la terra, pus era conquesa, que la tinguessem [Jaume I, Crònica: 292, 9]
(25) a. Ella va ten mal que no s’í pot àls fer, e pus que a ella va ten mal a mi no pot
gayra bé anar [1374: Sereneta Tous, Cartes d’una catalana del segle XIV al seu
marit, Carta 5.25. p.0409.25]
b. siau quem’ó façau saber que verdaderament jo hi iré, que pus que vós no volets
venir a mi, Io hiré a vos [1375-76: Sereneta Tous, Cartes d’una catalana del segle
XIV al seu marit-2, Carta 11.33.p.0414.12]
c. lo soldà d’Alep té la senyoria del regna de Suria; e pus que vós volets cobrar la
Terra Santa, a mi semble millor que vós [1380-1399: Aitó de Gorigos, La flor de
les histories d’orient, p. 133.11]
d. Donchs, pus que nat és Jesuchrist, de neccessitat deu morir [1388-1413: Les
Corts de Jerusalem, Text.259.p.0039.18
8

e com prens los hòmens vells fas ço que deus fer. Mas, pus que no vols acceptar
les mies pregàries e lo consell se.n va. [1388-1413: Les Corts de Jerusalem,
Text.387.p.0043.20]
f. –Pare celestial, pus que axí és determenat que lo teu Fill ignocent muyra,
recoman-te-la [1388-1413: Les Corts de Jerusalem, Text.630.p.0051.10]
2.1.2.3. PER ÇO QUE
(26) a. E faem fer per los leyns qui venien a la mar ·I· a calçada proa d’aquell pug que li
està de proa, on podien passar a la mar.cant venien neguns leyns, per ço que
mester era a la ost [Jaume I, Crònica, 212.8]
b. dixem que no·ns tenia dan, per ço que nós hi faríem ·I· altre castell [Jaume I,
Crònica, 208.6]
(27) a. Item, diu, ut supra que al dit e deposició d’En Bernat Ferri, notari de Çuequa,
quart testimoni de la part adversa, fe alcuna no pot o deu ésser atribuïda e donada,
per ço que és dit en general e per ço encara car lo dit En Bernat Ferri és habitador
domiciliat del dit loch de Çuequa [1381-1382: El procés de Sueca, p. 117]
b. Item, diu e propasa, ut supra, contra la persona, dit e deposició d’En Guillem
Roure, VIIIè testimoni per la part adversa produït e donat, que a aquell en sa
deposició fe alcuna no pot o deu ésser atribuida o donada, per ço que dit ha
damunt en general, com és vehí e habitador del dit loch de Cuecha, e per ço
encara car, si lo dit e deposició d’aquell és prevista ab la diligència [1381-1382:
El procés de Sueca, p. 119]
2.1.2.4. PER TAL QUE
(28) a. Quan algú entre en algun palau gran e bell o casa, per tal que ·l veu
excel·lentment construït e ordenat, e veu allí lo bell palau ab molt bell
apparellament, e veu les cambres belles construïdes ab ses recambres, etc., e los
stables ab ses grans menjadores de cavalls, composts com se pertany, e totes les
altres coses, e aquell encontinent, per aquell enteniment natural, creu e cogite e
afferme aquell qui tan grans obres e maravelloses ha fetes, ésser gran senyor
potent e molt savi. [1425_1449: C-Sermons-VFerrer, p. 292]
b. lo rey En Pere anà ab molta gent d' armes a posar setge al castell de Muret, qui
era del comte de Monfort, son cunyat, per tal que havia molt maltractat a sa
muller e germana del rey En Pere. [1475_1499: B03-Sumari d'Espanya-4, p. 109]
c. E ffinalment te dic, per tal que si no u fas ne seràs fort punida, que
blastomadors, renegadós e juradors de Déu, dels quals en tu és masa gran lo
nombre, e és gran infortuni, vulles exterminar e foragitar sens comport e sens
triga, e sentir -te de la honor divina, volent -te per aquella metre [1425_1449: C-
Memorial del pecador remut, p. 206]
d.Yo só laurador, e só dapnat per tal que quan anava a llaurar o a cantar ab altri,
fahia mal jornal, e aprés pagava mal los delmes e primícies." [1425_1449: C-
Sermons-VFerrer, p. 215]
2.1.2.5. PER ÇO CAR (I LES SEVES VARIANTS)
(29) a. E si açó no fan, grans e perpetuals son les penes qui'ls esperen. Judeus son
homens grosses d'enteniment per ço car no usen de arts liberals ne les saben. E per
9

ço, con hom parla ab ells subtilment disputant de la fe e dels .vii. sacraments e
dels .x. manaments, ço que hom los en diu no u entenen. [Ramon Llull, Virtuts e
pecats: 16]
b. E tot açó li esdevé per ço car muda la fi de les coses que posseyx en contraria
fi, e per ço Deus fa d'el gran venja[n]ça en la fi de la mort car no li dona gracia
que faça satisfació de les injuries que ha fetes. [Ramon Llull, Virtuts e pecats: 35]
c. més se tenria Helx que Múrcia, per ço car cuylia més pa que Múrcia [Jaume I,
Crònica, 419.13]
d. E cuydaren perir tots, per ço car la cocha faya molta aygua [Jaume I, Crònica,
104.18]
e. que vinguessen a nós a Perol, per ço quar volíem entrar e·l regne de València
[Jaume I, Crònica, 25.4]
f. E venguem nós denant aquests ·II·, per ço cor lo nostre caval curria més que·ls
lurs [Jaume I, Crònica, 26.49]
2.1.2.6. PER ÇO PERQUÈ
(30) a. Mas segons que la manera era nostra de venir en aquesta terra per servir a Déu e
per conquerir-la, e que complit havia nostre Seyor la nostra voluntat, que aquell
pleyt se feÿa per ço perquè nós hinc venguessem per goanyar la terra e, d’altra
part, gran haver, que astas semblava cosa que nós deguéssem pendre. Car aquells
que morts són han més de terra que nós, que han la Glòria de Déu [Jaume I,
Crònica: 79, 4]
b. Rosas son dichas flores de las flores por esto por que njngunas flores non son
tan fermosas njn tan de buen olor [Macer herbolario, 19v; Elvira (2002)]
2.1.2.7. PER TAL CAR
(31) a. altres qui fahien cens, los emphiteotes tornen les cartes als senyors dels cens per
tal car no han poder de reedifficar los dits alberchs [Epistolari de la València
medieval (I): 80.Una riuada catastròfica del Túria (4 novembre 1328)]
b. De la qual cosa, si axí és, de la vostra saviea som maravellants per tal car vós
sabets bé que als vehins nostres és legut, per fur, de tallar fusts grossos e menuts e
altres aemprius dins lo regne de València. [Epistolari de la València medieval (I):
20.Qüestió sobre el llentiscle i baladre de les terres de Llíria (13 juny 1336)]
2.1.2.8. PER ÇO COM (I LES VARIANTS CAN, CANT, QUAN, QUANT, CON)
(32) a. D’açò fon raonat en consell e, per ço com paria obra supersticiosa e voluntària,
e la ciutat havia molts càrrechs e havia a fer moltes obres necessàries, axí com de
ponts e de camins, qui molt són estats guastats per occasió de grans aygües, lo
consell no y girà cara ne·s curà d’aquell fet, ans proceí a altres affers, ne despuiys
se n’és feta menció. [Epistolari de la València medieval (I): 4. Suspicàcia reial: la
campana, símbol de sobirania (30 juliol 1378)]
b. E demanaren-ho a·N Pere Martel, per ço con era còmit de galees [Jaume I,
Crònica, 47.13]
c. que la conortàssem, per ço con era vengada en la frontera [Jaume I, Crònica,
243.8]
10

d. no·ls podíem trencar tots, per ço con havíem poca companyia [Jaume I,
Crònica, 321.24]
e. E he ell posat primer per ço com entrels gentils fo lo millor [Bernat Metge: 548;
Par (1923: 362)]
2.1.2.9. PER TAL COM (I LES VARIANTS CAN, CANT, QUAN, QUANT, CON)
(33) a. ... vengueren a la Seu, la qual trobaren tancada; e ab scales, per tal com sabien
que los malfeytors eren en lo campanar, entraren alguns pochs de les companyes
en lo fossar qui és a tinent del capítol e del pont per on vós, senyor, passats del
vostre palau en la Seu [Epistolari de la València medieval (I): 137. Enfrontament
a la Seu (3 febrer 1410)]
b. E dixem-li ·I·ª cosa, per tal con semblava que vengués a tayl [Jaume I,
Crònica, 496.12]
c. tu penses que la anima dels bruts sia spiritual per tal com dius que es invisible
[Bernat Metge: 996; Par (1923: 362)]
d. los ne seguira gran profit e specialment per tal com seran certs de moltes coses
[Bernat Metge: 1630; Par (1923: 362)]
e. has loat tu mateix per tal com ella es carn de la tua carn [Bernat Metge: 2203;
Par (1923: 362)]
f. que per tal com jo havia experimentat cascuna natura, fos jutge de la questió
dessus dita [Bernat Metge: 2248; Par (1923: 362)]
2.1.2.10. JA QUE
(34) a. e afflicció sobre afflicció si perdia ço del seu, ja que ha perdut son fill.
[1400_1424: E-Epistolari de la València Medieval (I) Carta 65]
b. E per ço fuy axí sbaït, ja que mon cor no stava d' abans tot quiti [1425_1449: C-
Memorial del pecador remut, p. 221]
c. Lo ·III· mort fo un hom gran, ja que havie ·XL· anys, per aventura mossènyer
sent Làzer en ... [1425_1449: C-Sermons-VFerrer, p. 27]
d. L' emperador los dix que se ·n tornassen, e ja que ·ls ho havia dit altra vegada,
fon -los que ·ls ...[1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 709]
e. dóna esperansa que ses obres matexes los confondran ý, ja que los jutjes són tan
roýns, crec seria millor que los ... [1525_1549: I-Epistolaris d'Hipòlita de Roís de
Liori i d'Estefania de Requesens (segle XIV) Carta 74]
f. criada, espesialment per donar aquest descans a vostra senyoria, ja que altre
servey no li puc fer. [1525_1549: I-Epistolaris d'Hipòlita de Roís de Liori i
d'Estefania de Requesens (segle XIV) Carta 95]
g.- jo ·l ne soplique, pux en asò, ja que en altra cosa no puc, fas lo que ...
[1525_1549: I-Epistolaris d'Hipòlita de Roís de Liori i d'Estefania de Requesens
(segle XIV) Carta 112]
h.afectuàs de la manera que tots teníem pensat, però, ja que no s' és pogut fer,
folgé de la que no ... [1525_1549: I-Epistolaris d'Hipòlita de Roís de Liori i
d'Estefania de Requesens (segle XIV) Carta 149]
i. de Olu ja no y à què dir sinó que, ja que no vingé ab l' ama de la marquesa, que
no ... [1525_1549: I-Epistolaris d'Hipòlita de Roís de Liori i d'Estefania de
Requesens (segle XIV) Carta 149]
j. malícia ý ràbies que posau a la obra, ý ja que així fos com dieu, ve tot just nostra
culpa, ... [1550_1574: B05-Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa, p. 66]
11

k.mas als mateixos castellans que li tenien enveja mortal; ý ja que així vullam
nosaltres crèurer, també no per ço deixa que ... [1550_1574: B05-Los colloquis de
la insigne ciutat de Tortosa, p. 101]
l. aquest poble en no socórrer -los en tan urgentíssima necessitat; ja que fonch al
portal, a la fe, tanquaren -li ... [1550_1574: B05-Los colloquis de la insigne ciutat
de Tortosa, p. 121]
m. qual se partí de Lleyda de nit ý a peu ja que ·s volia posar a sopar, dexant les
taules que ·s [1550_1574: B05-Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa, p.
163]
n. Segonament, perquè contra les Constitucions, ja que todavia li avia plascut
pendre ·l, lo féu tràurer ... [1550_1574: B05-Los colloquis de la insigne ciutat de
Tortosa, p. 166]
o.ý consideran bé ý ponderant açò, lo rey don Juan ja que la pau fonch consertada
sobre estes diferènsies ý marós ... [1550_1574: B05-Los colloquis de la insigne
ciutat de Tortosa, p. 172]
3. ORACIONS FINALS
3.1. LES CONJUNCIONS I LOCUCIONS CONJUNTIVES
3.1.1. NEXOS SIMPLES
3.1.1.1. QUE
(35) a.Vera cosa és e certa que nostre avi, el rei Don Amfós, feu parlar matrimoni a
l’emperador de Constantinoble que li donàs sa filla per muyler [Jaume I, Crònica:
2, 7]
b. Posà-les nostre senyor en lo firmament del cel que il·luminassen la terra e que
senyoreressen lo dia e la nit [Serra Gèn: 4, Alcover i Moll (1930-1961), DCVB]
c. puys remet les a Radamantus quels do la sentencia que merexen [Bernat Metge:
1968; Par (1923: 366)]
d. han feyt enguany de fet establiment penal que alcú no gosàs traure o fer traure
de la dita vila o terme d’aquella alcuns blats, sots certa pena. [Epistolari de la
València medieval (I), 26. El blat de la Ribera, motiu de conflictes (3 agost 1380)]
(36) a. Donchs, veus ací què vol dir intel·ligència; mas specialment jutges la han més
mester, que no vullats fer injustícies, ni jutjar segons l’enteniment, ni segons la
vista. [St Vicent Ferrer: 151]
b. “Hee, sènyer! E tenit ·XII· diners per a una missa, e pregau a Déu per mi que·m
do pau ab mon marit” [St Vicent Ferrer: 166]
c. Adobam lalfarda que nom cobra tant los pits [Bernat Metge: 2373; Par (1923:
366)]
3.1.2. NEXOS COMPLEXOS
3.1.2.1. PERQUÈ
(37) a. E per nostre conseyl vós fariets la volta e tornaríets a terra, que Déus vos darà
temps en breu perquè porets passar [Jaume I, Crònica: cap. 56, 25]
12

. E dar-vós ahima perquè vós nos faéssets tal servivi, que, del bé que vós faríem,
coneguessen tuyt que ben l’auréim més en vós [Crònica Jaume I, 206, 16]
c. trametre laus per que vos e les altres dones … prenats eximpli [Bernat Metge:
V. 14; Par (1923: 367)]
d. Que pus que els me donen raó que vinga sobre éls, jo retenén d’éls en ma terra
e no gitán-los de lurs alberchs ni faén-los mal perquè no poguessen viure
richamen ab nós e ab nostre liynatge, sapiats que ab la volutat de Déu que·ls ho
carvendrem regué e fort. [Jaume I, Crònica: 363, 28]
e. …mès posà la mà en la boca o altra persona lo li mès perquè gitàs [Procés
criminal contra Antònia Marques: foli 23r.14]
f. … en l’escudella del dit marit seu metzines o altres pocions perquè lo dit marit
seu morís [Procés criminal contra Antònia Marques : foli 25r.6n]
3.1.2.2. PER SO/AIZÒ/ÇO QUE
(38) a. Aquesta remembransa à feita P. de Canet per so que li-o puscha negar.
[Reconeixement de deutes a Pere de Canet; Moran i Rabella (2001: 107)]
b. Trencar manda lo cor per aizò que om se tola les males cogitacions e·ls pecatz
de si. [Homilies d’Organyà, Feria IIII in cap. de jejunio; Moran i Rabella (2001:
93)]
c. no volien exir defora, per ço que la gent no conogués lo pesar que n’havien
[Jaume I, Crònica: 232, 18]
d. E meten aquí aquels mantels, per ço que més prop fóssem de Don Bernat
Guillem [Jaume I, Crònica: 174, 5]
e. Gitaven pedres grosses e poques als de jus, per ço que no pujassen [Jaume I,
Crònica: 26, 45]
f. Home savi ans que parla consira qual es la fi de les paraules que vol dir, e si la fi
es bona, parla per ço que aconseguesca aquella fi, la qual fi illumina les sues
paraules [Ramon Llull, Virtuts e pecats: 31]
g. La segona specia de ypocrisia es que ypocrita feny si metex esser home de santa
vida per ço que pusca enguanar los homens e guanyar riqueses. Per aytal home
pots conexer inprudencia e per lo contrari pots conexer prudencia. [Ramon Llull,
Virtuts e pecats: 18]
3.1.2.3. PER TAL QUE
(39) a. ab l'abit de sa humilitat vençrá la temptació del demoni e tancará la porta de son
amar, entendre e membrar per tal que'l erguyl no y pusca intrar ne humilitat ne
pusca exir. [Ramon Llull, Virtuts e pecats: 41]
b. E aquests plaers e d’altres vos farem nós, per tal que conegats vós cal seyor
havets en nós [Jaume I, Crònica: 294, 6]
c. Volíem-los-ho fer saber, per tal que éls se n’alegrassen [Jaume I, Crònica: 281,
7]
d.E asò leva tu sovint del ffoch, per tal que ·l grex no ·s pusque cremar.
[1450_1474: H-Llibre de totes maneres de potatges de menjar, p. 119]
e. car ell amava ésser pobre reglat e ordonat per tal que pogués ésser ric de virtuts
[1374_1399: C-Llibre de Sancta Maria, p. 330]
f. E per tal que ·l càrrech sia agualment compartit, havem ordenat que de la ciutat
e dels altres lochs del bisbat de Gerona sien haüts hòmens a compliment d'
armament de una galea, la qual sia armada a Sent Ffeliu de Guíxols per en Ponç de
13

Biert, donzell, e per en Pere Nadal, ciutadà de Barchelona, [1350_1374: D-Lletres
reials a la ciutat de Girona (1293-1515) Carta 234]
g. e féu sonar la sua botzina per tal que tuyt lo seguissen. [1275_1299: B02-
CrònicaV-Desclot, p. 78]
h. car vos prec per tal que aquella virtut que vós més amats sia amada,
[1374_1399: C-Llibre de Sancta Maria, p. 102]
i. diu lo Fil que él se ·n irà per tal que ·l sant Esperit vénga, [1325_1349: C-
Diàlegs-San Gregori, fol. 35r]
j. À ops de dos parells de gallines una liura de ametles, per tal que sien pus
espesses, e juyvert per bona guisa, que hi sàpia bé, que bona sabor hi dóna. E axí
matex se fa cabrit. [1400_1424: H-Llibre de Sent Soví, p. 77]
k. E prec -vos, madona, que tenga alcunes yoies vostres per tal que yo sia vostre
cavaler. [1275_1299: B01-CrònicaII-Desclot, p. 52]
l. e preguí -la que ·m prestàs na Ursoleta per tal que jagués ab mi, [1400_1424: G-
El cavaller i l'alcavota, p. 198]
m. és escrit: "Obritz, per tal que isquen aquels qui la caucigaran; levatz les péres
que isquen [1325_1349: C-Diàlegs-San Gregori, fol. 61r]
n. -Prech -te, Johan, que calls, per tal que la verge Maria no ·t hoja. [1375_1424:
C01-Les Corts de Jerusalem, fol. 0057]
o. Per ço ha volgut viure tan pobre, per tal que nosaltres no vullam elegir riquea
[1425_1449: C-Sermons-VFerrer, p. 173]
p. E per ayçò dix la Veritat, per tal que acresqués la fe als discípols: [1325_1349:
C-Diàlegs-San Gregori, fol. 35r]
3.1.2.4. AFI QUE
(40) a. Offici de caualler és la fi per la qual fo començat l’ordre [Ramon Llull, Cavall, 9
v; Alcover i Moll (1930-1961), DCVB, sv.: Fi]
b. Segons la fi per què fonch instituit [Tirant, c. 1; Alcover i Moll (1930-1961),
DCVB, sv.: Fi]
(41) La anima racional es creada afi que tostemps entena, am e recort Deu [Bernat
Metge, 482; Par (1923: 368)]
3.1.2.5. A FI DE QUÈ
(42) A fi de què [Curial, I. 46]
3.1.2.6. PER MOR DE
(43)
3.1.3 LES ORACIONS NO FINITES AMB PER (A)
3.1.3.1. PER A + INFINITIU
(44) a. E que cascun veyn puxcha traure son porch per a engrosar de la porcharia,
[1269_1295: G-Llibre de Cort de Justícia de Cocentaina, p. 92]
b. les parts de Terol ab çertes cabeçes de moltons per a menar a la dita ciutat,
[1325_1349: E-Epistolari de la València Medieval (I) Carta 24]
14

c. lo mengar naturalment se segueix lo dormir, dich que per a dormir deu ésser
elegida cambra segons les condicions [1375_1399: H-Regiment de Preservació de
la Pestilència 63b]
d. madona, vós no ·m demanàs jamés casa a loger per a na car no la y hageren
aculleta, a na [1400_1424: G-El cavaller i l'alcavota, p. 140]
e. que vos apparellets per a combregar per a la festa de mossènyer sent Miquel
[1425_1449: C-Sermons-VFerrer, p. 34]
f. Envià -li molt or e draps per a vestir -se, [1425_1449: C-Sermons-VFerrer, p.
59]
g. e quan ve lo dichmenge no han devoció per a hoir la missa major complida
[1425_1449: C-Sermons-VFerrer, p. 210]
h. portaran les claus sens difficultat o dilació alguna per a obrir la dita caxa.
[1425_1449: F-Libre de diverses statusts e ordenacions fets per lo consell de la
vila de Algezira, p. 174]
i. obtenen de sa senyoria provisions e letres per a ésser meses en les dites capces
de eleccions [1425_1449: F-Libre de diverses statusts e ordenacions fets per lo
consell de la vila de Algezira, p. 181]
j. no pot regir sí mateixa —quant me[n]ys deu ésser per a regir tal casa!—,
[1450_1474: E-Epistolari de la València Medieval (II) Carta 165]
k. plau e conexeu en mi que no só dispost per a combatre lo rey moro,
[1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 114]
l. no és ara temps ne hora per a poder -vos manifestar lo meu nom, [1475_1499:
A02-Tirant lo Blanch, p. 119]
m. com ho agueren vist no volgueren ésser exits per a veure un tan nefandíssim
cas, [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 125]
n. E vehent que no tenia prou gent per a conquistar la dita ciutat, convocà tota la
gent a conquistar ...[1475_1499: B03-Sumari d'Espanya-4, p. 57]
o. supplicava que li volgués donar virtut de fortalea per a batallar ý vençre de les
iniques temptacions les a batallar [1475_1499: C-La vida de santa Caterina de
Sena, fol. 7v]
p. brocat ý tela d' or, que avia menester per a guarnir unes robes que fas per a ma
filla [1500_1524: I-Epistolaris d'Hipòlita Roís de Liori i d'Estefania de Requesens
(segle XVI) Carta 156]
q. ¿com per què no ·s poran dar rahons per a provar que aquesta població és la
primera com se porien dar per a provar que és altra? [1550_1574: B05-Los
colloquis de la insigne ciutat de Tortosa, p. 143]
r. "ý yo sols hé restat per a fer que u sabeses". [1550_1574: C-Llibre de Job, p. 40]
3.1.3.2. PER + INFINITIU
(45) a. tot jorn li venien en casa per menjar e per boure. [1400_1424: G-El cavaller i
l'alcavota, p. 164]
b. E partint -se de la ciutat lo valerós comte de Varoych, anant per son camí, se diu
que trobà un gran leó qui se ·n portava una criatura e, per la molta gent qui ·l
seguien, no ·s gosava aturar per menjar -la [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p.
189]
c. Quant les tarides, e les galeres e els lenys plans foren partits, lo dimenge a nit,
de la Palomera ab lo rey e ab molts d' altres barons, les naus e els lenys grans
romaseren tro a l' alba que no feeren vela per anar là, hon lo rey fos. [1275_1299:
B01-CrònicaII-Desclot, p. 100]
15

d. e mogren -se d' aquí per anar devés la ciutat. [1275_1299: B01-CrònicaII-
Desclot, p. 102]
e. e vespres partí él de València ab [...] per anar [ve]tlar a Senta Maria del Puig
[1275_1299: G-Clams i crims en la València medieval, p. 146]
f. e dix -li que li apareylàs les vestadures per anar defora. [1325_1349: C-Diàlegs-
San Gregori, fol. 73r]
g. E tots los moros pujaren alt en un toçal per mirar la batalla [1475_1499: A02-
Tirant lo Blanch, p. 124]
4. ORACIONS CONSECUTIVES
4.1. LES CONSTRUCCIONS CONSECUTIVES
4.1.1 NEXOS SIMPLES
4.1.1.1. QUE
(46) a.La enperatriz està que és la major piatat del món [1525_1549: I-Epistolaris
d'Hipòlita de Roís de Liori i d'Estefania de Requesens (segle XIV) Carta 53]
b.Juanico, guart -lo Déu, està que és alegria de veure ·l. [1525_1549: I-Epistolaris
d'Hipòlita de Roís de Liori i d'Estefania de Requesens (segle XIV) Carta 119]
4.1.1.2. PER A + INFINITIU
(47) a. Dintre pocs dies pense aver -ne resposta ý, tenint jo recapte, per a portar -me' n
na Navara me par seria bona per a mirar per l' ama ý per la criatura, encara que no
puc desapegar son fill de casa ý és molt gran bellaco [1525_1549: I-Epistolaris
d'Hipòlita de Roís de Liori i d'Estefania de Requesens (segle XIV) Carta 23]
b. ý també vol que s' adobe la cisterna del castel; feu -y anar de continent un
mestre que l' adobe ý que y fasa molt bon metum perquè l' aygua que d' así avant
se reculirà sia molt bona per a beure. [1525_1549: I-Epistolaris d'Hipòlita de Roís
de Liori i d'Estefania de Requesens (segle XIV) Carta 201]
c. Ací m' à deixat com si no fos bo per a res. [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch,
p. 677]
d. Tots aquestos són boníssims de menjar, à -n' í altres també que no són bons per
a menjar, mas per altres coses són bons, so és criambres vermells, bolets de bou,
mataparents ý també se troben allí túferes, perquè no y falta ningun gènero de
bolets. Allí se troba bon germini molt ý molt bo, adzabeja, argent viu, mina de
ferro ý un lloch tan bo per a fer una fragua com sie en lo món. [1550_1574: B05-
Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa, p. 196]
e. és de gran profit e de gran efficàcia per a contrastar a tota matèria verinosa
[1375_1399: H-Regiment de Preservació de la Pestilència 63a]
f. causa de refusar, com la mia disposició no és per a pendre marit, com sia en tal
edat constituïda a pendre ...[1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1530]
4.1.2. NEXOS COMPOSTOS
4.1.2.1 AIXÍ QUE
4.1.2.1.1 AIXÍ QUE
16

(48)a. mas avia les mans ligades, e los peus, axí que no se ·n podia ajudar. [1275_1299:
C02-Vides de Sants Rosselloneses, p. 145]
b. tan gran tempestat que tot lo món ne fo cubert, axí que no podien veer entre sí.
[1299: C02-Vides de Sants Rosselloneses, p. 270]
c. era enbriach axí que no ·s podia tenir en peus [1275_1299: G-Clams i crims en la
València medieval, p. 53]
d. sots pena de perdre la civada o avena, axí que u agen manifestat de huy a disapte
[1300_1324: F-Manual de Consells de la ciutat de València, p. 258]
e. Aytambén lo caval d' un cavaler era tornat rabiós, axí que a penes moltz lo podien
tenir [1325_1349: C-Diàlegs-San Gregori, fol. 14v]
f. Per moltes altres provincias era scampada la sua virtuosa fama axí que molta
gent… venia per mirar aquella [Bernat Metge: 214; Par (1923: 373)]
g. Lo teu coratge se convenga de bon grat ab lo meu axi que en alguna cosa iames
nos desconvenga ab la mia voluntad [Bernat Metge: 177; Par (1923: 373)]
h. (Valter) la trobava pus fiel e ab major afeccio envers ell axi que abdosos
sembalven de un coratge [Bernat Metge: 391; Par (1923: 373)]
i. Io he gran desig que aquesta doncella… sia reebuda honorablement e los homens
e les dones qui ab ella venen…) axi que sia feta honor a cascun [Bernat Metge: 517;
Par (1923: 373)]
4.1.2.1.3. AIXÍ… QUE
(49) a. Los peccadors son axí fets mals per lo pecat que necessari es que sien
superlativament remoguts… de Deu [Bernat Metge: 2140; Par (1923: 373)]
b. alegrant -se del temps així bo, que convidava sa senyoria per espaiar -se.
[1475_1499: I-Cartes triades dels Borja Carta 11]
c. …que restaren com a pare e fill, e així en concòrdia, que tots restam alegres.
[1475_1499: I-Cartes triades dels Borja Carta 15]
d. així aquell dia fém grans gràcies a nostre senyor Déu e
gran processó per la seu, cantant lo Te Deum laudamus.
I així persevera que ja no se mor negú ni hi ha malalts, e
la gent torna. [1475_1499: I-Cartes triades dels Borja Carta 29]
4.1.2.1.3 EN AIXÍ QUE
(50) a. e aquels ab lo tudor servesquen al senyor en axí que no perda lo pobil la sua
honor; [1200_1249: F-Usatges de Barcelona, p. 129]
b. li sie feyt conpliment a sa legítima, en axí que ·ls béns que foren de la dita
Ermessén que ·ls sien totz extimatz, e axí que aja compliment de sa legítima.
[1269_1295: G-Llibre de Cort de Justícia de Cocentaina, p. 128]
4.1.2.2. Tant
4.1.2.2.1 Tant/Tanta/ Tants/ Tantes +N+ que
4.1.2.2.1.1. Amb el nom present
(51) a. sim voliets fer tanta gracia que de les rahons e demostracions usassets
primerament [Bernat Metge; Par (1923) 388]
17

. E asò fareu tantes veguades fins que conegau que sien fets. [1450_1474:H-
Llibre de totes maneres de confits, p. 274]
c. podets -hi -ho tornar al ffoc tantes veguades tro que sia prou espès;
[1450_1474:H-Llibre de totes maneres de potatges de menjar, p. 170]
d. Apres, ab aquest bastó li doní tantes bastonades que ·l lexí per mort.
[1475_1499:A02-Tirant lo Blanch, p. 1145]
e. ý diu tantes coses boniques que aurien menester llarga escriptura. [525_1549:I-
Epistolaris d'Hipòlita de Roís de Liori i d'Estefania de Requesens (segle XIV) arta
27]
f.lo qual fa tantes moneries que ·s fa voler a totom [525_1549:I-Epistolaris
d'Hipòlita de Roís de Liori i d'Estefania de Requesens (segle XIV) Carta 129]
g. Estic ab tantes sospites que no sé lo que ·m crega, [525_1549:I-Epistolaris
d'Hipòlita de Roís de Liori i d'Estefania de Requesens (segle XIV) Carta 139]
h.sobre asò vos tinch scrites tantes letres que no sé que més me poria dir
[525_1549:I-Epistolaris d'Hipòlita de Roís de Liori i d'Estefania de Requesens
(segle XIV) Carta 160]
i.Ý com se avien fet tantes processons que ja no tenien a on anar, [575_1599:I-El
Libre de la Seu de València, p. 230]
j. éls me dixeren, "Lo frare teu à fet contra Déu tant defaliment que no és digne
que aquel palau [1275_1299:C02-Vides de Sants Rosselloneses, p. 59]
k.E ·l diable vénc -li ab tant gran poder que ·l sant espeýen e tiraven envés sí
[1275_1299:C02-Vides de Sants Rosselloneses, p. 190]
l.E vós, senyora, qui sou dotada de tant saber que no ignorau los térmens de amor,
lo saber que no [1475_1499:A02-Tirant lo Blanch, p. 1167]
TANT DE + N CONTINU + QUE
(52) a. nostre senyor Deu feu tanta de gracia a la dita Griselda que algun no pogue
jutjar que [Bernat Metge; Par (1923) 203]
b. Yo us faré tant de bé que ben valrà so que ·l rey vos [275_1299:B01-CrònicaII-
Desclot, p. 13]
c. E del doyl exí tant d' oli, que tot lo paviment ún los frares [1349:C-Diàlegs-San
Gregori, fol. 31r]
d. E éls calaren l' aret, e intrà -hi tant de peix que no ·l podien traura.
[1350_1374:C-Les edats i l'epístola de Jesucrist, fol. 284b]
4.1.2.2.1.2. Amb el nom elidit
(53) a. e si no jo ·t daré tantes fins que [et] leix per morta; [1400_1424:G-El cavaller i
l'alcavota, p. 153]
b. matets -les en la salsa, e matets -n' í tantes entrò que la salsa bulla.
[450_1474:H-Llibre de totes maneres de potatges de menjar, p. 141]
c. l’ altra [tia] d’ aquelles, e ·ntre totes són tantes que abvides caben bonament en
lo dit palau, [1450_1474:E-Epistolari de la València Medieval (II)]
d. Vostres bravures són tantes que les orelles tinch cançades d' escoltar
[1475_1499:A02-Tirant lo Blanch, p. 562]
e. car les virtuts sues eren tantes que en lo món no tenia par. [1475_1499:A02-
Tirant lo Blanch, p. 1324]
f. Desitge que mes forces fossen tantes que poguessen, en estes necessitats, servir
e aprofitar. [1475_1499:I-Cartes triades dels Borja Carta 52]
18

4.1.2.2.2. Tant + V i V + tant
(54) a. Argon cavalcà de pressa, i va córrer tant que va aconseguir Mafomet i el va
capturar [1400_1424:A01-La flor de les històries d'orient, p. 142]
b. E partiren de lurs terres e cavalcaren tant que vengren là hon lo rey de Castela
era [1275_1299:B01-CrònicaII-Desclot, p. 32]
c. E durà tant l' encals, que ·l sol fo colguat [1275_1299:B02-CrònicaV-Desclot,
p. 115]
d. e acostà ·s tant al mur, que una pedra li vénch demunt, [1275_1299:B02-
CrònicaV-Desclot, p. 49]
e. cor ells cridarien tant que mala ventura v[in]dria a tot.
[1350_1374/1375_1399:G-Procés criminal contra Antònia Marquès, fol. 17v]
f. e cogua tant fins que coneguau que lo dit axerop ferà ffills. fins que coneguau
[1450_1474:H-Llibre de totes maneres de confits, p. 280]
(55) a.e tant baschà, que fon forçat al gentilom que·s despertàs [Martorell: Tirant, 50]
b.. e ·l baron per pugs e per vals tant cercà, entrò que la balma trobà ún era
[1325_1349:C-Diàlegs-San Gregori, fol. 19r]
c. -lo dit axerop- e fer -l' às bolir fins tant sia fet que fassa fills, [1450_1474:H-
Llibre de totes maneres de confits, fol. 281]
(56) a. reyna, que movats los prelats e los prínceps a tant amar, que moguen lurs
sotsmesos [1374_1399:C-Llibre de Sancta Maria infinitiu. Avantposició, p. 90]
b. E deu tant coure que sia espès fort. [1400_1424:H-Llibre de Sent Soví, p.81]
(57) a. ý, axí l' avien tant pervertida, que no tenia persona per més estranya que
pervertida, [1525_1549:I-Epistolaris d'Hipòlita de Roís de Liori i d'Estefania de
Requesens (segle XIV) Carta 41]
c. e quant agren tant cavat que foren als fonamens del mur, avien laÿns …
[1275_1299:B01-CrònicaII-Desclot, p. 115]
d. Per les quals penes Sent Pol fo tant espaordit que en l' ermitatge se ·n tornà.
[1275_1299:C02-Vides de Sants Rosselloneses, p. 145]
e. per ço hé tant cridat que la veu hé ragulosa, tant hé plorat que los huls me
defallen. [1375_1424:C01-Les Corts de Jerusalem, fol. 0044]
(58) a. enaxí que contínuament menja e beu en tavernes, tant que sovín e menut que s'
enbriaga, [1300_1324:G-Clams i crims en la València medieval, p. 242]
b. per què la sua belea s' esforssà de créxer; e tant que ·l bisbe ja era prop de
consentir [1275_1299:C02-Vides de Sants Rosselloneses, p. 37 1 ]
4.1.2.2.3. Tant + Adj + que
1 Hem documentat molt residualment la construcció e en tant, que sembla tenir un valor de Tepic però cal
examinar-ho amb més detall.
(i) començà a volar devant la sua cara, e en tant acostar que ab la man la pogra pendre 1325_1349:C-
Diàlegs-San Gregori Fol. 19r
19

(59) a. e éran los sachs tant sutils, que ·I· servent ne podia ben portar
[1275_1299:B02-CrònicaV-Desclot, p. 106]
b. E vestia aquel baró ·I_a· vestidura tant clara que la gonela negra li n' aparia
dejós. [1275_1299:C02-Vides de Sants Rosselloneses, p. 313]
c. Sen Carp ne fo tant trist que en molt gran malautia ne casec. [1275_1299:C02-
Vides de Sants Rosselloneses P. 375]
d. e sortí en l' estayn, qui era tant pregon que jamés no era esperança de cobrar -
lo. [1325_1349:C-Diàlegs-San Gregori Fol. 22r]
e. per què nostra Dona, sènyer n' ermità, és tant bona, que és bona a membrar,
entendre e amar, [1374_1399:C-Llibre de Sancta Maria P. 22]
f. Mas vós, reyna, sóts una dona tant humil, tant simple e tant piadosa, que par
que de negun mal que hom faça, ni de neguna desonor que hom vos faça no siats
despagada, [1374_1399:C-Llibre de Sancta Maria P. 226]
g. si us recorda, tant letg e a tant lur vituperi, que ·l cel se ·n mirava, e alcunes
bigues trencades estaven ligades ab cordes, [1375_1399:E-Epistolari de la
València Medieval (I) Carta 13]
h. hó que l' ivern sie tant fret que per la sua gran fredor mortiffich
[1375_1399:H-Regiment de Preservació de la Pestilencia 54a]
i. e aquell serà tant rebel que no volrrà venir a fer dret, [1400_1499:F-Furs de
València (Furs de Jaume I) R. 121 F. 2]
j. "Lo leó era tant domèstich que no feÿa mal a negú. [1475_1499:A02-Tirant lo
Blanch P. 280]
(60) Damanat si rancaren espases, e dix que tant era furós, que no li racorda si s’ í
[1350_1374:G-Un llibre reial mallorquí del segle XIV P. 268]
4.1.2.2.4. Tant + Adv + que
(61) a. E que peynoretz e façatz peynorar lo dit justícia de Gorga e ·ls veyns d' aquí,
tant e tant longament tro que la dita dona haje conpliment dels ditz ·D· sols e de
les missions que feytes ha per la dita rahon ne ·n farà d' aquí enant.
[1269_1295:G-Llibre de Cort de Justícia de Cocentaina P. 79]
b… en fer ardits e encontres, e prenia ·ls -han tant bé, que nuylla vegada, per
pochs que ells fossen bé, …[1275_1299:B02-CrònicaV-Desclot P. 57]
c. Déus enduresí lo seu cors tant fort que anc Sent Joan nol[s] creec de res.
[1275_1299:C02-Vides de Sants Rosselloneses P. 197]
d. él se n' anà envés Sen Paul, e baysà -lo tant fort que amdós caegren esbalaytz,
e ploran -se mol. [1275_1299:C02-Vides de Sants Rosselloneses P. 276]
e. que à nom merla, que és negra, li volava davant, tant prop que ab la mà la
pogra pendra, [1275_1299:C02-Vides de Sants Rosselloneses P. 317]
f. ple d' oli, e cresc tant fort que per lo pasiment del monestir decoria l' oli.
[1275_1299:C02-Vides de Sants Rosselloneses P. 327]
g. E con un dels bisbes ó meynspresas, soptament fo ferit tant fort que morí.
[1275_1299:C02-Vides de Sants Rosselloneses P. 405]
h. E les sues erors prepausà tant subtilment que Sent Pere no li volc respondre,
[1275_1299:C02-Vides de Sants Rosselloneses P. 443]
(62) a. Aquests peccadors, regina, han tant fortment errat que no ·s tenen per dignes
[1374_1399:C-Llibre de Sancta Maria P. 68]
20

. e ·l peccat que faÿa de luxúria, faÿa ·l tant secretament, que negú no u sabia,
[1374_1399:C-Llibre de Sancta Maria P. 166]
c. E anaren tant avant que ells vengueren [1400_1424:A01-La flor de les
històries d'orient P. 110]
(63) a. e fo tant acabadament gorit, que d' equí avant lo demoni no ac poder en él.
[1325_1349:C-Diàlegs-San Gregori Fol. 56r]
b. home noble qui avia la gola tant fort omflada que no podia parlar ni respirar.
[1275_1299:C02-Vides de Sants Rosselloneses P. 431]
c. e anaren -se ·n a peu, tant tro que vengren a la mar en les encontrades
[1275_1299:B01-CrònicaII-Desclot P. 178]
d. asetjassen la vila tot engir e que hi stiguessen tant tro que haguessen pres lo
rey, [1275_1299:B02-CrònicaV-Desclot P. 16]
e. e anaren -se ·n a peu, tant tro que vengren a la mar en les encontrades entre tro
que vengren a [1275_1299:B01-CrònicaII-Desclot P. 178]
f. Encara, lo dit Guillemó altre vagada li travassara denant aquel, tant tro que li
donà una musclada, injuriant aquel. [1350_1374:G-Un llibre reial mallorquí del
segle XIV P. 249]
4.1.2.2.5. Altres construccions amb tant… que
(64) a. Però, ¿qui és aquell qui conegués les tantes singulars perfeccions que en vós
tinch conegudes, [1475_1499:A02-Tirant lo Blanch P. 938]
b.e vullau perdre la glòria de tantes victòries que haveu obteses e podeu obtenir.
[1475_1499:A02-Tirant lo Blanch P. 744]
c. perquè us pogués demanar perdó de tantes offenses que us hé fetes,
[1475_1499:A02-Tirant lo Blanch P. 1091]
d. que ha liberat de tant de mal e de tantes impressions que ·ns eren fetes per la
gent morisca. [1475_1499:A02-Tirant lo Blanch P. 1450]
FINS A TANT QUE
(65) la ciutat ab manament que no ixquessen fins a tant que ell ho manàs.
[1475_1499:A02-Tirant lo Blanch P. 1234]
4.1.2.3. TAL QUE I TAL QUE
4.1.2.3.1. TAL QUE
4.1.2.3.1.1. DONAR + TAL + QUE
(66)a. jo us demanàs de concell, que ·l me daríets tal que seria a vós e a mi [1275_1299:
B02-CrònicaV-Desclot, p. 11]
b.vosaltres qui ·l me donàvets bo, e leal e tal que per ventura lo dan que nostres
anamichs han que per [1275_1299: B02-CrònicaV-Desclot, p. 135]
4.1.2.3.1.2. SER + TAL + ANÁFORA + QUE
(67) a. si yo visch, la satisfacció serà tal que ·n restaràs content. [1475_1499: A02-
Tirant lo Blanch, p. 1109]
21

. E lo vostre poder no és tal que vullau senyorejar als qui són liberts [1475_1499:
A02-Tirant lo Blanch, p. 916]
c. lo remey que yo us daré serà tal que la ànima vostra ne serà aconsolada.
[1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 516]
d. Per què, ma crehença és tal que la Providència divina ne vol axí dispondre en que
la [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1433]
e. e de pa, la mia virtut no pot ésser tal que bastàs a comportar les armes,
[1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 95]
f. E no pense la senyoria vostra que yo sia tal que haja anar per lo món clamant
[1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 420]
g. en la heretat que no sia venuda, e és tal que ·n pusque ésser satisfeit al substituït
[1400_1499: F-Furs de València (Furs de Jaume I) R. 89, F. 6]
h. E éls digueren: -Nostra ley és tal que no devem jurar [1350_1374: C-Les edats i
l'epístola de Jesucrist, fol. 253c]
i. L' enteniment de aquesta paraula preposada és tal que les obres dels morts los
seguexen [1425_1449: C-Sermons-VFerrer, p. 35]
j. E axí fon, car sent Jerònim ere tal que no ·s mirave en son vestir [1425_1449: C-
Sermons-VFerrer, p. 84]
k. li donàs consell de la penitència, e lo cas ere tal que l' hom havie mort diverses
persones [1425_1449:C-Sermons-VFerrer , p. 31]
l. car lo premi de tan gran servey serà tal que ell e tots sos parents alegrar -se ·n
[1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1080]
m. pareixerà a mi bé, perquè la natural condisió mia és tal que tantost se transforma
lo ànimo meu [1550_1574: B05-Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa, p. 85]
n. Perquè si ab Ell vol entrar en disputa, és tal que no ·s dignarà Déu de respondre a
una que… [1550_1574: C-Llibre de Job, p. 48]
o. us done un bon consell? Lamalaltia vostra no és tal que celar -se pugua,
majorment per la murmuració [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 912]
4.1.2.3.1.3. ALTRES VERBS
(68) a. Yo l' he vist tal que crech que de dolor e mals stà ben [1475_1499: A02-Tirant lo
Blanch, p. 1098]
b. la reparació fos feta per dona per ell preeleta, tal que fos sens màcula de algun
peccat actual, [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 773]
c. E enaprés gran clartat denant Sent Ylari intrà, tal que ·l prevere no la póc sofrir de
vezer. ·[l1275_1299: C02-Vides de Sants Rosselloneses, p. 152]
4.1.2.3.2. TAL ... QUE
4.1.2.3.2.1. TAL +N+ QUE
4.1.2.3.2.1.1. N= PUNT (TAL PUNT QUE)
(69) a. tots jorns la dita casa, per ésser constituhida en tal punt que és ja feta inhabitable
e roÿnada [1450_1474: E-Epistolari de la València Medieval (II) Carta 29]
b. mancava -li lo alé. A la fi stava en tal punt que no podia tenir racha [1475_1499:
A02-Tirant lo Blanch, p. 246]
c. los dix: -Cuytau, senyors, que la senyora princessa stà en tal punt que haureu prou
a fer que siau a temps [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 749]
22

d. Les guaytes se adormiren ab lo delitós beure, en tal punt que jamés se
despertaren. [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1146]
(70) "E si la tua ira és en tal extrem que no puxes bonament mitigar aquella,
[1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1289]
4.1.2.3.2.1.2. N=COLP
(71)a. ferí ab una péra En Rubèn, sus en lo cogot, tal colp que mort lo mès. [1275_1299:
C02-Vides de Sants Rosselloneses, p. 284]
b. Guillemó ab lanssa brandén, de la qual li aguera donat tal colp que d’ equell fóra
mort [1350_1374: G-Un llibre reial mallorquí del segle XIV, p. 281]
c. yo li daré ab aquesta mia taillant spasa un tal colp que los crits sentiran los qui
stan dins [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 169]
4.1.2.3.2.1.3. N=NATURA
(72)a. si bé ·s sap que tu és de tal natura que no poràs fer bones obres. [1425_1449: C-
Sermons-VFerrer, p. 296]
b. Aquesta malaltia és de tal natura que los pus savis fa tornar folls [1475_1499:
A02-Tirant lo Blanch, p. 919]
c. car ella és de tal natura que ve més prest als qui la temen [1475_1499: A02-
Tirant lo Blanch, p. 1109]
4.1.2.3.2.1.4. N=NOVA
(73)a. E los genovesos, sabent tal nova que lo soldà fehïa gran aparell [1475_1499:
A02-Tirant lo Blanch, p. 362]
b. iré a la vostra posada e dir -vos hé tal nova que haureu complit delit. [1475_1499:
A02-Tirant lo Blanch, p. 1030]
4.1.2.3.2.1.5. N=EDAT
(74)a. fa testament al fill com lo fill sia en tal edat que no puscha fer testament
[1400_1499: F-Furs de València (Furs de Jaume I) R. 87, F. 18]
b. e per yo ésser posat en tal edat que no ·m basta la virtut [1475_1499: A02-Tirant
lo Blanch, p. 550]
4.1.2.3.2.1.6. N=ENDREÇA
(75)a. demà fa lo bany, e yo us y daré tal endreça que al vespre vos posaré en lo seu
[1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 885]
b. Nosaltres confiam que vós, ab vostra indústria, hi dareu tal endreça que
mèritament e digna sereu comendat [1475_1499: E-Epistolari de la València
Medieval (II) Carta 134]
4.1.2.3.2.1.7. N=FORÇA
(76)a. …per mig dels pits, ab tal força que l' arnés no li valgué res [1475_1499: A02-
Tirant lo Blanch, p. 1221]
23

. tues prudents paraules han obrat en mi e presa tal força, que mon delliber te vull
publicar [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1173]
4.1.2.3.2.1.8. N=LOC
(77)a. senyor Jesucrist, leva aquel pan, e gete ·l en tal loc que nuyl hom no ·l puga
trobar." [1325_1349: C-Diàlegs-San Gregori, fol. 23r]
b. tu partesques d' aycí; e vé -te ·n en tal loc que no pusques noure a negun home
[1275_1299: C02-Vides de Sants Rosselloneses, p. 347]
4.1.2.3.2.1.9. N=ORDRE
(78)a. pagada la ciutat, sia certa vostra senyoria donarà aprés tal orde que los crehedors
seran ben contractats. [1450_1474: E-Epistolari de la València Medieval (II) Carta
105]
b. scrit, lo y envieu de continent ý, ab tal orde, que arribe en ses pròpies mans,
[1525_1549: I-Epistolaris d'Hipòlita de Roís de Liori i d'Estefania de Requesens
(segle XIV) Carta 208]
4.1.2.3.2.1.10. N=RESPOSTA
(79)a. anà a dir a la emperadriu e féu -li tal resposta: que per res no y hiria,
[1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 669]
b. E és veritat que d’ ells tota hora cobram tal resposta que fom assats contents de la
intenció [1425_1449: E-Epistolari de la València Medieval (II) Carta 64]
4.1.2.3.2.1.11. N=ALTRES NOMS
(80) a. jo ·m seré àb vos e us faré fer tal almoyna que vós ne serets contenta".
[1400_1424: G-El cavaller i l'alcavota, p. 109]
b. lo qual anell era fet ab tal artifici que ·s departia pel mig, [1475_1499: A02-
Tirant lo Blanch, p. 77]
c. e metre -ho en tal assossech que sia servii del senyor rey [1400_1424: E-
Epistolari de la València Medieval (II) Carta 107]
d. que may creu gents veren tal avolot, que no era persona en lo món, [1450_1474:
E-Epistolari de la València Medieval (II) Carta 109]
e. car si no u fas, de laugera scintil·la veuràs exir tal brasa, que no serà en tu
[1425_1449: C-Memorial del pecador remut, p. 206]
f. plàsia a Déu que prengen tal camí que vostra senyoria puga exir prest del treball
[1525_1549:I-Epistolaris d'Hipòlita de Roís de Liori i d'Estefania de Requesens
(segle XIV) Carta 37]
g. e com los damunt dits no sien en tal cas que meresquen punició, [1400_1424: E-
Epistolari de la València Medieval (II) Carta 61]
h. E sàpies que li faray vuy tal causa que tota Alexandria ne serà ma ravelyada-
[1275_1299: C02-Vides de Sants Rosselloneses]
i. quanta affectió e soliçitut hé treballat en dar -vos tal companyia que ensemps
honor e delit aconseguísseu [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 442]
j. a Déu, qui us ha creat e fet de tal compàs que sou contrari a ma honor e fama.
[1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 694]
24

k. e tenim de la vostra virtut e cavalleria tal confiança que ·ns sereu més que fill
[1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1449]
l. la luna devia Déu: "Tu, lupa, faràs tal cors, que seràs nova, [1425_1449: C-
Sermons-VFerrer, p. 235]
m. Déu me deixa veure lo matí, li faré dar tal disciplina que a ell serà càstich
[1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 366]
n. e per ço yo li é donat tal hàbit que ·s pertay a ·y tal rey com és aquest".
[1375_1424: C01-Les Corts de Jerusalem, fol. 0062]
o. gran senyor e dar -te viles e castells e tal heretat que ·n seràs més de content.
[1475_1499:A02-Tirant lo Blanch , p. 1208]
p. Si ací ·s menàs, nosaltres hi faríem tal instància que ell vera que son obtat fóra
frustat [1400_1424: E-Epistolari de la València Medieval (I) Carta 10]
q. Nos lat procurarem tal que ella sera digna de acostarse a tu e de tal linatge que
tots porem estar en bona sperança de ella [Bernat Metge: 68; Par (1923: 373)]
r. car nosaltres vos darem tal marit que serà fet a tot lo plaer [1475_1499: A02-
Tirant lo Blanch, p. 1530]
s. E han feta tal matança que pus de ·XXIIIIM· moros hic són morts, [1400_1424:
E-Epistolari de la València Medieval (I) Carta 94]
t. Tirant e molt més de Phelip, que li féu tal obra que jamés la oblidà. [1475_1499:
A02-Tirant lo Blanch, p. 444]
u. ja par que m' aja fet nostre Senyor de tal pasta, que só per a sofrir qualsevulla
treball, [1525_1549: I-Epistolaris d'Hipòlita de Roís de Liori i d'Estefania de
Requesens (segle XIV) Carta 74]
v. los sosté a vida e ·ls aporta a tal port que vénen a penitència e a salvació
[1374_1399: C-Llibre de Sancta Maria, p. 302]
x. e li daria tal punició que jamés hauria atreviment de dar passió [1475_1499:
A02-Tirant lo Blanch, p. 752]
4.1.2.3.2.1.11. 1. N=CONDICIÓ
(81) a. no ·n porie exir una ànima, pus no sie en tal condició que li poguessen valre.
[1425_1449: C-Sermons-VFerrer, p. 40]
b. e la ànima de sa mare ere en tal condició que li valgueren. [1425_1449: C-
Sermons-VFerrer, p. 40]
4.1.2.3.2.2. TAN + N+QUE ... I ... TAL+N+QUE
(82) tan negra que paria caldo de llentilles ý tenia tal sabor que no ·n pugé beure glop.
[1525_1549:I-Epistolaris d'Hipòlita de Roís de Liori i d'Estefania de Requesens
(segle XIV) Carta 83]
4.1.2.3.2.3. N + TAL + QUE (posposició del quantificador)
4.1.2.3.2.3.1. CONDICIÓ TAL QUE
(83) a. anar o de aturar, tant com volràs, ab condició tal que comportes ésser açotat per
lo camp ab correja [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1137]
b. Yo tota sola lo vull emparar, ab condició tal que si mor, que tolgues a mi la vida
[1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1075]
25

c. perdone a la tua juventut, ho faré ab condició tal que ·m dónes lo fermaill de
aquella ínclita senyora [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 266]
d. Tirant, amor me força de perdonar -vos ab condició tal que no ·m sia tarda la
vostra tornada [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1422]
4.1.2.3.2.3.2. PERSONA TAL QUE
(84)a. de dir, preneu -me per serventa e per persona tal que us ama més que a la sua
vida. [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1055]
b. -me atorgat gràcia de venir en mans de persona tal que en virtuts no ha par.
[1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1371]
4.1.2.3.2.3.3. ALTRES NOMS
(85) a. nós vos tenim en stima tal que confiam de la vostra molta discreció e virtut
[1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1428]
b. guarda lo dit alamín e el dit moratel sotz guarda tal que nuylla ffaylla no y
puscha [...] [1269_1295: G-Llibre de Cort de Justícia de Cocentaina, p. 50]
c. baxar la supèrbia de la mafomètica secta, ab pacte tal que ta excel·lència se
regesca a mon consell [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 98]
d. Emperò si ·l donador vendrà a pobrea tal que aquella cosa donada haje mester per
justa rahó [1400_1499: F-Furs de València (Furs de Jaume I) R. 113, F. 9]
e. que ells li retrien resposta tal que la sua senyoria ne seria contenta. [1475_1499:
A02-Tirant lo Blanch, p. 1436]
4.1.2.4. AYTAL(S)… QUE
4.1.2.4.1. AYTAL + N + QUE
(86) a. fila o a son nebot o a sa néta, en aytal raó que tot ço que li darà tots los dies…
[1200_1249: F-Usatges de Barcelona, p. 151]
b. Certanament la natura de la ànima és aytal que veser no ·s pot; [1325_1349: C-
Diàlegs-San Gregori, fol. 64v]
c. Emperò dó una aytal doctrina que en lo regiment d' escalfar hó [1375_1399: H-
Regiment de Preservació de la Pestilencia 61b]
TAL I AYTAL
(87) Encara deu hom portar en aytal temps tals vestedures e tals folradures, que no
facen inflamar la sanch, ans la tempren e la reffreden axí
com vestedures de seda hó de li dilicat e prim. [1375_1399: H-Regiment de
Preservació de la Pestilencia 61b]
4.1.2.5.LES CONSECUTIVES D’INTENSITAT-MANERA DE/ EN/ PER (TAL) GUISA/ MANERA/
FORMA
4.1.2.5.1. DE TAL GUISA/MANERA/ FORMA QUE
4.1.2.5.1.1. DE TAL GUISA QUE
26

(88) Àlias quan és a la facultad del aüd o la possession debita és o avuda de acstal guisa
ke si egual és lur aver fos o ces coses sobre si són, no prènnan contention de
entenpransa ke greu és a kosir, ke lur facultad si la puxa hom coneguar [Moran i
Rabella (2001: 78, 2)]
4.1.2.5.1.2. DE TAL MANERA QUE
(89)a. curulls de les riqueses de Pèrsia, llur orgull augmentà de tal manera que entraren
després en el regne de Turquia [1400_1424: A01-La flor de les històries d'orient, p.
100]
b. Multiplicaren per la virtut d' aquesta sancta de tal manera, que tots abundosament
menjaren. [1475_1499: C-La vida de santa Caterina de Sena, fol. 31v]
c. sclatà per lo ventre de tal manera que los budells li surtiren. [1500_1524: C-La
vida de Sant Vicent Ferrer, p. 103]
d. sense set bevia moltes voltes; desconsertàs lo ventrell de tal manera que ninguna
cosa paÿa, [1525_1549: I-Epistolaris d'Hipòlita de Roís de Liori i d'Estefania de
Requesens (segle XIV) Carta 74]
e. forma de parlar ab ella, ý lo parlar fonch de tal manera que la oý de confesió ý
per allí entengué [1550_1574: B05-Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa, p.
95]
f. Ý posà ·s de tal manera que mostrava que era cadira ý no citial, [1550_1574: I-El
Libre de Antiquitats de la Seu de València, p. 193]
4.1.2.5.1.3. DE TAL FORMA QUE
(90) a. E feren -ho de tal forma que lo dia de Rams foren totes … [1475_1499: A02-
Tirant lo Blanch, p. 362]
b. E donaren -se de les lances a cavall, de tal forma que ·l comte encontrà e nafrà un
poch l’ [1475_1499: B03-Sumari d'Espanya-4, p. 98]
c. ý terra fins que fonch igualat ab les altres, de tal forma que restà pla lo medi
[1550_1574: B05-Los colloquis de la insigne ciutat de Tortosa, p. 104]
4.1.2.5.2. EN TAL GUISA/ MANERA/ FORMA QUE
4.1.2.5.2.1. EN TAL GUISA QUE
(91) a.bon vinagra, e matent -hi mel hó arop en tal guissa que no y sàpia massa.
[1450_1474: H-Llibre de totes maneres de potatges de menjar, p. 122]
b.dona-, no us cal tembre, que yo ho faré en tal guisa que aurets més de bé e d' onor
[1275_1299: B01-CrònicaII-Desclot, p. 23]
c.e aparallàs les galeres e los altres vexells en tal guisa que tota hora que ·l rey ho
manàs… [1275_1299: B02-CrònicaV-Desclot, p. 146]
d.emperò, segurtat que no fuge ne ·s des, en tal guisa que no sostengue les penes
que devia sostenir [1499: F-Furs de València (Furs de Jaume I) R. 4, F. 6]
e.fo feyt gran terratrèmol qui percodí tota la ciutat, en tal guisa que una part de paret
qui casec ausís dos conselers [1275_1299: C02-Vides de Sants Rosselloneses, p.
266]
f.les penes en fur de València establides, faén en tal gisa que la pena d' aquest sia
exempli [1300_1324: G-Clams i crims en la València medieval, p. 226]
27

g.lo castell d' Argimon e aquells que hi són, en tal guisa que ·ls hajam prestament.
[1350_1374: D-Lletres reials a la ciutat de Girona (1293-1515) Carta 298]
h.que ·ls sarraÿns se desbarataren e comensaren a fugir, en tal guysa que los uns
quaïyen morts sobre ·ls altres. [1275_1299: B01-CrònicaII-Desclot, p. 144]
i. E dix Don Ferrando, per si e per tots los altres, que s’acordarien e que·ns
respondrien en tal guisa, que nós nos tendríem per pagats d’éls. [Jaume I, Crònica:
292, 19]
j. Mas encara no li podíem respondre complidament tro que cort aguéssem tenguda,
mas puys que li respondríem en tal guisa que él ne deuria ésser pagat. [Jaume I,
Crònica: 381, 25]
4.1.2.5.2.2. EN TAL MANERA QUE
(92) a. a per què, demantinent ixí lo vin desobre, en tal manera que per mig del celer lo
vi s' escampava. [1275_1299: C02-Vides de Sants Rosselloneses, p. 148]
b. ab poch temps los hagueren romputs, en tal manera, que ·n feren una estrema
matança [1475_1499: B03-Sumari d'Espanya-4, p. 65]
c.ans los anats aquí corriga e ·ls castigue en tal manera que ·ls qui són ací hajen
tremor [1400_1424: E-Epistolari de la València Medieval (I) Carta 142]
d. e algunes vaguades sta tot l' any glasat en tal manera que hòmens hí bèsties hi
passen dasús [1400_1424: A01-La flor de les històries d'orient, p. 79]
e.Aragó com en Cathalunya, feren per fi algunes fortalesses, en tal manera, que
jamés moros no ·ls podien haver [1475_1499: B04-Sumari d'Espanya-5, p. 171]
f.dins lo cofrenet, tancat per totes les octaves, en tal manera que ·s pogués veure
[1525_1549: I-El Libre de Antiquitats de la Seu de València]
g.dó sentència que Jesús que sia pengat e crucificat en tal manera que muyra.
[1375_1424: C01-Les Corts de Jerusalem, fol. 0065]
h.donets favor e ajuda al dit en Berenguer, en tal manera que ·ls rebels no
romanguen inponits. [1300_1324: F-Manual de Consells de la ciutat de València, p.
182]
i.e s' unesquen e ·s componen; e açò en tal manera que justícia hi sia enaxí
[1374_1399: C-Llibre de Sancta Maria, p. 152]
j. naffraren lo dit batle en tal manera que aquell ha finat sos dies. [1450_1474: E-
Epistolari de la València Medieval (II) Carta 119]
k.hun crestianíssim e devot cavaller y pot entendre, en tal manera que lo rey ne restà
molt content [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1175]
l.mas mantenent ab lur carn se tengren los vestimens en tal manera que no les póc
hom despular. [1275_1299: C02-Vides de Sants Rosselloneses, p. 78]
m.Placie a nostre senyor Déus que ·ns leix obrar en tal manera que puxam
aconseguir la sua santa glòria, [1425_1449: C-Sermons-VFerrer, p. 23]
n. jo destroiré vós en tal manera que no ·n serà feta mamòria sobra tera.
[1350_1374: C-Les edats i l'epístola de Jesucrist, fol. 307d]
o .veent venir vers sí lo colp, se desvià en tal manera que no li féu dan. [1400_1424:
E-Epistolari de la València Medieval (I) Carta 136]
4.1.2.5.2.3. EN TAL FORMA QUE
(93) a. de la ciutat e les fustes per mar, en tal forma que l' emperador stava ab molt gran
congoxa, [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1354]
28

.-dix Tirant-, puix axí és, ordenem nostres fets en tal forma que la honor ý sia
salva. [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1217]
c. Lo poble se avolotà en tal forma que en fort poch de temps tota la [1450_1474: E-
Epistolari de la València Medieval (II) Carta 109]
d.fe cathòlica, axí de paraula com de obra, en tal forma que ells ne porien instruir a
altres. [1400_1424: E-Epistolari de la València Medieval (II) Carta 133]
e. Aprés s' estengué per tota la ciutat en tal forma que la gran festa se convertí en …
[1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1060]
f.lo dit frare Isambert haver en special recomendació, en tal forma que conega les
nostres pregàries ésser estades [1400_1424: E-Epistolari de la València Medieval
(II) Carta 149]
g.ompliren -se tots los camps d' aygua, en tal forma que mataren dels turchs passats
·III_mília [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 968]
4.1.2.5.2.4. EN TAL MODO QUE
(94) e pregar los sants de la glòria eterna, en tal modo que siam exaudits en nostres
supplicacions e restituhits [1475_1499: E-Epistolari de la València Medieval (II)
Carta 96]
4.1.2.5.2.5. EN TAL GUISA E EN TAL MANERA
(95) que vós aquels recaptetz en tal gisa e en tal manera que d' éls pusca ésser feit
conpliment de [1269_1295: G-Llibre de Cort de Justícia de Cocentaina, p. 137]
4.1.2.5.3. PER TAL GUISA/ MANERA/FORMA QUE
4.1.2.5.3.1. PER TAL GUISA QUE
4.1.2.5.3.2. PER TAL MANERA QUE
(96) a. plàcia, per mercè, proveir en los dits affers, per tal manera que ·ls dits nostres
mercaders cobren … [1375_1399: E-Epistolari de la València Medieval (I) Carta
64]
b. La trista de la emperadriu se esmortí per tal manera que los metges no la podien
fer retornar, [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1521]
4.1.2.5.3.3. PER TAL FORMA QUE
(97) a. Per què vostra saviea pregam e, encara, requerim que en fer semblants coses vos
guardets, per tal forma que càrrech o reprenssió no esperets de nostre senyor Déu ...
[Epistolari de la València medieval (1399). Carta 110. Assalt frustrat a una alqueria
de moros (16 gener 1399)]
b. cas requer e de vostra saviesa confiam, e per tal forma que a nosaltres no
convinga provehir -hi per… [1425_1449: E-Epistolari de la València Medieval (II)
Carta 154]
c. aquell o aquells parteixca rahonablement sos béns, e per tal forma que alme[n]ys
la meytat reste a ell. [1450_1474: E-Epistolari de la València Medieval (II) Carta
157]
29

d. E durà per bon spay la escaramuça, per tal forma que y moriren molta gent de una
part [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1056]
e. que ·l pregava, e encara mes lo aconsolà per tal forma que l' emperador ne restà
molt content. [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1080]
f. m' ha instruÿt en la sancta fe cathòlica per tal forma que yo tinch notícia
verdadera com la secta [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1180]
4.1.2.5.3.4. PER TAL MODO QUE
(98) e de vostra excel·lència indubitadament speram, e per tal modo que la cosa haja
bona e presta …[1450_1474: E-Epistolari de la València Medieval (II) Carta 83]
4.1.2.5.4 EN GUISA/MANERA/ FORMA TAL QUE (POSPOSICIÓN)
4.1.2.5.4.1 EN GUISA TAL QUE
(99) a. que vós aquels recaptetz en tal gisa e en tal manera que d’éls pusca ésser feit
conpliment de dret [Llibre de Cort de Justicia de Cocentaina: 137, 18]
b. Alcoy, e que en nostre poder que faria en guisa e en manera que aqueles sues
fiances ne [serien] ben ... [Llibre de Cort de Justícia d’Alcoi: f. 6r. 14]
4.1.2.5.4.2. EN MANERA TAL QUE
4.1.2.5.4.3. EN/PER FORMA TAL QUE
(100) a. ab natural rahó la mia intenció fundaré, en forma tal que la magestat del senyor
emperador e tots los que la [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 770]
b. donà de grans colps a totes parts, en forma tal que paria que fos hun leó famejant,
[1475_1499:A02-Tirant lo Blanch , p. 798]
c. e grossera presumpció me has greument ofés en forma tal que ést merexedor de
gran punició. [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1270]
d.perquè aquella puga posar en scrit per forma tal que en temps esdevenidor a tot lo
món sia que en… [1475_1499: A02-Tirant lo Blanch, p. 1121]
4.1.2.5.5. EN GUISA QUE
(101)pregaren e digueren a nós que prenguem [fianza], [en] guisa que él que no·ns
defugís, mas que anàs... [Llibre de Cort de Justícia d’Alcoi: f. 6r. 19]
4.1.2.5.6. V DE/ EN TAL MANERA/ GUISA… [ QUE [PROPOSICIÓ SUBORDINADA
CONSECUTIVA]]
4.1.2.5.6.1 EN TAL/AYTAL MANERA ... QUE
(102) a. E éls dixeren que en tal manera ho farien, que nós ne seríem pagats. 331,
[Jaume I, Crònica: 13]
b. E féu-nos parlar pleyt aquel que havien feit cap e seyor, e havia nom Xuaip e
era estat de Xiver, de tots sarraïns de les montayes e dels castells, que, si nós li
havíem mercè e li fayem bé, que él nos retrie los castells e les montanyes en tal
manera, però, que él pogués onradament viure. [Jaume I, Crònica: 113, 9]
30

c. escales volien sus en la casa puyar, en tal manera foren ensegats que aqueles
escales de tot en tot no... [Vides de Sants Rosselloneses: 28]
4.1.2.5.6.2. DE/EN TAL GUISA ... QUE
(103) a. E nós graym-los ço que ells deyen e dixem-los que al matí seríem là e faríem de
guisa ab ells, que ells serien pagats de nós, e que faríem nostres cartes ab éls.
[Jaume I, Crònica: 411, 9]
b.E·ls moros, los meylors, foren tots a les barreres; e, a lentrar, moriren, dels moros,
bé de .VII. entrò a.VIII. E·n guisa los cuytaren los postres, que no·s logren recúyler
a l’albacar ni a la torre [Jaume I, Crònica: 201, 5]
4.1.2.5.6.3. DE TAL FORMA ... QUE
(104) a. E per fermall d’incomparable vàlua, portava en lo front, en lo lloc on
distinctament los cabells se parteixen, aquella venusta estela que de l’alba porta
certa ambaixada, illuminant d’estranya claror la gravitat de la sua cara; e de tal
forma los raigs de la radiant estela se partien que semblants lletres senyalaven: Sicut
stela matutina in medio nebule. [Joan Roís de Corella, Obres Completes: Sep. 6]
4.1.2.6. A PUNT E SAÓ QUE
(105)
CONCLUSIÓ PROVISIONAL I ESTAT DEL CAPÍTOL
A manera de conclusió volem dir que estem avançant en l’anàlis d’acord amb les premises teòriques de
què partíem i que estan esboçades a la introducció. Els nostres treballs s’han centrat de manera especial
en el procés de gramaticalització i/o reanàlisi que dóna lloc als nexos implicats en les construccions
adverbials que estudiem. En segon lloc, estem intentant extendre l’anàlisi que hem atribuït als connectors
causals i finals a altres nexos, com els consecutius. Deixem per a una etapa futura les comparatives. En
tercer lloc hem eixamplat una línia de recerca sobre la quantificació en relació amb els predicats escalars,
que havíem encetat en un treball anterior sobre les consecutives d’intensitat-manera i que preveiem que
ens donarà un esquema sintàctic comú per a consecutives i comparatives.
En l’actualitat el procès de selecció de dades està orientat a la delimitació de l’objecte d’estudi però
s’haurà de fer novament per tal de veure la vigència de cadascun dels patrons documentats en les diferents
èpoques i diferents variants lingüístiques, i fer-ne un estudi quantitatiu que permeti determinar el moment
d’inflexió dels canvis.
6. BIBLIOGRAFIA
Alcover, A. M. i F. de B. Moll (1930-1961) Diccionari català-valencià-balear: inventari lexical i
etimològic de la llengua catalana, Palma de Mallorca, Moll. [http://dcvb.iecat.net]
Álvarez, A. I. (1995), Las construcciones consecutivas, Madrid, Arco Libros: Cuadernos de Lengua
Española.
Álvarez, A. I. (1999), “Las construcciones consecutivas”, dins I. Bosque i V. Demonte (eds.), Gramática
descriptiva de la lengua española, Madrid, RAE/Espasa Calpe, vol. III, cap. 58.3, pp. 3739-3804.
Badia i Margarit, A. M. (1960) “Dos tipos de lengua, cara a cara”, Studia Philologia, I, pp. 115-139.
Badia i Margarit, A. M. (1973) “Els orígens de la frase catalana” dins A. M. Badia i Margarit, La llengua
catalana ahir i avui, Barcelona, Curial, pp. 11-28.
Badia i Margarit, A. M. (1981) Gramàtica històrica catalana, València, Tres i quatre, pp. 321-4.
Badia i Margarit, A. M. (1994) Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona, Enciclopedia Catalana, §§
145.4-146.4.
Bartol Hernández, J. A. (1986) Oraciones consecutivas y concesivas en las «Siete Partidas», Salamanca,
Universidad de Salamanca.
31

Bartol Hernández, J. A. (1988) Las oraciones causales en la Edad Media, Madrid, Paraninfo.
Bassols de Climent, M. (1992, [1a ed. 1956]) Sintaxis latina, 10a edició, Madrid, CSIC, 2 vols.
Batllori, M. i A. Suñer (2003, en premsa) “Valors adverbials associats a la conjunció que: un estudi
històric” Caplletra.38 [presentat al I Simposi Internacional ‘Vers una sintaxi històrica del
català: metodologia i objectius’, Seu Universitària de la Universitat d’Alacant a la Nucia, 2003].
Batllori, M. i A. Suñer (2004), “La formació de connectors complexos causals i finals”, II Simposi
Internacional ‘Vers una sintaxi històrica del català: metodologia i objectius’, Seu Universitària
de la Universitat d’Alacant a la Nucia, 10-12 de noviembre de 2004.
Batllori, M. i A. Suñer (2005b), “L’expressió de la conseqüència en català antic”, III Simposi
Internacional “Vers una sintaxi històrica del català: metodologia i objectius”. Seu
Universitària de la Universitat d’Alacant a la Nucia, 2005.
Batllori, M. i A. Suñer (2006), “Codificación sintáctica de nexos complejos: los adjuntos adverbiales en la
lengua medieval”, Actas del VII Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española,
Mérida (Yucatán), Mèxic, del 4 al 8 de setembre de 2006.
Batllori, M. i A. Suñer (2005a), “El proceso de codificación sintáctica de la causalidad en las lenguas
románicas medievales”, 38 SLE, Universidad de Valencia.
Batllori, M.; C. Sánchez i A. Suñer (2000) “La evolución del sistema de nexos adverbiales del español: un
proceso cíclico entre pragmàtica y sintaxis (el caso de que)”, Lengua, discurso, texto (I Simposio
Internacional de Anàlisis del Discurso), Madrid, Visor Libros, vol. I, pp. 227-239.
Blakemore, D. (2002), Relevance and Linguistic Meaning: The Semantics and Pragmatics of Discourse
Markers, Cambridge, Cambridge University Press.
Bosque, I. i P. J. Masullo (1998), “On Verbal Quantification in Spanish”, dins O. Fullana i F. Roca (eds.),
Studies on the Syntax of Central Romance Languages, Girona, Servei de Publicacions de la UdG:
Colecció Diversitas.5, pp. 9-63.
Brucart, J. M. (2003), “Adición, sustracción y comparación: un análisis composicional de las
construcciones aditivo-sustractivas del español”, en F. Sánchez Miret (ed.) (2003), Actas del XXIII
Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románica (Salamanca, 24-30 de septiembre de
2001), Tübingen, Max Niemeyer Verlag.
Buridant, Cl. (2000) Grammaire nouvelle de l’ancien français, Paris, S. I., SEDES.
Carston, R. (2002), “Linguistic Meaning, Communicated Meaning and Cognitive Pragmatics”, Mind and
Language. 17, pp. 127-148.
Cinque, G. (1999), Adverbs and Functional Heads. A Cross-Linguistic Perspective, Oxford, Oxford
University Press: Oxford Studies in Comparative Syntax.
Cinque, G. (2002), Functional structure in DP and IP. The Cartography of Syntactic Structures, vol. 1,
Oxford, Oxford University Press.
Coromines, J. (1980-1991) Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona,
Curial/ La Caixa
Coromines, J. i J. A. Pascual (1980-1991): Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. 6 vols.
Gredos: BRH (Diccionarios. 7). Madrid.
Cuenca, M. J. (1991) La oració composta: la subordinació, Valencia, Publicacions de la Universitat de
Valencia.
Ernout, A. i F. Thomas (1953), Syntaxe latine, 2a edició, París, Klincksieck.
Escandell, Mª V. i M. Leonetti (2000), “Categorías funcionales y semántica procedimental”, Congreso
Internacional de Semántica (Universidad de La Laguna, 1997), Madrid, Ed. Clásicas, vol. I, pp.
363-378.
Escandell, Mª. V. i M. Leonetti (2002), “Coercion and the Stage/Individual Distinction”, dins Javier
Gutiérrez Rexach (ed.) (2002), From Words to Discourse. Trends in Spanish Semantics and
Pragmatics, Oxford, Elsevier, pp. 159-179.
Fabra, P. (1982) Sintaxi catalana, Barcelona, Editorial Aqua.
Fuentes Rodríguez, C. (1985) Sintaxis oracional: las oraciones consecutivas en español, Sevilla, Alfar.
Galán, C. (1999) “La subordinación causal y final” dins I. Bosque i V. Demonte, eds., Gramática
descriptiva de la lengua española, Madrid, RAE/Espasa Calpe, cap. 56, pp. 3597-3642.
Givón, T. (1979) On understanding grammar, New York, Academic Press.
Halliday, M. i R. Hassan (1976) Cohesion in English, Londres, Longman.
Haudry, J. (1973) “Parataxe, hypotaxe et corrélation dans la phrase latine”, Bulletin de la Société de
Linguistique de Paris, LXVIII, 1, pp. 147-186.
Herrero Ruiz de Loizaga, F. J. (2005) Sintaxis histórica de la oración compuesta en español, Madrid,
Gredos: Biblioteca Románica Hispánica (Estudios y ensayos 440).
Kroch, A. (1989), “Reflexes of grammar in patterns of language change”, Language Variation and
Change. 1, pp. 199-244.
32

Kroch, A. (1994), “Morphosyntactic Variation”, dins K. Beals et al. (eds.), Papers from the 30th Regional
Meeting of the Chicago Linguistics Society, Vol. 2: Parasession on the Variation and Linguistic
Theory, pp. 180-201. http://www.ling.upenn.edu/~kroch/online-papers.html
Kroch, A. (2000), “Syntactic Change”, dins M. Baltin and Ch. Collins (eds.) (2000), The Handbook of
Contemporary Syntactic Theory, Oxford, Blackwell Publishers: Blackwell Handbooks in
Linguistics.
Lightfoot, D. W. (1991), How to set parameters: Arguments from language change, Cambridge, MIT
Press.
Lightfoot, D. W. (1999), The Development of Language: Acquisition, Change and Evolution, Oxford,
Blackwell.
López, Á. (1999) “Relaciones paratácticas e hipotácticas” dins I. Bosque i V. Demonte, eds., Gramática
descriptiva de la lengua española, Madrid, RAE/Espasa Calpe, cap. 54, pp. 3507-3548.
Masullo, P. J. (2005), “The Syntax-Pragmatics Interface: Licensing adjoined CPs in Spanish”
conferencia presentada en la UAB.
Martins, A. M. (2005), “Clitic Placement, VP-Ellipsis, and Scrambling in Romance”, dins M. Batllori,
M.-L. Hernanz, C. Picallo i F. Roca (eds.), Grammaticalization and Parametric Variation,
Oxford, Oxford University Press, pp. 175-193.
Meyer-Lübke, W. (1974 [1a ed. 1890-1906]) Grammaire des langues romanes, reimpresión, Paris,
Laffitte Reprints, 4 vol.
Moreno Cabrera, J.C. (1985-6) “Tipología de la catáfora paratáctica: entre la sintaxis del discurso y la
sintaxis de la oración”, ELUA, 3, pp. 165-192.
Nadal, J. M. i M. Prats (1982) Història de la Llengua Catalana, Barcelona, Edicions 62.
Narbona, A. (1978), Las proposiciones consecutivas en español medieval, Granada, Servicio de
publicaciones de la Universidad de Granada.
Par, A. (1923) Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge (1398), Halle (Saale), Max
Niemeyer Verlag: Beihefte zur Zeitschrift für Romanische Philologie (Begründet von Prof. Dr.
Gustav Gröber).
Pérez Saldanya, M. (1999) “El modo en las subordinadas relativas y adverbiales” dins I. Bosque i V.
Demonte, eds., Gramática descriptiva de la lengua española, Madrid, RAE/Espasa Calpe, cap. 50,
pp. 3308-3311.
Porcar Miralles, M. (1993) La oración condicional. La evolución de los esquemas verbales condicionales
desde el latín al español actual, Castelló, Universitat Jaume I.
Rivarola, J. L. (1976) Las conjunciones concesivas en español medieval y clásico. Contribución a la
sintaxis histórica del español, Tübingen, Niemeyer.
Poletto, Cecilia (2005), “Sì and e as CP Expletives in Old Italian”, en Montserrat Batllori, Maria-Lluïsa
Hernanz, Carme Picallo y Francesc Roca (eds.) (2005), Grammaticalization and Parametric
Variation, Oxford, Oxford University Press, pp. 206-235.
Rizzi, L. (1997), “The Fine Structure of the Left Periphery”, en Liliane Haegeman (ed.) (1997), Elements
of Grammar, Dordrecht, Kluwer, pp. 281-337.
Rizzi, L. (2003), “On the Cartography of Syntactic Structures”, en Luigi Rizzi (ed.) (2003), The Structure
of CP an IP. The Cartography of Syntactic Structures. Volume 2, Oxford, Oxford University
Press, pp. 3-15.
Rizzi, L. (2004), Locality and Left Periphery”, en Adriana Belletti (ed.) (2004), Structures and Beyond.
The Cartography of Syntactic Structures. Volume 3, Oxford, Oxford University Press, pp. 223-
251.
Roberts, I. i A. Roussou (1999), “A formal approach to ‘grammaticalization’ ”, Linguistics. 37.6, pp.
1011-1041.
Roberts, I. i A. Roussou (2002), “The history of the Future”, dins David Lightfoot (ed.) (2002), Syntactic
Effects of Morphological Change, Oxford, Oxford University Press, pp. 23-56.
Roberts, I. i A. Roussou (2003) Syntactic Change. A minimalist Approach to Grammaticalization,
Cambridge, Cambridge Universiaty Press.
Saragossà, A. (2002), dins Solà, J. et al. (eds.), Gramàtica del català contemporani, Barcelona, Empúries,
§ 30.7.
Solà, J. (2001) “Relatives i consecutives, comparatives, causals, etc.” dins J. Solà, ed., Gramàtica del
català contemporani, Barcelona, Empúries, § 21.6.2, pp. 2538-2540.
Väänänen, V. (1968) Introducción al latín vulgar, Madrid, Gredos.
Valentí Fiol, E. (1979 [1a ed. 1945]), Sintaxi llatina, Barcelona, Curial: Manuals 2.
woodcock, E. C. (1959), A New Latin Syntax, Bristol, Bristol Classical Press.
Corpus
33

CICA
Bernat Metge = Par, A. (1923) Sintaxi catalana segons los escrits en prosa de Bernat Metge (1398), Halle
(Saale), Max Niemeyer Verlag: Beihefte zur Zeitschrift für Romanische Philologie (Begründet
von Prof. Dr. Gustav Gröber).
Eiximenis, F. Dotzè, edició coordinada per Xavier Renedo i Sadurní Martí [en premsa].
Eiximenis, F. Terç, edició de treball de Xavier Renedo per a les O.F.E. [en premsa].
Eiximenis, F. = Martí, S. (2002) “Les cartes autògrafes de Francesc Eiximenis” dins A. Rossich, M.
Vilallonga i D. Prats, Miscel·lania d’homenatge a Modest Prats, Universitat de Girona, pp. 235-
250.
Epistolari de la València medieval (I), Introducció, edició, notes i apèndixs a cura d'Agustín Rubio Vela,
Barcelona / València, Abadia de Montserrat / IIFV, 2002, 2a edició.
Epistolari de la València medieval (II) Introducció, edició, notes i apèndixs a cura d'Agustín Rubio Vela,
Abadia de Montserrat, IIFV, 1998.
Jaume I, Rei de Catalunya – Aragó, Llibre dels fets del Rei en Jaume, edició, estudi introductori i
concordances a cura de J. Bruguera, Barcelona, Barcino (Col·lecció Els Nostres Clàssics B 10 i
11), 1991.
Primers textos de la llengua catalana, Barcelona, Proa: Clàssics Catalans, a cura de J. Moran i J. A.
Rabella, 2001.
Ramon Llull, Llibre de Virtuts e de Pecats, Palma de Mallorca, Nova edició de les obres de Ramon Llull
(NEORL), vol. I, Patronat Ramon Llull, 1990.
Sant Vicent Ferrer, Sermons, edició i estudi introductori a cura de T. Martínez, València, Tres i Quatre,
1993.
34