UN PLANETA IMAGINARI Hi havia una vegada un planeta on tots ...

SE M’HAN CONGELAT LES...
Acabo d’arribar de l’escola i m’assec davant de l’ordinador, avui ha estat <strong>un</strong> dia molt
fred, es nota que ja és hivern i que ha vingut amb força. Busco <strong><strong>un</strong>a</strong> manta i me la poso per
sobre. Tot seguit obro el meu diari i començo a escriure; hi confio tots els meus pensaments,
tots els meus sentiments. Em sento terriblement abatut, falten set dies per començar les
vacances de Nadal i encara em queda molta feina per fer, especialment de l’assignatura de
Català. He de fer <strong>un</strong> conte, com si això fos tant fàcil!... Sobretot per a mi! I a més amb aquest
fred matador, odio el fred!
Fins fa quatre dies, el temps que feia era molt agradable per l’època de l’any en què ens
trobem, però de sobte avui m’he hagut de tapar fins a les orelles. Fa <strong>un</strong> aire glaçador que
penetra fins al moll de l’os i el pitjor de tot és que ningú no es queixa, sinó al contrari, tothom
ho troba d’allò més normal. Només us diré que avui m’han dit infinitat de vegades aquesta
frase: “Es el que toca, a l’hivern ha de fer fred”. Odio aquesta frase.
Cada dia que passa el mercuri del termòmetre baixa... i baixa... i baixa. I jo penso, quan
s’aturarà? M’apropo al radiador que hi ha sota de la finestra, els vidres entelats no em
permeten veure l’exterior; amb la mà, en netejo <strong><strong>un</strong>a</strong> petita part, suficient per poder veure que
el carrer esta pràcticament desert. Solament s’hi veu alg<strong><strong>un</strong>a</strong> persona que amb pressa i
encongida es dirigeix vés a saber on. La meva mirada es fixa en la pobra planta que sempre
tinc a l’ampit de la finestra, sembla que de moment aguanta el fred molt millor que jo. El fred
m’aclapara, em tenalla les idees, m’inutilitza.
Fins avui els mitjans de com<strong>un</strong>icació no han donat gaire importància a aquest fet, i tan
sols han dit que es tracta d’<strong><strong>un</strong>a</strong> onada de fred polar normal per a l’època, però poc habitual
per la seva intensitat. Les notícies d’última hora informen que les baixes temperatures estan
arribant, amb més o menys intensitat, a tots els racons del <strong>planeta</strong>. I jo que em pensava que el
problema estava en l’escalfament i en el desglaç dels Pols!... I ara com li diran a aquest
fenomen, refredament global?
D’altra banda aquestes temperatures a mi no m’ha aportat res de bo, sempre he estat
<strong><strong>un</strong>a</strong> persona alegre i activa, però aquest fred pot amb mi; em passo els dies del llit al sofà i
del sofà al llit, encara que, de tant en tant, faig alg<strong>un</strong> viatge a la cuina (la gana no m’ha fugit,
no) i a la cambra de bany, perquè no em queda més remei. He intentat evitar-ho, però no m’ha
quedat cap altra opció que la de sortir al carrer. La mare, preocupada per la meva total
inactivitat, ha decidit enviar-me a comprar, “vés, home, no siguis tan exagerat, gandul”. Es veu
que la nevera està sense existències i m’ha castigat a sortir i passar fred. Ha estat <strong><strong>un</strong>a</strong>
experiència horrible, a part del fred i el vent gelat que feia pel carrer, ja a la botiga no he trobat
res del que buscava. M’he hagut de conformar a comprar el que hi <strong>havia</strong>. En tornar a casa i
desprès de treure’m <strong><strong>un</strong>a</strong> darrere de l’altra totes les capes de roba que portava, m’he acostat a
la finestra, he vist que la meva planta comença a perdre les fulles i que <strong><strong>un</strong>a</strong> finíssima capa de
gel li fa brillar la terra. He decidit tapar-la amb <strong><strong>un</strong>a</strong> bossa del supermercat.
**********
Ja han passat tres setmanes i aquesta situació em comença a preocupar. La cosa no
millora... S’han tancat les escoles i tallat la circulació d’alg<strong>un</strong>es carreteres per culpa del glaç,
El govern, com sempre, donant allargues i demanant paciència i confiança als ciutadans, però
no estic del tot convençut que siguin totalment sincers amb nosaltres. I ara... què representa
que hem de fer? Això s’hauria pogut preveure? I el més important de tot, tenim recursos per
suportar <strong><strong>un</strong>a</strong> situació com aquesta? Jo considero que no!
El dia vuit de gener es va emetre per totes les cadenes de la televisió <strong>un</strong> com<strong>un</strong>icat,
igual que quan el rei fa el discurs d’Any Nou. Aquesta <strong>vegada</strong>, però, no vaig tancar la televisió.