UN PLANETA IMAGINARI Hi havia una vegada un planeta on tots ...

JO, EL DESCONEGUT
En <strong>un</strong> abocador em vaig trobar, estirat de bocaterrosa. Devien ser pels voltants de les set
del vespre, ho sabia per la posició del sol i com estava d’aixecada la ll<strong><strong>un</strong>a</strong>. No em recordava
de res, no s’<strong>havia</strong> ni qui era, tan sols em recordava de qui m’<strong>havia</strong> portat, o més ben dit
llançat, a l’abocador. Dos homes forçuts m’havien portat d’alg<strong>un</strong> lloc, el qual jo no sabia, i
m’havien deixat estès a terra mig inconscient.
Per l’olor que feia vaig calcular que portava en aquell lloc, com a mínim, <strong>un</strong> parell de dies,
no gaire més. L’únic que hi <strong>havia</strong> al meu voltant era brossa i deixalles. Segurament l’olor
de les deixalles em va confondre amb la meva de pròpia. Després de fer totes aquestes
deduccions vaig recordar-me de qui era, més ben dit, de què treballava, era detectiu!
Vaig començar caminar cap al nord. Tenia <strong><strong>un</strong>a</strong> soledat dins meu que no m’abandonava.
Tan sols la intentava emmascarar deduint, com a mínim intentant-ho, de qui era i d’on era,
però la soledat no deixava d’atacar-me. Em sentia sol, molt sol, crec que mai he sentit tanta
soledat com en aquell moment. En la ll<strong>un</strong>yania vaig poder entreveure la silueta d’<strong>un</strong> home.
Vaig suposar que era <strong>un</strong> home de color que venia a buscar ferralla per vendre-la a la ciutat o
en alg<strong>un</strong> poble. Em vaig posar a córrer com <strong>un</strong> boig cridant: “Espérate, por favor”. Vaig deduir
que l’home no entendria el català, però ell va cridar mirant cap a l’abocador: “Venga, chicos,
que <strong>un</strong> loco quiere algo i no quiero problemas”. Jo no podia córrer més, per més jove que fos
no estava acostumat a fer aquestes carreres.
Els homes se’n van anar abans que pogués recuperar l’alè. Aquell dia no em sortia res bé i
per acabar d’arrodonir-lo era massa tard perquè algú, amb <strong><strong>un</strong>a</strong> mica més de seny que aquells
homes, passés per aquella carretereta comarcal.
Cada cop feia més fred, el sol s’anava ponent. Per la roba que duia vaig poder descobrir
que era hivern, i les ràfegues de vent no les podia aturar ningú. Ni tan sols el meu abric, folrat
per dins i amb capes de pell per fora, podia aturar el vent enrabiat que es calava entre la roba
i no sortia. No aguantava més, el fred em matava però sabia que no podia parar perquè si no,
sí que moriria glaçat.
La carretera que <strong>havia</strong> decidit seguir era estreta i tètrica, no l’havien asfaltat mai; a la nit
encara semblava més sinistra. Però això no era el que més em feia patir, com ja t’he dit, el
fred no em deixava en pau i temia de debò que morís congelat.
Estava desconcertat perquè encara no <strong>havia</strong> pogut descobrir qui era ben bé -a part de la
meva professió, com ja t’he comentat-, ni on estava, així que vaig parar-me a pensar, em vaig
asseure a la vora de la carretera per rumiar <strong>un</strong>es quantes coses. El fred, que fins feia poc
m’atemoria de debò, el vaig ignorar però la soledat encara m’atacava de tant en tant. Ja no
podia caminar més, estava destrossat. Així que em vaig quedar adormit pensant com em deia.
Però de cop em va venir, com <strong>un</strong> llamp, em deia Guillem Celada, és clar, com <strong>havia</strong> pogut
oblidar-me’n. També vaig recordar, per desgràcia, que vivia sol, amb <strong><strong>un</strong>a</strong> soledat tan gran
com la que tenia en aquell moment. Així que vaig decidir que el fred em matés, per no haver
de viure d’aquella manera tan horrorosa.
Però, aleshores, també vaig recordar tots els casos que <strong>havia</strong> resolt, i les vides que <strong>havia</strong>
salvat, els assassins en sèrie i els assassins amb problemes mentals que <strong>havia</strong> detingut.
Estava entre l’espasa i la paret, per <strong><strong>un</strong>a</strong> banda volia morir, per la vida de soledat que portava,
però per l’altra els casos m’omplien de vida, i capturar persones dolentes em donava <strong><strong>un</strong>a</strong> gran
satisfacció, per la qual cosa em deia que la meva vida <strong>havia</strong> servit per alg<strong><strong>un</strong>a</strong> cosa.
De mica en mica, se m’anaven aclucant els ulls i jo, pensant si valia la pena viure o morir,
m’anava adormint. La mort era pròxima. Aleshores ho vaig decidir, jo, Guillem Celada, <strong>havia</strong>
de morir. Perquè l’esforç que <strong>havia</strong> de fer per sobreviure era massa intens i no valia la pena.
Per tant, moriria allà d’<strong><strong>un</strong>a</strong> causa força com<strong><strong>un</strong>a</strong>, el fred. La soledat continuava atacant-me i el