UN PLANETA IMAGINARI Hi havia una vegada un planeta on tots ...

<strong>UN</strong> <strong>PLANETA</strong> IDEAL
El meu <strong>planeta</strong> ideal es diu Mercuri. És <strong>un</strong> <strong>planeta</strong> molt ecològic, no contamina els éssers
humans que hi viuen: són llestos i educats. <strong>Hi</strong> ha camps de futbol, pau i molts animals.
Mercuri té molta natura, hi ha carreteres, cases, semàfors i els cotxes van amb electricitat.
Mercuri és molt divertit i guai, perquè hi ha circs, etc. <strong>Hi</strong> ha moltíssimes botigues i també
festes per divertir-se. El <strong>planeta</strong> Mercuri té escoles, gimnasos, hospitals, instituts, piscines...
Es troba a 15.000.000 milles de la Terra . Parlen el català i està al costat del mar. <strong>Hi</strong> ha
edificis emblemàtics, centres comercials...
Austràlia, 3000 aC
Lluís Magallón, 4t de Primària, 1r premi
WADORGIN, EL LLANÇADOR
Wandorgin, era <strong>un</strong> nen com els altres, excepte que li faltava <strong>un</strong> braç, concretament el
dret. Ell, però, era molt optimista. Tenia moltes ganes de fer coses; el fet d’haver perdut <strong>un</strong>
braç no era motiu per fer-se enrere davant d’alg<strong><strong>un</strong>a</strong> situació que provoqués alg<strong>un</strong> risc.
Ja feia anys que <strong>un</strong> cocodril se l’<strong>havia</strong> cruspit sense haver demanat cap permís. El
bruixot més vell de tota la contrada l’hi <strong>havia</strong> desinfectat molt bé. Per ell <strong>havia</strong> estat molt
dolorós. Ara, ja quedava enrere. No ho volia ni recordar.
Amb dotze anys, que són els que ell ara tenia, aprenies a tocar el digeridoo, a llançar el
búmerang i a caçar. No tenia gaire força amb el braç esquerre, però no es rendia i practicava
cada dia. El poblat estava format per dotze famílies, i estava situat a la costa. Tenia <strong>un</strong> molt
bon amic i, <strong>un</strong> dia, van sortir a caçar cangurs, passarien <strong>un</strong> quants dies fora de casa, volien
tornar amb força carn i pells d’animals. Ell sabia que li costaria <strong><strong>un</strong>a</strong> mica més que al seu amic,
però li feia il·lusió i volia comprovar fins on podia arribar.
Després de quatre dies, el seu amic es va posar malalt, no tenia forces ni per aixecarse.
Wandorgin es va veure obligat a pensar com s’ho podia fer per caçar ell tot sol. Al cap
d’<strong><strong>un</strong>a</strong> estona, després de molt rumiar, se li va acudir que si feia palanca al mateix temps que
llançava la llança, sortiria molt més ràpida i tenia moltes més probabilitats d’encertar-la, ja que
la palanca multiplicava la força. Quan ho va provar va veure que f<strong>un</strong>cionava. L’endemà al
matí, es va llevar emocionat per provar la seva nova eina de caça. I quina va ser la seva
il·lusió quan va tornar al costat del seu amic amb cinc preses, aquest no s’ho podia creure.
Wandorgin, en tornar al poblat, va ser considerat com <strong>un</strong> heroi, a més a més, d’<strong>un</strong> gran
caçador. No tan sols <strong>havia</strong> caçat amb <strong>un</strong> sol braç, sinó que s’<strong>havia</strong> inventat <strong><strong>un</strong>a</strong> nova eina,
que tots posteriorment van utilitzar. Era <strong>un</strong> noi amb molta força de vol<strong>un</strong>tat, i això va fer que
fos ben considerat per la gent del seu voltant.
Arnau Bueno, 5è de Primària, 1r premi