UN PLANETA IMAGINARI Hi havia una vegada un planeta on tots ...

aquell moment mirant les branquetes de braços que s’intuïen sota aquell jersei al microbi
blanc, es replantejava de què li havien servit totes aquelles hores al gimnàs per acabar
posant-se <strong><strong>un</strong>a</strong> armilla plena d’explosius. Aquell esquifit l’<strong>havia</strong> rescatat de les mans d’<strong><strong>un</strong>a</strong>
caixera que es cruspia els clients morosos. Sota d’aquella mirada de la caixera que el feia
sentir el seu pastís de xocolata després de setmanes de dej<strong>un</strong>i, el que se’n podia esperar era
imprevisible. sumant-li aquella taca tan sexy que devia ser <strong><strong>un</strong>a</strong> ferida de guerra d’<strong>un</strong> home
com ell sense prous diners per pagar-li l’arròs. Allò que li semblava més lícit era tornar el favor
a aquell microbi, gràcies al qual no s’<strong>havia</strong> convertit en les postres de la caixera.
Definitivament, retornar-li la salvació i la vida era el més lícit. El que l’omplia més de joia en
aquell moment és que <strong>havia</strong> utilitzat la paraula “lícit” sense saber què significava; sens dubte
<strong><strong>un</strong>a</strong> passada, gràcies a aquell serial d’advocats narcisistes de la tele. Sentencià que l’OMS
hauria de recomanar els serials de televisió. Es va haver d’ajupir considerablement per arribar
al pavelló auditiu d’aquell nyicris tap de basa.
En aquells moments era quan ell se sentia realment petitó, quan <strong>un</strong> armari de paio se li
acostava per parlar-li a la orella. I només per dir-li si demà pensava anar amb metro?
S’esperava alg<strong>un</strong> compliment, no calia que fos en elf, però alg<strong><strong>un</strong>a</strong> cosa que s’assemblés a <strong>un</strong>
agraïment li hauria semblat més comprensible a causa del context. Li va respondre que,
evidentment, aquella torre es pensava que tothom tenia <strong>un</strong> cotxe esportiu a la porta o <strong>un</strong>
transbordador a casa seva? El metro era el que més s’assemblava a <strong>un</strong> transportador espaitemps
de Star Wars a la seva vida, i l’única forma de tornar de la feina a <strong><strong>un</strong>a</strong> hora raonable
per anar a veure la seva princesa Leia. Li va sorprendre que l’armari en comptes d’acomiadarse
donant-li les gràcies ho fes recomanant-li que no agafés el metro l’endemà al matí, que
seria millor que fes alg<strong><strong>un</strong>a</strong> altra cosa, com anar al gimnàs. ¿És que era <strong>un</strong> enviat especial per
com<strong>un</strong>icar-li que era <strong>un</strong> elegit que <strong>havia</strong> de preparar-se físicament per <strong><strong>un</strong>a</strong> gran missió a
l’espai? Però no li <strong>havia</strong> vist cap identificació espacial de guerrer. Potser
s’amagava alg<strong><strong>un</strong>a</strong> espasa làser sota aquell estrany barret que duia al cap! Però al gimnàs?
Potser s’hi amagava la nau o el transbordador espacial a l’altra dimensió? Havia de seguir les
ordres i respondre com a l’elegit, aniria al gimnàs al matí, en aquells moments <strong>havia</strong> de
prosseguir la contesta de la Leia. Va plantar sobre la cinta amb força el paquet de galetes, i al
seu costat va treure l’obsequi de la victòria materialitzat en <strong>un</strong> bolígraf alhora llum d’espasa
làser. La caixera mantenia l’esperança que alg<strong>un</strong> pivón milionari aparegués a la seva cua,
perquè no en necessitava cap amb problemes de peles com ella, encara que per aquell cul
perfecte que l’hipnotitzava s’ho replantejaria. El pivón caminava sentint-se definitivament <strong>un</strong>
heroi digne de gran glòria, quan quedaven menys hores per a l’endemà fer la proesa al metro.
El microbi seguia reflexionant l’agraïment d’aquell armari que el convertia en l’elegit. El que no
acabava de veure clar era per què no volia que agafés el metro, és que el protegia dels
dolents en contra que ell salvés el món? Tot i això, com que era l’elegit, ell l’endemà agafaria
el metro per anar a veure la seva princesa Leia i protegir-la dels malvats.
Carlota Alepuz, 2n de Batxillerat, accèssit